CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 18 d'agost

Bernat Fruchier

Dimècres, 14.11.2018 03h00

Nòtas de filologia gavôta


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Trobaretz dins los articles a venir lo mieu primier recuelh d’articles filologics sus l'occitan gavòt, escriches a Luceram (Gavotina maritima) en 2015
© Patric Rouzet




Etiquetas
fruchier, nòtas de filologia gavôta

Quora ataquero de publicar quarques articles istorics sot’al títol general de VARIA, pensavo estre util ai cercaires locals ensin qu’al monde dei valàias per li propòner una ajua vers la conoissença de la sieu environa.
 
Dal ver, lai mieus cercas – que meno despí 50 ans - son non solament istoricas mas tanben (e subretot?) filologicas. Aujo pas dire “lingüisticas”, ja qu’ai pas la prepotença de me presentar coma lingüista, non siguesse que perqué me siervo pas dal Fabet Fonetic Internacional: escrivo d’en primier per de monde qu’es ren acostumat a-n-aquela disciplina, istorians locals ò estajants dei nôstras valàias e cerco d’en primier d’estre acapit.
 
Ai pura causit d’escriure en luceramenc per mantas rasons.
 

— Li es encara de monde que parla ò, al manco, qu’acapisse la lenga nôstra.
 
— Vorrio monstrar que, sensa la conoissença de la lenga, minga cerca istorica es possibla.
 
— La conoissença de l’Occitan, siguesse dialeital, nos embarra pas en una vesieu reducha, al contrari, nos duerbe sus lo monde dal defôra. L’eisemple dei Catalans desmônstra largament aquela vertat.
 
— La lenga nos permete tanben de milhor acapir e de nos orientar en la nôstra environa naturala: li toponimes an tots un sens que deuriam conóisser.
 
— Espero tanben que l’interés dei mieus articles instiguerà li forestiers de bôna volontat a emparar la lenga dal país d’ont an causit de viure.
 
— Subretot, li dialeites palhonencs se pèrdon tròup leu e vorrio mentar aquí l’interés que presenta la sieu conoissença per acapir istòria e filologia en general, subretot dialeitologia e toponimia.
 
Troberetz dins los articles a venir lo mieu primier (e bensai lo solet) recuelh d’articles filologics. Son pas escrichs solament en pensant als especialistas mas tanben ai mieus conciutadins que rescòntro cada jorn per carrieras. Proberai donca de li ajustar quarques rensenhaments sus la dialeitologia gavôta per fins que cadun pôsque acapir l’interés d’aquela cerca.
 
Aquel recuelh es pas fach per estre estampat, just mes en comunicacieu liura sus la tela, cen que me permeterà de lo combletar en permanéncia, tant coma vorrio pas gardar per ieu lai conoissenças que la mieu experiéncia dialeitologica, al contact dei vielhs, m’a permés d’amolonar.
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

18 de novembre 08.19h

#1 Es lo contrari : lo mieu us es sistematic ja que lo mieu sistema consiste a escriure cen que se prononcia!
Amistats.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de novembre 07.01h

Veo que sieu ren solet que sosteno una adatacieu de la grafia classica per fins que permete
1) de notar lai particularitats dialeitalas e
2) d'esquivar de letras etimologicas sensa utilitat senon de monstrar (ò de mostrar?) la prepotença de l'autor.
A la debuta, anavo encar' mai luenh e escrivio : la beutà, Antibo, eca.
Me sieu pi enavisat que "la beutà" retipava tròup l'italian, cen qu'era perilhos vista la nôstra situacieu geugrafica. De mai, li participis passa(t)s pèrdon lo sieu -t... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 16.13h

#5 I a un esemple, limosin, que me ven en tèsta, aquò's lo mòt escrí "clhàrdat" en grafia classica e prononçà... [kiardo]. Complicadet coma escritura, non... ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 15.39h

#3 Vos lève tres còps lo capèl ! Ecellenta reaciu. Ecepcionalament, en sosten a vòstre biais d'escriure vòstra modalità d'Òc, comentarai en sarrent lo parlar de las Cevenas un pauc mai que ce fau de costuma. Vos dirai que, espontaneiament, ai comprés sus lo còp de qué ne'n virava de vòstra notacion "ô" : qu'aquò z-èra la notacion dau sòn [ouò] ou [oua]. Vese pas qu'aquò destôrbe los locutors.
En cò miu, disèm [ouò], amai se ieu escrive "ò". N'i a que la nòton "uo" o "uò... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 09.39h

Vòstra innovacion, ô per notar la diftongacion, es una plan bona idèia. Cal esperar que per d'autres parlars se trobaran tanben de solucions coma notar la longor de las vocalas en lemosin o las banhaduras en auvernhat, çò que permet pas lo sistème estequit d'Alibert.
Serà un plaser de legir vòstres articles, luènh de la lingüistica "hors-sol".


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 16.17h

#1 Es ver, lo mieu ô es antinòrma e la nòrma m'en bato la velhusa ja que lo mieu problema es d'ajuar la gent a liéger lo mieu dialeit coma se prononcia.
Ai tròup vist de monde occitan - pura militant - prononciar ouome ò escouola en tant qu'en aquelas pausicieus lo ò dubert es ren diftongat. A l'inverse, d'autres sàbon pas qu'una part dei ò se prononcia diftongàia. Es la causia mieua e es irrevocabla!
Regraciaments per la vôstra intervencieu e amistats.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de novembre 11.10h

#1 De remarcar dins lo perfil de l'autor qu'es escrich: "Remarcaretz que ten a notar per "ô" la diftongacion da l'"ò" tonica."


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de novembre 11.06h

Curiós l'emplec, non sistematic de mai, de Ô per Ò. Antinòrma :(


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Bernat Fruchier

Bernat Fruchier logo rss

Niça, 1948. Ensenhaire de filosofia e d'occitan niçard pensionat, ansin coma païsan. Aüra conselhier municipal en lo vilatge de Luceram ont demòra.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions