Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Bona annada

Bernat Bergé

Bernat Bergé

Conegut coma lo “Bernat contaire” es escrivan e contaire de contes e ensenhaire retirat

Mai d’informacions
Dins l’ancian temps, un còp èra desiràvem la bona annada, la benaürança e la santat. La benaürança, èra una annada que la recòlta, èra sufisenta per emplenar lo granièr e noirir lo brave monde. A’n aquela epòca lo prètz del trabalh se mesurava a la quantitat del pan que se podiá crompar ambe lo salari d’una jornada. E la benaürança èra quand lo pòble podiá manjar a la siá talent, se vestir, s’aparar de la fred, se sonhar en cas de malautiá.
 
Ara, a la nòstra epòca, dins lo monde novèl, l’economia es venguda una sciéncia, Se parla d’ara endavant del poder de crompar, e viure e èsser urós es aver lo poder de crompar; e los nòstres menaires, atentius a la nòstra benaürança, nos dison que son totjorn a soscar coma se pòt aumentar lo nòstre poder de crompar.
 
N’i a encara que pòdon pas crompar, que son pas pron poderoses? Aquò rai. Sèm en camin cap al progrès, e la riquesa d’amont naut rajarà cap aval. Es pas qu’una question de paciéncia. En mai d’aquò, per aumentar lo nòstre poder de crompar avèm l’assisténcia e l’ajuda de las bancas e dels crèdits que tornan tanlèu acabats. Puèi, naissèm totes capitalistas, los mai pichons coma los mai grands: aquel capital que ne dispausam tre la naissença es la santat.
 
Ça que la, se aquel capital-santat nos pòt ajudar a aumentar lo nòstre poder de crompar, de còps que i a, lo nòstre poder de crompar es pas sufisent per salvagardar lo nòstre capital-santat, o pièger, los esfòrces demandats per aumentar lo poder de crompar l’arroïnan!
 
Tanben, sul solhet de l’an novèl, vos desirarai, non pas una aumentacion del vòstre poder de crompar mas puslèu, coma un còp èra, una bona annada plan granada e acompanhada de mai d’autras, una annada que cadun i posque viure dins la dignitat, dins una societat frairala, e respectuosa de l’autre.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
1.

2020, vertat que i aguèc qualques braves radals un bocin pertot dins l’exagona, aquò rai occitània foguèc pas la darnièra. Ara de tradicions novèlas son de se rencrèisser cada cap d’an, tenèm pès dins la mai blosa de la tradicion nòstre, levat qu'ara es de botar fuòc a tot çò que reverta una vuèitura !

Per l’ora e per fin que d’annadas en annadas se faguesson pas rampèu lo chifra n’es pas balhat, sabèm sonque que ne i auriá mai que l’an passat.

Ongan per festejar lo cap d’an, se tirèc a la kalachnikov per carrièras a montpelhier. Segur fasiá pas de bon de se passejar. Podèm mercejar çaquelà totis aquels afogats de la kalachnikov qu’an causit un moment ont i aviá mai de monde entaulats que per carrièras una prova granda de civisme e de convivençia. Atal d’annadas en annadas lo viure amassas s’enfortís.

Vertat que lo 1er ; de genièr al matin, ara es de mòda de demandar : « Adíu e alavetz ongan ta vuèitura l’an cremada coma l’an passat ?

Anem zo ! Bona annada çaquelà !

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article