Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Drap a l’atge mejan (e III)

Bernat Fruchier

Bernat Fruchier

Niça, 1948. Ensenhaire de filosofia e d'occitan niçard pensionat, ansin coma païsan. Ancian conselhier municipal en lo vilatge de Luceram ont demòra.

Mai d’informacions
Seguida de l’article publicat lo 25 de julhet de 2018 e lo 7 de setembre de 2018.
 
 
3) Molin e paraire a Drap en 1159
 
En lo CACN, lai cartas 97, 99 e 100, que son en lai darnieras ajustàias a la fin dal dich cartulari, presénton un interés teinicò-economic mas bensai tanben etimologic perqué testimònion d’escambis de parts de molins e paraor e tanben de bialieras ensin que de toponimes.
 
— La primiera es datàia de 1156 e concerna un prest de 50 sòus de Génoa que lo preire de Drap, vicari de l’evesque, Peire Laugier, fa a cadun de dos òmes de Drap, Guilhem Roland e Bertrand Aucel, que porríon estre d’òmes libres. En gatge, cadun li laissa la sieu part (sensa que posguem saupre se s’agisse dei doai mitats ò se n’i era d’autras) d’un molin (molendinum) e d’un paraire (batitorium). [L’autre nom latin dal paraire l’ai descubert - sensa poler assegurar que sigue lo primier còup - en li Còmptes de 1263 a Barver: Ibidem de furno, molendino et paratorio...]
 
Aquela preséncia d’un paraire porria portar d’aiga a la tesi qu’expliqueria l’etimologia dal toponime Drap per l’eisisténcia d’un molin a tela (de d’ont lo sieu nom de drappus).
 
— La segonda e la terça son sensa data mas l’editor propòne en màrgina circa 1158. Creso pura la n°100 anteriora a la n°99: en la n°100, l’un dei testimònis es Guilhem Jauceran de Drap, en tant qu’en la n°99 se parla d’un camp de la frema Escalòna que fuguet l’esposa de Guilhem Jauceran. Lo sieu espós serà donca môrt entra la carta n°100 e la carta n°99... a mens qu’eisistèsson doi Guilhem Jauceran.
 
* Donca, la n°100 concerna un escambi entra doi drapencs, Laugier Fredol e Peire Laugier de la terça part de l’Iscla dal molin còntra una faissa al Cròs sotran e una eminàia de terra al Cròs sobran. Guilhem Jauceran de Drap e Raimbald de Lacx son testimònis. Quarques jorns plus tardi, l’evesque Arnaud - qu’es desinhat coma senhor - autorisa l’escambi en la glèia de Sant Joan.
 
* La n°99 es tanben un escambi: Peire Laugier dona una terra sisa “al Cròs subre lo camin” a Laugier Fredol, Laugier Jauceran e ai sieus fraires Isnard, Ramon e Guilhem, en escambi dal drech de passatge per la sieu bialiera (sonàia un còup canalis, un còup bedale) al mitan dei sieus terras. Li serà permés de l’alargar, de la curar, de n’en cambiar lo cors que la proprietat  sigue en cultura ò en gerp.
 
Cu es aquel Peire Laugier qu’interven en li tres documents? La carta de 1156 lo desinha coma sacerdos de Drap et vicarius episcopi. Segont Ducange, Vicarius episcopi e Chorepiscopus seríon sinonimes mas sabem pas se cal destriar aquela carga d’aquela d’arquidiacre (que vendrà plus tardi lo Vicari general). Aquel curat de Drap devia estre cargat tanben de la gestieu dals afaires temporals, mas es impossible de precisar se, en aquels texts, trabalha per l’evesque ò per li sieus interesses personals, ipotesi que me sembla mai credibla. Cen qu’es segur es qu’aquelai cartas testimònion d’un esfôrs de remembrament al profiech sigue de l’evesque, sigue d’un particulari, paralele a-n-aquel de l’evesque per unificar la sieu proprietat dal castel e dal vilatge de Drap.
 
 
4) Drap al segle XIII
 
— Es citat, sensa mai de precisieu en la tiera publicàia per Bouche, datàia de 1200, dal ver alentorn de 1232.
 
— estatuts de Frejús 1235
 
Item castrum de drapo duos pedites armatos, sigue la mitat de Pelhon ò lo terç de Luceram.
 
— la vendua de 1238
 Coma saben qu’en 1238 Romeu de Vilanòva renóncia en favor de l’evesque de Niça ai drechs que polia aver sus lo castel de Drap, ven clar que la proprietat drapenca era facha de mantes tròces e que la senhoria devia apartenir a de nombroses cò-sinhors e, se los evesques de Niça posquèron pilhar lo títol de Còmte de Drap qu’al segle XVI es qu’auguèron bensai de mal a n’en faire lo remembrament.
 
Vequí lo compendi dal document en lo Liber Niger:
 F. 36-37 v. Romée de Villeneuve vend, au nom de Raymond Bérenger V comte de Provence, à l’évêque de Nice, pour le prix de 80 livres gênoises, tous les droits tant domaniaux que de justice que le comte possède au terroir et sur les habitants de Drap, réserve faite des 4 cas judiciaires et du domaine éminent (1238, 3 juillet). Approbation par Raymond Bérenger (1238, 15 juillet). D’après un vidimus de 1255, 23 juin.-
 
Martel assegura que Romeu era eiritier per lai fremas de la familha de Sant Alban. Mai una invencion de Durante, segont Doublet, ja que Romeu vende al nom dal còmte de Provença e ren en lo sieu nom pròpre.
 
— enquesta 1252
 
— Còmptes 1263:
 Apud castrum de drapo pro eodem pro ob[ola] aureo V s
 
 
5) Li segles XIV, XV, XVI
 
—  Enquesta 1333
 * de Drapo...
 
—- En lo CSP, trobam qu’en 1347 lai letras dal camerier dal papa avinhonenc Clement VI son remessas a l’evesque de Niça Guilhem en lo sieu domani de Drap e a costat dal sieu molin:
 “Actum in territorio castri de Drapo, in loco dicto los Molins, in quadam domo juxta molendinum dicti domini episcopi.”
 
Lo plural Los Molins desmônstra que li era pas solament un molin a farina mas tanben un paraire: avem pariera denominacion plurala ai Molins sotrans de Luceram (molin, defici e paraire). L’expressieu molendinum dicti domini episcopi renfôrca l’idea que Peire Laugier avia fach lo remembrament mencionat supra al profiech de l’evesque.
 
Enquesta 1388
 
* 4) Drap. - L’évêque de Nice paie, chaque année, à Saint-Michel, en reconnaissance du domaine éminent de la cour, une obole d’or. Brunenqui n’a pu percevoir ce service pendant sa gestion à cause de la puissance du fermier des droits de l’évêché de Nice (causante potentia firmarii jurium episcopatus Niciensis 14)
 
* Drap jouit d’une exemption entière due à sa situation particulière que l’intendant général Mellarède définira ainsi au début du XVIII° siècle: “Son Altesse Royale ne retire aucunes tallies de ce lieu et n’en a jamais rien exigé sous prétexte que les possesseurs payent cense à l’évesque duquel ils tiennent les biens en emphitéose, que moyennant icelle l’évesque est obligé de les relever de toutes charges ducales 22.” .
 
L’evesque òutendrà lo drech de justícia qu’en 1400, coma lo precisa lo Liber Niger:
 F. 40-41. Autorisation donnée par le duc Amédée VIII à l’évêque de Nice de rendre la justice temporelle aux hommes de Drap dans la cité de Nice (1400, 2 janvier). Publication de cet acte par le gouverneur de Nice (1403, 10 mars).-
 
 
 
Bibliografia
 
— C.-A. Fighiera: Le défrichement et le repeuplement du terroir de Drap au début du XVII° siècle. L’Entrelus, 1976, pp. 12-23.
 
— Georges Doublet: Le Titre Episcopal de Comte de Drap. Nice-Historique, 1930
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article