Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Tempèsta al som de l’Estat!

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
O cal dire, desempuèi lo sègle dels Lums, França expòrta las idèas e los Estatsunidencs venon, a la chut chut, de s’apropriar lo mantra de nòstre president que se faguèt, fins ara, lo campion del En meteis temps.
 
I an metut de temps per çò qu’aquò los agrada pas tròp de confessar que son pas los primièrs per las “bonas” idèas ! Çò important es de far lo primièr pas ça que la… Per verificar lo mantra vengut de França, an causit quicòm de leugièr qu’a pas cap d’importància per un fum d’Estatsunidencs: le dret autrejat per la Constitucion d’aver armas e de las portar.
 
Son pas los chaples nombroses dins las escòlas, las glèisas, contra membres de la comunautat negra, etc. qu’an decidit los elegits del Capitòli de Washington mas lo fach que lo portaire d’una arma —del pistolet automatic a l’AK47— pòsca aver qualques problèmas psicologics e que seriá mestièr qu’un especialista afirmèsse benlèu que lo que crompa una arma amb l’intencion de trucidar un vintenat de drollets dins lor classa o autant de parroquians pendent un servici religiós o a la sortida de la glèisa, seriá mestièr donc qu’aqueste ajèsse un certificat de bona santat mentala que permète al mercadièr de li vendre l’arma en question!
 
E es aquí que lo mantra macronian s’aplica… Escotatz, brave monde! Lo meteis jorn, la Cort suprèma dels Estats Units decidiguèt que la Constitucion balhava lo drech a tot ciutadan de carrejar una arma amagada jol vestit o pas per se defendre e defendre los sieus — citi de memòria.
 
Ironia del sòrt, es al moment que la formula presidenciala tròba de discípols de l’autre bòrd de la Mar granda que jòga de torns al president!
 
O sabètz pas benlèu mas nòstre president elegit tornar, lo mes passat, per quatre ans de mai a pas capitat d’aver la majoritat absoluda dels deputats coma dins l’assemblada precedenta.
 
En mai d’aquò, las oposicions, de la Drecha extrèma a l’Esquèrra insomesa, son pas, pel moment, favorablas a un dialòg cosntructiu amb el. Pòdi apondre sens prene una risca granda que, d’un bòrd a l’autre de l’escaquièr politic, se farián pas pregar per lo far partir, vestit sonque amb de quitran e de plumas!
 
Mas aquò es impossible, lo president estant elegit al sufragi universal e los deputats, quitament depitats per d’unes, estant elegits per una tòca nacionalas mas dins lor ròdol sonque!
 
La setmana que s’acaba a vist la Drecha extrèma celebrar son triomfe e l’òme de l’eissarpa roja qu’exigissiá lo pòste de primièr ministre —e que s’es pas presentat de tota faiçon— se far discrèt e metre sas rodomontadas ministerialas dins la pòcha estant que, malgrat lo succès de sa coalicion, lo nombre dels elegits es plan en dejós del nombre requist per aver una majoritat.
 
Los sols, demest las oposicions, que presentan qualque afinitat amb lo partit del president se preissan pas de o far saber tanpauc.
 
Lo president deu donc trobar un consensus amb l’oposicion/las oposicions. Mas totes, levat sos discípols —e encara!— an de bonas rasons per li facilitar pas las causas dins la mesura que son estats umiliats pendent la mandatura precedenta. Jupiter, dins son Olimp, regnava amb sa cambra d’enregistrament sens quitament daissar un òs a rosegar a l’oposicion. E èsser mespresats pendent un periòde tan long s’oblida pas aisidament.
 
E n’anetz pas parlar de l’interès superior del país. La venjança, a còps, es un plat que se manja caud!
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

pierre lachaud
7.

#5 Ai pas fach a l'expres d'escrire 4 còps. Es la fauta de la crubertura nuageosa qu'empescha l'ordinator de marchar coma chau. L'òm creu que lo messatge es parti. Quò es pas vrai e l'òm tòrna puiar quatre còps per esser segur que quò marcha. Merces de z'aver dich.

  • 0
  • 1
pierre lachaud
6.

#5 Ai pas fach a l'expres d'escrire 4 còps. Es la fauta de la crubertura nuageosa qu'empescha l'ordinator de marchar coma chau. L'òm creu que lo messatge es parti. Quò es pas vrai e l'òm tòrna puiar quatre còps per esser segur que quò marcha. Merces de z'aver dich.

  • 0
  • 0
andriu
5.

#4 O sabi que escrivi per ren dire mas ai pas vòstras coneissenças de la natura umana ni vòstra pregondor d'analisi per tenir compte dels poders escurs e esconduts que governan lo planeta

Çaquelà, es benleu pas necite de o escriur quatre còps en seguida... soi pas aluserpit mas en legissent vostra pensada 4 còps m'arriba de comprene vòstre propaus.

  • 14
  • 0
pierre lachaud
4.

La tempesta dins l'estat, es una bona novela.
D'aquela crisa que n'en sortira?
Andriu de Gavaudan quò es l'art de parlar per ren dire. Au niveu de l'estat se passaria una batalha cornelenna que tocara mas la classa politica?

L'òm oblida totjorn los dejos de la realitat : crisa economica, crisa financiera, deta de l'estat frances, corupcion, medias au service de las familhas las pus poderosas, pandemias, mesuras autoritarias, utilisacion de l'urgença, de menaças las unas fabricadas, las autras plan vertardieras mas catadas, la tecnologia, discriminacion per los que refusan la vaccinacion...
La politica es mas la partida emergeada de l'iceberg.

Totas nos creissenças passadas van tombar, tots nos sistems de pensadas politicas o simplament individuaus van s'efondrar. L'òm a pus la fòrça de pensar a çò que dmocracia vòl dire. L'òm a pus d'estrambòrd. E quò se passa pas solament au niveu politic; quò se passa tanben au pus priond de nos e l'òm sap pus qualas son las valors que devam segre.

Fau l'aceptar . Quò es una revòlta. Non, qu'es una Revolucion, una revolucion que se passa dins tots los pais, au niveu mondial, au niveu de l'ONU, de l'OMS. Que far? d'abòrd prener consciença qu'individualament avem pas grand poder e que la dansa se mena au-dessus daus estats, daus sistems religios, economics, culturaus o autres.
Individualament avem una consciença que nos guida. La societat d'amor que volan se tròba dins nòstra consciença e pas dins la tecnologia matérialista qu'es facha per nos transformar en machina, en robots. Servan-nos de nòstra consciença.

  • 0
  • 0
pierre lachaud
3.

La tempesta dins l'estat, es una bona novela.
D'aquela crisa que n'en sortira?
Andriu de Gavaudan quò es l'art de parlar per ren dire. Au niveu de l'estat se passaria una batalha cornelenna que tocara mas la classa politica?

L'òm oblida totjorn los dejos de la realitat : crisa economica, crisa financiera, deta de l'estat frances, corupcion, medias au service de las familhas las pus poderosas, pandemias, mesuras autoritarias, utilisacion de l'urgença, de menaças las unas fabricadas, las autras plan vertardieras mas catadas, la tecnologia, discriminacion per los que refusan la vaccinacion...
La politica es mas la partida emergeada de l'iceberg.

Totas nos creissenças passadas van tombar, tots nos sistems de pensadas politicas o simplament individuaus van s'efondrar. L'òm a pus la fòrça de pensar a çò que dmocracia vòl dire. L'òm a pus d'estrambòrd. E quò se passa pas solament au niveu politic; quò se passa tanben au pus priond de nos e l'òm sap pus qualas son las valors que devam segre.

Fau l'aceptar . Quò es una revòlta. Non, qu'es una Revolucion, una revolucion que se passa dins tots los pais, au niveu mondial, au niveu de l'ONU, de l'OMS. Que far? d'abòrd prener consciença qu'individualament avem pas grand poder e que la dansa se mena au-dessus daus estats, daus sistems religios, economics, culturaus o autres.
Individualament avem una consciença que nos guida. La societat d'amor que volan se tròba dins nòstra consciença e pas dins la tecnologia matérialista qu'es facha per nos transformar en machina, en robots. Servan-nos de nòstra consciença.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article