Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Distopia o…?

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
Me soi totjorn demandat coma fasián los qu’escrivon per jornalet.com; ieu, ai sovent un problèma per començar ma cronica per çò que sabi pas çò que vos vòli dire! Aquò me geina pr’amor que mos legeires son autan nombroses coma las pèiras dels camins — los sondatges an parlat — e los volriái pas deçaupre. Ça que la, parlar de las vacanças en plen estiu fa pas somiar lo legeire eventual, parlar de çò que nos van tombar dessús al mes de setembre, tanpauc!
 
Parlar de la guèrra en Ucraïna, o de la guèrra soleta, es pas quicòm qu’un legeire, subretot un legeire en vacanças, vòl trobar quand se’n va visitar lo site de jornalet.
 
Not’ président bien aimé e sas vacanças a Bregançon amb sa dulcinèa… Los mèdia especializats ne parlan a bodre mentre que la primièra ministra, que deuriá trabalhar a l’avenidor del país a Matignon, n’es a córrer los incendis per encoratjar los pompièrs e lor téner un discors apropriat coma: “Sabèm pas çò qu’anèm far mas o farem, vos o prometi!”
 
A tot asard, vos senhali que sètz de fans s’avètz pas encara cambiat de tòs per çò que soi encara en tren de cercar un quicòm que siá digne dels aluserpits que sètz. E ne vesi qu’un, de quicòm quitament se ne parlèri la setmana passada; aqueste quicòm son las trebolacions non pas d’un Chinés en China mas d’un Estatsunidenc en los Estats Units: numèro 45!
 
Desempuèi qu’es casut dins l’ola politica, aquel òme, pas tan nèci coma quelques uns semblan o pensar, pareis aver agut d’idèas a flor e a mesura de son aventura washingtoniana qu’a daissat un fum de monde — sos opausants au mens! — sul cuol e galvanizat sos fans.
 
Comencèt ja a parlar de faches alternatius e d’engana quan èra en campanha electorala… aquò contunhèt quand èra president e, dempuèi qu’a devut daissar la plaça, la ressega musicala l’a pas quitat malgrat l’enquista dubèrta pels deputats — vertat que son pas que dus republicans, ara ostracizats, a i participar. Los pundits del partit republicans an lèu vist que lor interès èra de los sostenir dins la mesura que, fins ara, benefícian de l’ajuda incondicionala de Fox News.
 
O diguèri ja la setmana passada: las comissions d’enquista estatsunidencas son fòrça diferentas de las nòstras. Furgan, furgan e quand tenon un òs, generalament fan tot per ne tirar tota la mesolha!
 
E la visita que lo FBI faguèt diluns o dimars d’aquesta setmana n’es una de las consequéncias. Lo FBI la joguèt a la chut-chut per respècte de l’èx-45 mas aqueste — a sas rasons de segur — o faguèt saupre urbi et orbi en cridant a l’escandal e a la persecussion politica.
 
Jogar l’opinion de sos suportaires contra las institucions, l’èx-45 coneis; pensa banlèu que las institucions van metre un tap a la flabuta. Es pas segur qu’aquò marche se çò que los mèdia escrivon es fisable: es a dire que teniá documents relatius al domeni nuclear — classified de segur — dins sa residéncia floridiana de Mar-a-Lago.
 
Per los que seguisson un pauc la politica estatsunidenca, la situacion politica relativa a las institucions pejoreja un pauc mai cada jorn e los que menan lo trabalh de sapa son los menaires d’un dels dos partits de governament. Los autres son pas d’aiga linda mas, fins ara, respèctan las institucions.
 
La desfisança dels Franceses cap als politicians son pas que parpèlas d’agaças en comparason.
 
Lo còp d’Estat de l’èx-45 a pas capitat amb la tentaiva de presa del Capitòli mas los “conjurats” an pas renonciat e sabon que las messorgas de l’èx son sostengudas per milions d’Estatsunidencs.
 
Levat los Estats Units, lo Reialme Unit e França, los païses qu’an l’arma nucleara son de dictaduras aparentament — las democracias popularas an desaparegut!
 
La quita secaresa empacharà pas jamai la venguda d’un cep atomic que riscariá d’èsser pas aisit de digerir…
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article