Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

En aquesta debuta de Mai...

Bernat Bergé

Bernat Bergé

Conegut coma lo “Bernat contaire” es escrivan e contaire de contes e ensenhaire retirat

Mai d’informacions

Tèxte legit

Los prumièrs jorns de Mai son rics en commemoracions e celebracions, que mesclan e se trucan a ne far pèrdre lo cap als nòstres bailejaires.
 
Aital lo nòstre president deguèt celebrar —perdon commemorar—, lo 5 de mai, lo bicentenari de la mòrt de Napoleon Bonaparte —perdon de Napoleon—.
 
Mas lo 10 deguèt commemorar —perdon celebrar— “la jornada nacionala de las memòrias del comèrci dels esclaus, de l’esclavitud e de la siá abolicion”, jorn anniversari del vòte de la lei “Taubira” del 10 de mai de 2001, que reconeissiá en l’esclavitud un crimi contra l’umanitat. Lo nòstre President commemorèt e celebrèt gaireben “en meteis temps”, l’òme que tornèt establir l’esclavitud, e la lei memoriala que la condemna.
 
Entre temps, lo 8, aviá celebrat la victòria de 1945 que marquèt la fin de la temptativa d’una Euròpa nazi, e l’endeman la declaracion de Robèrt Schuman del 9 de mai de 1950, fondatritz de la comunautat europenca bastida sus la cooperacion, la patz e la prosperitat.
 
Tornem a Napoleon, que, el tanben, bastiguèt, lo primièr aprèp Carlesmanhe, a la baioneta e al canon, un empèri, afortit de territòris anexats, d’estats vassals, e d’autres “aligats”, que cobrissiá gaireben Euròpa tota. La motivacion primièra anonciada, exportar la Revolucion francesa, desliurar los pòbles de la tirania, los tirar de l’escurantisme, lèu lèu se revelèt la masqueta d’una entrepresa de conquista. E la dominacion francesa foguèt lo levat dels nacionalismes que menèron a las guèrras que seguiguèron e a la mapa politica de l’Euròpa d’uèi.
 
Totas aquelas celebracions ne faguèron doblidar d’autras que s’aurián, pr’aquò, pogut tenir mai aisidament, ambe mens de risques politics, coma lo 4, la jornada internacionala dels pompièrs, o encara lo 2, la jornada internacionala del jardinatge nud..
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

jaufre Rudel Aguiana
2.



Lanquan li jorn son lonc en may
M’es belhs dous chans d’auzelhs de lonh,
E quan mi suy partitz de lay
Remembra·m d’un’amor de lonh :
Vau de talan embroncx e clis
Si que chans ni flors d’albespis
No·m platz plus que l’yverns gelatz.

.../...

  • 0
  • 0
.t.
1.

Mei ! per lo Napoleon que tornèt establir l'esclavatge e mandèt una armada en Haïti ,mei una en Guadalope per matrassar los revoltats que ne volèvan pas tornar esclaus :
discors de laus e flòcàs de flors = una CELEBRATION vertadèra .

Per la lei Taubira, 3 sègles d''esclavatge e de comerci deus esclaus declarats crimi contre l'umanitat : nat discors e nada flor . Demorèt quillhat shens una paraula : per díser qu' i èra , sonque.

Per C. Taubira e las gents en los departaments d'otra-mar , ic sentiren èster un AFRONT.

  • 3
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article