Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Eth miralh occitan

È aprés, dempús de liéger damb atencion es articles de collaboradors deth Jornalet qu'èm en temps de hèr fòrça atencion a tot çò qu'a d'esdevier en aguesti ans qu'arriben, especiaument, a tot aquerò qu'a de passar en Aran a on, era politica lingüistica s'emboque as aranesi a compdar der absolutisme des sòns responsables. En tot qu'es politics reclamen eth dialòg, es "ahiscaires" criden ara confrontacion.
 
Qu'ac calerà veir donc, pr'amor que, uns e d'auti non diden exactament çò de madeish, e cau saber desseparar eth gran dera palha. A saber: er aute dia que se constituïc eth Conselh dera Lengua, organ de decision entre era Generalitat e eth Conselh d'Aran. Aquiu auem entenut era volentat deth sindic Barrera d'arténher un consens, un acòrd ath torn dera lengua, actuaument, inexistent. Era manca aué d'acòrd que contraste damb aqueth sus eth quau se bastic era actuau Lei der Occitan, entà quina, exceptat deth Partit Popular e Ciutadans, i auec un vòt favorable de toti es auti partits.
 
Ja auem liejut, totun, qu’aqueri que defenem eth dret des ciutadans, des parlants e des pòbles a decidir sus era sua lengua son "es politics demagòcs". Semble qu’a tornat eth mès descarnat "despotisme illustrat" que, cargat de rasons scientifiques, mos mercarà eth camin ath pòble "vulgar e confús".
 
Serie plan qu'es paraules des uns e des auti siguessen justificades pes hèts. Aran a un IEA, a saber, er unic espaci de representacion lingüistica deth país que, d'ençà dera aprobacion dera Lei en seteme deth 2010, a demorat ignorat pera Administracion aranesa. A calut tota era indignacion e era autoconvocatòria des presidents des sues seccions tà demanar era dimission deth president e iniciar un procès de regularizacion dera sua situacion, pr'amor que dempús dera naua Lei, aguest IEA a d'esdevier independent e autoritat sus era nòsta varianta.

Ara, que cau saber: com e qui conformarà aguest nau IEA? Seràn es persones qu’enquia aué e des de hè fòrça ans an trebalhat en favor dera nòsta lengua. O, aguesti sabents seràn massa localistes tà arténher era pretenuda estandarizacion e calerà un nau organisme, eth GLO e es sòns membres tà aucupar era plaça e hèr, per elevacion, eth saut sus quaussevolh auta instància lingüistica occitana? O serà un mix tà hèr contenti a toti? Serie plan, despús de lèu dus ans d'aprobacion dera Lei, d'auer aguestes responses, senon ei que son inconfessables.
 
E alavetz, s'er IEA a d'esdevier era futura Acadèmia dera Lengua Occitana, quin ei, deth costat des aranesi eth papèr que demore ath Conselh Permanent dera lengua Occitana? Er actuau govèrn d'Aran en Conselh non le vòu pas reconéisher, per'mor que semble, -digui semble perque era decision qu'aurà d'èster forçosament discutida-, que çò que vòu aguest govèrn ei era Acadèmia dera Lengua Occitana e non er organisme constituït. Cau es responses e non sonque per part deth Govèrn d'Aran, senon per part d'un partit com Convergéncia Democratica de Catalunya, a qui se li pòt demanar ua guardada longa sus es questions lingüistiques.

Sonque en tot dar responses as questions e explicant es causes que se pòden arténher es consensi. E me semble qu'aué, malurosament, es camins des nòstes institucions que viren en sentit contrari ad aguest gran acòrd nacionau, reclamat per uns e per d'auti, ath torn dera lengua.

Era mia percepcion qu'ei qu'es conseqüéncies d'un isolament d'Aran respècte d'Occitània en matèria lingüistica que seràn grèus, per'mor que, a despièch dera fòrça dera Lei der Occitan, d'aplicacion en Aran e Catalonha, era nòsta fòrça qu'ei sustot morau e exemplificanta. E non ei cap des der enfrontament e des dera guèrra (lingüistica) que poderam bastir er espaci comun. Per tant, çò qu'a de besonh Aran ei ua autoritat tara sua varianta, e ua volentat de cooperar damb era rèsta d'Occitània tà decidir amassa eth futur dera lengua e méter a disposicion des organismes compartits era sua capacitat juridica.

Serie plan eth moment deth consens e deth sentit de país. Reivindicar çò qu'ei pròpri ei tan legitim com hé'c damb aquerò qu'ei universau. D'abòrd, un non existirie pas sense er aute, e eth camin tà arténher eth tot passe per conservar cada ua des parts. Era lengua a de besonh consensi ampli, ací, en Aran, e en Occitània. E es consensi s'an de hilar des dera politica hèta damb sentit de nacion e non de particularitat.

Ei plan un contrasentit qu'er estandard se posse des dera segregacion e des deth non reconeishement der aute. Eth Congrés Permanent dera Lengua qu'a estat ua hita dera quau Aran se'n sent part protagonista e non i renonciaram atau com atau.
 
Era Generalitat de Catalonha qu'aurà de besonh tacte e sentit dera responsabilitat per'mor qu'es institucions araneses non pòden jogar ara contra d'aquerò que ja an reconeishut es institucions regionaus. Espriu didec: "era vertat ei un miralh trencat". Tanben era nòsta lengua n'ei d'esberlada, totun, en cada un des bocins s'i reflèxe era imatge dera Occitània sancera; çò que cau non ei cap cambiar eth miralh, que cau mèslèu assegurar que cap des tròci se pèrde. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gerard Loison Tolosa / Perpinyà
2.

Òc! Tota aquera gent que pretienen actuar tad "Linguae Occitanae Majoram Gloriam" an d'apréner a respectar es modalitats pròpies de cada país occitan. Sajar d' impausar pera fòrça ua modalitat occitana estrangèra en Principat de Catalonha serie ua holia , miaria tath reget der empèut e tara extincion der occitan en unic lòc a on ei lengua oficiau.

  • 5
  • 2
garric
1.

"Era lengua a de besonh consensi ampli, ací, en Aran, e en Occitània. E es consensi s'an de hilar des dera politica hèta damb sentit de nacion e non de particularitat"

En Aran, coma endacòm mai, tot es dich dins aquesta frasa...

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article