Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Manganas (XXX)

Eri a 140 sus l’autorota quora lo telefonilhet bronzinèt:
 
— Digatz!
 
— Lo K.?
 
— Non: lo K. es dins l’autra veitura. Sias El Jefe?
 
— Qual siás, tu?
 
— Qual se’n chauta? Soi digús.
 
— Diga, Digús: de qué se passa?
 
— Quauqu’un nos deu venir querre?
 
— Ja es partit.
 
— Bon. Anam sortir de l’autorota. Direccion la Serranía de Cuenca. Vos tendrai al fial.
 
— De qué se passa?
 
— Explicarai mai lèu.
 
Getèri lo ‘fòn sul sèti d’a costat e faguèri cluquejar lo lum. Darrièr lo K. faguèt parièr. Al luènh s’ausissián cantar las sirènas de la polícia.
 
Ara la rota èra pas que biscoètas sense fin. Lo Z. ne deviá rendre son vespralh. Pauròt, qu’aviá pas manjat dempuèi... lo dejunar: se deviá faire de bila.
 
Al cap d’un trentenat de quilomètres trapèrem una departamentala e lèu foguèrem dins una autra region, en Castilha.
 
Lo K. totjorn seguissiá. Passèrem una rota nacionala e foguèron pas que montanhas fins a la Serranía.
 
A son pè, a l’intrada d’un vilatge perdut, i aviá una pompa de gasolina, lo modèl 24/24 ont se pòt pagar amb la carta. Es çò que faguèri, emplenèri lo break e daissèri lo bec per tèrra. Avancèri e alara lo K. poguèt venir far lo plen a son torn.
 
Lo quitavi pas dels uèlhs dins lo retrò mentre que sonavi El Jef’:
 
— Digùs?
 
— Òc: soi ieu. Lèu seram a Cuenca. Prepausi un rescontre del costat de Valdepeñas.
 
— Mossur far de torisme, çò sembla.
 
— Ai fòrça viatjat en Espanha: coneissi un pauc...
 
— Bon. Ont es lo K.?
 
— Dins la veitura qu’una amiga me prestèt. Es un pauc complicat...
 
— Ai de temps. Un fum.
 
— Sem cadun dins una veitura, el coma t’ai dich e ieu dins un break raubat. Ambe lo Z. dins la mala.
 
— De qué es aquel Z. que lo K. me’n parlèt?
 
— Un polemista que s’amerita una leiçon.
 
— Perqué lo vòls menar fins a Marbella, fins a ieu? Aicí fasèm pas mai dins lo rescat dempuèi l’afar Nakache.
 
— De que’n fasèm alara?
 
— Bona question. Avètz quatre oras. Soi ieu que levarai las còpias.
 
— I anam.
 
— Vòli pas èsser mesclat a aqueste afar.
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article