Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

A prepaus d’una abreviacion de “Monsenh” en lo país dich Niçard

Es "En" l'abreviacion de "Monsenh"?
Es "En" l'abreviacion de "Monsenh"?
Bernat Fruchier

Bernat Fruchier

Niça, 1948. Ensenhaire de filosofia e d'occitan niçard pensionat, ansin coma païsan. Ancian conselhier municipal en lo vilatge de Luceram ont demòra.

Mai d’informacions
1) Introduccion
 
En estudiant la toponimia de Ròcasparviera, foguero interpelat per quarques noms de luecs començant per “dan”:
 
— 1333: ad fontem dan Brun,
 
— 1445: ad fontem dan malguiari,
 
— 1587: lo serre dangai.
 
— 1587: in serro d’angilli
 
Un toponime dal 1333, in serro Poncii Gayi, me monstret que lo serre dangai dal 1587 devia faire referéncia a-n-un patronime e pensero sus lo còup a En, abreviacion de Monsenh(?).
 
En refestonant encar’n pauc, trobero en lo cartulari de Sant Pôns, a la data dal 1371, lo toponime in Costa dou Blanc, segut de la nòta: “Ailleurs, Costa dan blanc. Quoique les “deux mss. donnent le second mot bien clairement comme don et dan, il doit s’y agir de “dou et dau, soit la préposition de.” Aquela interpretacion es impossibla ja que, d’aquel temps, la forma de l’article al genitiu era del. Penso donca que cal ben liéger dan.
 
Li principals diccionaris de lenga nôstra conóisson lo mòt En, als sens de Monsur, mas degun a jamai parlat de An.
 
 
2) Li diccionaris
 
a) Onorat (Honnorat)
 
“EN, dans les anciens actes est sovent employé pour mossen, dont il est l’abrégé: En Peire “Bermond, moi sieur Pierre Bermond, il était quelquefois précédé d’un d’, comme ab consel “d’en Karles d’en Peire Cabano, de l’avis de sieur Charles, de sieur etc. Sauv. Le même “usage était suivi dans les actes latins où l’on lit par exemple: Pratum d’en Audemard, le “pré de sieur Audemard; on ne l’employait qu’au masculin, devant les noms fém. on mettait “Na, dans le même sens, v.c.m. on élise souvent le e et l’on écrit n.”
 
 
b) Mistral
 
“EN (rom. cat. en), espèce de titre honorifique ou de signe de distinction usité autrefois
 
“dans le Midi, sieur, sire, v. don, mounsen, mous, moussu, sen.
 
“En Peire d’Aragoun, don Pierre d’Aragon; lou prat d’en Audemar, le pré du sieur “Audemar; [seguísson d’autres eisemples].
 
“La locution en est encore usitée en Catalogne, en Roussillon, et dans le département de “l’Aude, où l’on dit en Jan, en Peire, pour dire monsieur Jean, monsieur Pierre [eisemples “de Felibres].
 
“En est l’aphérèse de Mounsen. Voici la dégradation linguistique de ce mot: mounsegne, “mounsen, moussen, sen, en. On contracte même en avec les noms qui commencent par une “voyelle: Naymes, Nugues, , pour en Aymes, en Ugues. Na, aphérèse de dona, était “autrefois le corrélatif féminin de en.”
 
 
c) Alibert
 
Per lo sens e los eisemples es d’acòrdi embe Onorat e Mistral, ma propòne una etimologia diferenta:
 
“Étym. L. domine réduit à ne, puis refait en en, à partir de n’ Enric, n’ Ornac...”
 
Se siguesse en lo ver, non solament En seria un sinonime de Dom, mas auríon tanben una pariera origina etimologica.
 
 
3) Autres documents
 
— A Luceram, un quartier se sôna òira Nugo. Avio ja descubert, gràcia a-n-un document dal segle XII, que la sieu origina era un patronime: ad collem Ugonis; mas cresio que lo N era un vestigi aglutinat de la prepausicion en ( en Ugo coma se di a Niça en Casteu). Penso òira que porria tanben s’agir dal títol Monsenh, cen que me laissa creire qu’aquel Ugo ò Ugon polia estre un canonge citat a Niça en 1203: Hugon de Luceram.
 
— En lo parier document (anterior a 1160), trobam: de petro Engeuda. Vist qu’aquel patronime se retròba pas en d’autres texts, polem pensar que lo En seria aquí un títol. Aquò nos avança pas gaire, ja que Geuda es ren ni manco un patronime conoissut...
 
— Un segle plus tardi, en lo C.C.N., trobam lai doai formas emplegàias ensem a egalitat:
 
— ...de manso Engilerii...
 
— ...de manso de Angiler...
 
— En lo C.S.P . a la data de 1322, descurbem un Raymundo Angelerio a Sosper. Mas lo nom porria tanben venir de l’àngel.
 
— En lo cadastre dich napoleonian de Berra, seicion D1, trobam Colle d’Ampuons, que porria ben estre la côla de Monsenh Pôns (gràcias Laurenç de lo m’aver senhalat!).
 
— A costat d’aquel quartier, un autre se sôna Narbin. se lo N pôl estre la prepausicion en, es possible tanben que s’agisse de Monsenh Albin...
 
— A Todon, quartier: la coua d’Ampaus (senhalat per Laurenç Revest) que porria estre, sensa segurtat, la côla de monsenher Paul.
 
 
4) Remarcas
 
— En defôra de quarques mansos, nomats dal nom dal sieu possessor, ensin que d’una fônt, s’agisse esquasi totjorn d’autessas:
 
• lo serre d’an Gai,
 
• la côsta d’an Blanc,
 
• la côla d’an Ugo,
 
• la côla d’an Pôns,
 
• la côla (coa = côla: cf. Coa Rasa) d’an Pau...
 
En tot lo país eisíston de noms d’autessas formats embe un patronime: Pessicart (Podium Sicardi), Piforquier (Podium Folquerii), Pi(n) Calvin, bensai un vestigi de proprietats senhorialas?
 
— Lo passatge de en a an porria venir d’un cambiament de la prepausicion de en da (de del a dal)...
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Felip Martèl Montpelhier
1.

Fòrça intéressant ; chalria espanir l'enquêta a la totalitat de las Aups de sud. Per Ubaia, tròbo fin sègle XIII tot un cuchon de toponims semblants : "in conno Na Gui" (encuèi Counenguiou), "in Pratis de Na Ponsa", ad Eyriam Na Revel, in Prato de Na Lombart, in Facto N'Andriau, in conno N'Abel", etc.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article