CAPCALERA: ajuntament de tolosa
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 26 de mai

Andriu de Gavaudan

Dissabte, 7.5.2022 03h00

La politica seriá un art de farlabicaire?


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament





Los politicians son coma las alapedas; sens aver un rocàs al qual se pòdon fixar, s’anequelisson. Un dels exemples melhors n’es l’èx-primièr ministre del govèrn Hollande…
 
Immigrat nacionalizat francés, aviá capitat son integracion dins la societat exagonala: femna, dròlles, divòrci, femna tornar… un percors civil normal dins la societat de uèi; conse màger, venguèt un dels elefants d’un partit de governament e quitament primièr ministre…
 
Per far cort, moussu Valls èra l’arquetipe de la capitada dins nòstra republica jacobina bonapartista. Ailàs, a còps, los dieus abandonan los qu’an aimat tant fòrt e nòstre Catalan, privat de son rocàs, pensèt que ne trobariá un autre dins lo país ont aviá passat sas annadas de joinessa: Catalonha. Mas los Catalans li faguèron comprene que se podián passar de l’experiéncia d’un jacobin exagonal “oportunista” que refusava lo catalan en Catalonha-Nòrd quand l’emplegava amb los Barcelonins e que voliá restablir l’emplec unic del castelhan dins la Generalitat.
 
Moussu Valls es tornat e a pres sos quartièrs suls rocàs presidencial en fasent assaber qu’acceptariá tota proposicion de l’apòstol de “en mèma temps”. Lo president sap reconéisser las armas servilas e a acceptat sa candidatura a l’eleccion per representar los Franceses d’Espanha e de Portugal…
 
Los que m’an legit fins a aqueste paragraf son prèstes per la lectura integrala de l’òbre de Marcel Proust: En cèrca dels temps perdut. Ça que la, un parangon —es pas solet— de servilitat se meritava qualques linhas coma es emblematic de nòstras alapedas exagonalas.
 
L’eleccion presidenciala a oficializada la desaparicion dels partits de governament —drecha e esquèrra— en daissant pas que los extrèmes fàcia als zombis presidencials.
 
La drecha, “escampilhada faiçon puzzle” vei sos elefants anar a la sopa servida pel president o damorar pas insensibles als propauses melicoses que venon de l’extrèma drecha… Conviccion quand nos tenes!
 
L’esquèrra, dicha de governament, es a dire lo PS, lo PC e los Vèrds ven de passar jos las forcas caudinas de l’òme de l’eissarpa roja… Aliança de la carpa e del conilh/ lapin, diràn d’unes, lo sol mejan de salvar aqueles partits del neient, diràn d’autres!
 
Venèm de seguir, gràcia als mèdia, un remake —una rechucada— dels Borgeses de Calais… O avètz doblidat? Anatz consultar un libre d’Istòria qu’es pas a ieu de vos ensenhar, saique!
 
E los que son pas prèstes a pèrdre lor arma prenon la retirada o guinhan lo rocàs presidencial — coma ven de o faire moussu Valls!
 
Coma soi pas candidat a qué que siá, ma posicion es aisida de segur! M’empacha pas de constatar que los caps se baton per aver una plaça de deputat dins l’assemblada a venir. Las “petitas mans” son sacrificadas sus l’autar de l’union novèla amb un movement que, desempuèi un brave brieu, presica la desaparicion dels partits amb los quals ven de passar una aligança!
 
Semblan pas d’aver imaginat que poirián passar una legislatura luènh dels micros e camèras a reflechir seriosament a l’avenidor de lor partit per, dins qualque temps, melhor servir lo país.
 
Es vertat que far abstinéncia demanda de volontat e que cal aver de fòrças per s’arrapar a son rocàs… qual que siá!
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 


 



publicitat
BANER3: Ràdio Occitània



Comentaris

7 de mai 11.16h

Se pòt apondre que s'abèm agut las aplicacions de realitat aumentadas, aurèm tanben dins pauc l'òme aumentat dins totis sas dimensions d'òmes.
Los politics an aprofeichar de nòstra engenh de vida e de totjorn melhorar per nos engabiar dins los craumèls pichons de las ideologias, coma d'oèlhas manses avèm seguit.

Avèm pas sabut bastir un ideal subraltiu e aunatiu per nos recampar. las vièlhas ideologias politicas nos en desfachs e chapats.
Avèm pas agut l’unibletat per ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de mai 08.10h

Tota una epòca s'acaba. Mas, perque lo nòu arrieba, chau que lo vielh meurt.
Qualas eran las valors dau vielh. En 1936 lo monde que voteran per lo front populari volian de las escolas, de las leis socialas. Fagueran apres 1945, l'escòla obligatoria, las grandas escòlas coma l'ENA que foguet suprimada l'estiu darrier. En mai 1965, De Gaula disia dins una campanha presidenciala, "que vòl la mainatgera? E la mainatgera volia la television, la machina de lavar, lo figidari. Lo progres tecn... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de mai 07.12h

Es l'art del desplicatat (baratin) l'art de las promessas, l'art de far somiar, l'art de far quicòm sens far res.
De tot biais es la demografia que fa la politica !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan logo rss

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions