CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 12 de decembre

Carlos Barrera

Divendres, 18.10.2013 03h00

Max


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Mos a deishat Max Cahner, e ac auem sentut prigondament. Toti es mieis de comunicacion lo reconeishen coma eth constructor dera politica culturau catalana, coma era persona fondamentau que sabec bastir es estructures culturaus dera Generalitat, coma era locomotora fondamentau dera cultura institucionau.
 
Tanben entà Aran, Max Cahner siguec fondamentau. En aquera prumèra etapa ath cant deth president Pujol, de 1980 a 1984, implantèc es fondaments deth futur desvolopament identitari aranés. Damb eth s’aprovèren es Normes Ortografiques, damb un sentit europèu de territòri e de lengua, que facilitarien era entrada der aranés en ensenhament e ena administracion.
 
Damb Max se bastic eth Musèu dera Val d’Aran, damb ues linhes comprometudes damb eth nòste país e damb era guida extraordinària de Josep Maria Trullen. E ath cap des ans aguest Musèu s’a convertit en centre motor deth patrimòni istoric. Damb Max Cahner se possèc eth Centre de Normalizacion Lingüistica der Aranés. Aguest centre siguec eth motor des prumères accions ena politica lingüistica, en un pòble, er aranés, que jamès auie promoigut accions identitàries ath torn dera sua lengua.
 
Damb eth supòrt de Max Cahner se dèc un dimensionat potent as estructures culturaus e identitàries basiques d’Aran.
 
E maugrat non èster mès conselhèr, non abandonèc eth sòn activisme, qu’en nòste cas se veirie de nau reflectit er an 1990 damb dus eveniments fondamentaus. Era aprobacion peth Parlament de Catalonha dera lei de Regim Especiau dera Val d’Aran portaue nauament era merca de Cahner, ja que des dera sua acta de Deputat portèc un gran trebalh de seguiment e potenciacion d’aquera lei.
 
E finauments en 1990 era editoriau Curial, qu’eth dirigie, mos obsequiarie damb El Parlar de la Vall d’Aran, de Joan Coromines, vertadèr monument recopilatòri dera nòsta lengua, que mos permet auer documentada era sua genuïnitat, enes ans 30. Trebalhar damb Coromines non ère facil, e Max ac auie artenhut, en benefici de toti nosati.
 
Passats es ans, Max non desbrembèc Aran. Seguie eth nòste devier, recorrie es espacis a on auie trebalhat Joan Coromines, s’interessaue pera nòsta cultura e pera nòsta identitat.
 
Rebrembaram tostemp eth sòn darrèr viatge damb Albert Manent, hè sies ans, quan era memòria ja li començaue a falhar e totun podie rebrembar qu’aguesta tèrra auie personalitat e l’auie estimat.
 
Repòsa en patz, Max. Te rebrembam!



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

19 d'octòbre 18.50h

dins leis annadas 1960-70, Max Canher, entre lei joves intellectaus catalans èra a la poncha de l'occitanisme dins una Catalonha sota lo jo franquista , n'i a pas agut un occitanista quora fasià un viron a Barcelona que non l'aguèsse rescontrat ailà, foguèt la cavilha obriera de la gran enciclopedia catalana que li balhèt una estampadura occitana que dedins totei lei vilas e lei luocs e lei contradas d'Occitània li figuran dins la grafia classica e non pas dins sa vestidura francesa e e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 d'octòbre 14.58h

#2 Maugrat non siguèsse clar per çò que tanh ara nacion occitana, compartisqui damb eth Sindic eth reconeishement e eth sentiment.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 20.16h

Max Cahner faguèt un trabalh util per Catalonha e Aran. Mas foguèt ambigú e pas pro clar per defendre la dimension nacionala occitana. Dins son Enciclopèdia Catalana pretendiá annexar Aran e Fenolhedés a la nacion dels Païses Catalans en luòc de los veire coma de partidas de la nacion d'Occitània.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions