Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Dialeitologia gavôta: l’apôrt de la toponimia de Ròcasparviera

Despí mai de quaranta cinq ans m’interesso a Ròcasparviera e amolono lai nòtas sus aquel vilatge destruch e traslaissat
Despí mai de quaranta cinq ans m’interesso a Ròcasparviera e amolono lai nòtas sus aquel vilatge destruch e traslaissat
Bernat Fruchier

Bernat Fruchier

Niça, 1948. Ensenhaire de filosofia e d'occitan niçard pensionat, ansin coma païsan. Ancian conselhier municipal en lo vilatge de Luceram ont demòra.

Mai d’informacions
1) Introduccion
 

Lai mieus cercas lingüisticas an per finalitat non solament de definir de grops de dialeites, mas subretot de datar l’aparicion dei caraiteristicas foneticas e d’esplicar l’origina d’aquels gropaments.
 
Despí mai de quaranta cinq ans m’interesso a Ròcasparviera e amolono lai nòtas sus aquel vilatge destruch e traslaissat. Un coup de mai, vau redegir quarquaren d’incomblet perqué l’ocasion se presenta d’ajuar un amic en li porgent de documents que gaire de monde a encara estudiat. Vorrio donca ancuei cercar en la toponimia istorica rocasparveirenca tot cen que me sembla permetre de datar de fenomenes fonetics ò morfologics.
 

2) Li documents
 
Per fortuna, despausam de documents pron ancians:
 
—l’enquesta dal 1333;
 
—una tiera dei proprietats dal prior de l’Escarea en 1371 (CSP);
 
—l’inventari dei bens dal prior en lo 1445;
 
—la senténcia arbitrala de 1473 sus lai limitacions de Coarasa e Ròcasparviera, traducha per
 
Capatti en lo libre sus Coarasa;
 
—l’analisi en francés d’una enfiteosi per un camp en lo 1486 (CSP);
 
—l’inventari dei bens e drechs de la confraternitat dal Sant Esperit en lo 1587;
 
—l’inventari dei bens e drechs dal priorat en lo 1587;
 
—calria retrobar lai limitacions e bornatges de Ròcasparviera embe Coarasa (1473), Levens (1567), Utela (1574) que veguero d’un temps;
 
—lo manescrich d’Uberti qu’es bensai pas perdut;
 
—li cartabels de l’insinuacion, remontant, per cen que n’en subra, al 1734;
 
—la mapa de Cantu e Durieu en 1763.
 
Ben segur, una cerca que se vorria combleta deuria usar tanben dei documents cadastrals mai ò mens recents. En un primier temps, per de rasons de disponibilitat, me contenterai d’estudiar li siei primiers documents que veno de citar supra. Aquela tiera permeteria a cu auria temps de se lançar en un trabalh de toponimia, d’aitant mai aisat qu’una part d’aquels noms es encara localisabla sus lo cadastre.
 

2) L'enquesta dal 1333 

a) La sieu origina
 
Après las enquestas de Carle 1er (1252) e Carle II (1298), lo rei Robert ordòna una nòva enquesta en lo 1333. La cort comtala posseda totplen de bens e drechs a Ròcasparviera que lo còmte avia deugut repilhar a d’ancians sinhors (bensai faidits?). Se, en lo 1271, quarques òmes prèston omenatge ensin que tres còsinhors Riquier, en lo 1358, la Regina Joana infeuda Ròcasparviera a Peire Marquesan. Polem donca pensar qu’en lo 1333 minga sinhor possedia plus aquel feud.
 
b) Li toponimes citats:
 
—[de vinhas] subtus villa,
 
pro quadam terra sita in grassis,
 
pro quadam balma juxta furnum,
 
—[de vinhas] ad tinetam (2x),
 
pro quadam terra sita...in serro Poncii Gayi (2x) ,
 
—[terra] in gaucz,
 
—[terra] in Rotis,
 
—[terra] ad fontem de amalguerii,
 
—[de vinhas] alenguelvin,
 
—[terra] ad fontem dan Brun,
 
—[maion] in platea;
 
—[terras] in valleriis;
 
—[terras] in pueto;
 
—[terra] in loco dicto lo camp del Alp;
 
—[terra] in clotetis;
 
—[terra] en las rotas;
 
—[terra] in Graza;
 
—[terra] in conheto superiori et inferiori;
 
—[terra] in campo Amalguerii;
 
—[terra] ad collem del enguelvin;
 
—[terra] in clotis del enguelvin;
 
—[terra] in rataons;
 
—[terra] in obraols;
 
—[terra] in tineta;
 
—[terra] in sargeriosarzerio?);
 
—[terra] al vallon del fossat;
 
pro quadam vinea vocata fabressa.
 
c) Analisi lingüisticò-istorica
 
• La màger part dei toponimes es traducha en latin cen que pôl rendre malaisàia l’analisi.
 
• Mas totplen son entierament en occitan e, per los autres, la sieu forma d’origina se pôl devinar aisadament.
 
• La sieu grafia es classica e ben mestrejàia per lo notari: lo, las rotas, fossat, conheto.
 
• Per la morfologia, polem dire que “del”, forma dal genitiu, es pas’ncara remplaçat per “dal”. L’article definit es testificat per “lo” e “las”.
 
• Per cen qu’es de la fonética, la latinizacion dal mòt fônt permete pas de dire se lo ò era ja diftongat, mas doi noms sèmblon testimoniar de la perdua d’una consonanta intervocalica: Rataons e Obraols. Lo darnier pôl estre una forma de obrador (atelier); mas per lo primier lo sieu sens es gaire evident: bensai un luec d’ont seríon totplen de garris? Cen qu’es important, es qu’auriam aquí al manco un testimòni, senon dos, de la perdua gavôta dal -d- intervocalic. Porriam tanben li descurbir (obraols) una equivaléncia de -r- e -l- (lo role, l’alaire per lo rore, l’araire).
 

3) Reconoissenças de 1371
 
D’òmes de Coarasa reconóisson tenir dal prior de l’Escarena de terras en enfiteusi perpetuala:
 
... Item, Raymundus Tripoli, unam terram vocatam Isclam de Monnerio sitam in territorio de Roccasparveria juxta aquam Palionis...”
 
Aquel toponime “iscla de Monier” nos ensenha ren de nòu.
 

4) Inventari dal 1445
 
Mai interessant e diferent de l’enquesta dal 1333, ja que s’agisse aquí de l’inventari dei bens de la glèia de Ròcasparviera.
 
a) Lai citacions
 
—[terra] en Duranus (2x);
 
—[terra] in longa selva;
 
—[terra] in adrecho sancti Petri;
 
—[vinha] ad balmam de sancto Petro;
 
—[terra] en la Faya appellat lo Praet;
 
—[terra] en lo cortiar;
 
—[terra] a la colla de la cros;
 
unam faysiam terre site en Rymont;
 
—[terra] ad pedem colle +;
 
—[vinha] de subtus villam;
 
—[terra] ubaco de villari;
 
—[terra] al enguelvin;
 
—[terra] ad enguelvin;
 
—[terra] ad serrum de lenguelvin;
 
unam faysiam terre site ad pedem croc[is?];
 
—[terra] ad fontem dan malguiari;
 
unum campum apellatum lo camp del preyre;
 
—[terra] alapane;
 
unum campum situm en las Rotas .
 
b) Analisi
 
• Sempre bôna grafia.
 
• Parieras informacions sus la morfologia. Lo latin emplega a egalitat lo genitiu (in adrecho sancti Petri) et l’ablatiu introduch per de (ad balmam de sancto Petro).
 
• Lo praet es manifestament lo pradet que perde lo -d- intervocalic (cf a Torretas, lo quartier lo Preit que porrria estre una contraccion de Praet).
 

5) Enfiteusi dal 1486
 
Ren d’interessant per nosautres, tant qu’aurem pas l’original: lo prior de l’Escarea dona en enfiteusi a Peire Dalo de Ròcasparviera un camp a l’Engalvin.
 
6) DELIMITACION RÒCASPARVIERA/LEVENS
 
Sabo pas cen qu’es òira vengut aquel document. Retròbo just, en lai mieus nòtas de la mitat dals annàias 60, 5 toponimes que pôlo ren assegurar que los ai ben lijuts:
 
—Montagna de Ferrion
 
—Cresses de Ceppon
 
—La colla de la Faza
 
—Al torn dels clots Mandande
 

7) Inventari dal 1587
 
S’agisse dei bens de la paròquia Sant Miquel. Combleta l’inventari dal 1445. Li troberem donca de toponimes ja vists e d’autres novels.
 
a) Lai citacions
 
unam vineam al engalvin ubi dicitur Las filhagnos;
 
—[terra] al engalvin;
 
—[terra] in dicto territorio del engalvin;
 
unum hortum ubi dicitur La font dels orts;
 
—[terra] alla font dels orts;
 
unum campum ubi dicitur la font de malguiers;
 
unum campum ubi dicitur Las rottas;
 
unum aliud campum ubi dicitur lo camp del preire;
 
—[terra] lo plan del bosc;
 
—[terra] en rement (ò rimont?);
 
—[terra] la colla de Duranus;
 
—[vinha] en duranus;
 
—[terra] lo serre dangai;
 
—[terra] lo praet;
 
—[terra] lo corsier;
 
—[terra] la colla della cros;
 
—[terra] alla font de Lampanet;
 
—[terra] libac sottran;
 
—[terra] libac sobran;
 
—[terra] Ladrech de libac;
 
—[terra] sotto la villa .
 
b) Analisi
 
• grafia que comença de s’italianisar en lai consonantas doblas; sovenir de lh e nh mas mal plaçats (Las filhagnos); debuta de la notacion dal -a final feminin per -o (Las filhagnos, sotto); impossibletat de saupre se lo -ò- es ja diftongat, maugrat la preséncia dei doi mòts font e bosc;
 
• manten de del;
 

8) Autre inventari dal 1587
 
S’agisse òira dei bens de la confraternitat dal Sant Esperit. Li descurberem donca d’autres toponimes.
 
a) Lai citacions
 
unum campum ubi dicitur Lo barbarin;
 
—[terra] in roquaceira;
 
—[vinha] in Lengalvin;
 
—[terra] in serro d’angilli;
 
—[terra] in Las Lonos;
 
—[terra] in Isclaneures;
 
—[terra] in Valliera nigra;
 
—[terra] in collet de malanuech;
 
—[terra] in La sestola;
 
—[terra] in Las ollos;
 
—[terra] in campo monstro (?);
 
—[terra] in clottet;
 
—[terra] in caremo;
 
—[terra] in magnam;
 
—[terra] in colleto ollivarum;
 
—[terra] in balma fera;
 
—[terra] in? [m’en sieu pas vargut de liéger: me calrà tornar estudiar l’original];
 
—[terra] in La sorbiera;
 
—[terra] in colla de duranusso .
 
b) Analisi
 
• Parieras remarcas que çai subre; lo -o coma marca dal feminin se precisa: Las LonosLas ollos, caremo, a costat de formas en -a: balma fera, La sorbiera, La sestola.
 
• Noterem que despí al manco la mitat dal segle XII (Petra cerea) lo toponime Ròca-Serra es plus acapit: es adatat coma peira ceirosa.
 

9) Per acabar
 
La misson es pas gaire importanta, ja que lo solet ponch segur es la perdua gavôta dal -d-, testificàia despí al manco lo segle XIV. Per la diftongacion dal ò, aquels texts confírmon cen que sabiam ja: lai primieras mencions son dal segle XVI en li documents amenistratius dei valàias de Palhon, cen que vôl pas dire que non sigue mai anciana (nòrma grafica mantengüa). Subretot, avem minga testimoniança de l’article definit “so”, que porria ben, a Coarasa e Duranús estre una importacion mai recenta.



Luceram, Mai 2011






abonar los amics de Jornalet 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Felip Martèl Montpelhier
4.

#3 OK. Poètz demandar mon mail au jornalet (an mon autorisacion per aquò far) mas pòio tanben esperar los autres articles per de dire de laissar la plaça dins la convèrsa a d'autres legeires qu'aurèn lor mot de dire (sio segur que n'i a).
Per l'engalvin, se tracha, me sembla, d'un microtoponim fondat sus un antroponim fossilizat ; E Engalvin, Engelvin, es un antriooponim conoissut pertot en pais d'òc tre lo sègle XII, amb lo sens clar d'Angevin : fan partia dels nordics, amb los peitavins, que sabian lo chamin per calar en cò nòstre sens se creire oblijats de montar una crosada per aquò. La discussion es dubèrta de tot biais. De sègre doncas.

  • 1
  • 0
Fruchier Luceram
3.

#1 Vos regràcio per aquels comblements interessants.
Per lo "dan", n'en parlo en un autre article que passerà bensai un jorn sus lo Jornalet.
Se vos interessa d'aver toi los articles d'un còup sensa asperar, donatz me lo vôstre corriel e vos manderai lo fulhetier al format .odt (ò a-n-un autre se vos conven melhor).
Sieu pas segur que l'Engarvin (qu'es un toponime ancian) vôrgue sinhificar "angevin": penserio pusleu
- sigue a En (= monsur),
- sigue a la prepausicieu "en", coma se di a Niça "en Casteu".
Coralament.

  • 1
  • 0
Pierre Terral
2.

Plan interessant coma a l'acostumada.
Cossí interpretatz lo mòt "iscla" que los occitanistas "modèrns" aplican a las islas en mar ?

  • 1
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
1.

Fòrça interessant. Una o doas remarcas dins lo debat :
-Ges de problèma per l'evolucion Praet>Preit, que se tòrna trobar un pauc pertot dins lo domèni aupenc. La chaüta de la -d- entre vocalas se pòt datar au mens au sègle X. Per l'article, chau pas eissubliar que dins la Contea, los escribes utilizan una koinè provençala, e nòtan las formas aupencas ren que per los toponims, pas forçadament per los articles. Es dins las "dècas" que fan qu'un pòt entreveire la realitat dau parlar locau.
-Engalvin : angevin. Dau meme biais, a Sospel (Cespitellum) en 1297, un tròba un Peytavinus.
-Los microtoponims coma dan Brun, dan Gilli, dan Gai, dan Malguiari : lo modèl se retròba dins d'autres documents per bassa Tinia, e en Ubaia, dins l'enquesta de 1297. Dins practicament totes los cases, es davans un nom de persona. Me demando se chalria pas liéger "da'n Brun, amb "En" de respiech.
Supauso que conoissètz l'edicion recenta de l'enquesta de 1297 per la còla de Thierry Pecout, au CTHS (L'enquête générale de Charles II en Provence) ont chabon de donaas per Ubaia, Seina, Tinia-Vesubia-Ròia, e Marselha. Còsta la pèu dau… mas es precios per la toponimia, l'antroponimia, l'istòria, tot.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article