Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’estrambòrd es passat de mòda!

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
Coneissi pas l’estatut de Jornalet.com e donc sabi pas se benefícii de l’extraterritorialitat per poder parlar de las eleccions legislativas exagonalas.
 
Cresi que la risca es pas tròp granda dins la mesura que los censors coneisson pas que lo francés — e encara! e que, en mai d’aquò, escrivi dins una lenga qu’existís pas!
 
Lo poder central convenquèt nòstres aujòls que lor lenga èra pas mai qu’una mena de borborigme que, se los ajudava a se far comprene del bestial —entre bèstias òm se pòt comprene— podiá pas, en cap d’escasença, servir a comunicar amb los èssers umans civilizats que vivián dins de palais luenhencs e devisavan dins de salons que los paures bedigasses ne podián pas aver la mendre idèa…
 
Es aital que nòstres aujòls aprenguèron que lor vidassa valiá gaire mai que la de las bèstias de la bòria. Un còp coneguda la misèria dins la quala rebalavan, podètz pensar se s’apreissèron de se metre a la lenga del Rei e, mai tard, de la Revolucion per profiechar los lums de la cort de Versalhas e, mai tard, de la vida democratica del país dins una lenga venguda de Germania mas que se proclamava la lenga de la libertat…
 
Qualques sègles après, i a ça que la quicòm que truca. Malgrat l’ajuda d’escrivans d’en cò nòstre que considèran que se lo patés es bon pel bestial “res non val l’alexandrin”; se tròban encara de mond que se carran d’emplegar aqueles borborigmes e los far servir en de multiplas escasenças.
 
Desempuèi dos o tres decennis, generacions novèlas de ciutadans daissan los libres —al mens lo temps d’una campanha electorala— per se lançar dins l’arena politica en gausar s’acarar al mesprètz dels politicians e pausar los problèmas que los tenents de la lenga “imperiala” refusan de veire; s’acaran tanben al silenci dels mèdia que prenon pas la risca d’anar nhacar la man que los noirís.
 
Sèm tombats dins un periòde que lo mond an perduda tota illusion sus la volontat dels responsables presents o a venir a voler bastir una societat mai drechurièra. Ò! Jupitèr es pas innocent dins l’afar malgrat sas batalejadas mas sos opausants partejan la meteissa tissa bonapartista e l’asirança dels idiòmes istorics que veson coma una menaça per l’unitat del país.
 
Considèran coma “derivas sectàrias” la pretencion d’aqueles a voler parlar —o tornar aprene— sa lenga sens refusar la lenga de l’exagòn.
 
Ne soi vengut a pensar que los que nos govèrnan —politicians, financièrs, etc.— veirián pas tròp de desavantatge a un “grand remplaçament” del francés per l’anglosaxon o l’estatsunidenc mas serián al bòrd de la crisi cardiaca se, per cas, nòstra lenga millenària, capitava de sortir del ghetto ont la tenon embarrada… per nòstre ben, de segur!
 
Doman, al moment de votar, quitament se l’estrambòrd es passat de mòda, benlèu nos calrà soscar un pauc mai de que d’autres. Seriá pecat d’anar pas al burèu de vòte mas i a totjorn una possibilitat de se far entendre… L’urna deu pas servir unicament a “nos” portar al cementèri!
 
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

pierre lachaud
1.

D'acòrd coma tu.
Mas, chau pas obldar :
que lo diu medecin que comanda es pas un diu mas es Satan,
que lo diu tecnologia que nos comanda es pas un diu mas es Satan.
Satan a doas armas : la perversitat e la .corupcion.

Lo que commanda es pas un frances mesme si se nomma Macron. Es tot lo sistem economicò-financier, qu' a pas de morala ni de respect per las lengas o las gens tot corts. E los deputats an pas belcòp de poder. Votam, si lo trobam per un candidat que s'opausa a d'aquel sistem politico-economico-financier o per una candidatura occitanista.

  • 1
  • 9

Escriu un comentari sus aqueste article