CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 26 de mai

Francés Boya

Dissabte, 20.10.2012 03h00

Praubi


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


29,5% des catalans son praubi.  Atau ac ditz un darrèr estudi dera Deputacion de Barcelona segontes era enquèsta de Condicions de vida e abituds dera Populacion de Catalonha, atau com tanben, eth darrèr rapòrt de Cáritas diocesana. Coma ei sabut,  mainatges, vielhs e  familhes monoparentaus son es segments mès vulnerables e damb mès risc d’exclusion sociau per culpa dera praubesa. Mès, tà compréner era grèu situacion que viuem, non ei pas era tresau edat era mès damatjada pera crisi, son es hilhs e es arrèrhilhs es que patissen mès dirèctament eth caumatge e era misèria.
 
Totun, tot pòt anar a piri. Es retalhades deth propèr pressupòst deth Govèrn espanhòu que van a des·hèir , definitivament, es servicis sociaus d’aguest país. Un còp retalhades es prestacions deth caumatge e era coneishuda RMI (renda minima d’insercion) sonque demoraràn es pensions per retalhar, ua exigéncia dera UE que s’acabarà hènt realitat, dempús qu’Espanha recebe es hons deth sòn rescat economic. Arribadi en aguest punt,  ja non i aurà arren  mès tà retalhar e trencadi toti es hilats sociaus qu’aué ajuden as mès desfavoridi, era elenizacion dera nòsta societat pòt esdevier ua realitat.
 
Era ortodòxia alemana, en contraròtle estricte deth dèficit, posse as païsi deth sud de cap ar abisme. Son es madeishi païsi que hè uns ans permeteren as bancs alemands guanhar ingentes quantitats de sòs gràcies ara especulacion deth sòu e ara bambolha immobiliària.  “Ortodòxia deth dèficit” que signifique ath viatge estofament dera economia, eth FMI qu’a avertit que de cada 1000 èuros estauviadi, era economia recule per valor de 1.700 èuros.  Ei un cicle empodoat en qué, maugrat es retalhades, es govèrns, per culpa des interèssi e era manca d’ingrèssi, ven a créisher eth sòn deute de forma exponenciau
 
Sorpren qu’en aguest contèxte, es govèrns de dreta en Catalonha e en Espanha non agen impausat, de nau, impòsti que permeten era redistribucion dera riquesa, evitant atau era exclusion sociau de familhes senceres.  Er impòst de successions ei paradigmatic en Catalonha. Suprimit as que receben en eréncia mès de tres milions d’euròs, enes prumèrs mesi de govèrn de CiU, representarie un increment de 500 milions d’euròs en pressupòst catalan,  tà un país que ne crube tres as mainatges que pòrten eth dinar tà estudi en ua flambièra per’mor de non poder pagar eth minjador escòlar.
 
Era realitat donc, s’impause, maugrat qu’eth debat politic aué en Catalonha  ei sus eth dret as plebiscits e ara independéncia, aquerò totun, com manifèsten es chifres n’empèishe pas qu’er empraubiment dera societat e eth sentiment de desemparament auance a marches forçades. Non ei pas en mèn ànim de díder que non cau parlar deth prumèr ahèr. Mès, er un non pòt pas amagar ar aute. Èm en un moment en qué, des d’ua perspectiva etica e morau, eth combat a de cercar de recuperar ua societat digna e capaça de servir a ciutadans tà recuperar e preservar es sòns drets fondamentaus.  Eth debat sus era independéncia s’aurie de  plantejar  com un utís tara transformacion dera societat des dera perspectiva de capvirament des elements estructuraus que provòquen era situacion actuau.  Totun, veigui,  que tot soent era question se plantege mès lèu des deth  ressentiment e era confrontacion identitària deth debat nacionalista, çò qu’inevitablament pòrte de cap a trencaments sociaus e radicalizacion dera societat. E non voi pas díder qu’eth tòrt sigue sonque deth nòste costat, tanplan qu’ eth nacionalisme espanhòu, aué recentralizador e agressiu, ajude a crispar ua societat castigada pes dificultats economiques. Ua societat qu’a bastit un imaginari lèu caricaturizat dera rèsta der estat en tèrmes de confrontacion,  gràcies ar in d’un nacionalisme interessat ena confrontacion territoriau.  Ara ben, non ei pas dit qu’abans de trigar un camin, en aguest cas eth dera independéncia,  non calgue mesurar ben es fòrces. Ua societat prauba e esquintada pòt auer granes dificultats tà afrontar era duresa qu’aguest rèpte exigirà, tant en tèrmes sociaus com economics, per çò qu’eth fracàs serà difícilament superable. 
 
Que calerà sang heireda e guardada longa tà saber calibrar eth camin deth futur. Ua guardada que non pòt pas deishar de veir ua realitat sociau que demore responses deth mon dera politica e que, contràriament a çò que calerie demorar, aguest ei un encastre qu’es enquèstes placen com eth tresau elemet de preocupacion principau des espanhòus. Resultat:  calerà ua regeneracion dera política, ua naua actitud, naui compromisi e mès exigéncia. Eth temps deth dogmatisme ei acabat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Francés Boya

Francés Boya logo rss

Politic, escrivan e musician aranés

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions