Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Òli, farina... e papièr!

Bernat Bergé

Bernat Bergé

Conegut coma lo “Bernat contaire” es escrivan e contaire de contes e ensenhaire retirat

Mai d’informacions
La guèrra en Ucraïna nos a rampelat que aquel país, presentat dins las vièlhas geografias coma «lo granièr a blat d’Euròpa», e Russia, èran venguts, ambe la mondializacion, lo del monde e los primièrs exportators de blat, de milh, de virasolelhs e de fertilizants.
 
Aital, lo truc de la guèrra s’ajusta a las consequéncias de la pandemia, de la nauça del còst de l’energia e de las catastròfas climaticas, e pertot dins lo monde lo prètz de la vitalha es a flambar, e crentam que, dins lo pròche avenidor, la fam tòca encara mai de monde, sustot dins de países ja vulnerables, mas tanben dins los que dison «desvelopats», en çò de las populacions las mai desprovesidas. E países coma lo Portugal son ja dins una situacion critica.
 
França escapa pas a aquela crisi, la farina e l’òli de virasolelh i son vengudas vitalhas preciosas, e aquela situacion a pesat sus la campanha de la presidenciala. Per començar, dins lo pensament de la decarbonacion, los candidats se devián de renonciar a l’enfumatge dels electors; deguèron doncas per menar la campanha privilegiar d’autres biaisses mai ecologicas, coma rotlar los electors dins la farina, o, per suprimir los carinquets, botar d’òli de virasolelhs —e non pas d’òli de petròli— dins los rodatges. Mas tengut compte del prètz d’aqueles productes, d’unes candidats n’an pas pogut assumir lo còst, e, la campanha acabada, ne son redusits a parar la man.
 
De mai d’unes pensan qu’a n’aquelas penurias se’n poiriá ajustar una autra : crentant que lo debat politic venent los trebole la ventralha, los ciutadans riscan de se getar, en prevision, sul papièr igienic, e de vuidar las laissas dels supermercats, coma al moment del primièr confinament.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Andreu Serradell, lo populista Cadors
4.

Adiu Bernat,

Te mercegi plan pels corses a Granada, fòrça interessants.

Què far per nos aparar de la politica antioccitana e antisociala del Macron, que demai nos mespresa e nos insolenta ?

  • 1
  • 0
Mai Republica es abordida mai legiférís !
3.

Sèm salvats, s’agís pas d’òli d’òliu !

Atal se poirà contunhar de far tartas, cocons e tot lo demai :

Recèpta del gatèu vin blanc e òli d’òliu

300gr de farina de blat
200g de polvera de sucre
3 uòus
20 cl d’òli d’òliu
25 cl de vin blanc sec
1 saqueton de levadura
Un briu de boder pel motle.

Precalfar lo forn a 180 Gras

Dins un topin, cassòla o çò que voldretz mesclatz tot aquò puèi un còp pestrit alestit de vuètjar dins lo motle e cap al forn per 45 minutas de coseson.

Un còp lo gatèu enfrigidit vos poiretz congostar !

  • 2
  • 0
Mai Republica es abordida mai legiférís !
2.

A l'ora d'auèi, son Quatre país europenc que pagan Russia en Robles.

https://finance.yahoo.com/news/four-european-gas-buyers-made-091649434.html


  • 1
  • 0
Mai Republica es abordida mai legiférís !
1.

Se se pensa primièr a la noiridura e a las energias fossils Petroli, gas, d’unis país paures se troban soplècs per lo blat, lo milh, n’en van patir rettament. Nosaus tanben n’anem patir sufís d’agachar lo pretz de las pastas (pujada de 40%). Per la noiridura lo pièger es de venir.

Pr’aquò lo costat noiridura ten d’inportancias, d’autres costats son benlèu piègers en despièg que s’i riscarà brica mòrt d’òmes de per famina.

Son las energias foissils, ja avèm vist Alemanha que trigossava los patisces pel gas liurat per Russia, mas tanben Ucraina que pren una comission per lo gas que passa per los tudèls installats en Ucraina que liuran Europa 30% del gas per Europa passa per Ucraina. Per cada m3 de gas que passa Ucraina pren sa comission coma prevezit guèrra o pas.

Puèi dins aquela guèrra, en despièg de las mesuras d’Europa visibles contra Russia, se contunha lo bisnes (Business) sens cilhar. Per las terras escasses que son utilizadas pels calculatoirs dins los rondatges encartats, dins la vuèituras per las batariás, per las eolianas, sèm aqui soplèc de Russia e de China los dos mai grands exportators de terras escasses e autres metals d’importancia.

Palladi 65€ lo Gr. Ròdi (Rhodium) 590,22€ lo Gr. L’Iridi (Iridium)166,28€ lo Gr. Germani (Germanium) 1756,77 lo Kg.


Las terras escasses

De qu’es aquò las terras escasses ? Ja, son pas tant escasses qu’aquò sus la rusca terranala, lo perperic es de trobar un gisament que siòsquèssa rendable de per sa quantitat, tanben sariá plan milhor de las nomnar Terras Estrategicas.

Descobertas al XVII sègle fusquèron expleitadas al prim de las annadas 1970.

Las terras estrategicas dichas escasses son al nombre de detz e set (17) :
L’escandi (lo scandium), l’itri ( l'yttrium), e los quinze Lantanids (Lanthanides) es (Lantani (lanthane), Cèri (Cérium) , Praseodimi (Praséodyme), Neodimi (Néodyme), Prometi ? (Prométhium), Samarium (Samarium) , Europi (Europium) , Gadolini (Gadolinium), Tèrbi (Terbium), Dispròsi (Dysprosium) , Òlmi (Holmium), Èrbi (Erbium), Tuli (Thulium), Itèrbi (Ytterbium), e Lutèci ? (Lutécium). (sabi pas tròp los noms en occitan)

Utilizadas dins las fabricacions de nautas tecnologias baterias de vuèituras electrics e hibrids, dins las LED, los Piuçats, los esmartfons, los ecrans, las eolianas, los panèls solaris, los captadors radàrs, sonars, sistems d’armas e de ciblatges, aimants eca...

De qu’un es lo repercutiment sus l’environament :

Extraccion e rafinatge d’aquelas terras estrategicas produzisson d’elements toxic que son escampats dins l’environament : Acid sulfuric, Urani, Metals pesucs. En 1998 los Estats-Units Fusquèron dins l’obligacion de tampar la mina a cèl dubert de « Mountain Pass », d’ escalampada milherats de litres d’aiga radioactiva fusquèron escampat per natura.

Dins Mongòlia interiora, jos capdelament chinés, la radioactivitat mesurada dins los vilatges còsta la mina de « Baotou », èra 32 còps superiora a la normala, contravalent 14 còps «Tchernobyl).
Seguida al repercutiment sus l’environament nombróses país an tampat las minas, tanben sèm en soplèc de China que se troba de fach en capdelatge per l’extraccion e la produccion e resèrvas de las terras estrategicas.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article