Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Influéncia lingüistica occitanocatalana en Mediterranèa occidentala

Carles Castellanos i Llorenç

Carles Castellanos i Llorenç

Engenhaire industrial, lingüista e professor de l'Universitat Autonòma de Barcelona

Mai d’informacions
L’espaci lingüistic occitanocatalan constituís un continuum de parlars romanics qu’al moment de sa formacion a l’Edat Mejana aviá una granda omogeneïtat. Al sen de les lengas romanicas los parlants d’aquel airal tenián una nauta possibilitat d’intercompreneson e establissián de ligams creissents entre eles. Malgrat que lo Mond occitan, a partir del sègle XIII, comencèsse a tombar jos la dominacion de dinastias francesas, durant fòrça sègles l’influéncia lingüistica occitana e catalana, dins son airal mai pròche mediterranèu, se pot considerar d’una manièra conjoncha perque fòrça sovent se fa dificil de distinguir s’una caracteristica concreta aquerida per una autra lenga es deguda a l’influéncia catalana o a  l’occitana.
 
Dins aqueste brèu article descriurem sustot un parelh de fenomèns que mòstran una influéncia sensibla del grop lingüistic occitanocatalan en Mediterranèa occidentala entre lo sègle XIII e lo XVIII: la Lingua Franca Mediterranèa e lo maltés.
 
Abans d’estudiar aquestes dos cases, èra un fach reconegut que l’influéncia occitanocatalana en Mediterranèa èra estada importanta perque èra estada estudiada a Nàpols, en Sicília e Sardenha. Tanben èra conegut que dins lo nòrd d’Africa l’influéncia catalana e occitana èra estada importanta durant l’epòca d’expansion “franca”, al temps de las crosadas; e, pus tard, amb la creacion dels Consolats de Mar catalans. E se sabiá tanben que l’influéncia lingüistica en Argeria s’accentua a partir de la conquèsta coloniala francesa (1830), fach que tirassa una emigracion fòrça importanta de populacion occitana; e especialament amb lo poblament de menorquins dins la zòna d’Argièr e de valencians a l’entorn d’Oran. Mas aquestas questions meritarián d’autres articles.
 
 
La Lingua Franca Mediterranèa
 
La Lingua Franca Mediterranèa (LFM) es la lenga ibrida que se formèt a partir de l’Edat Mejana coma instrument de comunicacion orala en Mediterranèa.  Se constituiguèt a partir de la barreja de las lengas romanicas e se simplifiquèt (dins un procès qu’es conegut coma pidginizacion – per ex: Mi non volir venir. Ti estar bono?) quand s’espandiguèt per comunicar amb de parlants de lengas non romanicas (del nòrd d’Africa, per exemple). Son nom de “Lingua Franca” proven del fach que las gents que parlavan de lengas romanicas (entre elas los occitans e los catalans) èran apelats francs fòra l’Euròpa occidentala pr’amor de la denominacion que lor donavan dins lo Mond musulman dempuèi l’empèri carolingian. Lo nom Lingua Franca vòl dire, doncas, la “lenga dels francs”. E la denominacion Lingua Franca Mediterranèa es estada utilizada pels cercaires per identificar aquela varietat lingüistica e la destriar d’autres usatges mai recents del tèrme compausat “lenga franca”.
 
L’influéncia italiana es determinanta en Lingua Franca Mediterranèa mas l’influéncia occitana i catalana i és tanben importanta coma resultat dels contactes qu’occitans e catalans an mantengut a l’entorn de la Mediterranèa long dels sègles, coma descriu l’istorian occitan Charles Emmanuel Dufourcq[1], entre d’autres. Son atribuibles a una influéncia occitanocatalana en LFM de mots tan corrents coma ajudar, altre, aquí, bonassa (bonança), caserna, conquista,cusir (cat: cosir, oc: cóser), cridar,dispendir (despedre, despensar), ebriacar (embriagar), enriquir, escola, escondir (escondir, escondre), establir, figa, fora, fugir, intrar, netejar, pescador, plaça, poma, refusar, riu, roda, sabir (saber), sabun, safran, saviessa (saviesa), semença (semença, llavor), semola, servar, servidor, taca, tacar, taur, taula, timun, tondir (tondre), tornar, traidor, triar, etc.
 
De mots coma ambassador, barreta, borrica, broqueta, bulegar, cadiera,cargar, cavala, crompar, cusina, desirar, devinar, escadra, espassejar (espacejar, passejar), gantar, gramerci (grandmercé, gràcies), rasin, rason, riban, sanir (assanir), sartan, scultar (escultar, cat: esculpir), sejurnar, tartuga, tasir (tàiser)son fòrça probablament d’origina principalament occitana.
 
E d’autres coma bashar (cat: baixar, oc: baissar), canonada (còp de canon), febra (fèbre), festuc (pistacha), fraula (fraga), germana (sòrre), mantega (burre), pot-esser (potser, benlèu), ... mòstran una semblança amb un mot catalan o una prononciacion catalana. Los exemples de mots de l’LFM compatibles amb de mots d’origina occitanocatalana se pòdon identificar per centenats.
 
Los contactes mediterranèus, principalament de caractèr comercial, daissèron doncas una emprenta importanta en aquela lenga internacionala de relacion orala en Mediterranèa.
 
 
La lenga maltesa
 
La lenga maltesa es una lenga formada a partir de l’arabi parlat en Sicília e dins lo nòrd d’Africa, principalament, qu’es estada objècte, long de l’istòria, d’una intensa influéncia de las lengas romanicas. Son lexic a, doncas, una basa semitica restacada a l’arabi nòrd-african, valent a dire que conten d’apòrts de la lenga amazigh (o berbera) preexistenta dins lo nòrd d’Africa e tanben de rèstas de latinismes transmesas per l’amazigh. Mas çò que nos interèssa ara es d’estudiar las influéncias que n’es estada objècte a partir de l’Edat Mejana ont l’emprenta, del sicilian primièr e de l’italian (toscan) puèi, es estada fòrça importanta. Fins ara, l’influéncia occitanocatalana s’èra pas presa en compte, mas d’estudis recents coma las qu’expausam a la fin d’aqueste article l’an mesa en relèu.
 
L’influéncia occitana e catalana dins l’illa de Malta comença segurament amb las conquèstas del sègle XIII (conquèsta anjavina –per de tropas provençalas– en 1268, e conquèsta catalana en 1283). E contunha a travèrs dels contactes comercials que se perlonguèron fins als sègles XVII e XVIII (comèrci de teissuts, de coton, etc.).
 
Durant lo periòde de govèrn dels Cavalièrs Espitalièrs a Malta (1530 – 1798 aprox.) tanben s’accentua aquela influéncia. Es necite de se recordar que mai de la mitat dels Grands Mèstres de l’Òrdre èran occitans (provençals, auvernhats, etc.) e catalans. Lo quite fondador de la capitala de Malta, Joan Parisòt de la Valeta, èra d’origina occitana e d’autres personatges importants èran de lenga catalana, coma Nicolau Cotoner o Ramon Perellós, etc.
 
L’existéncia d’una populacion considerabla occitana e catalana dins la zòna portuària orientala de Malta, sustot a partir del sègle XIII, foguèt la causa dels contactes que se faguèron sentir principalament dins lo lexic de las activitats artisanalas, de l’esquipatge, etc.
 
Per exemple, son de mots d’origina occitanocatalana de noms comuns d’instruments o objèctes coma: blandun (brandon, blandon), firroll (oc: ferrolh), maktur (mocador), mazzarell (oc: maçarèl, maçarèu), nvell (oc: nivèl; cat: nivell), pagna (oc: padena, pana; cat. de Rosselhon: patna), panew (oc: panèl), rabott (oc: rabòt), riegla (oc: règla). tartarun (oc: tartanon: mena de ret de pesca), vajrola (oc: viròla; cat: virolla), varloppa (oc: varlòpa; cat: garlopa), etc.
 
De noms d’animals coma bumerin (oc. provençal: buòu marin), lampuka (oc.: lampuga, cat: llampuga - peis), sarsella (oc: sarsèla - aucèl),  tudun (cat: todó – aucèl; oc: ramièr) etc.
 
D’autres noms d’origina occitanocatalana son tanben d’usatge corrent coma: takka (taca), pastizz (pastís), xkuma (escuma), kalanka (calanca), sptar (espital), etc. De tèrmes coma raxketta (cat: rasqueta; oc: rascleta), vlontin (cat: volantí, mena de ret de pesca) son puslèu atribuibles al catalan.
 
Quitament lo nom de las residéncias dels Cavalièrs de Malta (en maltés berġa [ġ pron: dj]) proven fòrça probablament del mot occitan albèrja/aubèrja.
 
Podèm trobar d’influéncias tanben dins d’adjectius, coma: żgur (segur), e dins de vèrbs coma ibbada (badar), irrambar (arrambar), ixxala (cat: xalar; oc: chalar), rkapta (recaptar). Son remarcables los cases dels vèrbs d’origina catalana induna (adonar-se; oc: s’avisar), inzerta (encertar; oc: acertar) per lor usatge corrent dins la convèrsa maltesa quotidiana.
 
L’onomastica tanben revèla d’influéncias remarcablas. Se pòt atribuir, per exemple, una probabla origina occitanocatalana a de toponims coma Franza o Il-Marrok, entre d’autres. E i a de noms d’ostal presents dins de documents malteses que mòstran una preséncia catalana evidenta coma: Almirall, Bestardes, Cardona, Ferriol, Ferrer, Girabert, Martí, Morell, Muscat, Paludàries, Ribera, Ribes, Ros, Rosselló, Riera,  Soler, Torres, etc. , d’unes dels quals encara usuals uèi.  D’autres noms d’ostal d’origina occitanocatalana documentats son tanben Arnau, Baiona, Baron/Barun, Bennett, Brancat, Calafat, Castan, Cumpagn, Gilbert, etc. Cal remarcar que quitament cèrts noms d’ostal apareisson amb l’article onomastic occitanocatalan “en”, jos la forma adaptada al maltés “in”, per exemple: Indalmau (< En Dalmau), Ingarao (< En Guerau), Impalau (< En Palau), In Castella (< En Castella), una forma que mòstra un contacte lingüistic significatiu, sustot dins la comunicacion orala.
 
Es  probable tanben que l’apocòpa dins un grand nombre de mots coma mument, suldat etc. (sens la terminason en “-u” o en “-o” dels parlars italics), siá deguda al contacte que descrivèm dins aqueste escrich.
 
L’influéncia occitana e catalana se pòt trobar quitament dins cèrtas construccions coma la celèbra formula de cortesiá “se vos plai” qu’en maltès n’es una mena de calc  jekk jogħġbok (literalament: se plai a tu). E se tròba quitament dins un aspècte de la grafia, l’usatge de la’x’ manlevada pel sicilian al catalan tre lo sègle XIV. De mots coma xlokk (cat: xaloc, equivalent del siròc), xropp (cat: xarop, oc: siròp), ixxala (oc: chalar) en son d’exemples.
 
Tot aquò mòstra un contacte ben notable. Dins aquel sens, sens que se pòsca parlar de mots malteses d’origina occitana o catalana, podèm constatar de nombrosas similituds que mòstran l’existéncia d’un contacte intens: i a de mots malteses, per exemple, qu’an un equivalent catalan (o occitan) d’origina aràbia, per exemple: berquq (cat: albercoc, bercoc; oc: albricòt), dwana (cat: duana; oc: doana); għorfa (galatàs. En cat: les golfes, la gorfa etc.), għarbiel (cat: garbell; oc: crivèl), mitraħ (oc-cat: matalàs), qoffina (oc: cofin; cat: cofí), qoton (oc: coton; cat: cotó), etc.
 
Es un fach ben conegut justament que l’occitan es estada la pòrta d’intrada d’un grand nombre d’arabismes dins la lenga francesa e d’autras lengas europèas (conjonchament amb los parlars italians, en aquel darrièr cas). Ansin podèm observar, de l’arabi: matrah > oc: matalàs > fr: matelas > ang: mattress. O tanben, de l’àrab: al-barquq > oc: albricòt > fr: abricot > ang: apricot, etc.
 
D’autres noms provenon del grèc e tanben son partejats, d’un caire, pel maltés e d’autre caire, pel catalan e l’occitan. Lo mot fanal existís en catalan e occitan, e lo mot pastaż (oc: portaire, pòrtafais) provenent del grèc βασταξ, ten un equivalent catalan’bastaix’.
 
Enfin, es necite de recordar que los noms dels vents presentan una similitud remarcabla coma mòstra d’una activitat marinera partejada: lvant (oc: levant), xlokk (cat: xaloc), lbiċ (oc: labech, cat: llebeig), punent (oc-cat: ponent [pu’nen(t)]), majjistral (oc: maestral /mistral; cat: mestral), tramuntana (cat: tramuntana, oc: tramontana), grigal (oc-cat: gregal).
 

Darrièras consideracions
 
Avèm descrich brèvament l’existéncia de contactes entre l’airal lingüistic occitanocatalan e diferentas realitats linguisticas mediterranèas que mòstran l’expansion de l’influéncia del grop occitanocatalan a travèrs de l’istòria dins son airal pròche coma airal de contacte entre la Mediterranèa e lo rèirepaís europèu.
 
L’espaci lingüistic occitanocatalan encara es un espaci comun de partejar que pensam qu’es important de dinamizar. D’aquel ponch de vista seriá fòrça convenient, per exemple, que tot parlant de catalan foguèsse en condicion de conéisser, en mai de sa lenga, l’occitan en una de sas variantas, çò es èsser capable de dominar passivament de tèxtes simples en las divèrsas variantas occitanas. De fach, es pas brica un objectiu difícil, coma o demòstran los progrèsses rapidas que los fan fòrça catalans dins l’aprendissatge de l’occità. E, d’autre caire, tot occitan auriá de conéisser, en mai de sa pròpia lenga, tanben lo catalan e èsser capable d’aver una coneissença passiva de las variantas del catalan. Pels especialistas de las lengas romanicas aquelas coneissenças pòdon servir de fondamentas interessantas per l’aprendissatge d’autras varietats linguisticas mai alonhadas.
 
Aquel objectiu tan simple es pas res mai qu’un perlongament facil de nòstras coneissenças lingüisticas basicas. E, en passant, aurem ajudat a alargar lo cercle dels possibles consumaires de trabalhs de basa lingüistica elaborats dins nòstre  airal occitanocatalan comun.
 
 
 
 
 
–––––––––––––––––––––– ––––––––––––––––––––––––––––––-

 
 
[1]    La vie quotidienne dans les ports méditerranéens au Moyen Âge (Provence-Languedoc-Catalogne). Paris. Hachette.



 
NÒTA: Podètz trobar mai desvolopadas las questions abordadas dins aqueste article dins las doas comunicacions seguentas:
 
— Comunicacion a Lhèida, en 2014: Influéncia lingüistica occitano-catalana a la mediterranèa occidental. XIn Congrès Internacional de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans (16-21 juny 2014) - Carles Biosca, Carles Castellanos (2014) https://www.occitanparis.com/images/stories/documents/actes-aieo-2014.pdf

— Comunicacion  a Turin, en 2015: Aspects of the comparison between Maltese, Mediterranean Lingua Franca and the Occitan-Catalan linguistic group (13th-15th centuries). 5th International Conference on Maltese Linguistics in Torino (24-26 juny 2015) Carles Biosca, Carles Castellanos (2015).
 



abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Carles Castellanos i Llorenç Barcelona
8.

COMENTARIS I RESPOSTES ALS COMENTARIS

M'ha agradat força que hi hagués comentaris al meu article. Això prova que és una qüestió que interessa prou. I això sempre és bo.

SOBRE LA LFM. Tan sols comentar que la denominació SABIR és, segons els estudis que se n'han fet, la designació que es va donar a un fenomen un poc different de la LFM: Es tracta de les formes d'aproximació al francès després de l'ocupació franceia d'Alger (1830) amb 'elements de la LFM'. No és doncs, considerat el mateix fenomen que la LFM.

OMOGENEÏTAT. Ës cert que cap contínumm lingüístic és omogeni, Jo allò que volia remarcar és que l'espai occità i català era a l'Estat Mitjana realment d'un contínuum lingüístic dins el qual encara no hi havien intervingut les PRESSIONS EXÒGENES de les llengües francesa i castellana que van crear ELEMENTS DE DIVERGÈNCIA tot desenvolupant UNA CERTA DISTÀNCIA PER ELABORACIÓ (com es diu en sociolingüística) ...

SOBRE "La langue maltaise et la romanité". És un llibre que hem tingut en compte en els nostres treballs però conté algunes imprecisions importants (no distingeix bé els arabismes dels romanismes etc.). Tampoc gosa defensar una influència clara de l'occità. De tota manera, ha estat un primer toc d'atenció important.

SOBRE ELS NOMS DELS VENTS. Cal demnar que es llegeixi bé l'article, HI HA SIMILITUD entre els noms dels vents entre les nostres llengües i el maltès (noms que són d'oríegns diversos: semítics, romànics etc.). AIxò no vol pas dir que siguin d'origen català i/o occità. JO no he pas escrit això.
Però la similitud és una prova de contactes importants que és un aspecte que cal recordar.
La ideologia de cadascú queda en evidència (de vegdes només amb l'ortigrafia: que pot tendir al francès o a l'espannyol o castellà)... L'important és el rigor a l'hora d'expressar-se. I la capacitat de comprensió a l'hora de llegir.

Com que és una qüestió que crec que sura en l'ambient, goso recomanar un llibre que pot evitar males interpretacions de les meves posicions: Llengua, dialectes i estandardització. Octaedro, 2000 Barcelona-

Salutacions.

  • 3
  • 0
Carles Castellanos Barcelona
7.

No he pas escerit que calgui aprendre "qualsevol dialecte". És evident que de primer aprendran l'occità referncial. Però també poden trobar primerament l'aranès o el provençal (segons els seus contactes inicials). No és cap "desastre" començar per un parlar estandarditzat que no sigui l'occità referencial.

  • 0
  • 0
E Passa Que T Ai Vist Lo Clapàs (Montpelhièr)
6.

Un article fòrça interessent . Al sicut d'Argeria coloniala, per la pichòta istòria la maire de l'escriveire Albert Camus èra menorquina. Orfanèl de paire, l'Albert foguèt ensenhat per sa maire e sa grand mairala. Dins son darrièr libre inacabat e auto-biografic "Le premier homme", nos apren qu'aquestas femnas "pauras e illetradas" que sabian gaireben pas lo francès li parlavan unencament en catalan menorquin.
Albert Camus, de fach formatat per l'escòla de Jules Ferry que vos fai engolir a l'encòp la cultura dicha universala mas tanben l'ideologia jacobina, sembla ignorar qu'aquel parlar èra una lenga, e que se sonava lo catalan. Non pas un escur patès sonque charrat dins la vila de luonh de sos avis mairals.
Nos ditz, coma un pauc vergonhos d'aquò : "ma mère et ma grand'mère qui ne comprenaient pratiquement que le patois mahonais". E òc, lo "patois", quina tristor...

  • 8
  • 0
E Passa Que T Ai Vist Lo Clapàs (Montpelhièr)
5.

Un article fòrça interessent . Al sicut d'Argeria coloniala, per la pichòta istòria la maire de l'escriveire Albert Camus èra menorquina. Orfanèl de paire, l'Albert foguèt ensenhat per sa maire e sa grand mairala. Dins son darrièr libre inacabat e auto-biografic "Le premier homme", nos apren qu'aquestas femnas "pauras e illetradas" que sabian gaireben pas lo francès li parlavan unencament en catalan menorquin.
Albert Camus, de fach formatat per l'escòla de Jules Ferry que vos fai engolir a l'encòp la cultura dicha universala mas tanben l'ideologia jacobina, sembla ignorar qu'aquel parlar èra una lenga, e que se sonava lo catalan. Non pas un escur patès sonque charrat dins la vila de luonh de sos avis mairals.
Nos ditz, coma un pauc vergonhos d'aquò : "ma mère et ma grand'mère qui ne comprenaient pratiquement que le patois mahonais". E òc, lo "patois", quina tristor...

  • 6
  • 0
Franc Bardòu
4.

L'autor ditz : « D’aquel ponch de vista seriá fòrça convenient, per exemple, que tot parlant de catalan foguèsse en condicion de conéisser, en mai de sa lenga, l’occitan en una de sas variantas, çò es èsser capable de dominar passivament de tèxtes simples en las divèrsas variantas occitanas. » Seriá bon, efectivament, que tot ciutadan catalanofòn aja qualques nocions d'occitan e recipròcament, que tot miraculat occitanofòn aja qualques nocions de catalan, per fin de poder escambiar cadun dins sa lenga. I perveni ieu quitament amb d'Aragoneses parlant la fabla. Mas cal èsser pragmatic : los catalans que se vòlon sensibilizar a l'occitan s'i devon fretar primièr, en contacte amb l'occitan estandad qui i òbran l'Academia Occitana e l'Academia Aranesa de la Lenga Occitana. Perqué perdrián son temps a far d'etnolocalisme antropologic ?

  • 8
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article