Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Acampada Carcassona sus l’interregionalitat

Calandreta

Calandreta

Los establiments escolars Calandreta son d'escòlas ont l'ensenhament se fa en occitan de faiçon immersiva.

Mai d’informacions
Se tenguèt a Carcassona lo dissabte 8 de març una acampada interassociativa per escambiar sus la question de l’interregionalitat.
 
S’agís de dubrir un espaci d’escambi public sus aquesta question, e, per aquò far, donam a conóisser las reflexions e convergéncias que sortiguèron d’aquel rencontre fruchós e amistós.
 
La necessitat de l’accion interregionala es reconeguda de totes los participants, d’aitant mai que n’an una practica anciana e, coma operators occitans, una vertadièira expertiza.
 
De l’escambi a l’entorn de las diferentas practicas de l’interregionalitat representadas, ne sortiguèt que i aviá mantun biais plan diferent de pensar e d’organizar l’accion. Tanben se diguèt que, de se proclamar una vocacion interregionala basta pas per ne faire una realitat concreta e ajudaira.
 
Que las regions volguèsson organizar lor accion au plan interregional, aquò es vist d’un biais plan  positiu. Volèm una accion interregionala vigorosa, qu’assòcie los actors de terren e los elegits de totes los nivèls per l’elaborar, la menar e l’avalorar. Volèm que  prenga plaça per sosténer l’accion a la basa e contrabatre lo desastre qu’es a passar, que la lenga es mai en perilh que jamai.
 
Pensam que la mesa en plaça de la futura estructura interregionala deu respectar las associacions de terren. Los actors associatius devon participar a l’elaboracion, la concepcion e la governància policentrica del Futur Ofici per la Lenga Occitana.  
 
Totis los especialistas o dison: per menar de politica lingüistica, fa mestièr de decidir e agir en cooperacion amb lo mond associatiu e la societat. Lo monde associatiu,  istoricament e per son accion, uei encòra determinanta, es ligitim per parlar al nom de l’occitan.
 
Lo constat partejat, es que mancam d’informacions claras sus çò que se prepara entre las Regions, e encara mai de concertacion.
 
Es partejada tanben l’inquietud que se meta en plaça una estructura que voldrià governar los actors de terren. O crentam perque seriá totalament contraproductiu, tre que la dinamica se fa a la basa e se decidís pas autoritariament a la cima. D’aitant mai que devèm absoludament servar la dinamica associativa, que nos sembla pas possible d’aver los mejans de la remplaçar.
 
L’acòrdi eissit de l’acampada es que los nivèls federatius (departament, region, interregional) an de se metre au servici de l’accion concreta que se passa necessariament a la basa e sul terren.
 
Es partejat que planhèm qu’aqueste mandat electiu aja pas vist una ajuda coordonada a las accions interegionalas engimbradas pel movement associatiu.
 
Avèm plan de questions sens responsa, pel moment. S’autorisam de las pausar e de prepausar de punts d’escambis:

 
1) A prepaus de l’organizacion de l’interregionalitat
 
— Ont es lo luòc per ne debatre amb las collectivitats e mai que mai las Regions?
 
— Podèm saber çò que i a dins lo dorsièr OPLO pausat au ministèri e lo legir?
 
— Un sol decideire o una subsidiaritat?
 
— Quid de la necessària autonomia d’organizacion dels operators?
 
— Estudi partejat de las estructuras e aisinas que demandan al pus mai una accion de nivèl interregionala (mutualizar los mejans umans o financièrs, ganhar una talha critica...)
 
Pensam que per l’occitan i a pas de modèl tot fach de copiar, mas d’analisi das esperiéncias menadas per las adaptar a nòstra situacion. Atal, l’OPLB basc s’es definit dins un contèxt de mobilizacion fòrta dels elegits de las collectivitats territorialas e mai que mai per quitar lo poder sus la lenga basca au Departament e a la Region ( i avià tanben la question dels finançaments venguts d’Euskadi, doncas d’un govèrn estrangièr, que caliá integrar dins una estructura francesa).
 
Per Occitània, la situacion es plan diferenta. E la question màger es de dinamizar, provocar la mobilisacion de las collectivitats en favor de l’occitan. Aquò se fa a partir d’un establissament public o per l’accion de proximitat que questiona e quicha los elegits?
 

2) Sus la question de la politica lingüistica
 
— Es que cal una sola politica lingüistica per l’occitan o una coordinacion de politicas lingüisticas?
 
— Quid de la cultura, d’una accion lingüistica sens vida culturala?
 
— Ont se trapa la discussion suls objectius compartits de l’accion interregionala per las 10 annadas crucialas qu’arriban?
 
— Demandam una estudi dels aisses màgers: ensenhament, cultura, socializacion de la lenga e, tanben, la particularitat qu’avèm un potencial de locutors “desactivats”.
 
— La question de la dinamica es de se pausar: ont se trapa? Qual es lo partatge de competéncias util entre los nivèls locals, departamental, regional e interregional?
 

L’objectiu anonciat de l’OPLO es de menar l’Estat a s’engatjar per l’occitan: es un objectiu interessant e seriá de segur quicòm de positiu se capitava. O consideram atal.
 
Mas podèm aver de prudéncias sus la volontat de l’Estat mai socitós d’unicitat lingüistica, e que fins ara, jamai volguèt pas s’engatjar veraiament sus una politica favorabla a sas lengas regionalas. Cal doncas plan pensar de règlas de governança e de finançamant per poder a l’encòp responsabilizar los diferents participants en pensant donar pas la possibilitat a un sol actor de copar l’ensemble de la dinamica.
 
Volèm brembar que la situacion de l’occitan empièja cada jorn e quièr una accion urgenta. Assolidam que se i a pas lèu una accion plan mai activa e fòrta, fòrça lèu, la nosta lenga morirà.
 
Volèm d’iniciativas positivas per l’occitan e l’accion interregionala ne serà una s’es plan menada.
 
Enfin, podem pas acceptar lo principi d’un gèl budgetari, que los mejans financièrs actualament dedicats a l’occitan son pas brica a la mesura de la situacion d’urgéncia d’una lenga e d’una cultura declaradas en “Grand Perilh” per l’UNESCO.
 
Aquò es lo relevat dels escambis e vejaires partejats dels participants del rescontre que recampava a l’iniciativa de la Confederacion Calandreta las federacions regionalas d’aquel movement, los CFPO, la Federacion MP de l’IEO e l’IEO 31. Lo Felibrige se ten associat au trabalh que lo cambiament de data l’entrepachèt de venir tanplan coma l’IEO Lengadòc. D’autras associacions e federacions son en ligam amb aquesta soscadissa sus l’interregionalitat.




Joan-Loís Blenet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gèli Gèlu Marselha (1era vila occitana)
11.

Lo futur Ofici per la Lenga Occitana, òc !
Son sèti, a Marselha !

Per plaser, l'i son ja ben de cauvas a Tolosa : sèti IEO Nacionau, Ostal d'Occitània...
Occitània es divèrsa e se resume pas au "Sud-Ouest" ! Un signe fòrt ! Bolegam leis estereotipes, anèm au rescòntre, viure e trabalhar amb lei gents dau país monte son !

  • 6
  • 0
Ge la Buga Lo pòrt
10.

i a de qué descoratjar JL Blenet d'escriure... De comentaris constructius en occitanisme, es possible ???

  • 4
  • 1
antalya
9.

Se poria far un rastel de las organizacions de las calandretas amb los noms e los nivèls de responsabilitat e ligams amb los autres "servicis" occitans, tan me sembla èsser una sornièra de mai

  • 4
  • 1
Maria Joana Verny Montpelhièr
8.

En tot cas, la FELCO foguèt pas convidada a aquala amassada...
Deu èsser coma las conferéncias telefonicas amb las autras lengas de França, que n'ausiguèrem parlar de temps en quora de la part de l'IEO "federal" e del representant de Calandreta... dins lo temps que i avia encara d'acamps d'Anem, òc (darrièr acamp : en genièr passat).
Demandam d'i èsser associats dempuèi de meses a aqueles escambis amb las associacions de las autras lengas, de badas...
Per contra regreti un pauc los comentaris sus la lenga emplegada per JL Blénet.
Rai. Totes devèm trabalhar per melhorar nòstre nivèl de lenga e ensenhar una lenga de la melhora qualitat possibla.
Pasmens, ni Calandreta, ni l'ensenhament public, ni JL Blénet son responsables de la situacion diglossica ont es la nòstra lenga.
E demandi als censors de nos dire quin trabalh concret fan per fornir d'aisinas d'aprendisssatge, per organizar de corses de lenga, de cafès ont se parlèsse aquesta...
Ai totjorn dich dins lo Jornalet qu'aimavi pas los Yakafokon (il n'y a qu'à, il faut qu'on...) e avoarai tanben que me geinan los pseudonims...
Sèm pas dins un Estat totalitari ont crentariam per nòstra vida, ni entre terroristas que s'entretuarian... Alara perqué pas donar son nom vertadièr ?

  • 8
  • 4
Pibola
7.

#5 Benleu que jòga encara aquel ròtle dins aquesta pèça de teatre perque es lo sol a -des-parlar la lenga?

avètz vist :
http://www.jornalet.com/blocs/derniers-kilometres-en-slovenie
http://www.jornalet.com/blocs/plus-de-350-photos
http://www.jornalet.com/blocs/chanson-doc

me fa mal als uèlhs de veire aquò dins lo Jornalet

Aquò's la politica linguistica de calandreta?

  • 6
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article