Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

On a gagné !

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
Me desencusaretz mas daissi a la lenga francesa le responsabilitat de çò qu’afortís aquel títol: On a gagné! on a gagn…
 
Estimariái mai vos contar Dins una pradeta, i a une lebreta… e piu, piu piu pas res per ieu! Al mens risiái quand la mama me contava aquò e mos dròlles —que, ailàs, parlan pas la lenga— risián tanben quand ieu o la maman preniai la maneta pel piu, piu…
 
E vesi que soi en tren de far de rasonaments…, expression nòstra emplegada quand qualqu’un n’a son confle dels argmuments ninòis o de maissante fe d’un o de l’autre e que las causas o la recèrca d’una solucion avança pas.
 
E ai lo sentiment que començatz de retnar en legissent aquelas linhas… Paciéncia e longor de temps…
 
Dimenge passat, son una majoritat d’electors a l’aver senon prononciada al mens pensada aquela frasa sul camin de la comuna —o del burèu de votacion—, dins l’isolador avant de metre lo “bon” butletin dins l’envolòpa o quitament just avant de laissar tombar l’envolòpa dins la fenda —mantenguda dubèrta pel prepausat an aquel acte normalament solemne— de l’urna e d’entendre rescantir lo “A voté !” dins una pèça que las gents i parlan coma se fa generalament dins una glèisa…
 
Alea jacta est! Lo vòte es lo vòte e la fenda de l’urna bada tornar per recebre l’envolòpa seguenta, seguenta, seguenta…
 
Sabètz qué, brave mond! Me tòrni legir e ne soi espaventat. Aquela liturgia republicana que deuriá suscitar l’estrambòrd me pareis l’exemple del tristum, de la somession e del renonciament…
 
Enfin qué! Per la vos far corta, o sabi que ne demòra d’estrambordats e lo president novèl o sap que pòt comptar sus discípols — e parli pas aicí del CAC 40 e autres financièrs que coneisson pas qu’un patria: la moneda coma o faguèt en son temps lo pòble josiu en adoptant lo vedèl d’aur coma desesperava de veire Moïses tornar davalar de la montanha, el que los aviá tirar d’Egipte!
 
An d’estrambòrd los que badan un fürher/duce/ caudillo, masculin o femenin, que lor agrada amb sas paraulas embelinairas sul tèma de “totes poirits, incapables de tornar la glòria passada a nòstre bèl país”, etc.
 
Me sentissi venir esquizofrèn. En sortint las frasas de lor contèxte, los eslogans an un sens e pòdon donar a esperar un mond mai bon dins un avenidor pròche.
 
Sèm arribats al temps de “Tot es dins tot e recipròcament”. Ça que la, ieu quand parli amb qualques personas vesi pas que l’inanitat del discors…
 
Poder politic e mèdia faiçonan cada jorn un pauc mai la faiçon de pensar del pòble…
 
Mas enfin, aimariái de saber cossí se fa que partits de governament coma lo PS e l’UMP, o mai recentament los ecologistes, que, pendent lustres an governat aqueste país son tombats en catalepsia… levat pels dirigents que contunhan de manjar sa sopa cauda!
 
Un òme politic a pas a èsser un sant ni un engèni mas deu simplament s’acarar als problèmas e admetre quand es incapble de los resòlvre. Deu pas esitar a se far conselhar e quand s’engana se deu tornar metre en question.
 
Vos sovenètz quand tot aquel microcòsme, vencut a unas eleccions, s’an dit: “Amics, i a quicòm que truca! nos cal tornar als fonamentals”.
 
 Quand un ciutadan lambda enten una candidata quistar per çò qu’a una partida de sa fortuna perduda dins la desrota de son partit—e òc lo partit e los electors son partits!— pensi qu’a rason aquel ciutadan aquel elector de parlar d’indecéncia, el que se ganha una misèria per un atrabalh penós — quand n’a!
 
Quand los candidats aiman mai comptar lors electors que non pas s’unir, s’ameritan lo pè dels electors dins lo fondament e pas mai!
 
Quand l’apologia, mai o mens amagada, d’una democracia “illiberala” o quitament d’una dictadura es al programa, òm a lo drech de pensar que los mots an pedut tota signification o que lo batalaire de servici s’a perdut la cerimana!
 
França es tornada un país mai centralizat qu’enperabans e son pas las regions que pòdon far illusion.
 
Lo president novèl e sos conselhièrs es incapable qué que ne diga de descentralizar. O tòrni dire: França es pas pus una democracia mas siben una democratura… O alara trobatz me un mot per definir un país governat amb ordonanças e l’usatge del 49.3!
 
Benlèu es aquò l’excepcion culturala!
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Andriu
3.

#1 parli de mos dròlles als quals ai pas transmetuda la lenga (qu’ai apresa per çò que levat frasas parlavam pas occitan a l’ostal tanpauc).

  • 8
  • 0
pierre lachaud
2.

Chau plan comprener que dempuei dos o tres segles, vivam dins la pensada materialista. Avem ben pensat a bastir un umanisme, mas que pren pas. Avem perdegut l'enveja de rire, de cantar, de s'amusar. Autre còp lo monde cantava au trabalh, produisant çò qu'aviam besonh e s'assemblavan per far la festa.
Aura, tot es fach a nòstra plaça. Mon pair qu'era paisan disia," çò que m'interessa quò es pas la musica, la chanson, lo patoes quò es çò que bòta dins los prats e los champs e que ma fan viure". A l'epòca lo paisan moien minjava lo petit avant de se far minjar per lo pus gròs. Es la mesme causa per lo
capitaliste dau CAC40. Lo materialisme quò es nurir, se lotgear, se vestir avant de poder pensar a esser uros.

Coma la religion l'a dit, nostra vertardiera natura umana pren sa sorça dins una sorça exteriora a la matiera per pas dire Diu. Mas, l'ensenhament de la vertardiera religion fuguet acaparar per los poderos de l'epòca romana e transformat en una gleisa catolica que faguet las crotzadas e l'inquisicion.
Alaidonc coma los catares, tornam a l'ensenhament daus prumiers crestians. Lo catarisme fuguet per l'Occitania la sorça d'una cultura umanista coneiguda de tota l'Euròpe.
Oblidatz pas, sem pas una machina a far e a pareisser mas avem una consciença infinia que nos relia a la sorça e que nos balha la fòrça de viure e d'eser uros. D'aver oblidar tot aquò avem l'impression que la matriça s'es inversada; lo bon es acusat e lo mau es valorisa mesme inconsciemment.

  • 2
  • 5
Pau del Casal
1.

Compreni pas aqueste tròç del començament del tèxt:
"mos dròlles —que, ailàs, parlan pas la lenga—".

Tè, per cambiar de subjècte (encara qué), una brava entrevista publicada aqueste matin:
https://www.vilaweb.cat/noticies/fredo-valla-director-del-film-sobre-el-catarisme-bogre-cal-ser-heretic-en-tots-els-aspectes-de-la-vida-bogre-catars/

  • 4
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article