Dimenge, 25.5.2014 03h00
Se tenguèt a Carcassona lo dissabte 8 de març una acampada interassociativa per escambiar sus la question de l’interregionalitat.
S’agís de dubrir un espaci d’escambi public sus aquesta question, e, per aquò far, donam a conóisser las reflexions e convergéncias que sortiguèron d’aquel rencontre fruchós e amistós.
La necessitat de l’accion interregionala es reconeguda de totes los participants, d’aitant mai que n’an una practica anciana e, coma operators occitans, una vertadièira expertiza.
De l’escambi a l’entorn de las diferentas practicas de l’interregionalitat representadas, ne sortiguèt que i aviá mantun biais plan diferent de pensar e d’organizar l’accion. Tanben se diguèt que, de se proclamar una vocacion interregionala basta pas per ne faire una realitat concreta e ajudaira.
Que las regions volguèsson organizar lor accion au plan interregional, aquò es vist d’un biais plan positiu. Volèm una accion interregionala vigorosa, qu’assòcie los actors de terren e los elegits de totes los nivèls per l’elaborar, la menar e l’avalorar. Volèm que prenga plaça per sosténer l’accion a la basa e contrabatre lo desastre qu’es a passar, que la lenga es mai en perilh que jamai.
Pensam que la mesa en plaça de la futura estructura interregionala deu respectar las associacions de terren. Los actors associatius devon participar a l’elaboracion, la concepcion e la governància policentrica del Futur Ofici per la Lenga Occitana.
Totis los especialistas o dison: per menar de politica lingüistica, fa mestièr de decidir e agir en cooperacion amb lo mond associatiu e la societat. Lo monde associatiu, istoricament e per son accion, uei encòra determinanta, es ligitim per parlar al nom de l’occitan.
Lo constat partejat, es que mancam d’informacions claras sus çò que se prepara entre las Regions, e encara mai de concertacion.
Es partejada tanben l’inquietud que se meta en plaça una estructura que voldrià governar los actors de terren. O crentam perque seriá totalament contraproductiu, tre que la dinamica se fa a la basa e se decidís pas autoritariament a la cima. D’aitant mai que devèm absoludament servar la dinamica associativa, que nos sembla pas possible d’aver los mejans de la remplaçar.
L’acòrdi eissit de l’acampada es que los nivèls federatius (departament, region, interregional) an de se metre au servici de l’accion concreta que se passa necessariament a la basa e sul terren.
Es partejat que planhèm qu’aqueste mandat electiu aja pas vist una ajuda coordonada a las accions interegionalas engimbradas pel movement associatiu.
Avèm plan de questions sens responsa, pel moment. S’autorisam de las pausar e de prepausar de punts d’escambis:
1) A prepaus de l’organizacion de l’interregionalitat
— Ont es lo luòc per ne debatre amb las collectivitats e mai que mai las Regions?
— Podèm saber çò que i a dins lo dorsièr OPLO pausat au ministèri e lo legir?
— Un sol decideire o una subsidiaritat?
— Quid de la necessària autonomia d’organizacion dels operators?
— Estudi partejat de las estructuras e aisinas que demandan al pus mai una accion de nivèl interregionala (mutualizar los mejans umans o financièrs, ganhar una talha critica...)
Pensam que per l’occitan i a pas de modèl tot fach de copiar, mas d’analisi das esperiéncias menadas per las adaptar a nòstra situacion. Atal, l’OPLB basc s’es definit dins un contèxt de mobilizacion fòrta dels elegits de las collectivitats territorialas e mai que mai per quitar lo poder sus la lenga basca au Departament e a la Region ( i avià tanben la question dels finançaments venguts d’Euskadi, doncas d’un govèrn estrangièr, que caliá integrar dins una estructura francesa).
Per Occitània, la situacion es plan diferenta. E la question màger es de dinamizar, provocar la mobilisacion de las collectivitats en favor de l’occitan. Aquò se fa a partir d’un establissament public o per l’accion de proximitat que questiona e quicha los elegits?
2) Sus la question de la politica lingüistica
— Es que cal una sola politica lingüistica per l’occitan o una coordinacion de politicas lingüisticas?
— Quid de la cultura, d’una accion lingüistica sens vida culturala?
— Ont se trapa la discussion suls objectius compartits de l’accion interregionala per las 10 annadas crucialas qu’arriban?
— Demandam una estudi dels aisses màgers: ensenhament, cultura, socializacion de la lenga e, tanben, la particularitat qu’avèm un potencial de locutors “desactivats”.
— La question de la dinamica es de se pausar: ont se trapa? Qual es lo partatge de competéncias util entre los nivèls locals, departamental, regional e interregional?
L’objectiu anonciat de l’OPLO es de menar l’Estat a s’engatjar per l’occitan: es un objectiu interessant e seriá de segur quicòm de positiu se capitava. O consideram atal.
Mas podèm aver de prudéncias sus la volontat de l’Estat mai socitós d’unicitat lingüistica, e que fins ara, jamai volguèt pas s’engatjar veraiament sus una politica favorabla a sas lengas regionalas. Cal doncas plan pensar de règlas de governança e de finançamant per poder a l’encòp responsabilizar los diferents participants en pensant donar pas la possibilitat a un sol actor de copar l’ensemble de la dinamica.
Volèm brembar que la situacion de l’occitan empièja cada jorn e quièr una accion urgenta. Assolidam que se i a pas lèu una accion plan mai activa e fòrta, fòrça lèu, la nosta lenga morirà.
Volèm d’iniciativas positivas per l’occitan e l’accion interregionala ne serà una s’es plan menada.
Enfin, podem pas acceptar lo principi d’un gèl budgetari, que los mejans financièrs actualament dedicats a l’occitan son pas brica a la mesura de la situacion d’urgéncia d’una lenga e d’una cultura declaradas en “Grand Perilh” per l’UNESCO.
Aquò es lo relevat dels escambis e vejaires partejats dels participants del rescontre que recampava a l’iniciativa de la Confederacion Calandreta las federacions regionalas d’aquel movement, los CFPO, la Federacion MP de l’IEO e l’IEO 31. Lo Felibrige se ten associat au trabalh que lo cambiament de data l’entrepachèt de venir tanplan coma l’IEO Lengadòc. D’autras associacions e federacions son en ligam amb aquesta soscadissa sus l’interregionalitat.
Joan-Loís Blenet
Comentaris
27 de mai 10.08h
Lo futur Ofici per la Lenga Occitana, òc !
Son sèti, a Marselha !
Per plaser, l'i son ja ben de cauvas a Tolosa : sèti IEO Nacionau, Ostal d'Occitània...
Occitània es divèrsa e se resume pas au "Sud-Ouest" ! Un signe fòrt ! Bolegam leis estereotipes, anèm au rescòntre, viure e trabalhar amb lei gents dau país monte son !
Valora aquest comentari:
6
0
27 de mai 09.59h
i a de qué descoratjar JL Blenet d'escriure... De comentaris constructius en occitanisme, es possible ???
Valora aquest comentari:
4
1
27 de mai 08.55h
Se poria far un rastel de las organizacions de las calandretas amb los noms e los nivèls de responsabilitat e ligams amb los autres "servicis" occitans, tan me sembla èsser una sornièra de mai
Valora aquest comentari:
4
1
26 de mai 21.51h
En tot cas, la FELCO foguèt pas convidada a aquala amassada...
Deu èsser coma las conferéncias telefonicas amb las autras lengas de França, que n'ausiguèrem parlar de temps en quora de la part de l'IEO "federal" e del representant de Calandreta... dins lo temps que i avia encara d'acamps d'Anem, òc (darrièr acamp : en genièr passat).
Demandam d'i èsser associats dempuèi de meses a aqueles escambis amb las associacions de las autras lengas, de badas...
Per contra regreti un pauc los ... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
8
4
26 de mai 14.13h
#5 Benleu que jòga encara aquel ròtle dins aquesta pèça de teatre perque es lo sol a -des-parlar la lenga?
avètz vist :
http://www.jornalet.com/blocs/derniers-kilometres-en-slovenie
http://www.jornalet.com/blocs/plus-de-350-photos
http://www.jornalet.com/blocs/chanson-doc
me fa mal als uèlhs de veire aquò dins lo Jornalet
Aquò's la politica linguistica de calandreta?
Valora aquest comentari:
6
2
26 de mai 11.04h
#4 Es grèu çò que dises...!
A de que servissons las calendretas alavetz ?
Pr'aquò me soi totjorn demandat cossi era averigat lo nivel dels escolan de las calandretas :
Un annada de calandreta : de que dèu saber l'escolan ?
Doas annadas de calandreta : de que dèu saber l'escolan ?
Tres annadas de calandreta : de que dèu saber l'escolan ?
E seriosament se sabon pas mai los ecolans es benlèu pas de lor fach, mas dels programas retenguts e dels biais de los ensenhar.
Calandretas un bre... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
4
2
26 de mai 10.11h
Extrach de la grand-pèça de teatre
- "Coma vai que Joan-Loís Blenet siágue encara president-director-general de Calandreta? Es encara parent d'escolan?
- Nani mossur! An modificat los estatuts per que lo public general pòsca se presentar.
- Una modificacion sus mesura?
- ...??
- L'Occitanie a un incroyable talent!
Valora aquest comentari:
11
1
26 de mai 07.26h
#1 Fa bèl temps que Calandreta a perdut tota credibilitat pels aparaires de la lenga. ç
Mai tant que las institucions e los balhaires de subvencions creson en eles, contunharàn de se faire passar pels darrièrs defensors de la lenga.
Valora aquest comentari:
11
3
25 de mai 16.29h
Vertat qu'en legissent me diguèri que d'unes devian èsser al fial e non pas iò...
Valora aquest comentari:
4
1
25 de mai 15.25h
#1 Òc ben, una organizacion que pren en carga la mission sagrada d'ensenhar l'occitan a lo dever de mostrar l'exemple. Deu ensenhar una lenga de qualitat e deu illustrar sos principis en utilizant una lenga de qualitat.
Valora aquest comentari:
16
1
Comenta
Lo comentari es estat mandat corrèctament
11 comentaris
(4 vòtes)
En cargament
11 comentaris
Mandar
