Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’òme sol de Paul Sabatèr, 388 p. 2011

Centre cultural occitan país Niçard e Alpenc

Centre cultural occitan país Niçard e Alpenc

Lo Centre cultural occitan país Niçard e Alpenc "Nissa Pantai" fa 50 ans 

Mai d’informacions
Una edicion interessanta, s’agisse dal regropament de l’entiera produccion de Paul Sabatèr (agricultor, membre de l’escòla Gaston Febùs, candidat republican) e dal sieu passatge en grafia occitana en respectar totes los traches dal gascon de Tornacopa en Lomanha (situat entre Aush, Agen, Montalban e Tolosa).
 
La literatura occitana es gaire conoissua e cu saup, meme dins l’airal de Tornacopa, que s’escriguèt “le patois du pays”? Aüra gràcia al trabalh de Jacme Taupiac (de Gimat) e André Dupuy (de Lavit de Lomanha) avèm la pròva e a disposicion una literatura d’un aut nivèl per la recèrca d’escritura e a l’encòup un retrach de la vita d’un òme que poiriá èstre vos ò lo vesin.
 
Pròpre a las constrenchas poeticas dins que lenga que sigue, descurbèm la lenga dal país e tanben de mòts valisas utilizats per l’autor per facilitar las rimas. De que mostrar tanben la creativitat de la lenga occitana, que malgrat los reguergues a l’occitan e los que vòlon ren saupre de la sieu literatura (ah bon, l’occitan ça s’écrit, il y a des livres?), es possible de parlar, de pensar e de produrre, laissar una traça per l’avenir. Cadun dins lo sieu país faguesse de recercas ansin, auriam de que trobar d’autors qu’aguèsson escrich en occitan lor país. I a segurament encara de que metre a disposicion dal public d’obratges en lenga occitana un pauc d’en pertot en Occitània, en Gasconha coma en Gavotina ò enluec.
 
Es mai un bèl exemple per totes aquels que vòlon escriure en grafia occitana sensa desnaturar la lenga de lor endrech. Un exemple dal trabalh d’adaptacion grafica:
 
Las Miôs Buscalhas, 1927, p. 57
Anfin se dechera mouri
Diguens sa cajaroco mudo,
E acabera de soufri
Debat nau pams de terro nudo.
Digun pleguera lou jinoul
Ser aquero praubo taupèro.
Aujen pietat de l’ome soul,
Sa bito es pas qu’uya galèro.
 
Anfin se deisherà morir
Diguens sa cajaròca muda,
E acaberà de sofrir
Devath nau pams de tèrra nuda.
Digun pleguerà lo ginolh
Ser aquera prauba taupèra.
Augem pietat de l’òme sol,
Sa vita es pas qu’uia galèra.
 
Relevarem de traches e un lexic pan occitans (ginolh, maganha), de traches e lexics tipics gascons (devath, aquera) e tantben de traches que trobam en occitan gavòt de las Alps Maritimas (article feminin plural “las”, perda de –n- intervocalica). Un bèl viatge de descuberta en occitan de Lomanha!
 

 
 
18 € + 3 € per 1 exemplari
(ò + 6 € de 2 a 5 ex., en delai fraisses a gràtis)
A comandar per chèc libellat a l’òrdre de “La Lomagne, Mémoire pour Demain”
Chez Thérèse Reynaud
Lieu-dit Mességué
82500 GIMAT



 

abonar los amics de Jornalet



 




 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article