CaPÇALERA A BOCA DE NET
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 d'abril

Aurelian Chayre

Dimenge, 29.6.2014 03h00

La politica de las lengas en Senegal


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Per una de mas darrièras cronicas senegalesas, balhi la paraula al Baydi Njaay qu’es melhor plaçat que ieu per vos parlar de las lengas en Senegal, ont lor dison “lengas nacionalas” a totas las lengas que son pas lo francés (unica lenga oficiala):
 
 
Senegal se tròba a l’avançada mai occidentala del continent african dins l’Ocean Atlantic, al jonhent d’Euròpa, d’Africa e de las Americas, e al caireforc de las grandas rotas aerianas e maritimas. Pichon país de 196 722 quilomètres cairats, es pr’aquò poblat d’una multitud de comunautats parlant almens 18 lengas diferentas d’amplor nacionala o simplament localizadas.
 
Per òrdre d’importància, las cinc grandas lengas nacionalas son: lo wolòf, lo pul, lo serèr, lo manding e lo diòla. Demest aquelas, lo pul es la sola a èsser parlada (sens èsser impausada) dins las 14 regions administrativas del país.
 
Entre 1960, data de l’independéncia, e 1980, annada de la primièra alternància programada, l’Estat decretèt que solament 6 lengas nacionalas existissián: las cinc ja citadas e mai lo soninke. De règlas de codificacion d’aquestas lengas foguèron fisadas a una entitat estatala que volguèt trabalhar amb las “associacions de lengas”, coma la fòrça dinamica Associacion per la Renaissença del Pul (ARP) que va venir puèi Tabital Pulaaku Senegal.
 
Lèu-lèu, quand los puls comencèron de veire d’unes de lors enfants “renegar” lor cultura e lor lenga, d’iniciativas ardidas d’alfabetizacion de massa foguèron menadas dins totes los cantons e recantons del país. Aquel estrambòrd per l’escritura de la lenga va provocar de crenhenças dins certans mitans, nautament politics inclús, e mai dins los païses frontalièrs tanben, l’ondada ARP contunhava de se far conéisser.
 
A partir del mièg de las annadas 90, la liberalizacion del païsatge mediatic, acompanhada de l’arribada de las ràdios privadas, entraïnèt lo calvari de las lengas dichas minoritàrias. Efectivament, progressivament, sornarudament, insidiosament, e amb la traitesa que los complotaires professionals n’an lo secret, oficializèrem lo doblatge de cada emission d’informacion en wolòf. Puèi, impausèrem a cada intervenent a la ràdio e a la television de balhar sa version “en wolòf”. Cal reconéisser que l’extravagant president, Abdoulaye Wade, qu’es wolòf, contribuiguèt largament a balhar l’impression qu’aquesta lenga èra venguda LA lenga nacionala de Senegal.
 
Nosautres, militants de las autras lengas, avèm profechat de totas las tribunas per denonciar e refusar aquel estament, per remembrar als nòstres compatriòtas e als que nos bailejan que, sens una politica lingüistica equitabla, Senegal s’encaminariá cap a la catastròfa; e aquò, d’aitan mai que darrièr aquela problematica se n’amaga una autra, portant mai de menaças per l’unitat nacionala: la religion! Quina lenga auriá pas suplantat, dominat e espotit totas las autras amb tant de complasença e de favoritisme, d’estat inclús? L’espòrt nacional, la lucha, practicat per totas las comunautats nacionalas jos sa forma tradicionala, se carga los vestits de la luta amb frapa, pròpria als wolòfes, e es promogut espòrt nacional. Mentre que la lucha dins la version dels serèrs, dels diòlas e autres puls èra mai espectaclosa e preparava los luchaires senegaleses als combats internacionals que reconeissián pas la luta amb frapa. Es un pan entièr de las culturas dichas minoritàrias que fasèm cabussar atal!
 
Plan segur, dins una logica estupida de venceires, los confronts de l’uniformizacion wolòf tornan vesitar l’istòria de Senegal segon lo prisma wolòf, e en wolòf! La dramatica senegalesa se resumís sovent tanben en d’imitacions dels accents de las comunautats non wolòfs que los enfants desvolopan de complèxes a… èsser pas wolòf, ocasionant atal d’“aculturacions” massissas que venon conflar lo reng dels wolòfs.
 
Pel nòstre grand malastre, pendent mai d’una annada, lo comedian mai celèbre del país ganhèt sa notorietat en imitant l’accent pul. Certans puls se prenián dins la trapa en risent d’eles meteisses! Causa que certans quadres se metèron a desconstrusir; vos confèssi que ne fasiái partida.
 
Recentament, d’un autre costat, al moment del recensament general de la populacion, los militants puls portèron la contradiccion als servicis publics de la demografia en denonciant los biaisses ligats a l’utilizacion de la lenga wolòf coma lenga d’enquista (certans enquistaires inscrivián coma wolòf tot enquistat que respondiá de òc a la question: “Parlas wolòf?”).
 
Vaquí la situacion pauc confortabla de las minoritats en Senegal, país que, pr’aquò, joguèt un ròtle esencial amb França per combatre la concepcion unanimista de la cultura a l’UNÈSCO. Veritat e coratge delà nòstras frontièras, messorgas en dintre.
 
Avèm pr’aquò avertit que la crisi bèla de Mauritània que menèt al genocidi de las annadas 90 veniá d’aquela volontat d’assimilar còste que còste d’onèstes ciutadans que tenián a lor dignitat e a lor cultura…
 
 
 
 
Baydi Njaay
revirat per Aurelian Chayre



publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Aurelian Chayre

Aurelian Chayre logo rss

Jove estudiant d’engenhaire agronòm roergat, qu’es partit aprene e sosténer los joves païsans de Casamança

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions