Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Vidas per qui? vidassas per qui?

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
Fin finala, m’apercebi que, cada setmana, quand vos veni veire, ai gaireben una levita diferenta. Fau l’analista, lo filosòf, lo linguista, lo moralista, etc. amb la pretension vana —vanitas vanitatum— de vos far partejar las coneissenças parcialas, parcialas de segur, qu’ai sus tal o tal subjècte coma se foguèssetz pas pro aluserpits per ne saber autan coma ieu e mai encara. Mas soi un gloriós!
 
E gloriós coma soi, gausi dissertar leugièr, leugièr sus la situacion en las Americas; gausi portar un jutjament, temerari forçadament, sul psicopata del Kremlin o lo n° 45 de l’autre bòrd de la Mar grana e vos parlarai benlèu—n’ai ja parlat? pensi pas!— de son epigòn brasilièr; las aigas mai que trebolas de l’exagòn me fan pas paur… Soi lo Jack-of-all-trades de la premsa occitana… e soi pas jornalista!
 
Vesètz qu’ai legit, longtemps a, l’Edmond Rostand e que sabi me far los compliments; sabi tanben çò que se ditz de Jack de l’autre costat de La Marga e ai ben consciéncia que n’i a que se privan pas de dire que soi “un gus que o pòt far tot mas qu’es bon a res!”
 
O ai totjorn dich que soi lo mai bon quand soi solet!
 
Notatz que, en cò nòstre, son nombroses los que son bardats de certituds, e pas solament los que nos dison que sufís d’anar veire en fàcia per trobar de trabalh.
 
Lo non-dich, dins aquela expression, es plen de mesprètz per los que, arribats de l’autre bòrd, son estats recebuts —o son recebuts— a braces crosats se nos fisèm a Brassens.
 
País curiós que lo nòstre… Pels joves que venon de quitar las escòlas, las ofèrtas d’emplec mancan pas! A, ne cèrcan d’obrièrs, de personas qualificadas amb lo sens de las responsabilitats, etc. mas amb un lustre [= cinc ans] d’experiéncia professionala dins lo domeni demandat.
 
Pels mai vièlhs, es pas lo trabalh que manca e cèrcan de mond tanben mas la lenga francesa es dificila e los emplegaires son pas de l’Acadèmia francesa o alara los diccionaris valon pas res. Perqué? Pr’amor cadun tròba un sens diferent al mot: vièlh; o quand s’acordarián sul mot vièlh, son en desacòrdi suls vocables coma experiéncia,competéncia, etc.
 
La vida professionala d’un obrièr, d’un emplegat, d’un quadre es corteta. Seriá malonèste ça que la de la comparar a la vida professionala de los que possan un balon sus una prada. Un coma l’autre es indispensable a l’anar d’un país pel plaser dels regardaires o per la vitalitat economica aqueste.
 
Al nom de la brevetat de la carrièra dels possaires de balon professionals, lors emplegaires los pagan milions e milions; al nom de la brevetat de la carrièra dels obrièrs e de milions d’autres, son pagats lo mai sovent una misèria pr’amor, çò dison lors emplegaires, son una carga, e una carga excessiva quand an tròp d’experiéncia!
 
Ça que la, quand un virus desconegut metèt lo planeta, e nòstre país, a genolhs, los quites sords ausiguèron un president, la cara entristesida —supausi qu’èra en causa d’una situacion que los governaires mestrejavan pas!— ausiguèron donc l’omenatge d’un president a totas las gents que “son pas res”: las caissièras, las infirmièras, los mètges, etc. qu’avián empachat lo país de cabussar dins lo caòs. Aviá promés, me sembla —mas Alzheimer me trabalha!— que la nacion seriá pas ingrata… Sabèm ara, ailàs, que soi pas lo sol a invocar Alzheimer!
 
E ara que los “subrevivents” an adomengit lo virus, van poder trabalhar qualques ans de mai per pas far mentir los estudis que mòstran, chifras en man —las chifras son pas messorguièras!— que l’Òme (tèrme generic) viu plan mai longtemps qu’après lo chaple de 1939-1945.
 
Viu de segur mas cossí?
 
 
 
 
 
 
P.S. Soi pas un especialista mas vesi ben que tot aumenta; si que non, perqué, per un fum de mond, la vida seriá venguda una vidassa?
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article