CAPÇALERA: AMIC Covid19

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 10 d'abril

Carles Castellanos i Llorenç

Divendres, 25.5.2018 03h00

Influéncia lingüistica occitanocatalana en Mediterranèa occidentala


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


L’espaci lingüistic occitanocatalan constituís un continuum de parlars romanics qu’al moment de sa formacion a l’Edat Mejana aviá una granda omogeneïtat. Al sen de les lengas romanicas los parlants d’aquel airal tenián una nauta possibilitat d’intercompreneson e establissián de ligams creissents entre eles. Malgrat que lo Mond occitan, a partir del sègle XIII, comencèsse a tombar jos la dominacion de dinastias francesas, durant fòrça sègles l’influéncia lingüistica occitana e catalana, dins son airal mai pròche mediterranèu, se pot considerar d’una manièra conjoncha perque fòrça sovent se fa dificil de distinguir s’una caracteristica concreta aquerida per una autra lenga es deguda a l’influéncia catalana o a  l’occitana.
 
Dins aqueste brèu article descriurem sustot un parelh de fenomèns que mòstran una influéncia sensibla del grop lingüistic occitanocatalan en Mediterranèa occidentala entre lo sègle XIII e lo XVIII: la Lingua Franca Mediterranèa e lo maltés.
 
Abans d’estudiar aquestes dos cases, èra un fach reconegut que l’influéncia occitanocatalana en Mediterranèa èra estada importanta perque èra estada estudiada a Nàpols, en Sicília e Sardenha. Tanben èra conegut que dins lo nòrd d’Africa l’influéncia catalana e occitana èra estada importanta durant l’epòca d’expansion “franca”, al temps de las crosadas; e, pus tard, amb la creacion dels Consolats de Mar catalans. E se sabiá tanben que l’influéncia lingüistica en Argeria s’accentua a partir de la conquèsta coloniala francesa (1830), fach que tirassa una emigracion fòrça importanta de populacion occitana; e especialament amb lo poblament de menorquins dins la zòna d’Argièr e de valencians a l’entorn d’Oran. Mas aquestas questions meritarián d’autres articles.
 
 
La Lingua Franca Mediterranèa
 
La Lingua Franca Mediterranèa (LFM) es la lenga ibrida que se formèt a partir de l’Edat Mejana coma instrument de comunicacion orala en Mediterranèa.  Se constituiguèt a partir de la barreja de las lengas romanicas e se simplifiquèt (dins un procès qu’es conegut coma pidginizacion – per ex: Mi non volir venir. Ti estar bono?) quand s’espandiguèt per comunicar amb de parlants de lengas non romanicas (del nòrd d’Africa, per exemple). Son nom de “Lingua Franca” proven del fach que las gents que parlavan de lengas romanicas (entre elas los occitans e los catalans) èran apelats francs fòra l’Euròpa occidentala pr’amor de la denominacion que lor donavan dins lo Mond musulman dempuèi l’empèri carolingian. Lo nom Lingua Franca vòl dire, doncas, la “lenga dels francs”. E la denominacion Lingua Franca Mediterranèa es estada utilizada pels cercaires per identificar aquela varietat lingüistica e la destriar d’autres usatges mai recents del tèrme compausat “lenga franca”.
 
L’influéncia italiana es determinanta en Lingua Franca Mediterranèa mas l’influéncia occitana i catalana i és tanben importanta coma resultat dels contactes qu’occitans e catalans an mantengut a l’entorn de la Mediterranèa long dels sègles, coma descriu l’istorian occitan Charles Emmanuel Dufourcq[1], entre d’autres. Son atribuibles a una influéncia occitanocatalana en LFM de mots tan corrents coma ajudar, altre, aquí, bonassa (bonança), caserna, conquista, cusir (cat: cosir, oc: cóser), cridar, dispendir (despedre, despensar), ebriacar (embriagar), enriquir, escola, escondir (escondir, escondre), establir, figa, fora, fugir, intrar, netejar, pescador, plaça, poma, refusar, riu, roda, sabir (saber), sabun, safran, saviessa (saviesa), semença (semença, llavor), semola, servar, servidor, taca, tacar, taur, taula, timun, tondir (tondre), tornar, traidor, triar, etc.
 
De mots coma ambassador, barreta, borrica, broqueta, bulegar, cadiera, cargar, cavala, crompar, cusina, desirar, devinar, escadra, espassejar (espacejar, passejar), gantar, gramerci (grandmercé, gràcies), rasin, rason, riban, sanir (assanir), sartan, scultar (escultar, cat: esculpir), sejurnar, tartuga, tasir (tàiser)son fòrça probablament d’origina principalament occitana.
 
E d’autres coma bashar (cat: baixar, oc: baissar), canonada (còp de canon), febra (fèbre), festuc (pistacha), fraula (fraga), germana (sòrre), mantega (burre), pot-esser (potser, benlèu), ... mòstran una semblança amb un mot catalan o una prononciacion catalana. Los exemples de mots de l’LFM compatibles amb de mots d’origina occitanocatalana se pòdon identificar per centenats.
 
Los contactes mediterranèus, principalament de caractèr comercial, daissèron doncas una emprenta importanta en aquela lenga internacionala de relacion orala en Mediterranèa.
 
 
La lenga maltesa
 
La lenga maltesa es una lenga formada a partir de l’arabi parlat en Sicília e dins lo nòrd d’Africa, principalament, qu’es estada objècte, long de l’istòria, d’una intensa influéncia de las lengas romanicas. Son lexic a, doncas, una basa semitica restacada a l’arabi nòrd-african, valent a dire que conten d’apòrts de la lenga amazigh (o berbera) preexistenta dins lo nòrd d’Africa e tanben de rèstas de latinismes transmesas per l’amazigh. Mas çò que nos interèssa ara es d’estudiar las influéncias que n’es estada objècte a partir de l’Edat Mejana ont l’emprenta, del sicilian primièr e de l’italian (toscan) puèi, es estada fòrça importanta. Fins ara, l’influéncia occitanocatalana s’èra pas presa en compte, mas d’estudis recents coma las qu’expausam a la fin d’aqueste article l’an mesa en relèu.
 
L’influéncia occitana e catalana dins l’illa de Malta comença segurament amb las conquèstas del sègle XIII (conquèsta anjavina –per de tropas provençalas– en 1268, e conquèsta catalana en 1283). E contunha a travèrs dels contactes comercials que se perlonguèron fins als sègles XVII e XVIII (comèrci de teissuts, de coton, etc.).
 
Durant lo periòde de govèrn dels Cavalièrs Espitalièrs a Malta (1530 – 1798 aprox.) tanben s’accentua aquela influéncia. Es necite de se recordar que mai de la mitat dels Grands Mèstres de l’Òrdre èran occitans (provençals, auvernhats, etc.) e catalans. Lo quite fondador de la capitala de Malta, Joan Parisòt de la Valeta, èra d’origina occitana e d’autres personatges importants èran de lenga catalana, coma Nicolau Cotoner o Ramon Perellós, etc.
 
L’existéncia d’una populacion considerabla occitana e catalana dins la zòna portuària orientala de Malta, sustot a partir del sègle XIII, foguèt la causa dels contactes que se faguèron sentir principalament dins lo lexic de las activitats artisanalas, de l’esquipatge, etc.
 
Per exemple, son de mots d’origina occitanocatalana de noms comuns d’instruments o objèctes coma: blandun (brandon, blandon), firroll (oc: ferrolh), maktur (mocador), mazzarell (oc: maçarèl, maçarèu), nvell (oc: nivèl; cat: nivell), pagna (oc: padena, pana; cat. de Rosselhon: patna), panew (oc: panèl), rabott (oc: rabòt), riegla (oc: règla). tartarun (oc: tartanon: mena de ret de pesca), vajrola (oc: viròla; cat: virolla), varloppa (oc: varlòpa; cat: garlopa), etc.
 
De noms d’animals coma bumerin (oc. provençal: buòu marin), lampuka (oc.: lampuga, cat: llampuga - peis), sarsella (oc: sarsèla - aucèl),  tudun (cat: todó – aucèl; oc: ramièr) etc.
 
D’autres noms d’origina occitanocatalana son tanben d’usatge corrent coma: takka (taca), pastizz (pastís), xkuma (escuma), kalanka (calanca), sptar (espital), etc. De tèrmes coma raxketta (cat: rasqueta; oc: rascleta), vlontin (cat: volantí, mena de ret de pesca) son puslèu atribuibles al catalan.
 
Quitament lo nom de las residéncias dels Cavalièrs de Malta (en maltés berġa [ġ pron: dj]) proven fòrça probablament del mot occitan albèrja/aubèrja.
 
Podèm trobar d’influéncias tanben dins d’adjectius, coma: żgur (segur), e dins de vèrbs coma ibbada (badar), irrambar (arrambar), ixxala (cat: xalar; oc: chalar), rkapta (recaptar). Son remarcables los cases dels vèrbs d’origina catalana induna (adonar-se; oc: s’avisar), inzerta (encertar; oc: acertar) per lor usatge corrent dins la convèrsa maltesa quotidiana.
 
L’onomastica tanben revèla d’influéncias remarcablas. Se pòt atribuir, per exemple, una probabla origina occitanocatalana a de toponims coma Franza o Il-Marrok, entre d’autres. E i a de noms d’ostal presents dins de documents malteses que mòstran una preséncia catalana evidenta coma: Almirall, Bestardes, Cardona, Ferriol, Ferrer, Girabert, Martí, Morell, Muscat, Paludàries, Ribera, Ribes, Ros, Rosselló, Riera,  Soler, Torres, etc. , d’unes dels quals encara usuals uèi.  D’autres noms d’ostal d’origina occitanocatalana documentats son tanben Arnau, Baiona, Baron/Barun, Bennett, Brancat, Calafat, Castan, Cumpagn, Gilbert, etc. Cal remarcar que quitament cèrts noms d’ostal apareisson amb l’article onomastic occitanocatalan “en”, jos la forma adaptada al maltés “in”, per exemple: Indalmau (< En Dalmau), Ingarao (< En Guerau), Impalau (< En Palau), In Castella (< En Castella), una forma que mòstra un contacte lingüistic significatiu, sustot dins la comunicacion orala.
 
Es  probable tanben que l’apocòpa dins un grand nombre de mots coma mument, suldat etc. (sens la terminason en “-u” o en “-o” dels parlars italics), siá deguda al contacte que descrivèm dins aqueste escrich.
 
L’influéncia occitana e catalana se pòt trobar quitament dins cèrtas construccions coma la celèbra formula de cortesiá “se vos plai” qu’en maltès n’es una mena de calc  jekk jogħġbok (literalament: se plai a tu). E se tròba quitament dins un aspècte de la grafia, l’usatge de la’x’ manlevada pel sicilian al catalan tre lo sègle XIV. De mots coma xlokk (cat: xaloc, equivalent del siròc), xropp (cat: xarop, oc: siròp), ixxala (oc: chalar) en son d’exemples.
 
Tot aquò mòstra un contacte ben notable. Dins aquel sens, sens que se pòsca parlar de mots malteses d’origina occitana o catalana, podèm constatar de nombrosas similituds que mòstran l’existéncia d’un contacte intens: i a de mots malteses, per exemple, qu’an un equivalent catalan (o occitan) d’origina aràbia, per exemple: berquq (cat: albercoc, bercoc; oc: albricòt), dwana (cat: duana; oc: doana); għorfa (galatàs. En cat: les golfes, la gorfa etc.), għarbiel (cat: garbell; oc: crivèl), mitraħ (oc-cat: matalàs), qoffina (oc: cofin; cat: cofí), qoton (oc: coton; cat: cotó), etc.
 
Es un fach ben conegut justament que l’occitan es estada la pòrta d’intrada d’un grand nombre d’arabismes dins la lenga francesa e d’autras lengas europèas (conjonchament amb los parlars italians, en aquel darrièr cas). Ansin podèm observar, de l’arabi: matrah > oc: matalàs > fr: matelas > ang: mattress. O tanben, de l’àrab: al-barquq > oc: albricòt > fr: abricot > ang: apricot, etc.
 
D’autres noms provenon del grèc e tanben son partejats, d’un caire, pel maltés e d’autre caire, pel catalan e l’occitan. Lo mot fanal existís en catalan e occitan, e lo mot pastaż (oc: portaire, pòrtafais) provenent del grèc βασταξ, ten un equivalent catalan’bastaix’.
 
Enfin, es necite de recordar que los noms dels vents presentan una similitud remarcabla coma mòstra d’una activitat marinera partejada: lvant (oc: levant), xlokk (cat: xaloc), lbiċ (oc: labech, cat: llebeig), punent (oc-cat: ponent [pu’nen(t)]), majjistral (oc: maestral /mistral; cat: mestral), tramuntana (cat: tramuntana, oc: tramontana), grigal (oc-cat: gregal).
 

Darrièras consideracions
 
Avèm descrich brèvament l’existéncia de contactes entre l’airal lingüistic occitanocatalan e diferentas realitats linguisticas mediterranèas que mòstran l’expansion de l’influéncia del grop occitanocatalan a travèrs de l’istòria dins son airal pròche coma airal de contacte entre la Mediterranèa e lo rèirepaís europèu.
 
L’espaci lingüistic occitanocatalan encara es un espaci comun de partejar que pensam qu’es important de dinamizar. D’aquel ponch de vista seriá fòrça convenient, per exemple, que tot parlant de catalan foguèsse en condicion de conéisser, en mai de sa lenga, l’occitan en una de sas variantas, çò es èsser capable de dominar passivament de tèxtes simples en las divèrsas variantas occitanas. De fach, es pas brica un objectiu difícil, coma o demòstran los progrèsses rapidas que los fan fòrça catalans dins l’aprendissatge de l’occità. E, d’autre caire, tot occitan auriá de conéisser, en mai de sa pròpia lenga, tanben lo catalan e èsser capable d’aver una coneissença passiva de las variantas del catalan. Pels especialistas de las lengas romanicas aquelas coneissenças pòdon servir de fondamentas interessantas per l’aprendissatge d’autras varietats linguisticas mai alonhadas.
 
Aquel objectiu tan simple es pas res mai qu’un perlongament facil de nòstras coneissenças lingüisticas basicas. E, en passant, aurem ajudat a alargar lo cercle dels possibles consumaires de trabalhs de basa lingüistica elaborats dins nòstre  airal occitanocatalan comun.
 
 
 
 
 
–––––––––––––––––––––– ––––––––––––––––––––––––––––––-

 

 
[1]    La vie quotidienne dans les ports méditerranéens au Moyen Âge (Provence-Languedoc-Catalogne). Paris. Hachette.



 
NÒTA: Podètz trobar mai desvolopadas las questions abordadas dins aqueste article dins las doas comunicacions seguentas:
 
— Comunicacion a Lhèida, en 2014: Influéncia lingüistica occitano-catalana a la mediterranèa occidental. XIn Congrès Internacional de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans (16-21 juny 2014) - Carles Biosca, Carles Castellanos (2014) https://www.occitanparis.com/images/stories/documents/actes-aieo-2014.pdf

— Comunicacion  a Turin, en 2015: Aspects of the comparison between Maltese, Mediterranean Lingua Franca and the Occitan-Catalan linguistic group (13th-15th centuries). 5th International Conference on Maltese Linguistics in Torino (24-26 juny 2015) Carles Biosca, Carles Castellanos (2015).
 



abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

3 de junh 13.32h

COMENTARIS I RESPOSTES ALS COMENTARIS

M'ha agradat força que hi hagués comentaris al meu article. Això prova que és una qüestió que interessa prou. I això sempre és bo.

SOBRE LA LFM. Tan sols comentar que la denominació SABIR és, segons els estudis que se n'han fet, la designació que es va donar a un fenomen un poc different de la LFM: Es tracta de les formes d'aproximació al francès després de l'ocupació franceia d'Alger (1830) amb 'elements de la LFM'. No és doncs, considera... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de junh 10.55h

No he pas escerit que calgui aprendre "qualsevol dialecte". És evident que de primer aprendran l'occità referncial. Però també poden trobar primerament l'aranès o el provençal (segons els seus contactes inicials). No és cap "desastre" començar per un parlar estandarditzat que no sigui l'occità referencial.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de mai 19.33h

Un article fòrça interessent . Al sicut d'Argeria coloniala, per la pichòta istòria la maire de l'escriveire Albert Camus èra menorquina. Orfanèl de paire, l'Albert foguèt ensenhat per sa maire e sa grand mairala. Dins son darrièr libre inacabat e auto-biografic "Le premier homme", nos apren qu'aquestas femnas "pauras e illetradas" que sabian gaireben pas lo francès li parlavan unencament en catalan menorquin.
Albert Camus, de fach formatat per l'escòla de Jules Ferry que vos fai engo... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de mai 19.33h

Un article fòrça interessent . Al sicut d'Argeria coloniala, per la pichòta istòria la maire de l'escriveire Albert Camus èra menorquina. Orfanèl de paire, l'Albert foguèt ensenhat per sa maire e sa grand mairala. Dins son darrièr libre inacabat e auto-biografic "Le premier homme", nos apren qu'aquestas femnas "pauras e illetradas" que sabian gaireben pas lo francès li parlavan unencament en catalan menorquin.
Albert Camus, de fach formatat per l'escòla de Jules Ferry que vos fai engo... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de mai 23.36h

L'autor ditz : « D’aquel ponch de vista seriá fòrça convenient, per exemple, que tot parlant de catalan foguèsse en condicion de conéisser, en mai de sa lenga, l’occitan en una de sas variantas, çò es èsser capable de dominar passivament de tèxtes simples en las divèrsas variantas occitanas. » Seriá bon, efectivament, que tot ciutadan catalanofòn aja qualques nocions d'occitan e recipròcament, que tot miraculat occitanofòn aja qualques nocions de catalan, per fin de poder es... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de mai 21.20h

En Africa de Nòrd la LFM se disià "sabir", que ven de "saber (saupre).
En Argeria, les Valencians e les Lengadocians èran estonats de se comprénder fòrt plan. D'effieit le valencian es una varianta catalana del Nòrd-Oèst, venguda amb le repòplament de la region, d'ont les Maurisques fosquèren expulsats. Es pas tant de bon comprènder amb le catalan de Barcelona o l'estandard (descontunhitat).
Pidgin: fòrça lenguas s'exprimen a la mòda pidgin, practicament sens grammatica, amb juxtap... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de mai 11.25h

Un crane article.

Doas causòtas.
1. M'estona l'afirmacion "al moment de sa formacion a l’Edat Mejana aviá una granda omogeneïtat". Aquò es un mite. I aviá benlèu una distanciacion mendra, e una lenga escricha mai unifòrma, mas se sap - al mens per l'occitan que coneissi melhor - que lo nòrdoccitan e lo gascon èran ja distinctes.
2. Sul maltés, i a tanben l'excellent libre de l'excellent Ives Lavalada "La Langue maltaise et la romanité : lexiques maltais / occitan" (IEO, 2001)


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de mai 07.55h

I jò que creya que sa gran majoría de paraulas de ses llengos romániques son d'etimología greco-romana. Y de ses zones ribereñas mediterráneas qu'han sofrit s'influenci greco-romana desde fá 2.500 añs já ni en xerrem. Però lo que já m'ha romput ets esquemas totalment ês lo d'insinuá sutilment qu'es noms des vents venen des catalá. ¿Per casualidad no dou sê vostê d'ideología política catalanista?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 19
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Carles Castellanos i Llorenç

Carles Castellanos i Llorenç logo rss

Engenhaire industrial, lingüista e professor de l'Universitat Autonòma de Barcelona

mai d'informacions

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions