CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 16 de julh

Aurelian Chayre

Dimenge, 30.3.2014 03h00

“Es sus la talvera qu’es la libertat”


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargament


Primièra recòlta de cebas al vilatge

Los mangos mancaràn pas de balhar de frucha

Mango e baobab

Un gag blau crincat

Pomas e noses de cajó

Casamança salvatja

Una casa e son panelet solar




Etiquetas
casamança, chayre, kolda, païsans de casamança

A la fin de març, amb la calor que se fa de mai en mai pesuga, las cebas venon maduras a dicha d’asagatges regulars. Los païsans fulakunda las tiran de tèrra una per una e las ensacan per las carrejar cap a la vila. De carretadas e de carretadas se n’anaràn sul mercat de Kolda al ritme dels anars-venirs dels ases grises de Fuladu.
 
Al vilatge, a l’ombra d’un mango, remiri encara un còp la tranquillitat d’aquela vida païsana. Las flors dels anacardis fan plaça a las pomas gostosas jaunas o rojas que pòrtan las noses tan presadas. Lo gag blau, el, se passeja d’arbre en arbre entre caïlcedrats e baobabs en cèrca de sautarèls inchalhents. A l’auron, lo blau de son plumatge meravilhós se mescla a la color celèsta de cada jornada que Dieu fa. Las incantacions animistas retenon los dangieroses crocodils dins lo fons del flume Casamança que se seca malaürosament un pauc mai cada an. Ròdol aqüatic ont ipopotams e serenas s’agradavan pr’aquò un còp èra. L’animal del cais bèl e la vaca de mar s’estimèron mai de mudar dins d’aigas mai prigondas, fòra Fuladu. Ni per tot, aqueles endreches demòran naturalament paradisencs.
 
A l’entorn dels grands palmièrs que porgisson generosament òli e vin, los joves païsans aprèstan las plantolièras de pebròt e de gombo, darrièra estapa abans las culturas d’ivernada. Dròlles e dròllas participan agradivament al trabalh de la tèrra. Amb l’ajuda de las bèstias, cal fotjar, semenar, asagar, bicar, femar abans de poder recoltar. Los que son demorats al país o sabon far. Vida agradiva o vida miserabla, bonaür aicí o bonaür endacòm mai, cal sap?
 
Entre quatre mots mascanhats en pul e una virada dins los òrts, sosqui a lor vida e a çò que s’i pòt cambiar. A la vila, ausissi sovent dire que cal ajudar al “desvolopament” del país. De que vòl dire aquò? Segon las Nacions Unidas cal aver una esperança de vida longa, cal mandar los enfants a l’escòla e cal far bravament d’argent per èsser un país desvolopat. Senegal, pecaire, es classat al 154n reng mondial amb un indici de desvolopament uman pro bas. Alara de que cal far? Cal transformar aqueles paradises naturals en airals enquinatrats? I metre d’indústrias e d’entrepresas per far aumentar lo produch interior brut? Impausar als païsans de s’especializar dins la monocultura o dins l’elevatge intensiu? Aprèp aver discutit de la situacion de las vendas de cebas amb lo president de la Federacion dels Joves Païsans, li ai demandat çò qu’èra per el lo desvolopament.
 
Los tres vertadièrs pensaments de las familhas vilatgesas de Fuladu son de poder manjar tota l’annada, de poder luchar contra las malautiás exoticas mai caninas e de poder crompar estilos e quasèrns pels mainatges que van a l’escòla. Las familhas mai pauras devon suportar lo periòde dificil dich de soudatge se las resèrvas cerealièras personalas son tròp magrostinas. Amb lo projècte que democratizèt las culturas de sason seca, aqueles problèmas se resòlvon. Lo desvolopament, n’ausisson parlar mas çò que vòlon simplament es venir e demorar de familhas respectablas al vilatge. Cultivar pro per passar l’annada e vendre un pauc per poder crompar las potingas, pagar l’escòla e mai aver un pauc de lum de ser dins la casa, aquò rai! Çò que vòlon subretot es contunhar de cultivar coma o an totjorn fach, en melhorant çò que se pòt melhorar, sens tocar l’environament natural que balha quasi tot çò que lor es necessari. An pas besonh de divertiments per se desvirar de çò que fan cada jorn, perque aiman çò que fan cada jorn. La vila, las veituras, las novèlas tecnologias, per qué far?
 
Quand eles mistifican la natura, nosautres occidentals mistificam l’argent. Son pas totes anats a l’universitat mas ne sabon fòrça sus la vida. Sens Internet, sens electricitat, sens aiga correnta vos dison que mancan pr’aquò de res… paraulas vertadièras. Sens aquò son liures. Bodon aviá rason, es sus la talvera qu’es la libertat. D’unes se daissan impausar los critèris occidentals e ensajan de far aumentar los indicis de las Nacions Unidas. Mas la massa païsana ela, de qué pensa? E se refusava lo desvolopament? Fin finala, benlèu que sabon eles, los païsans de Casamança, que lor bonaür es aquí e pas endacòm mai…
 
A jorn falhit, daissi la frescor del vilatge per rejónher las carrièras caudas de la vila, daissi la tranquillitat per lo bruch, daissi un pauc de libertat fins a deman.










Per sosténer lo projècte, n'avèm encara besonh.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

1 d'abril 16.13h

Un brave mercé per l'article! Veni de lo far legir a mos escolans per lor parlar del dialòg de las culturas!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Aurelian Chayre

Aurelian Chayre logo rss

Jove estudiant d’engenhaire agronòm roergat, qu’es partit aprene e sosténer los joves païsans de Casamança

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions