Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Paraulas, paraulas...

Bernat Bergé

Bernat Bergé

Conegut coma lo “Bernat contaire” es escrivan e contaire de contes e ensenhaire retirat

Mai d’informacions
En aquesta debuta de prima, a un quinzenat de jorns de las eleccions presidencialas, los passes m’avián menat sus aquela cresta que dessepara las vals de la Rotjà e del Cadí, en Conflent. Lo caminòl que seguissiái arribava, al som d’un tuquet, a una capeleta del sègle X, dedicada a sant Clamenç, coma disián los panèls que l’anonciavan. Sentinèla que velhava sus las doas vals, pausada aquí entre cèl e tèrra, s’èra perduda la teulada; ne demorava pas que las parets de granit, e la vòlta en cuol de forn del còr.

Mas capelat pas que per lo cèl, un autar, flocat de fresc esperava lo preire que i celebrariá l’ofici. Plan a l’abric del vent me passejavi aital los uèlhs sus los imatges pioses, estatuetas, verges, crucifics, tròces de pregàrias, flors secadas ... Mas entre un santon e un crucific ondrat d’un capelet e una nativitat, un sota-veire presentava una citacion; me sarrèri per la legir: “Val melhor se botar lo còr dins una pregària sens trapar de paraulas, que de trapar de mots sens i botar lo còr. (Mathama Gandhi)”

E jo qu’èri aquí perdut dins lo temps, sortit de la nòstra epòca, que me desfilavan dins lo cap los imatges de totes los qu’avián pregat sus aquel ròc, probable dempuèi la nuèit dels tempses, pregàrias, sacrificis pagans, puèi oficis crestians, tornèri cabussar a la nòstra epòca dins la campanha de las eleccions presidencialas.

E me tornèron los deluvis de mots qu’escampan los mediàs, mots de guèrra, de malastre, de patiment, mots de professionals de la comunicacion, mots freds, glacials, que sortisson del cap e non pas del còr. E ausiguèri tanben las pregàrias mudas dels que pòdon pas parlar, que sabon pas parlar, dels que lor an panat la paraula, que lor demòra pas que lo patiment que lor sarra lo còr.  
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mai Republica es abordida mai legiférís !
4.

I aguèc de pel mond jamai tanta polidessa qu’aquel matin mentre tres parelhs d’oras empenadas.

Vestit d’una gonèla ondrada per las cozendièras del catse de la molina (las mai aisinas a-n-aquel trabalh menimós) Lo Bernat se carava, fasent lo torn de la pèiraficada, Tres uòus que cal minjar qu’avian dich las fròllas d’Ulgen : un se sona libertat, l’autre fraternitat e l’autre emparagit.

..../.....

  • 0
  • 0
Mai Republica es abordida mai legiférís !
3.

....... Se clinèc per agantar lo parrascle dins lo riu pichon de l’aiga blosa e linde, lo signe sagrat i èra escrincelat, l’agantèc puèi lo pausèc sul front, tampèc los uèlhs e nos tornèc las santismas paraulas de la dròllas d’Ulgen.

Lo mond se recampava, lo quite capredactor del libre de las pèiras escritas i èra atanben, totis pivelats,

lo trip occitanista se sarrava, lo Bernat legiguèc lo parrascle :

« òu feramiá mèuna, aqui soi, apèi los aver vistas, ai parat l’aurilh e atal ça me diguèron. …..


Al còp que ven, benlèu la seguida…

  • 2
  • 0
Mai Republica es abordida mai legiférís !
2.

Atal lo Bernat nos fasquèc un viatge chamanic e s' atrairèc devèrs la set dròllas d'Ulgen, que coma cadun o sap son sietadas dins las clespas del mond d'ennaut. Mentre que s'ennairava cap a elas sul camin, una ajuda manajava la tambora que fasiá bategar los còr d'un meteis balan. òu dròllas de la bona fé vos saludi ça diguèc tanlèu las veser.

  • 3
  • 0
pierre lachaud
1.

Vau melhor se botat lo còr dins una meditacion sens trapar de paraulas que de trapar daus mots sens i botar lo còr.
Quò es que sem pas una machina que pensa emben son cerveu, que racionalisa , que se tracassa a pesar lo per e lo contre, a interprétar çò que l'òm vei e oblidat çò qu'es catat.
Avem un còr que nos parla tanben. Son lengatge es pus simple; dich "ame o ame pas".
Si l'òm ama, l'òm es uros, plen d'alen; si l'òm ame pas, que facham a contre -còr, l'òm ressen un mau esser, Quò fai naisser una emocion negativa. L'emocion negativa es la pòrta de la malaudia.
çò que l'òm ressent es pus important que çò que nos sens disan.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article