CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 9 de decembre

Bernat Fruchier

Dimècres, 25.7.2018 03h00

Drap a l’atge mejan (I)


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


En lo cors dal mieu trabalh sus Luceram sota li Còmtes catalans, fuguero menat a-n-una cerca sus li drechs dei Còmtes de Vintimilha al ponent dal sieu ancian Comtat. Es conoissut que n’avíon en la Vesúbia, mas tanben a Luceram ò a Drap. En refestonant dintre tot cen que concernava Drap en li cartularis publicats, m’avisero que, se l’istòria de Drap era conoissua despi la debuta dal segle XVII (gràcia al trabalh de granda valor dal regretat C.-A. Fighiera), minga article concernava l’atge mejan (en defôra d’aquel de Jòrgi Doublet sus lo títol de Còmte de Drap). Pura li documents, ben que quists, políon permetre de precisar quarques ponchs d’istòria cen que m’instiguet a redegir lai quarquas pàginas que propòno ancuei.
 
 
1) La paròquia de Drap
 
Es citàia en lo CACN dintre de documents dal segle XII, non datats:
 

— l’un concerna la taxa sinodala que Drap paga a l’autessa de 12 denaris,
 
— l’autre concerna sigue la pariera taxa sigue una autre que polem pas precisar (d’istorians an pretendut que s’agisseria dal catedratic que sabem manco s’es diferent dal sinodatic) e Drap paga 6 denaris.
 
Peire Laugier (cf. infra) n’en devia estre lo curat en las annàias 1150.
 
Es tot cen que sabem sus aquela paròquia e, se - a la diferéncia de mantas autras paròquias - la trobam pas en lai donacions dals evesques ai canonges per los instigar a se sotametre a la regla de Sant Agostin, es bensai perqué li documents que concernon Drap fan sempre referéncia al castrum entier e pas solament a la sieu glèia. Una autra possibilitat seria que la paròquia apartengue a la mensa episcopala.
 

2) Feudalitat
 
a) La primiera mencion de Drap
 
Venerandus de Drapo pareisse en 1029 coma testimòni a la donacion a Sant Pôns dal Revest Madalberti. Le preséncia de la particula nos permete pas de saupre s’es un monge benedictin originari de Drap ò un nòble.
 

b) La donacion dal 1073 e lai sieus conseguéncias
 
— La primiera mencion dal castrum de Drap se tròba en la donacion que fa en 1073 a la diocesi de Niça l’evesque Peire, fiu de Raimbald. Aquela donacion es següa en 1074 per de juraments en occitan de tota la familha (ò dei vassals?) dal donaor. Li se tròba la frasa:
 
“...ni non ti descebrai del castel de Drap del bastiment que faits i es, ni in antea factus hic erit per nomen de castello.”
 
— Aquel jurament, miech occitan miech latin, bastava bensai pas, ja qu’en 1108 d’autres eiritiers lo tórnon prestar, emb’una precisieu de mai:
 
“...non ti tolra ne ten tolra IIII partes de castro Drapi del bastiment que faits i es ni adenant factus erit per nomen castri...”
 
‘Sto còup, lo mòt castellum es remplaçat per castrum e emparam que lo vilatge (ò lo castel?) devia estre divisit en 4 parts al manco e segurament de mai.
 
— Parier jurament en 1115, d’ont torna lo mòt castel:
 
“...ne ten tolrai IIII part del castel de Drap del bastiments que faz i es, ni adenant faz i er per num de castel...” Arremarquerem al passatge l’anciana forma etimologica dal futur er, que correspônde al latin erit.
 
 
 
(de seguir)






abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

25 de julh 12.11h

Li conoissenças de B.Fruchier en aqueu relarg son indenegabli, e indefugibli per aqueu que si vòu assabentar de l'Istòria dau Comtat.
Reinat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Bernat Fruchier

Bernat Fruchier logo rss

Niça, 1948. Ensenhaire de filosofia e d'occitan niçard pensionat, ansin coma païsan. Aüra conselhier municipal en lo vilatge de Luceram ont demòra.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions