CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 de novembre

Bernat Fruchier

Divendres, 7.9.2018 03h00

Drap a l’atge mejan (II)


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vòte)
carregant En cargament


Patrice Semeria




Etiquetas
drap, fruchier

Seguida de l’article publicat lo 25 de julhet de 2018
 

Lai questions
 
Aquels documents pauson de problemas malaisats de resòlvre que li mai fondamentals me sèmblon estre:
 
— perqué autant de confirmacions?
 
— perqué lo trastejament entra castel e castrum?


Estudi dei documents
 
— La carta de 1073 es la donacion d’origina, entierament en latin ja que conten minga jurament en occitan. Se levam la debuta e la fin, lo passatge central es pron clar: Peire, evesque de Vason, enfant de Raimbald, dona lo vilatge de Drap (castrum unum quod nominant Drapo) a la glèia de Niça en la persona dal sieu evesque Ramon e dei sieus successors.
 
Una frasa es pura de tenir en ment: “dono...de mea hereditate, que mihi obvenit vel obvenire debet...” que laissa creire qu’era pas’ncara entierament mestre d’aquel eiritatge.
 
Li testimònis son li fraires de Peire ensin que de canonges de la glèia de Niça ...corum hec nominas: Willelmus, Tetbaldus, Saramandus, Iohannes, Allio et alii plures. Peire firma de la sieu man. Li noms dals autres firmaires son acompanhats ò nòn de la precisieu frater. Es ensin que Leodegarius, Rostagnus, Bertrannus, Isoard son dichs fraires.
 
Los autres son Bertrannus, Francus, Ugo de Cadarossa, Bertrannus, Amicus, Fredulus, Aldebertus, Rodulfus.
 
S’ajusta Pôns, canonge de la glèia de Vason que confirmet e firmet (et docuit et firmavit).
 
Lo text s’acaba per l’interdiccion facha a l’evesque Ramon e ai sieus successors d’alienar, vendre ò donar en gatge aquela proprietat.
 
— La carta de 1074 es una primiera confirmacion en occitan que deu estre redegia per estre acapia de monde qu’èron pas latinistas. Una error que devem esquivar aquí seria de creire (coma l’avia pretendut B. Salvetti a prepaus d’una autre donacion a Sant Pôns) que li passatges en occitan desmonstràvon l’inhorantisa dal latin per l’escriba; dal ver, li juraments son fachs simplament per fin de permetre a de nòn latinistas de ben acapir l’estendua dei sieus engatjaments. Li retrobam de noms dei firmaires de la precedenta.
 
Cais de Pierlàs, en lo sieu òubratge sus l’onzen segle, a discutit de la parentat entra aquels donaors...
 
En tant qu’en la donacion dal 1073 parlava dal vilatge fortificat (castrum), es lo primier còup que trobam lo mòt castel en lo sieu sens real: “ni non ti descebrai del castel de Drap del bastiment que faits i es, ni in antea factus hic erit per nomen de castello.” Es de dire: E non t’aroinerai lo castel de Drap, dal bastiment que li es fach, ò que li sera fach d’aquí en avant per nom de castel. S’agisse ben d’un bastiment fortificat qu’eisiste mas que deu estre sigue radobat sigue engrandit. Lo passatge de castrum a castellum pôl s’explicar se l’evesque Peire, lo donaor, era pas proprietari de tot lo vilatge/feud (cen que porrem verificar en après). A mens que los eiritiers fàgon aquí una restriccion mentala, cen qu’auria pas escapat a l’autra part, acostumàia a pesar cada mòt, preferisso creire que Peire de Vason avia pas eiritat de tot lo feud de Drap, coma lo laissava creire la frasa senhalàia supra. Noterem al passatge que lo castel risca de dever estre recobrat: quarqu’un s’en era bensai empadronit ò menaciàva d’òu faire?
 
— La data de 1108 es ja un pauc mai alunhàia de la donacion e li trobam de diferéncias importantas embe la precedenta.
 
D’en primier, l’evesque a cambiat: s’agisse plus de Ramon mas de Isnart que conoissem per de donacions ai sieus canonges.
 
Li noms dei firmaires son plus identics e sèmblon pas estre de senhors, mas bensai de caslans. Lo text sembla estre un jurament de fedeltat d’ont lo vassal promete d’ajuar lo sieu senhor quora lo demanderà (lo verbi somonre a lo sens de requerir ò de convocar per un servici militari), e mai precisament l’ajuar a recobrar lo castel se faguesse besonh.
 
De mai, es lo primier còup que lo mòt castrum remplaça aquel de castellum, tot en precisant que s’agisse ben d’un bastiment. Plus luenh, es lo castel que calria bensai recobrar. Per aquelai rasons, penso que cal liéger castel e nòn castrum... a mens que lo castrum en questieu fuguesse ben pichon e esquasi reduch al castel e a quarquas maions alentorn.
 
Lo mai interessant es qu’emparam que l’evesque posseda que quatre parts dal feud e que devia donca n’eisistre d’autras en nombre que polem pas precisar.
 
— La carta de 1115 sembla fôrça la precedenta, embe un novel evesque, Peire. Lo text n’es identic a la precedenta en defôra
 
— dei noms dei firmaires de que quarques uns pareisson per lo primier còup,
 
— dal retorn al mòt castel, cen que desmonstreria que castrum era bensai una error.
 

Li privilegis dei papas
 
Aquel castrum era ja citat en lo privilegi dal papa Pascal, en 1114, coma apartenent a l’evescat de Niça. Es parier en lo privilegi dal papa Honorius en 1129, pi en aquel dal papa Innocenci en 1136, e enfin dal papa Lucius en 1144. Arremarquerem qu’en tots aquels privilegis, a costat de glèias, es ben mencionat lo castrum de Drap.
 

c) Autras donacions ò venduas
 
— En la carta de 1147, Giraud que, sus lo ponch de s’en anar per Ieroshalaim (Giraldus Iherosolimam profecturus), laissava lo sieu enfant per n’en faire un canonge, embe la mitat dal sieu eiritatge (l’autra mitat servent de gagi per un prest de 50 sòls melgorians acordat per l’evesque), sembla ben estre l’un dei mestres dal castrum de Drap. Es en lo vilatge de Drap que, davant li sieus vesins (coram vicinis suis), Giraud laissa lo sieu enfant e li sieus bens a l’evesque Peire. En li testimònis, quarques uns sèmblon estre de canonges mas una part porríon ben estre de senhors vista la semblança dei sieus noms embe aquels dei firmaires dal 1074, mas una generacion ò doas plus tardi.
 
— En 1152, Laugier de Greulieras reconoisse a l’evesque Arnaud la proprietat dal castel subre Drap: castellum insuper de Drappo, cen que suspausa que lo castrum era bastit sota lo castel.
 
— Guido (de Vintimilha) vende li sieus drechs sus aquel vilatge a l’evesque Arnaud en lo 1164. Sabem ne la consisténcia d’aquels drechs ne de que mena li ventimilhoses los avíon òutenguts. tantotun èron pas li solets mestres d’aquel vilatge. 
 
Sembla que los augue tenguts al nom dal Còmte de Provença.
 
— Un autre document dal Liber Niger es ensin compendit:
 
F. 42. Guillaume de Saint Auban fait abandon à l’évêque de Nice de tous ses droits au château de Drap, et notamment du droit d’albergue, moyennant le paiement par l’évêque de 300 sous gênoîs; en outre, il reconnaît que l’évêque a précédemment versé a lui et à son frère 100 sous pour Ladite albergue (1164, 9 février).-
 
En asperant de poler liéger lo text, polem pensar que s’agisse d’albergo e nòn d’alberga e que l’evesque de Niça devia donca estre, per una part, vassal de Guilhem de Sant Auban, ja que devia l’albergar en lo castel quora passava a Drap.
 
Ajusterem que, segont Martel, Guilhem era pas solet ja que son fraire Peire firma tanben e que Guilhem era senhor dal Puget. (segont Doblet, seríon d’invencions de Durante...a mens qu’auguesse eisistit una autra versieu dal document).
 
Aquel Guilhem seria de la familha Balb de Sant Auban.
 
Segont l’enquesta de 1285 en l’aut Var, une filha de Guilhem Faraud-Piégut auria esposat Guilhem Balb de Sant Auban.
 
En 1247 (CSP), un G. de Sancto Albano es proprietari d’una maion a la Condamina subrana de Santa Reparada. La sieu relacion de parentat embe aquel dal 1164 es esconoissua.
 
Sabem pas se s’agisse dal Guilhem de Sant Auban que deven cò-senhor de Modio (lo Muey) en 1278 ne se s’agisse dal senhor d’Auvare...
 

Lo castel
 
L’evesque tenia totplen a la possessieu dal castel (qu’avia augut tant de mal a remembrar) ja qu’en lo pati de repoblament dal 1609 se reserva la torre e una part dal castel ensin que 3000 m2 de terra alentorn. Perqué solament una part? Doai respôstas possiblas:
 
— sigue una part era arroinàia,
 
— sigue una part li apartenia totjorn pas.
 

 
(de seguir)


 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Bernat Fruchier

Bernat Fruchier logo rss

Niça, 1948. Ensenhaire de filosofia e d'occitan niçard pensionat, ansin coma païsan. Aüra conselhier municipal en lo vilatge de Luceram ont demòra.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions