Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Fusions regionalas e maridatges malaüroses

Cedric Rosseu

Cedric Rosseu

Originari de la Val de l’Arièja, es jornalista independent, animator de ràdio e amator de la musica Ròck

Mai d’informacions
Fa bèl temps ja que la contèsta raja suls malhums socials sus la denominacion de las nòvas regions sortidas de la lei francesa de reforma de las regions del 16 de genièr de 2015.
 
E al país, la contèsta mai bèla se trapa al nivèl de la fusion Miègjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon, entre los partesans de sonar aquela region “Occitània”, amb la volontat que se pòt entendre de veire enfin lo nom d’Occitània aparéisser sus las mapas oficialas, e los (per pas amagar res, soi d’aqueles) que considèran qu’Occitània es una entitat mai bèla, que la faire dintrar dins lo diccionari amb coma definicion “Nom balhat a la fusion de las regions Miègjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon” seriá un fracàs.
 
Cal pas veire dins aquela segonda posicion una volontat de veire escafada la nocion d’Occitània: pensi tot simplament (e soi pas lo sol) qu’Occitània a d’aparéisser dins aquel contèxte, amb un qualificatiu (Centrala, del Sud, Còr d’Occitània…), per valorizar lo trabalh de tria dels companhs que de Bearn a las Valadas en passant per Provença, e d’Auvèrnhe a Aran en passant per Lemosin e Dalfinat, luchan per la subrevida de la lenga.
 
Passarai sus las contèstas, mai o mens dins l’esperit “Paratge, Convivéncia e Cortesia” e sus lo nombre grand de peticions que se crosèron entre los tenents d’“Occitània” e los d’”Occitania mai quicòm”... encara que.
 
Encara que, una peticion qu’arribèt suls malhums socials aquestes darrièrs jorns me tustèt dins l’uèlh: una peticion adreiçada a Dòna Carole Delga, presidenta de region, als saberuts del “Conselh del nom” nomenat per la region per soscar a aquel nom e als sòcis del Conselh d’Estat e de Govèrn.
 
Titolada “Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées: les jeunes se mobilisent pour le nom de leur région!”, aquela peticion es cosignada per la Joventut Mondina e “l’Union Jeunes de Provence et du Languedoc pour la défense de nos traditions”.
 
Alavetz, tant coneissi la Joventut Mondina, tant l’autra associacion m’èra desconeguda (e o èra tanben de qualques amics provençaus als quals demandèri) e coma, en bon jornalista, soi curiós… ben soi anat furgar.
 
Bon, trapèri aisidament sul malhum d’informacions sus aquela associacion, que lucha per la subrevida de la tauromaquia e de las tradicions provençalas.
 
En furgant un bocin mai (sabètz, los jornalistas, sèm coma los singlars que cèrcan las trufas: o niflam tot), tombèri sus la pagina Facebook de lor president, Corentin Carpentier, e aquí… ò suspresa!
 
La seuna fòto de perfil nos mòstra l’òme en plena presa de paraula sul tèma “Une jeunesse qui oublie son passé est une jeunesse qui n’a pas d’avenir”... a la protèsta del 24 d’octobre.… adobada en Arle pel Couleitièu Prouvènço, collectiu conegut per militar pel fach que “Provença es pas Occitània”.
 
Òm pòt doncas comprene aisidament ont es l’interès d’aquela associacion de veire Occitània se resumir a la fusion de las regions LR e MP, per fin de poder díser: “Vesètz? Aicí es Provença, Occitània es al costat.”
 
Melhor encara: òm pòt legir un comentari del Jean-Pierre Richard, president del Couletièu Prouvènço que ditz “Plus que jamais nous allons continuer “Gardaren Prouvènço”, seul rempart face à tous ceux qui veulent “coloniser” la culture provençale, à ceux qui sont en passe de tuer la langue provençale.”
 
Alavetz, per èsser clar, vòli pas getar la pèira a la Joventut Mondina (quitament se per aquela istòria de nom soi pas d’acòrdi amb eles, la contèsta es una part essenciala de la democracia e fa avançar tot lo monde), me demandi tot simplament se aqueles joves (benlèu per amistats personalas, benlèu per afinitat politica… o sabi pas) se daissèron enganar e benlèu manipular per de monde qu’aprofechèron lor volontat de marcar Occitània dins los atlasses.
 
Convidi, d’alhors, lo monde de la Joventut Mondina a exercir plenament lo lor dreit de responsa per far lum sus tot aquò, e coma soi òme d’encoratjar los escambis entre las diferentas partidas d’Occitània, lor conselhi, se vòlon trabalhar amb Provença, de se virar puslèu, lo còp que ven, cap a l’Ostau dau País Marselhés, al Collectiu Tapenade, a Fem, a Prouvençau Lengo Vivo o encara a Aquò d’Aquí, que dempuèi d’annadas fan un trabalh de tria per ajudar al desvolopament de l’occitan en Provença. 



 

Les jeunes du Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées se mobilisent pour que leur voix soit réellement prise en compte par...

Posted by Fabien Ginoux on dijous, 24 / març / 2016

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

josiana UBAUD
57.

Rectificatiu... M'enganèri en parlant d'autors bearnés qu'evoquèron la crosada. Benlèu que n'i aguèt mai voliáu parlar de la granda Filadèlfa de Gèrda... qu'èra bigordana. E per Provença, entre autrei Fèliç Gras.

  • 4
  • 0
josiana UBAUD
56.

Au perfiech argumentari de Cedric, apondrai que ieu tanben me foti dau nom, dau moment qu’arroïna pas tota la filosofia que porta « Occitània » en se, bòrd qu’es pas una simpla etiqueta banala qu’òm pòt espingolar a l’azard Bautazar sus un parçan dau « sud de França » que n’es que lo terç. Lei que son per aquò, seis escrichs mòstran qu’an pas la mendra cultura de l’istòria comuna dei tèrras occitanas. Seriá que lo sosten dei Marselhés per combatre Simon de Montfort, ò lo deis Avinhonencs empachant Loís VIII d’anar rompre de catars, ò l’evocacion de contunh de la crosada albigesa tant per d’escrivans provençaus coma bearnés. Ò lo succès de Jasmin largament en fòra de Lengadòc e reciprocament lo succès de Mistral en fòra de Provença. Ò l’origina de la crotz occitana, qu’es pas « de Tolosa » (inepcia totjorn afortida pasmens...) mai provençala. Ò l’estudi magistrau de la lenga dei trobadors qu’es pas manco « lengadocian canau istoric » mai provençau (Raynouard). Ò la premiera restauracion de la grafia classica, qu’es pas manco « lengadociana canau istoric » mai provençala (Onorat s’inspirant de Raynouard). Çò que s'obstinan de totjorn ignorar "lei lengadocians canau istoric". Tant coma ignòran (ò fenhan d'ignorar) que lo diccionari d'Alibèrt es la marrida còpia, mot per mot, dau diccionari de Mistral.

Que d’occitanistas se n’estimen proprietaris solets, e tiren sens vergonha la cuberta a se, es ja escandalós en se. Qu’o digan, es pasmens son drech, emai a còps d’arguments inversemblables e de mesprètz sens complèxe per leis autrei, mai que s’estonen pas en mai de la crida deis occitanistas onèstes que fisèus au concèpte d’unitat. Òm se pòt pas dire « occitan(ista) » e agir a l’opausat absolut... Es mai que de la contradiccion, es de l’impostura. En tota logica, li faudriá cambiar d'etiqueta.

Que la movença provençalista que nos escupís dessús, Occitans de Provença, intrigue per far redusir Occitània tant que pòdon, es dins sa logica e son interèst màger. Me tracta quitament de « couillo d’Ubaud » sus Internet (respècti religiosament sa grafia e fa longtemps que me fau un plaser d’espandir l’etiqueta, de la part d’un anonim ben segur), perque mon article recensant leis occurréncias d’occitan/Occitània despuei lo sègle 13 leis enfurona au plus mai, elei que s’esbramassèron per dire qu’èran d’invencions lexicalas recentas (d'universitaris escrivon parier !!).

Mai que « d’occitanistas » sostengan una pacha facha ambe de provençalistas, passam de l’impostura a la traitresa : un vertadier escotelatge dins l’esquina deis occitans provençaus. Lei traïts e umiliats, o cridarem jamai pron sus totei lei tons. Versemblablament « Occitanie » passarà pas, mai cambiarà ren de ren au fons de l’afar : sabèm ara qu’avèm d’enemics d’un genre novèu qu’auriam jamai cresegut possible de conéisser au cap de decadas de militança occitana provençala vertadiera. Leis autrei traïts se devon pensar parier. Mai per lei Provençaus, es aicí tres còps pièger.

  • 12
  • 0
Cédric Rousseu Tolosa
55.

#54 Me vau permetre de sortir de la reserva que m'impausi (non pas intervenir sus mos articles fòra de per menar una precision) per respondre a d'aquèla question :

Personalament qu'un nom vòli, sabi pas e per pas res amagar m'en foti ai passada una bèla part de ma vida en "Midi Pyrénées" Pireneas me parla, midi non... Lo nom m'en foti

Per contra sabi çò que vòli pas : per ieu Occitania es un mot que pòrta una lenga e una filòsofia que far que me sentissi a l'ostal, tant a Clarmont coma a Vielha, a Pau, dins Cevenas, tant coma a Caraglio o dins la Val Stura.

Semblaria que per d'unes, Occitania siaguesse pas qu'un mòt e que çò mai important es de le veire marcat.

Es que cal fotre d'annadas de lucha en comun al bordilhèr, escotelar companh(a)s de lucha dins l'esquina per apareisser sus una carta... de France

Per de que cal pas galejar, Occitania va apareisser sus una carta òc, mas los fantasmas de carta del monde ? Qual es qu'es capable de plaçar a l'internacionala sus una mapamonda "Pays de Loire" Champagne Ardennes "? pauc de monde (e es parier per Emilie Romagne, Mecklembourg-Poméranie-Occidentale....

Si non seria per de que, per faire dintrar Occitania dins lo diccionari : Occitanie : région de France née de la fusion de LR et MP...

Francament, fòra de fotre la quilhada (o de banhar la culòta vau pas esser sexista) a d'unes occitanistas, qu'an la canha de continuar de luchar (e als quals aconsèlhi de prener la retirada) a la risca de perdre los autres cantons d'Occitania ont es la "plus value" ?

Dintrar dins los questionaris del Trivial Pursuit ? dins los de "Question pour un Champion" vèire cambiar la grafia per escriure "Woxytany" e faire un dacòs que pèta plaçat sus un "mot compte triple" al Scrabble ?

E per aver tot aquò, virar l'esquina, fotra la pòrta pel morre a companhs de lucha.

Vos torni la question ; de que pòt menar de sonar aquela region "Occitania

Vos daissi amb una citacion de l'amic Berardo... de perpensar

I virasolelhs
Penchenats da la pluèia
An baissat lo cap
Beiquen tuchi
La tèrra
E pas l’orizont
Son coma soldats
Qu’an perdut la guèrra

  • 7
  • 0
fabre muret
54.


Cò que nos espèra a l'ora d'ara :

per PACA benlèu Provença? Grand Sud -Est, mas pas Occitània Orientala
per Aquitaine Poitou Charentes Limousin benlèu Grand Sud Ouest, mas pas Occitània Occidentala.
Per MP- LG aurem probable Languedoc Roussillon , o Pyrénées Languedoc (mens etnic) e non pas Occitània Centrala
Per Rhones Alpes Auvergne es pas aisit , benlèu Gaule Centrale ?, e non pas Occitània Nauta .

Vos demandi: serià una assegurança per fin de mantener l'unitat de l'Occitània , qu' i aja pas en luòc lo nom d' Occitània?
Coma a l'ora d'ara ? Compreni pas.
En teoria i aviá d'autras possibilitats per LR-MP ambe un nom tant general qu' Occitània coma Provença ( qu'es istorica) ! ?!? Èra possible? Pays d'òc?
De mon biais tan val melhor un brave tròç d' Occitània que cap d' Occitània ?
.... que sabem totjorn comptar e que 4+1=1 .
Doncas qual es lo nom que volètz per LR MP?

  • 0
  • 5
Cédric Rousseu Tolosa
53.

#52 Los jos-entendut als "piranas" era dirigit contra ieu Josiana. Te pòdi diser qu'aquel article acabet de me faire pas que d'amics dins l'occitanisme mondin, mas bon m'en foti, l'ai pas sortit per esser popular o pas, l'ai sortit per de que pensavi (e o pensi totjorn) qu'era important de sinhalar aquel fach al monde e d'aver responsas.
Regraci lo Clamenç Pech de la Setmana per son article plan fach coma de costuma (amb notadament aquel famos NDR) e teni de precisar una causa a mai.
Quora ai contactat lo cap-redactor del Jornalet per i demandar s'era d'acòdi per que poguesse publicar aquela opinion, sèm tombats d'acòrdi que lor calia un drèit de responsa.
Ai doncas PERSONALAMENT mandat un MP Facebook a la Joventut Mondina en tot los convidant de respondra e en lor sinhalant que Jornalet era leste de lor dobrir un espaci "opinants" que podrian continuar de noirir aprep.
Lo messatge es estat legit (ai l'acusat de recepcion) mas ai pas aguda de responsa, fòra d'un blocatge d'acces.
Aquela precision me semblava de bon dire

  • 5
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article