Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo temps (I): l'argument de McTaggart contra l'existéncia deu temps

Quauques dias a que lejói sus aqueste jornau un article de vulgarizacion scientifica qui ns’explicava que lo temps n’existeish pas briga. Se compreni com cau, que seré la navèra concepcion deu temps perpausada peus fisicians, après que ns’agin explicat dab Einstein lo temps qu’ei ua quatau dimension, hornida a l’espaci dens un sol espaci-temps estatic e arrelatiu, e après que Newton e’ns disóssi au contrari lo temps qu’ei absolut e la matièra que s’i distribua independentament de la soa distribucion capvath l’espaci.
 
Qu’ei drin aconortant dà jo de constatar los fisicians que’s contradisen autant com los filosòfs, a la diferéncia que la contradiccion enter nosautis qu’ei sincronica e non diacronica, puish a que ns’escasem pas a ns’aviéner a l’entorn de consensus. De l’aute costat, que guardam un interès per las tèsis e los rasonaments deu passat, en brac, n’èm pas d’acòrdi mes los nostes desacòrdis qu’an quauqu’arren d’eternau.
 
Uei que vorrí perpausà’vs un argument eternau d’aqueth escantillh de qui la mira qu’ei de provar que lo temps … n’existeish pas. Que serà donc bahida au gost deus fisicians mentavuts l’aute dia. Qu’estó concebut per un filosòf britanic, McTaggart, au debut deu sègle XXau.
 
Totun que’m cau previéne’vs, la sasida d’aqueths sicaps metafisics que’s pagan generaument de beròis maus de cap.

 
1. Requisits
 
Endà compréner l’argument que cau purmèr saber duas petitas causas qui benlèu non pareisheràn pas pertinentas de tira mes qui’s muisheràn necessarias quan vegim l’argument de McTaggart.
 
i/ Lo purmèr requisit qu’ei ua nocion de logica: lo modus tollens. Lo modus tollens qu’ei ua règla d’inférencia valida, qu’ei a díser ua règla dà passar d’un ensems de proposicions ad ua auta proposicion qui conservi la veritat de las purmèras. Per exemple, de las proposicions:
 
“Pimbo qu’ei lo centre de Gasconha o Puyol-Cazalet qu’at ei”
 
e:
 
“qu’ei faus que Puyol-Cazalet e sii lo centre de Gasconha”
 
que pòden inferar:
 
“Pimbo qu’ei lo centre de Gasconha”. (Las mesuras que serén arrecaptadas dens l’ostau de vila)
 
Se las duas purmèras proposicions que son vertat, alavetz la tresau que n’ei tanben, qu’ei la soa validitat: que preserva la valor de veritat de las proposicions d’on ei tirada. (un rasonament que pòt estar valid mes faus, se las soas premissas, las proposicions d’on ei tirada la conclusion, e son faussas; aquiu que cranhi l’alternativa de qui partim ne sii pas vertat )
 
Lo modus tollens qu’ei ua forma d’inferéncia valida coneishuda dempuish los estoícians, que pòden exprimir-la atau:
 
 de: “Se p alavetz q” e de: “ non-q” que pòden inferar: “ non-p”.
 
Lèu, un exemple!
 
de:
 
 “S’ei l’auseth qui canta alavetz las montanhas que s’abaisheràn”
 
e:
 
“ Las montanhas no’s son pas abaishadas”
 
 que pòden inferar:
 
“L’ausèth ne canta pas”
 
ii/ Lo dusau requisit qu’ei ua distincion enter dus tipes diferents de proprietats temporaus.
 
Que i a duas manièras de pensar e parlar deu temps. Que pòden d’un costat ordonar los eveniments los uns per rapòrt aus auts. Per exemple, lo chaple de Montsegur qu’ei anterior a la riòta deus vinhairons lengadocians. Mes la riòta deus vinhairons que’s passà entertant qu’Armand Fallières qu’èra president de la Republica si disent francesa. Lo temps que pòt estar descrivut com ua seria d’eveniments estruçats los uns per rapòrt aus auts, arreligats per sonque duas arrelacions: l’anterioritat / posterioritat e la simultaneítat. Qu’apereràm dab Mctaggart aquera manièra d’ordonar los eveniments: serias-B, e las proprietats temporaus correlativas: proprietats-B. Que parlam atau deu temps quan disem per exemple: que’s passà en 1243, la temporada deu confinament, que neishói en 1991 etc... Avisatz-vs que lo temps descrivut ací qu’ei estatic. Qu’ei tostemps estat vertat, qu’ei vertat, e que serà tostemps vertat, que lo chaple de Montsegur que’s passà avans la riòta deus vinhairons, que Macron qu’èra president pendent lo confinament, que vasói en 1991 etc...
 
 
 
Que i a ua auta manièra de pensar e parlar deu temps. Qu’ei la qu’utilizam quan disem: los francés que hesón lo sèti de Montsegur 779 a, la susmauta deus vinhairons qu’a 115 ans, L’occitanisme que viu adara la soa quatau - o cinquau, que m’at desbrombi tostemps - crisi. Que seràm independants a l’aviéner etc... Aquesta manièra d’ordonar los evinements que vam aperar-la: serias-A e las proprietats temporaus qui s’i arrestacan: proprietats-A.
 
Aqueste còp, avisatz-vs que las proprietats-A que son transitòrias, passadissas. La susmauta deus vinhairons qu’a 115 ans, mes l’an a viéner, que n’aurà 116 e en 1908 que n’avèva pas sonque un. L’independéncia d’Occitània qu’ei futura, mes quan sii arrealizada, que serà presenta etc... Ua auta diferéncia importanta qu’ei: los eveniments dens las serias-B que son ordonats los uns per rapòrt aus auts, mes dens las serias-A que son ordonats per rapòrts a nosautis, a’us qui ordian los eveniments. En efèit, que son definidas per rapòrt au present e lo present qu’ei defenit per rapòrt a nosautis. Que pòden arrepresentar las serias-B com ua frisa cronologica e las proprietats-A com ua anotacion de la frisa per quauqu’arrés qui s’i placeré, o com ua manièra de véser los eveniments de la frisa dempuish un punt de la frisa.
 

2. La formulacion de l’argument

 McTaggart qu’acertena tres tèsis:
 
 
1/ Se lo temps qu’ei reau alavetz que i a cambiaments
 
2/ Se i a cambiaments alavetz las serias-A existeishen
 
3/ Las serias-A n’existeishen pas
 
Que cau inferar per modus tollens d’aqueths tres tèsis que lo temps n’ei pas reau.
 
En efèit, per modus tollens, se las serias-A n’existeishen pas alavetz non i a pas nat cambiament.
 
Lo modus tollens = de: “se p alavetz q” e: “q qu’ei faus”, que pòden infererar: “p qu’ei faus”
 
Qu’ei lo cas ací, dens 2/: p = que i a cambiaments, q= las serias-A existeishen, mes 3/ que ditz las serias-A n’existeishen pas; donc que pòden inferar de 3/ e 2/ que p dens 2/ qu’ei faus: non i a pas nat cambiament.
 
Mes que cau alavetz har un naveth modus tollens sus 1/ on q= que i a cambiaments, e p= lo temps qu’ei reau. Que vienem d’amuishar que lo cambiament n’existeish pas, donc que q qu’ei faus, e donc que cau negar tanben p, que lo temps e sii reau.
 
Conclusion: lo temps n’ei pas reau.
 
L’argument qu’ei valid, la conclusion que segueish de las proposicions acertenadas: atau com vienem d’at véser, se las tres premissas e son vertat alavetz lo temps qu’ei irreau. Endà arregetar l’argument de Mctaggart que cau donc arrefusar l’ua, au mensh, de las 3 proposicions. Daubuns qu’an atacat 3/ en deféner l’existéncia de las proprietats e de las serias-A, aquò qu’ei egau a deféner l’existéncia deu temps passadís de qui hèm l’experiéncia espontaneament. Daubuns auts que son ad ua dab McTaggart sus l’inexisténcia de las serias-A, mes que defenen lo cambiament, e/o lo temps, qu’existeish shens eras, per exemple en díser las serias-B que sufeishen a pensar lo cambiament e lo temps.
 
Que discutiràm benlèu aqueras diferentas opcions en articles seguints. Totun, per ara, que’ns cau concentrar sus la tèsi 3/. En efeit, dà fonccionar, l’argument de McTaggart que deu estar accompanhat d’un argument en favor de 3/, per’mor qu’ei 3/ qui permet d’aviar la casuda per modus tollens de l’existéncia deu cambiament puish deu temps, atau com un dominò.
 
 
 3. L’existéncia de las proprietats-A

Demiei çò qu’am decidit d’aperar “ proprietats-A” que n’i a tres generaus e famosas: estar passat, estar present, estar futur. Dà véser que son proprietats-A e non pas B jà sufeish de considerar que son transitòris e definits per rapòrt a nosautis. Çò qu’ei present qu’èra futur e que serà passat. Per exemple, jo escrivent aquesta frasa qu’èra futur quan escrivèvi la frasa precedenta e que serà passat quan escrivi la seguinta. Estar d’en dus dias, tres dias, detz minutas o detz ans que son cas particulars de la proprietat d’estar futur; estar dus dias a, tres dias a, detz minutas a o detz ans a que son cas particulars de la proprietat d’estar passat. Que pòden estruçar totas las proprietats A devath aqueras tres proprietats: estar passat, estar present, o estar futur.
 
La purmèra estapa deu rasonament de McTaggart en favor de 3/, donc de l’inexisténcia de las proprietats A, qu’ei d’acertenar aqueras tres proprietats que son mutuaument exclusivas. Se quauqu’arren ei passat alavetz non ei pas ni present ni futur, s’ei present non ei pas ni passat ni futur, e s’ei futur non ei pas ni passat ni present. Totun, s’existeishen aqueras tres proprietats, alavetz tot eveniment qu’a d’estar passat, present e futur. En efeit, lo chaple de Montsegur per exemple qu’ei futur ( endà Jules Cesar per exemple ), present ( endaus crotzats franchimands e las victimas de noste per exemple) e qu’ei passat ( endaus cronicors de jornalet per exemple), qu’a donc las tres proprietats qui son totasvetz contradictòrias.
 
Ací l’arreaccion normau au men paréisher qu’ei de préner McTaggart per un pec e d’arrìser d’un argument arridicul com aquò. L’autor non s’a donc pas pensat que se lo chaple de Montsegur qu’ei passat, present e futur, n’at ei pas a l’encòp. Qu’èra futur, per exemple, entertant quan lo gran Ventadorn qu’èra a portar la nosta bèra lenga au som de las possibilitats poeticas. Pr’aquò alavetz, n’èra ni present ni passat. E quan estó present aqueth chaple, malaja, n’èra pas mei futur e pas enquèra passat tanpòc. Que podem donc rebecar ad aqueth gran aso de filosòf que de contradiccion non i a pas nada. Un eveniment x, l’escritura de Mirelha per Mistral per exemple, qu’ei futur ad un moment dat, present ad un aute moment, e futur ad un aute moment enquèra, çò qui n’ei pas briga contradictòri.
 
Pr’aquò sabetz l’arreproèr: non i a pas mei shord que lo qui non vòu enténer. Bahida que n’èra hèra, shord, lo McTaggart, per’mor que’ns torna atau: los diférents moments qui mentavetz endà parar la contradiccion, eths tanben, que deven estar, com tots los moments se lo temps e consisteish en serias A, presents, passats e futurs. La contradiccion n’ei donc pas esvanida, qu’ei sonque arreportada sus la navèra especificacion temporau qui vienem d’introdusir endà acaçar-la. Lo moment passat quan èra present que Mistral escrivèva Mirelha, endà non pas estar de manièra incoerenta present passat e futur, que deu estar au son torn correlat ad auts moments per rapòrt aus quaus non serà pas sonque sii present, sii passat, sii futur. Mes lo medish problèma qu’esguiterà dab aqueths tresaus moments e que pòt continuar atau a l’infinit, pas jamèi non poiràn pas eliminar la contradiccion. A cada còp, que carrà esvitar-la un còp mei endaus moments hornits per’mor qu’eths tanben que son passadís e donc expausats a la contradiccion d’estar a l’encòp passats, presents, e futurs. Non pòden pas des.hà’s de la contradiccion, sonque arrenviar-la a l’infinit.
 
Conclusion: las serias A que son incoerentas, non pòden pas existir. Per modus tollens, lo temps n’existeish pas tanpòc.
 
La defensa de l’irrealitat de las serias A de McTaggart qu’ei bèth drin eishusca e benlèu un chic visciosa, mes brombatz-vs qu’endà l’argument generau e fonccioni que sufeish de provar 3/ sii com sii, que pòden donc arremplaçar lo rasonament d’aquera seccion per quau rasonament que sii en favor de l’irrealitat de las serias A, que’n poiràn tirar los dus modus tollens qui mian a l’irrealitat deu temps.
 
Endà donc sauvar lo temps que son obligats de negar 1/, 2/ o 3/ mes que m’arresti bitara que lo cap be se’m dolenta.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Peiròt
2.

Felicitacions sénher professor, espèri qu'auràs l'escasença de tornar dins ton país per i ensenhar la lenga. Malurosament, al jorn de uèi, lo movement dels professors es blocat e es quasi impossible de bolegar, especialament per los qu'ensenhan la filosofia. Bon astre totun!

  • 2
  • 0
pierre lachaud
1.

Brave cors de logica mentala mas dins la realitat, sem pas un mental;
Avem una consciença que pensa, una consciença que rasona emben nòstre mental, mas una autra qu'es conectada a quauqu'a ren de pus grand que nos, qu'es infini, que nos parla emben lo còr, l'intuicion, las emocions, : l'on ama o l'on ama pas. La sciença materialista a totjorn niar aquò mas nòstra societat se neja dins la rivalitat, la competicion, las guerras e nos a transformat en mecanica..

jPer aquela cosnciença i a pas de temps. I a pas de present de passat e de futur. Tot se passa en mesme temps. Sur internet l'òm tròba de nombrosas personas que nos contan qu'an agut de las visions d'un autre monde,; d'autras an fach de las NDE ('experienças de mòrt iminenta). Son declaradas mòrtas per nos aparelhs medicaus mas tornan a la vita quauquas minutas apres e lòr vita s'es tansformada .Es per aquò que nos disan que chau viure lo temps present. L'esser uman ressasse lo passat mas a paur dau futur. D'aqui vai elaborar de las teorias per se rassegurar.

Mas òc, l'esser uman se conta de las istorias, inventet lo rasomnament logic que se contredit. La religion a plan dich que delai la mòrt i a un paradis, un purgatori e un enfer. La vertat sur la religion a estada deviada per instaurat una faussa vertat. L'exemple de la catolica nos a montrat que la gleisa catolica nos a dich que serem punits si obeissan pas a la ierarchia religiosa, nos a culpabilisat tot en se transformar en una machina que d'una man recomanda de far la charitat e de l'autre es una banca internacionla tant cheitiva que las autras bancas. La realitat es qu' i a un diu d'amor una energia d'amor que nos guida, façona nòstra psichisme e nos damanda d' elevar nòstra niveu de consciença coma dins lo catarisme. Scientificament i a de las vibracions de las frequenças. Fau pas s'estonar si dins nòstra societat i a de las rivalitats, de la competicion, de las guerras.

  • 0
  • 11

Escriu un comentari sus aqueste article