Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Regola que regolaràs!

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
Las canals de ràdio e de television contunhan de nos porgir novèlas de mai en mai inquietantas per nòstre avenidor pròche e seriá temps benlèu de pensar a nos trobar un acès pel cas ont lo cèl nos tombariá sul morre.
 
O sabi… n’i a que devon pensar que fariái mai de me calar al luòc de partejar totas aquelas falordisas sus una catastròfa màger. Que volètz, es mon optimisme natural que pren lo dessús!
 
Podèm ça que la far qualques recapitalucions e veiretz que mas remarcas son pas las d’un complotista quitament se, o sabi, d’unes me poiràn acusar de far, en escrivent aquelas regas lo jòc de la reaccion!
 
Pels Angleses, es fach… Lor paratronèire ven de partir cap a las estelas, coma se ditz ara. Lilibet, coma l’apelavan dins l’intimitat —seguissi la premsa especializada!— aurà pas pus mal a las dents… mas coma son de mond civilizats, tot èra previst: tanlèu defuntada, lo filh pren la plaça. La reina es mòrta, visca lo Rei! Vertat es que los jornalistas an totes fach la remarca que lo Rei novèl aviá agut lo temps de far son aprendissatge.
 
Donc, per eles, cap de dangièr vengut del cèl  levat que… dos jorns avant que passèsse la Reina aviá acceptada la nominacion —podiá pas far autrament—de Na Liz Truss al castèl de Balmoral; aquela politiciana, que se vanta d’èsser un clone de la Dama de fèrre, ramosèt los mai acarnassits demest los Tories —= consevators en politica— per poder remplaçar lo clown Johnson e… capitèt! Li a calut esperar qualques jorns per poder anonciar son programa simple e simple: la teoria del regolament que consistís a suprimir las taxas al rics per qu’aquel subreplús de moneda pòsca regolar fins als paures…
 
Es una idèa que not’ bon president ten en consideracion, me sembla. En çò nòstre, marcha pas mas los Angleses son benlèu mai ecumenics que  non pas nosautres.
 
Anem… me soi daissat anar a parlar encara dels Angleses e de las accions extraordinàrias dels conservators cap al paure mond, a las classas popularas per emplegar un vocabulari desmondat e demonedat!
 
Contunhi ma passejada d’un país a l’autre…  e vos demandi de venir en Suècia que foguèt pendent annadas un parangon de la democracia talament tant que la setmana passada, lo pòble suedés balhèt lo poder a la drecha e a la drecha extrèma.
 
Cal daissar de temps al temps, o sabi. Los novèls governants, ne soi segur, trobaràn lèu  lèu lor camin de Damàs e Suècia tornarà un país democrata e  frairal, Que l’ase me fote !
 
Cap al Sud ara, dins un país qu’es un pauc lo mieu: Itàlia… un país ont, çò dison, an fach d’un cant de partisans, O Bella ciao, un retinton! Deman, los Italians vòtan e, se ne cresèm los sondatges, van votar per una coalicion de la drecha e de la drecha extrèma —la cançon, la coneissètz, non? E una femna, la Giorgia Meloni serà la primièra ministra e aurà coma amics, Berlusconi— Forza Italia —e Matteo Salvini— Lega.
 
Pels innocents —mas sonque per eles—, ajustarai que la Giorgia Meloni se vòl l’eiretièra de Benito Mussolini, un òme de qualitat qu’aimava fòrça jogar del menton quand rotava sons discorses… mas que manquèt d’aver de funeralhas nacionalas! Los Italians foguèron doblidoses a l’epòca. Òm pòt pensar que la Giorgia farà qualques excusas post-mortem.
 
E deman passat?
 
Romegaires e repotegaires me van tombas dessús e auràn rason !
 
Que volètz? D’aquesta passa, ai de digestions dificilas… Ne coneissi l’origina: las canals de ràdio e de television !
 
Empacha pas que cal pensar a deman e au delà, non?
 
En cò nòstre, me sembla que un granda part de la drecha  a pas res contra la drecha extrèma. Daissi los especialistas en geopolitica venir explicar a jornalet.com la teoria del regolament delas idèas faissistas, racistas, etc.
 
La diferéncia amb la teoria monetària del regolament es que aquesta tròba un resson imporant demest mantuns polticians e un fum d’electors.
 
I a ja un brave brieu que l’esquèrra, las esquèrras se son retiradas sus lor Aventin.
 
La ròca Tarpèa es pas luènh del Capitòli.
 
Èran pas un pauc ninòis aquels Romans?
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

pierre lachaud
5.

D'aquel temps, ieu fau ma Revolucion. Lo militantisme marcha pus, lo complotisme quò es parier; de las politicas qualque sian, i a ren a n'en tirar.
Alaidonc, ente es lo problem. Benleu nos fau cambiar de sistem coma au temps ente chalia chausir la Monarchia o la Republica.
La Monarchia nos a menat Diu. La Republica nos a menat lo materialisme.
Lo materialisme a trobat l'umanisme per remplaçar, Diu misericordiu e bon.
Que quò es l'umanisme? Simplament un concept per esplicar qu'avem besonh de morala e pas solament de nurir, lotgear, se vestir. De temps e temps fasam apel a la consciença mas qu'i botam dins la consciença? Tot que se pòd pas comprener, ressentir, analisar per nòstre mental se tròba dins l'inconscient. E l'inconscient a pas de fin. Nòstres uelhs nos fan veire qu'une partida de la realitat, nòstra aurelha capta qu'una partida dau son e lo chen a mai de nas que nos.

Alaidonc chau ben estudiar lo cas de Diu. La religion catolica nos a aprengut a obeir a Diu e d'aqui, aura obeissam a daus especialistes dins tot un tas de domeni mas quò es parier. Lo catolicisme nos a ensenhat que s'em nescut emben un pechat original e que portan tant leu nascut una culpabilisacion e s'en seg de las paurs.
L'espiratualitat moderna ensenha que tot aquò es pas la vertat. Nòstra amna es imortala e de reincarnacion en reincarnacion nos fai viure de las experienças dins un còrps fiscic, un veïcule tot simplament.
I a pas trente-six religions; i en a v'una e i a qu'una sciença e las doas son pas separadas. Tota division, entre dreita o esquerra, entre blanc o negre, roje o bleu es de la dualitat per dressar dos camps entre eus e mielhs los dominar en lo fasant se plumar per la paur de l'autre, la corupcion, l'espleitacion...
La sola mission qu'avem sur terra per la majoritat d'entre nos es d'esser uros e rendre los autres uros, La vita sur terra es una escòla d'ensenhament e per aquò l'òm dich que la sagéssa arrieba quand sem vielhs.
Podretz trobar aquò sur Internet; i a pron de videòs qu'en parlan .

  • 0
  • 0
pierre lachaud
4.

D'aquel temps, ieu fau ma Revolucion. Lo militantisme marcha pus, lo complotisme quò es parier; de las politicas qualque sian, i a ren a n'en tirar.
Alaidonc, ente es lo problem. Benleu nos fau cambiar de sistem coma au temps ente chalia chausir la Monarchia o la Republica.
La Monarchia nos a menat Diu. La Republica nos a menat lo materialisme.
Lo materialisme a trobat l'umanisme per remplaçar, Diu misericordiu e bon.
Que quò es l'umanisme? Simplament un concept per esplicar qu'avem besonh de morala e pas solament de nurir, lotgear, se vestir. De temps e temps fasam apel a la consciença mas qu'i botam dins la consciença? Tot que se pòd pas comprener, ressentir, analisar per nòstre mental se tròba dins l'inconscient. E l'inconscient a pas de fin. Nòstres uelhs nos fan veire qu'une partida de la realitat, nòstra aurelha capta qu'una partida dau son e lo chen a mai de nas que nos.

Alaidonc chau ben estudiar lo cas de Diu. La religion catolica nos a aprengut a obeir a Diu e d'aqui, aura obeissam a daus especialistes dins tot un tas de domeni mas quò es parier. Lo catolicisme nos a ensenhat que s'em nescut emben un pechat original e que portan tant leu nascut una culpabilisacion e s'en seg de las paurs.
L'espiratualitat moderna ensenha que tot aquò es pas la vertat. Nòstra amna es imortala e de reincarnacion en reincarnacion nos fai viure de las experienças dins un còrps fiscic, un veïcule tot simplament.
I a pas trente-six religions; i en a v'una e i a qu'una sciença e las doas son pas separadas. Tota division, entre dreita o esquerra, entre blanc o negre, roje o bleu es de la dualitat per dressar dos camps entre eus e mielhs los dominar en lo fasant se plumar per la paur de l'autre, la corupcion, l'espleitacion...
La sola mission qu'avem sur terra per la majoritat d'entre nos es d'esser uros e rendre los autres uros, La vita sur terra es una escòla d'ensenhament e per aquò l'òm dich que la sagéssa arrieba quand sem vielhs.
Podretz trobar aquò sur Internet; i a pron de videòs qu'en parlan .

  • 0
  • 0
pierre lachaud
3.

D'aquel temps, ieu fau ma Revolucion. Lo militantisme marcha pus, lo complotisme quò es parier; de las politicas qualque sian, i a ren a n'en tirar.
Alaidonc, ente es lo problem. Benleu nos fau cambiar de sistem coma au temps ente chalia chausir la Monarchia o la Republica.
La Monarchia nos a menat Diu. La Republica nos a menat lo materialisme.
Lo materialisme a trobat l'umanisme per remplaçar, Diu misericordiu e bon.
Que quò es l'umanisme? Simplament un concept per esplicar qu'avem besonh de morala e pas solament de nurir, lotgear, se vestir. De temps e temps fasam apel a la consciença mas qu'i botam dins la consciença? Tot que se pòd pas comprener, ressentir, analisar per nòstre mental se tròba dins l'inconscient. E l'inconscient a pas de fin. Nòstres uelhs nos fan veire qu'une partida de la realitat, nòstra aurelha capta qu'una partida dau son e lo chen a mai de nas que nos.

Alaidonc chau ben estudiar lo cas de Diu. La religion catolica nos a aprengut a obeir a Diu e d'aqui, aura obeissam a daus especialistes dins tot un tas de domeni mas quò es parier. Lo catolicisme nos a ensenhat que s'em nescut emben un pechat original e que portan tant leu nascut una culpabilisacion e s'en seg de las paurs.
L'espiratualitat moderna ensenha que tot aquò es pas la vertat. Nòstra amna es imortala e de reincarnacion en reincarnacion nos fai viure de las experienças dins un còrps fiscic, un veïcule tot simplament.
I a pas trente-six religions; i en a v'una e i a qu'una sciença e las doas son pas separadas. Tota division, entre dreita o esquerra, entre blanc o negre, roje o bleu es de la dualitat per dressar dos camps entre eus e mielhs los dominar en lo fasant se plumar per la paur de l'autre, la corupcion, l'espleitacion...
La sola mission qu'avem sur terra per la majoritat d'entre nos es d'esser uros e rendre los autres uros, La vita sur terra es una escòla d'ensenhament e per aquò l'òm dich que la sagéssa arrieba quand sem vielhs.
Podretz trobar aquò sur Internet; i a pron de videòs qu'en parlan .

  • 0
  • 0
pierre lachaud
2.

D'aquel temps, ieu fau ma Revolucion. Lo militantisme marcha pus, lo complotisme quò es parier; de las politicas qualque sian, i a ren a n'en tirar.
Alaidonc, ente es lo problem. Benleu nos fau cambiar de sistem coma au temps ente chalia chausir la Monarchia o la Republica.
La Monarchia nos a menat Diu. La Republica nos a menat lo materialisme.
Lo materialisme a trobat l'umanisme per remplaçar, Diu misericordiu e bon.
Que quò es l'umanisme? Simplament un concept per esplicar qu'avem besonh de morala e pas solament de nurir, lotgear, se vestir. De temps e temps fasam apel a la consciença mas qu'i botam dins la consciença? Tot que se pòd pas comprener, ressentir, analisar per nòstre mental se tròba dins l'inconscient. E l'inconscient a pas de fin. Nòstres uelhs nos fan veire qu'une partida de la realitat, nòstra aurelha capta qu'una partida dau son e lo chen a mai de nas que nos.

Alaidonc chau ben estudiar lo cas de Diu. La religion catolica nos a aprengut a obeir a Diu e d'aqui, aura obeissam a daus especialistes dins tot un tas de domeni mas quò es parier. Lo catolicisme nos a ensenhat que s'em nescut emben un pechat original e que portan tant leu nascut una culpabilisacion e s'en seg de las paurs.
L'espiratualitat moderna ensenha que tot aquò es pas la vertat. Nòstra amna es imortala e de reincarnacion en reincarnacion nos fai viure de las experienças dins un còrps fiscic, un veïcule tot simplament.
I a pas trente-six religions; i en a v'una e i a qu'una sciença e las doas son pas separadas. Tota division, entre dreita o esquerra, entre blanc o negre, roje o bleu es de la dualitat per dressar dos camps entre eus e mielhs los dominar en lo fasant se plumar per la paur de l'autre, la corupcion, l'espleitacion...
La sola mission qu'avem sur terra per la majoritat d'entre nos es d'esser uros e rendre los autres uros, La vita sur terra es una escòla d'ensenhament e per aquò l'òm dich que la sagéssa arrieba quand sem vielhs.
Podretz trobar aquò sur Internet; i a pron de videòs qu'en parlan .

  • 0
  • 0
pierre lachaud
1.

D'aquel temps, ieu fau ma Revolucion. Lo militantisme marcha pus, lo complotisme quò es parier; de las politicas qualque sian, i a ren a n'en tirar.
Alaidonc, ente es lo problem. Benleu nos fau cambiar de sistem coma au temps ente chalia chausir la Monarchia o la Republica.
La Monarchia nos a menat Diu. La Republica nos a menat lo materialisme.
Lo materialisme a trobat l'umanisme per remplaçar, Diu misericordiu e bon.
Que quò es l'umanisme? Simplament un concept per esplicar qu'avem besonh de morala e pas solament de nurir, lotgear, se vestir. De temps e temps fasam apel a la consciença mas qu'i botam dins la consciença? Tot que se pòd pas comprener, ressentir, analisar per nòstre mental se tròba dins l'inconscient. E l'inconscient a pas de fin. Nòstres uelhs nos fan veire qu'une partida de la realitat, nòstra aurelha capta qu'una partida dau son e lo chen a mai de nas que nos.

Alaidonc chau ben estudiar lo cas de Diu. La religion catolica nos a aprengut a obeir a Diu e d'aqui, aura obeissam a daus especialistes dins tot un tas de domeni mas quò es parier. Lo catolicisme nos a ensenhat que s'em nescut emben un pechat original e que portan tant leu nascut una culpabilisacion e s'en seg de las paurs.
L'espiratualitat moderna ensenha que tot aquò es pas la vertat. Nòstra amna es imortala e de reincarnacion en reincarnacion nos fai viure de las experienças dins un còrps fiscic, un veïcule tot simplament.
I a pas trente-six religions; i en a v'una e i a qu'una sciença e las doas son pas separadas. Tota division, entre dreita o esquerra, entre blanc o negre, roje o bleu es de la dualitat per dressar dos camps entre eus e mielhs los dominar en lo fasant se plumar per la paur de l'autre, la corupcion, l'espleitacion...
La sola mission qu'avem sur terra per la majoritat d'entre nos es d'esser uros e rendre los autres uros, La vita sur terra es una escòla d'ensenhament e per aquò l'òm dich que la sagéssa arrieba quand sem vielhs.
Podretz trobar aquò sur Internet; i a pron de videòs qu'en parlan .

  • 1
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article