CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 d'abril

Centre cultural occitan país Niçard e Alpenc

Dimars, 6.4.2021 03h00

Lo «Gròs» Editorial (I)


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Fruchier (president dal 1972 fins al 1997) presentava las publicacions en companhia de la clica dal CCOc (Macari, Giraud, Cordier, Chauchard,…) per tenir la banca.




1971-2021: 50 de preséncia dal Centre Cultural Occitan en Pais Nissart e Alpenc. Tan d’aniversaris.


Lo passat

Quarquas fòtos e regas per 50 ans de cants, de debats, d’acamps, d’atalhiers, de corses, de bilas, de brams, de músicas, de suor, de gaug, d’espèr…
 

Lo primier local dal CCOC èra a la Salelha (cf. cuberta de la Beluga 1). Quarque temps èra estach al Rai en un apartament prestat per Mma Reverso. Es plus tardi (sabo plus en que annaia) que s'installeriam a la Judaria.


Quarquas fòtos en negre e blanc



Façaa dal sèti social amb l’ensenha dal Centre Cultural Occitan e la mapa d’Occitània, carriera Benech Bunico (carriera de la Judaria) a Nissa vielha. I èra una permanença cada jòus.




Fin d’acampaa generala al sèti social dal CCOc amb Bernard Fruchier, Joan Cordier, eça.


Lo passat

Quarquas regas per 40 ans de cants, de debats, d’acamps, d’atalhiers, de corses, de bilas, de brams, de músicas, de suor, de gaug, d’espèr…

Los corses se faguèron de'n primier a la Maion dals Joves e de la Cultura de Gorbela. 



Corses dal Centre Cultural Occitan a la Cambra dals Mestiers de las Alps Marítimas, bolivard Carabacel, sala prestaia per (Joan-)Peire Giraud. Los corses d'occitan foguèron donats dal 1971 fins al 1981. Al principi, un cors per setmana pi a la fin 3 corses. A la fin eriam arribats a 200 escolans.



I èran tres nivèls, un cors de Bernat Fruchier, un cors de Joan-Marc Patriti e un cors de Peire Macari, tot aquò lo març. Peire Macari donèt tanben un cors lo mècres per los joves. Bernard Fruchier donèt parier un cors per los magistres. Joan-Peire Baquié faiá d’intervencions per lo CCOc a l’escòla Sant Ròc



Banca (estand) dal CCOc cada an al Festenal dal libre de Nissa per presentar la nuòstra revista La Beluga, l’obratge Gramàtica nissarda, los librions dal CCÒc, las mapas d’Occitània, los pegassolets, las malhètas Volem vieure au país. País Nissart, Occitània, de diccionaris, ecc.



Brielh en la maion de Peire Macari amb Bernart Chauchard e la sieu amiga Daninos per una radunança de trabalh. Peire Macari pantaiava de faire d'aquela maion de Brielh un centre de rescòntre amb-als occitans de Pimont.



Peire Macari (vici-president dal CCOc) denant la mapa d’Occitània (detalhs País Nissart, Delfinat-Gavotina, Provença, Auvernha, ecc.) e la bandiera de Nissa, al Festenal dal libre al Palai de las Expos de Nissa



Lo pensaire e polític Francés Fontan que veniá presentar los sieus libres al Festenal dal libre de Nissa. En vísita a la banca CCOc. Un an, siguèt organizat un debat entre el e l'istorian Max Gallo, candidat a la comuna de Nissa.

Que de nòu despí dal 1971 per la lenga d’Òc, e per lo Nissart, lo Vivaroalpenc dich Gavòt en particular? E ben sèm encara aicí. De publicacions dal jornal dal CCOC "La Beluga" qu'aicí es lo primier numèro virtual que va paréisser en capítol cada setmana gràcias a Jornalet.


Una cubèrta d'un dals ancians numèro de La Beluga



Pegasolet "collector" dals ans 1970

Lo jorn que la lenga anarà melhor serà solament aquel jorn que pensarem -eventualament- a barrar las pòrtas, clavar los ordinators, barrar las bocas e pausar los estilos. Ben d’iniciativas venentas de personas ben volentas –avètz remarcat coma la memòria occitana es corta-, mas al nivèl administratiu municipal, departimental, regional ò estatal (ò «estatic/ regressiu» question dinamica dirian d’unos)?



Banca dal CCOC sus la plaça Gordolon per la Fèsta de las lengas entorn dal 2000

En la comuna de Nissa (Niça) i aguèron de moments de «glòria» en lo 1997-98-99 i fuguèron «d’Estats generals de l’identitat nissarda», pi après de «Semana nissarda» [Setmana niçarda] en lo 2004-05-06-07-08, fins a las «Journées de la transmission de la culture et de la langue niçoises».



Carneval independent de quartier (Sant Ròc) vèrs 2000

Las fèstas en vila vielha de Nissa permèton una presença de l’occitan nissart: Fièras de la Sant Bartomiu, Festins dau Pòrt, Omenatges a Catarina Segurana,  Carnevals, Festins de Mai en Cimiers e en quartiers diverses, Fèsta de la Sant Peire...  Dins los vilatges de Gavotina avèm los festins que permèton de se retrobar joves e vielhs ensèms. Son de temps ont la lenga es ocasionalament presenta.


Acampaa dal CCOC e recompensa a la fin vèrs 2000
 
Despí lo temps s’es bastit lo «Centre dòu Patrimòni». Las nòstras visitas guidaas menaas sovent per Cristòl Daurore faguèron d’emulas e siguèron repilhaas.







La presença de la lenga nòstra pilha de mai en mai un pès fondamental, imperceptiblament. Après l’aver asperaa ben de temps, las plancartas bilengas son arribaas. Per dire, avura, i es Nice- Nissa e a l’iniciativa d’amics d’una autra associacion culturala, quasi totas las comunas de Contea de Nissa an un panèl bilenga en nissart ò en vivaroalpenc- gavòt a l’entraa de comuna. Es ben. La lenga a sempre una pichina plaça.

Avèm creat un site pi un autre https://nissapantai.org

La ròda e lo temps viron, perderiam Andriu Compan e Maurís Sgaravizzi. Pròva que meme los pilars de la lenga pòon desparéisser e que la lenga es talament febla que cada uman es portaire dal sieu avenir.

De carnevals e de Carnevals independents, de carris de caramentrants. E cal assegurar la continuitat, cada an fèm un calendari nissart.



Cada an fèm una Fèsta d’Occitània, en lo 2011 dals 40 ans, per Maurís e la Calandreta de Niça, la Fèsta d’Occitània dal 2008 èra per Francís Gag e Alan Pelhon...


Lògo partent dal 2008
 

Los pichons passes…

Lo periòde après 1997 e lo renovament dal CCOC fuguet ric en eveniments doncas. Sèm a una etapa de mai. Segur i son sempre de marrits còups que vènon d’aicí ò d’ailí, de mond nos que enfèrmon dins de bèlas ò marriás bóstias estereotipicas per se rassegurar, mas avançam. Lo CCOc es aüra una associacion afrairaa a l’Institut d’Estudis Occitans 06, se decidèt a l’unanimitat de s’afrairar parier amb-al Felibrige.



Concèrt de Lou Dalfin per la tèrça fèsta d'Occitània (dins la glèia dal pòrt...)

Avèm lo sosten financier de la comuna de Nissa, dal departament dals Alps Maritimes e de la region Provença Alps Còsta d’Azur.

Agueriam de publicitat e la reconoissença de la nòstra ràdio associativa Ràdio Nissa pantai amb-al Nivèl 3 (Aicí l'occitan es pertot) dal Labèl Òc http://www.occitan-oc.org . Amb-al sosten intellectual de Ràdio Lenga d’Òc basaa entre region Lengadòc, Provença Alps Còsta d’Azur e una part de l’anciana region Miegjorn Pirenèus, provam d’espandir la lenga nostrala e mostrar que la far viure es dal domèni dal possible. Lo sòm es a cadun de lo far viure e existir. Una tala ràdio, e una TV deurian existre en lo servici public 24/24 e 7/7 en occitan.



Lògo de la ràdio partent dal 2008
https://fr.radioking.com/radio/radio-nissa-pantai

Continuam los corses d’occitan (niçard e vivaroalpin), d’italian, las sortias e visitias guidaas. Saluo aquí e ailí lo trabalh pesuc, ben volent e desinteressat financiarament de totes los qu’òbran jorn per jorn per salvar la lenga en li donant –amb-als mejans dal camin- de temps, d’argent, de pensier, de grandor. Tot aquò en mai de l’emplec, de la familha, de las obligacions… Es la batesta de David còntre Goliat, mas pròva de la nòstra resistença dins lo temps e volentat de melhorar las causas. E a nosautres totjorn d’estre esquissats, d’èstre jutjats, de si justificar, de passar per d’originals. Siguem duberts e continuam lo trabalh d’explica e traça nòstra draia.

Despí que participeriam a las manifestacions pan occitanas en Lengadòc: 12 000 personas a Carcassona dal 2005, 20 000 a Besièrs dal 2007, mai a Carcassona amb 25 000 dal 2009, aquela de Tolosa en lo 2012, de Montpelhièr en lo 2015, ont si vei que lo mond politic escota l’occitanisme cultural. Esperam.



Grafa de T-Kay de l'ancian site de l'associacion

En Val d’Aran, gràcias a l’autonomia aguá de la part dals catalans (que l’aguèron elos de Madrid) avèm una pichina republica occitana gascona pireneenca ont la lenga occitana es ben viva. Es situaa entre lo principat d’Andòrra, estat reconeissut a l’ONU –que la lenga oficiala d’Andòrra es lo catalan- e l’Ocean Atlàntic. La lenga d’Òc es viva coma jamai. Vos encoratjo d’anar a Vielha, capitala de la valaa, la lenga es encoratjaa dins la sieu usança per la presença dins totes los luecs -carrieras, bastiments administratius, ospitals, òstes, restaurants, botigas e comestibles de tota sòrt- e non solament dins l’usança torristica. E subretot es dignificaa per la sieu presença e la sieu utilitat. « Monument a la lenga occitana », visibilitat de l’occitan als mai autes pòstes politics e administratius coma los mai modestes.
 

Tèsta de carneval, Regina Joana, amb la chorma (lo "professor", Bastian Donato, Ge Gobbi, Sciença, Cristòu, Laurenç, Reinat Malalòt) 


L’istòria es torna viva

Cada detz ans per lo mond de Contea de Nissa, de Mentan-Recabruna (e dal demai d’Occitània  benlèu) ressonava coma los 140/ 150/ 160 ans… eça. d’Anexions e torna mai la seguiá. Cadun diguet la sieu istòria subre. Publiqueriam un libre sus Garibaldi (ja onorat per lo CCOc en lo 2007), d’autras informacions sortèron dal mitan cultural coma l’òbra dal famós Enric Sappia lo saberut e fondator de Nice Historique, ajustant d’aiga al molin de la veritat. De politics concedèron ja qu’en lo 1860 èran d’eleccions amb de resultats a la sovietica, amb un encadrament per l’armaa francesa de las votacions censitàrias. Pròva dal sosten gaire « populari » sus lo qual seriá fondaa l’adesion a l’empèri francés. Mas basta, sèm ren aicí per far de politica.



Una de las conferéncias sus lo libre "Nissa e Occitània per Garibaldi" a Torreti de Levenç

Pasmens, devèm capitar de sensibilizar sempre mai lo mond politic a la question de l’avenir de la lenga occitana. E l’istòria ò las istòrias son utilas. Per pròva, lo fenomèn WikiLeaks nos concernèt tanben, quora dins un rescòntre de l’ancian Primier Ministre M. Rocard amb-al Ambassaor dals USA en França, declara que l’estat francés es incapable de gerir lo problèma de las minoritats (lenguisticas, religiosas ò autras) dal fach meme de la sieu construccion, en esquichar las autras entitats vesinas, e magerament los Paises d’Òc. Lo mond es pichon e las informacions son dins d’endreches sovents inesperats.
Los Juecs Olimpics de Turin dal 2006 donèron una cèrta visibilitat gràcias al trabalh de la Chambra d’Òc qu’avèm sostengua. Lo 2011 per los occitans d’Itàlia èra la celebracion de la naissença d’Itàlia. Mas gaire de causas espectaclosas si fan per l’occitan ailí, deguna calandreta, pauc d’escòlas bilengas malgrat ce que si fa a Comboscura ò a Draoníer. Urosament que Lou Dalfin fa sempre parlar d’el. Enfin, es encara melhor qu’en França, mas per quant de temps, la toscanizacion e/ ò la «piemontizacion» avança èla tantben. E la lei de l’occitan en Catalonha —sonat aranés en Aran— es de temps en quora mai amenaçaa per lo tribunal constitucional espanhòl.
L’istòria oficiala escriu las sieus pàginas, eriam presents coma occitanistas al Conselh europèu de Nissa en lo 2000 ò encara al G20 de Cànoa, mas cu dals «potents» laissa una plaça a Occitània.

 
Debat per demandar als candidats a las municipalas d'adoptar una plataforma per la lenga occitana (La Setmana)


En França

Per la lenga qu’es encara viva per d’unos encara, ren… Rementam los discorses de F. Mitterrand en las annaas 1970-1980 ò aquelos de Mma Albanel ò de Mma Dati en lo 2008. Lo nebot Mitterrand el, es clarament còntre las lengas autras que lo francés, mas es d’acòrdi per venir al festenal de Cànoa. E los autres, minga diferéncia neta.
Avèm fach, farèm mai la fèsta e mai la Diana (= augurar una bòna annaa). Mas asperam sempre una lei en «République française» per desvolopar la lenga d’Òc… Avèm ben acapit que i seriá jamai de ratificacion per França de la Carta Europèa de las lengas regionalas. Que lo Conselh Constitucional impausa la sieu lei. Mas fa d’ans e d’ans que sèm navigats amb de «leis» sus lo patrimòni coma las vielhas peiras de maions amb l’article 75-1. «Las lengas regionalas aparténon al patrimòni de França» dal 2008. En lo 2010, la cort administrativa d'apèl de Nancy confirmet lo jutjament da tribunal administratiu de Strasbourg dal 2009: «las disposicions de l'article 75-1 de la Constitucion non garantisson de dreches e libertats».

L’actualitat nos concerna mai quora vièm que se rejuga, mas benlèu en melhor? l’acòrdi romput entre Le Fur (UMP) e Jung (PS) d’i a un desenal d’ans. Trabalhavan per un projècte de lei per las lengas regionalas (occitan incluit). L’UMP e lo PS cercavan cadun d’aver la man sus lo projècte de lei per l’occitan e las lengas regionalas. Al final per de questions d’ego meses en de projèctes, s’acordèron per que ren n’en sòrte. Per l’Assemblaa Nacionala èra la via la mai simpla. Al Senat cada partit UMP e PS sortiguèt un novèl projècte menats per Jean-Paul Alduy (UMP) e Robert Navarro (PS). Mas lo camin via lo Senat es ben mai complicat e i es sempre la risca de morir dins los misterioses camins dal poler. Aüra contunha amb lo projècte Molac. Avèm fach passar l’info e participat a la campanha de sosten. Veirem ben se sortirem un jorn la tèsta de l’aiga...



Tèsta de Carneval, Garibaldi en lo 2007
(Florença Buatoy, Loïsa Giraud, Peire Giraud, Cristòu Daurore, Laurenç Revèst, Rico Andretta, Reinat Anfosso dich Sciença, e NC)




abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Perfil

Centre cultural occitan país Niçard e Alpenc

Centre cultural occitan país Niçard e Alpenc logo rss

Lo Centre cultural occitan país Niçard e Alpenc "Nissa Pantai" fa 50 ans 

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions