Faguero un pauc de teatre quora ero escolan, faguero d’emissions e de comentaris esportius de rugbi en dirècte sus Ràdio Lenga d’Òc Montpelhier 2 ans de temps, e menero un projècte de ràdio a Nissa, d’aquela passa sio presentator TV de l’emission Vaquí sus France3 Méditerranée (en lo 2006 doncas).

 
1.1 L’idea dal film: scenàrio, la conjonctura d’espeliment dal project, las constrenchas de la politica culturala de France3, lo causir dals actors
 
Es un scenari primier qu’era escrich en francés e que devia passar en francés. Co-escrich per Filip Carrese, Joan-Peire Cassely e Dominica Lombardi. Trainava despí mai de vint ans dins un tiraor, sensa interessar degun. Pi dins lo 2000 fuguèt dins l’idea de ressortir lo scenari per la television e fuguet retrabalhat dins la perspectiva d’o tradurre en occitan.
 

 
Coma sio arribat de virar dins lo film.
 
S’es fach un chic per astre. Avio vist una aficha dins lo correor dal departiment d’ensenhament d’occitan de la facultat de Montpelhier que demandava se i fuguesse un jove de 16-20 per parlar correntament provençal. Tot aquò per un film. I sio passat denant mai d’un còup sensa i far atencion, pi en discutir mi sio dich perqué non provar? Coma parlo tant vivaroalpenc coma niçard o provençal, mi lancero a l’aiga. Anero per faire las audicions a Marselha. Puei mi sonèron mai per confirmar e mi seleccioneron per lo natural de la lenga.
 
De fach, volian quarqu’un capable de viure dins la lenga sensa èstre tròp subrefach, sensa jugar un ròtle unic, formatat coma dins l’estil dal teatre o de la pastorala per exemple.

 
 
1.2 Lo debanament dal filmatge: los diferents luècs, las scènas, la tecnica, l’equipa, l’ambient, los diferents ròtles e lo mieu ròtle dins “Malaterra”
 
Tot s’es fach en un mes e mieja. La mitat dal temps per lo filmatge dals exteriors si viret al vielh vilatge de Noiers de Jabron, dins la valaia de Jabron.
 
L’autra mitat fuguet consacraia als interiors, lains una vielha bastissa dal quartier de la Valentina dins la banlega de Marselha.
 
Agueriam: una equipa tecnica dicha “leugièra”: una persona per lo son, lo lume e l’image. De mai agueriam un cap-operator, una regisseira per l’intendéncia.
 
La creacion dal film rapòrt a de films o de serias normalas si faguet de maniera extremament velòça.
 
 
1.3 Los intervenents institucionals e la difusion dal film
 
Era una coproduccion, d’un costat privat amb Comic Strip, una bóstia de produccion marselhesa, e de l’autre era publica amb França 3 Mediterranea a Marselha (antena França Television per Provença- Alps- Còsta d’Azur) e France 3 Corsega.
 
I aguet de negociacions per vendre lo film, per passar coma film sus lo cable e satellite en Occitània, ex.: la caena Festival, si parlava de negociacions per que pòsque passar en Piemont occitan sus la Rai Uno mas non s’es fach creo ben.
 
Al principi, F3 Méditerranée l’a difusit en episòdis dins l’encastre de l’emission Vaquí.
 
Pi es passat coma telefilm al nivel de la region Provença- Alps- Còsta d’Asur sus F3 Méditerranée lo 31 de decembre dal 2003 a 23 o 30.
 
Vist lo succès per aquest orari en aquel jor, decideron de lo passar sus France3 en nacional (dins França tota) lo 11 de novembre dal 2004 a 23 o. 50.
 
Malgrat los oraris tardiers, la mediametria indiquet que las parts de mercats son aguas superioras (mai que doblaias en region PACA) que la normala per la mema ora.
 
Audiéncia doblaia de la normala. En setembre dal 2004, lo film a agut 2 prèmis al 6en Festenal de ficcion TV de Sant Tropés, lo film foguet guerdonat dal Prèmi especial de la juraia Vila de Sant Tropés e recebet lo prèmi de la tecnica per lo cap-cadraire ancin coma lo Prèmi especial dal melhor actor per Rogier Pasturel.
 
 

Qual es per ieu lo messatge veïculat per aquesto film?
 
Es un film que trapassa lo contèxt simplista d’una familha d’en cò nòstre, es tota una pàgina negra de la nòstra istòria que es estacha ocultaia e deformaia: la destruccion de nòstra identitat amb la guerra que tua totes los òmes dal país, nòstra lenga ridiculizaia e nòstra cultura negaia per un poer conquistador.

 
 
1.4 Lo resson dins lo public occitan e dins lo public occitanista
 

 

Primier cal rementar qu’aquel film si presenta coma una ficcion mesclant la pichina istòria familiala, locala e la granda istòria amb l’espiatge, la guerra. Non a la vocacion de representar objectivament los caractèrs dal pòple occitan. Es una vision per lo trauc de la serralha, per l’uelh dals scenaristas.
 
De mai, non es una istòria vera adaptaia al cinèma. Segur lo film a un scenario que si basa sus de faches realistas donca pòt paréisser, aquí es l’ambiguitat. Un saup parier que dins totes los films, i a tendéncia d’exagerir los traches per nos far entrar en una de las dimensions de l’òme, dal mai òrre al mai bel. Encara que de còups las crònicas de la vita vos fan saber unas d’aquelas istòrias...
 
Après, per ieu aquel film a mai valor de cuent a la salsa oestèrn. Per lo moment lains los mèdias televisuals, semilha que i ague de dubertura dins aquela dralha. Mas poèm desirar que si fague de totes estils cinematografics en lenga d’òc, dal sentimental a la sciéncia ficcion… Aquí auretz benlèu mai de reaccions e totes i trobaran lor gost.
 
Sincerament, era segur qu’auria jamai plasut en totes. Mas bòn, se un vòl agrandir lo praet artistic dins lo qual sèm acantonats, soscrivo tanben a l’opinion favorabla a de films mai actuals e urbans en lenga nòstra. Aüra, se i a de mond que vòlon finançar un autre film que sigue melhor, banzai. Es miranda.
 
Penso enfin qu’aquel film pòt servir d’electrochòc per si dire: òu, es possible. Lo laurier florirà mai!
 
 
Quin resson aguèt aquel film en Provença e mai que mai a l’endrech ont foguèt virat?
 
De fach avèm agut de ressons de totas menas, indiferéncia, desplasir e estrambòrd:
 

— indiferéncia dals antioccitans, dals ren curioses o dals que se pensavan que fariam dins lo registre imàgena d’Epinal “tu tu pan pan”;
 
— desplasir d’un costat per part dals francistas que pensavan qu’era de sòus gastats e lors remarcas sention lo ranço.

 

D’autre per part de los asperavan mai qu’aquò. Es ver que basta ren aquò, que cal mai de films e generalament mai de preséncia d’òc dins totes los genres a la television.
 
Mas semilhava ja ben dur de balhar e financiar aquel film, faia un briu que lo scenario durmia, s’es rasclat los fonses de tiraor ce creo, e i es agut una gròssa presa de risc per las produccions.

 

— estrambòrd per de mond qu’eran contents de veire parlar la lenga d’òc a la television. Lo mond de la valaia dal Jabron era content de veire un tal projècte, perqué de films se’n es totplen virat dins aquel canton: l’Affaire Dominici, de serias sus “lo sud” (ont es aquò? lol)… Mas era lo bèl primier que parlava dins lor lenga. E per un còup non era un documentari, un reportatge etnografic o istoric sus ce que apelan pudicament la cultura dal “sud”.

 
En Provença, la premsa n’a agut bòn resson amb Var-Matin tras que positiu, la ràdio amb França 3 Vauclusa que m’an entrevistats. Li Nouvello de Prouvènço, Aquò d’Aquí, Prouvenço Aro, de mesadiers franceses coma La Vie… n’an parlat e sensa denembrar l’inevitabla critica de Telerama.
 
A Niça, lo jornal local Nice-Matin, m’a entrevistat parier, Les Nouvelles Niçoises, Lou Sourgentin, tanben es estach positiu. I a de mond dins de vilatges de las mieus valaias que m’an escrich o telefonat per mi felicitar, lo cònsol de Niça amai a pilhat l’estilo per mi felicitar, es dire.

 
 

Quina leiçons tiro de la mieu experiéncia d’actor en occitan? Que m’a portat aquesto ròtle?
 
Gràcia a aquesto film fuguèro confrontat a de professionals. Tots los autres actors son mai o mens eissits dal mitan de l’espectacle de Provença, manco ieu que sio estudiant a Nissa.
 
Es un autre ambient de trabalh qu’aquel qu’ai costuma de costear. Amb de reglas precisas de fonccionament, d’oraris precises. Cal emparar de si mestresar, si concentrar per arribar al moment demandat impecable a l’objectiu per 5 minutas de preséncia sieua dins tota la jornaia.
 
Entra los tecnicians, la produccion e los actors, foguet una pichina societat de viure ensèm en vas claus e per un temps. Coma la vita, de moments mens, mas d’autres mai. Mas mi sio gaudiat ben de ben, tot de lòng dal rodatge.
 
Un dals mieus pantais s’es realizat. Malgrat los trabucs, las divisions e los desfachistas, mòstra que nòstras idèas, per lo trabalh e la perseverança venon realitat. Poèm transformar la mala terra en nòstra bòna terra, en Occitània.
 
 
Lo film existís en DVD ara. Ont se pòt crompar?
 
Si pòt comandar a la capitala de la França. Los actors an ren de roialties, mas lo poètz comprar a
 

One plus One,
14 rue de Marignan
75008 PARIS
Telefòn: 01 42 25 91 91
Malh: crm@oneplusone.fr
Sit interret: http://www.oneplusone.fr

 
o per correspondança per internet.

 
 

 
 
2.1 Lo poer dals mèdias sus nòstra societat e lo ròtle encara feble dals mèdias dins lo desvolopament de la lenga d’Òc. La situacion de la lenga dins los mèdias franceses actuals.
 
Los exemples dal passat, la ràdio, mèdia lo mai popular dins las annaias 1960: l’importança dals mèdias dins las mentalitats es notabla per la traça que laissan -encara ancuei- las emissions ràdio de Francis Gag (Gagliolo) sus Ràdio Monte Carlo que passavon quarante ans fai! Las emissions coma “Tanta Vitourina”, “Li Crònica de Ribassiera”, “La minute de Francis Gag…”, “Ràdio Nemo” dal temps de las primieras ràdios liuras a Nissa d’a Renat Anfosso en lo 1980, l’emission “Siou d’aquí” en lenga nòstra e en música sus Ràdio Antíbols de Tomàs Bortoccioni en lo 1990…
 
Per nòta, poèm citar las diversas ràdios que fan una òbra de terren per la lenga (per repilhar la classificacion segon lo Conseil Supérieur de l’Audiovisuel français):
 
ràdios que difuson majoritariament en occitan:
 

— RADIO LENGADOC entorn de Montpelhier/ Montpellier e Narbona/ Narbonne (99.7 FM e difusion per interret): http://www.radiolengadoc.com
 
— RADIO OCCITANIA entorn de Tolosa/ Toulouse (Tolosa 98.3 FM, Lauragués 106.1 FM, Arièja- Cominges 89.4 FM and web broadcast): http://www.radio-occitania.com
 
— RADIO PAIS (Bearn 89.8 Mhz, Bigòrra 101.5 Mhz, Gèrs- Armanhac 98.0 Mhz, Gèrs- Astarac 90.8 Mhz, Lanas oèst 93.8, Mhz Lanas èst 103.6 Mhz): http://membres.lycos.fr/miqueu/radiopai
 
— RADIO RADIOBECKWITH, Piemont occitan entorn de La Tor Peliç/ Torre-Pellice: http://www.rbe.it

 
Pi sembla malastrosament que la lista es clavaia aicí per lo moment;
 
ràdios qu’albergan una emission al mens en occitan, de maniera regulara o non:
 

en Lengadocian: Servici Frequéncia Departament Zòna:

 

— Tarn ALBIGES 95.4 81
 
— Tarn ALBI ALBIGES 104.2 81
 
— Tarn CARMAUX ANTENNE D’OC 100.3 46
 
— Lot SOUILLAC ANTENNE D’OC HAUT QUERCY 106.9 46
 
— Lot GRAMAT ANTENNE D’OC HAUT QUERCY 105.9 46
 
— Lot SAINT-CERE BAROUSSE FM 93.2 31
 
— Haute-Garonne BARBAZAN FM PLUS GRILLE OUVERTE 88.2 30
 
— Gard ALES FRANCE BLEU PERIGORD 99.5 24
 
— Dordogne MONTIGNAC FRANCE BLEU PERIGORD 104.4 24
 
— Dordogne MUSSIDAN FRANCE BLEU PERIGORD 94.6 24
 
— Dordogne PERIGUEUX FRANCE BLEU PERIGORD 90.5 24
 
— Dordogne RIBERAC FRANCE BLEU PERIGORD 101.1 24
 
— Dordogne SAINT-ASTIER FRANCE BLEU PERIGORD 89.1 24
 
— Dordogne SARLAT FRANCE BLEU PERIGORD 99.4 47
 
— Lot-et-Garonne AGEN L’EKO DES GARRIGUES 88.5 34
 
— Hérault MONTPELLIER ORION 87,6
 
— LA VOIX DE LA VALLEE 87.6 24
 
— Dordogne BERGERAC R D’AUTAN 102.8 81
 
— Tarn CASTRES R D’AUTAN 105.1 81
 
— Tarn LAVAUR RADIO 4 CANTONS 91.9 47
 
— Lot-et-Garonne FUMEL RADIO 4 CANTONS 107.3 47
 
— Lot-et-Garonne VILLENEUVE-SUR-LOT RADIO 4 CANTONS 98.3 47
 
— Lot-et-Garonne VILLEREAL RADIO ASSOCIATION (82) 100.7 82
 
— Tarn-et-Garonne MONTAUBAN RADIO BULLE 93.6 47
 
— Lot-et-Garonne AGEN RADIO CIEL BLEU 107.1 34
 
— Hérault BEZIERS RADIO GALAXIE (31) 98.5 31
 
— Haute-Garonne RIEUX RADIO INTER-VAL 95.7 48
 
— Lozère FLORAC RADIO INTER-VAL 90.5 48
 
— Lozère MENDE RADIO INTER-VAL 94.4 48
 
— Lozère SAINT-MICHEL-DE-DEZE RADIO MARSEILLETTE 101.3 11
 
— Aude CARCASSONNE RADIO MARSEILLETTE 100.1 11
 
— Aude MARSEILLETTE RADIO MON PAIS 90.1 31
 
— Haute-Garonne TOULOUSE RADIO OCCITANIE 89.4 31
 
— Haute-Garonne SAINT-GAUDENS RADIO OCCITANIE 98.3 31
 
— Haute-Garonne TOULOUSE RADIO SAINT AFFRIQUE 100.6 12
 
— Aveyron MILLAU RADIO SAINT AFFRIQUE 96.7 12
 
— Aveyron SAINT-AFFRIQUE RADIO SAINT AFFRIQUE 88.5 12
 
— Aveyron SAINT-AFFRIQUE RADIO TRANSPARENCE 97.3 09
 
— Ariège SAINT-GIRONS RADIO TYP FM NIMES 102.5 30
 
— Gard NIMES RCF PAYS D’AUDE 98.2 11
 
— Aude NARBONNE TOTEM 102.2 12
 
— Aveyron BARAQUEVILLE TOTEM 96.7 12
 
— Aveyron DECAZEVILLE TOTEM 102.6 12
 
— Aveyron ESPALION TOTEM 93.5 12
 
— Aveyron MILLAU TOTEM 88.1 12
 
— Aveyron RODEZ TOTEM 88.1 12
 
— Aveyron RODEZ TOTEM 91.1 12
 
— Aveyron SAINT-AFFRIQUE TOTEM 101.3 12
 
— Aveyron VILLEFRANCHE-DE-ROUERGUE TOTEM 96.3 46
 
— Lot CAHORS TOTEM 104.9 46
 
— Lot CAPDENAC TOTEM 105.8 46
 
— Lot FIGEAC

 
 

en Bearnés:

 
— LA VOIX DU BEARN, VDB, FREQUENCE BEARN 95.1 64
 
— Pyrénées-Atlantiques PAU RADIO MENDILILIA 89.6 64
 
— Pyrénées-Atlantiques MAULEON-LICHARRE RADIO MENDILILIA 92.5 64
 
— Pyrénées-Atlantiques TARDETS-SORHOLUS RADIO OLORON 89.2 64
 
— Pyrénées-Atlantiques OLORON-SAINTE-MARIE RADIO ORTHEZ 103.3 64
 
— Pyrénées-Atlantiques ORTHEZ RADIO PAIS 103.6 40
 
— Landes AIRE-SUR-L’ADOUR RADIO PAIS 89.8 64
 
— Pyrénées-Atlantiques PAU RADIO ORTHEZ 103.3 64
 
— Pyrénées-Atlantiques ORTHEZ RADIO PAC 101.9 19
 
— Corrèze ARNAC-POMPADOUR RADIO PAIS 90.8 32
 
— Gers AUCH RADIO PAIS 103.6 40
 
— Landes AIRE-SUR-L’ADOUR RADIO PAIS 89.8 64
 
— Pyrénées-Atlantiques PAU RADIO PAIS 101.5 65
 
— Hautes-Pyrénées TARBES RADIO PAYS 93.1 75
 
— Paris PARIS

 
 

en Gascon:

 

— LA VOIX DE L’ARMAGNAC 100.7 40
 
— Landes GABARRET LA VOIX DE LA GASCOGNE 94.7 40
 
— Landes DAX RADIO PAIS 103.6 40
 
— Landes AIRE-SUR-L’ADOUR RADIO PAIS 89.8 64
 
— Pyrénées-Atlantiques PAU

 
 

en Provençal:

 

— DELTA FM, TERRE DE CAMARGUE 88.9 30
 
— Gard AIGUES-MORTES RADIO DIALOGUE 89.6 13
 
— Bouches-du-Rhône MARSEILLE RADIO DIALOGUE 101.9 13
 
— Bouches-du-Rhône MARTIGUES

 
 
en nòrd Occitan (Lemosin, Auvernhat, Vivaroalpenc):
 

— FRANCE BLEU PERIGORD 91.7 87
 
— Haute-Vienne LIMOGES FREQUENCE 7 91.2 07
 
— Ardèche JOYEUSE FREQUENCE 7 95.5 07
 
— Ardèche LES VANS PERIGUEUX 103 102.3 24
 
— Dordogne PERIGUEUX

 
 

Mas per tornar a la TV.
 
 
Quin pòt èsser lo ròtle dal cinema e de la television dins lo reviscòl e la promocion de nòstra lenga?
 
La television es un mèdia omnipresent e pròpi util per la difusion populara de la lenga d’Oc. Veire/sentir la lenga d’Oc dins los mèdias, es una pichona reconoissença devers aquelos a cu avèm dich a l’escòla que la lenga d’Òc era de mespresar. Atantben, la produccion de films: lo cas recent de Malaterra que venèm de veire.
 
 
Es fondamental, fai part dals mèdias de massa coma la premsa, la ràdio o interret. Que los devèm investir per se’n servir de pòrta votz per la causa nòstra e coma aisina de comunicacion. I a que de veire coma la television capita de crear l’emocion partent de ren. Nautres avèm tot de dire, mas l’emocion avèm ren drech de la far passar. Sèm just bòn per l’autoderision, l’exotisme interior, coma Daudet, Giono e autras panholaias. Pi lo mond nos consideran unicament dins aquel estil e nos renfòrçan dins nòstre guet (ghetto) amb lo pastaga, la petanca sota lo solelh amb las cigalas, e lo “oh peuchère elle est pas bonne ma rascasse?” (òu pechaire es pas bòna ma rescassa).
 
I a ren que de veire l’accent occitan coma es considerat dins los mèdias, e la plaça dals jornalistas “provincials” justs bòns per los comentaris de fotbòl, de rugbi, de coïna o de música per amusar la galaria. Alora los franceses se lor parlatz de “lenga” en “província”, vos rion al nas. I a que de veire la “revolucion” que si faguèt en 2005 despí qu’una presentatora antilhesa presentèt lo sera 3 (jornal de França 3 de 19 o.) o aüra en 2006 quora Harry Roselmack remplacèt PPDA sus TF1 aquest estiu. Es de mond plus cantonats a la presentacion de las emissions de RFO (França Television en Ortra Mar).
 
Penso que de filmes coma “Neg’ Maron” son d’emblèmas dals problèmas de la societat de las isclas, e i a d’exageracion dals traches dins las istòrias. Tot aquò bolega de causas prefondas al nòstre.
 
Basta a la repression doça mas de fònd. França a abusat dals sieus poers sus d’un pòple qu’es sempre estach pacific coma lo nòstre.
 
“Malaterra” es parier l’emblema dals problemas de nòstra terra dal nòstre passat que ròda totjorn, qu’avèm ren encara digerits: las guerras, l’exòdi rural, la dominacion dals franceses dins nòstra cultura...

 
 
2.2 Lo servici public minimum de France 3
  
3 emissions
 

— “Viure al País” sus France 3 Sud, en Miegjorn Pirenèus e Lengadòc- Rosselhon emission occitana presentaia per Benasech Roux e Clamenç Alet: edicion Occitana e edicion Catalana los dissabta 19 o. 15 proposat per las redaccions de Tolosa e Perpinhan, setmanierament de 7 minutas d’infos e los diménegues a 11 o. 28 un magazine en Occitan e en Catalan, proposat per las redaccions de Tolosa e de Perpinhan difusit en alternança doas emissions en Occitan, una en Catalan;
 
— “Punt de vista” sus France 3 Aquitaine, cada diménegue a 19 o.15, Danís Salles, jornalista bilinga franco-occitan, recèu sus platel un conviat «fil robge» per reagir a un mini−dossier (de 2 mn ), après una retrospectiva dals faches marcants de l’actualitat de la setmana en Aquitània ( 4 a 5 subjects ).
 
Ren de mai per las autras regions occitanas de Lemosin-Charanta lemosina, Auvernhe e Ròser-Alps.

 
 

 

Soletas minutas en occitan dins la setmana, istoric de l’evolucion de la partia en occitan de l’emission de Midi méditerranée al Vaquí emission a part entiera d’aüra.
 
Permete de mostrar que la lenga nòstra es encara pron parlaia, anecdòta dal representant de comerci que ven en cò d’un de nòstres conviats dal temps dal viratge e que si mete de parlar gascon amb lo conviat de Provença e qu’es entervengut donca après dins lo reportatge de Vaquí.

 

 

— L’emission “Vaquí” totes los diménegues sus France 3 partent de 12 o. 50: 1 conviat en fil roge, 3 reportatges ligats o non al conviat, crònica liura de libres/CD lo tot de 27 minutas.
 
Si desplaçam per las enregistracions dals platèls amb-al conviat, anèm dins la sieu comuna, dins d’endreches causits afectivament… l’emission es itineranta es totes los platèls de conviats si fan a travers totes los departiments de la region PACA. Assajam d’equilibrar la representacion de cada 3 unitats dialectalas de la region. L’importança de far l’emission a cada fes dins cadun dals 3 grands dialèctees d’Oc de la region PACA: Provença = provençal, Alps = vivaroalpenc/ gavòt, Còsta d’Azur = nissart segon l’endrech ont se trobam. Los reportatges son faches parier en Provença, dins las Alpes e en Contea de Nissa e tanben provam de trobar un equilibri entra ciutats e campanhas e puei mar e montanhas.
 
— “Vaquí infos” 7 minutas d’informacions localas e nacionalas resumias en occitan en seraia partent de 19 o. 55 denant dal jornal dal sera de 20 oras.
 
“Vaquí” e “Vaquí infos” son difusits fòra jornes de vacanças e retransmissions esportivas prioritàrias: Roland Garros, Coupe Davies, Fed Cup, Competicions de navigacion...
 
Del temps de las vacanças d’estiu, pòon èsser de redifusions.
 
L’equipa de jornalisitica de Vaquí, 2,5 permanents: JP Belmon + E. Tortet + M. Gazano, e 3 intermitents JP. Cazot + G. Tròna + io. E sus lo terren nos acompanhon sempre 3 tecnicians: imàgenas, lutz, son; l’escripta per verificar lo respècte dals temps e la realizatora per la mesa en scèna e la belessa dals images.

 

  

Corches e lòngs metratge a l’iniciativa de Joan Peire Belmon:

 

— “Frederic Mistral”
 
— “Los deportats de Molinhet”
 
— “Made in Pais” sus l’avenir de la lenga
 
— projècte de film sus “Lo nòstre Garibaldi de Nissa”

 
 

de Christian Philibert:

 

— “Le complexe du santon”, eça.

 
 

 
 
3.1 Remarcas generalas sus la situacion de nòstra lenga dins la societat ancuei e sas possibilitats d’avenir?
 
 
— Lo problema de la non existéncia legala de l’occitan en França (jutjament anti constitucional blocant tota evolucion, pus de lei per definir las lengas, corrent centralizator qu’es la referéncia).
 

Sus las terras de lenga d’Oc costat francés, lo problema dal vuei jurídic: la lenga d’Oc a ren de dreches que permeten son utilizacion publica dins las administracions, cas de l’Éducacion Nacionala en França (article 2 de la Constitucion francesa, absença de ratificacion de la Carta europèa de las lengas regionalas e minoritàrias).
 
Lo problema recurrent de la plaça de la lenga d’Òc dins los mèdias, la manca de volentat e de meians per crear una television privaia en lenga d’Oc dins l’Estat francés.
 
Los problemas a France 3 e dins lo panel audiovisual francés perqué l’occitan es la darrièra ròda dal darrier vagon dal darrier trin

 
 
— La situacion inegala de la lenga d’Oc dins lo mond.
 

Sus las terras de lenga d’Oc costat italian, situacion jurídica favorabla mas realitat mai dura. Las duberturas tras que timidas en Itàlia dals mèdias. Los pantais de far d’emissions en occitan despuèi Itàlia (en eméter sus lo Mont Vísol per la bastison d’una linha de transmission d’Occitània d’Itàlia a Occitània francesa) o despuèi la Val d’Aran crear una caena de television occitana aranesa qu’emetesse pron largament en defòra de la val per que los occitans administrats per França pòscon recéber aquelas emissions empachaias costa francés.
 
Cas extraordinari sus las terras d’Oc costat espanhòl, la val d’Aran, una pichona republica occitana, modèl per nautres de la libertat en Val d’Aran per l’occitan lo cas de TV3 que se sierve de l’occitan aranés per las informacions en Val d’Aran e Catalonha. Lo pantai de particulars d’eméter per la TV o la ràdio en lenga d’Oc despí Itàlia o la Val d’Aran vers tots los Païses d’Òc. Es per los mèdias que l’usança de la lenga pòt repuar.

 
 
— Lo cas de renaissença linguistica dins lo mond: per la creacion de l’Estat d’Israël per l’ebrèu, l’Estat d’Irlanda per lo gaelic, per l’autonomia de Catalonha per lo catalan principalament mas tanben l’Estat monegasc en favor dal monegasc, relacions autonomia o independéncia linguistica e administrativa… lo tot favorizat per de mèdias ajuant a la renaissença linguistica.
 
— Viure la lenga d’Oc en França: dificultats dal quotidian, donar una utilitat a la lenga, transméter la lenga en familha, empara sa lenga en cors mas après la faire viure fòra dins la societat, sortir de la confidencialitat e de nòstre guet, far aceptar sa diferéncia, las remarcas sus l’accent; l’avenir actual de la lenga d’Oc repauva majoritariament sus la benvolença, mas avèm ges d’assegurança sus l’avenir de la lenga d’Oc, i a ges de planificacion nacionala per son desvolopament public; utilizacion dal mòt provençal a totas las sauças, ben de mond se sierve de l’adjectiu “provençal” per far vendre mas non autant de personas defenden en torn lo provençal, l’istòria e la cultura de Provença…
 
 

 
 

Per la màger part dals Païses d’Òc, seria ver de dire que la lenga es dessocializaia en mitan urban. Ai jamai sentut parlar espontaneament occitan dins las ciutats coma Marselha, Montpelhier, Bordèu. Los que lo parlan lo mai lo fan per militantism o alora abitan dins de regions escartaias, defavorizaias o alora suls limits dals Païses d’Òc.
 
Totun ieu, veno d’un espaci a fòrta consciéncia, a fòrta alteritat. La consciéncia d’èstre mai que francesa, d’èstre diferents. Sèm fiers e mai, de per la sieu identitat, lo modèl de la Contea de Niça o de Mentan e Recabruna qu’es factor d’integracion. Per exemple, sabèm cu sèm e doncas sabèm qu’i son d’autres amb de vertadieras culturas. I a que de veire los noms de carriera: Passeaia dals Ingleses, Diga dals Franceses, o los escais-noms “la gleia dals franceses”, lo saut dals franceses, eça. Al nivel de l’emplec de la lenga d’òc, lo solet endrech que sembla al mieu mi pareisse èstre Bearn.
 
 
En Contea de Niça, lo niçard e l’alpenc i son aitant parlats en zònas urbanas que l’alpenc dins las valaias. Es magara a Niça que resista lo mai perqué se comunica melhor entre locutors d’occitan, i es una valorizacion mediàtica, un sector d’edicions en lenga nòstra, la lenga es escricha simbolicament sus quarquas placas de carrieras (meme se poiria i aver una reparticion mai equitabla dins totes los quartiers), dins los oraris de buses, avèm sempre agut de luecs de resisténcia passiva: los cèrcles locals/ clubs republicans, associacions entorn de la cultura: coïna, literatura, arts, pilo, fotbòl….
 
Avèm d’eroïnas icònas de resisténcia còntra la França: Catarina Segurana frema dal pòple de Niça còntra l’armaia de franceses e aligats turcs, los barbets resistents e rebelas independentistas de la Gavotina de la Contea dals sègles 18 e 19 còntra los sordats francesons que venion “pacificar” nòstras contraias amb lors fusils.
 
Resista ben tanben perqué sèm a las frontieras de l’empèri francés. Tot aquò renfòrça la nòstra alteritat.
 
Per consequéncia sèm en decalatge dins la progression de la francizacion. Sèm franceses que despí lo 1860 e lo 1861 a Mentan e Recabruna. Imaginatz vos que i a 145 ans eriam dins un autre ambient estatic, al temps que Eire o Eslovenia eran d’estats qu’existion manco. E mai de territòris de l’auta valaia de Tiniá (Líusola, Val de Blora) coma en l’auta val de Ròia (Tenda, A Briga, Piena-Ravai, Libri) franceses solament en lo 1947.
 
Mas pasmens es segur que amb-al temps que passa, s’avèm ren de melhor reactivitat, sentèm que l’ersa de francizacion s’apròcha massisament. Per exemple, quora ero mainaia, dins lo mieu imòble, eriam 4 familhas de parlar correntament la lenga sus 40 fogairons (que capission o non), entra los deceses e la vita, aüra sèm plus que 2. Pi aüra sento mens parlar occitan niçard o alpenc dins los buses, per carrieras...
 
Dins lo país nòstre, cal dire parier qu’avèm una lenga presenta dins totas las categorias socialas. Es possible qu’un emplegat municipal parle la lenga d’òc dins una botiga o supereta coma un director de companhia de l’aiga en passant per un responsable d’una entrepresa industriala o lo jove suportaire de fotbòl. Tot aquel tip de mond son capables de parlar. Alora se comptatz los que capisson mas parlan ren, representa pasmens un pès numeric.
 
Lo problema es que si retròbon en deguna dralha actuala comprensibla e pròcha d’elos capable de transformar aquela riquessa culturala en causa durabla.
 
Breu, per respònder, en la Contea de Niça es possible de far un film en occitan niçard o alpenc mas si cal pura despachar.

 
 

  

Mas òbras de recerca de doctorat pòrtan principalament sus l’ensèm dals departiments de dialècte vivaroalpenc/ gavòt (departiments de las Alps dal Sud) per l’Universitat de Nissa-Sòfia Antipolis (facultat de las Letras de Nissa). Lo gavòt un dals 7 dialèctes de la lenga d’Oc, mas lo mai desconoissut, tròup sovent mesclat o assimilat al provençal, o una mena de provençal dal nòrd... Lo debanament de las enquistas linguisticas, d’exemples especifics al vivaroalpenc o que mòstran de ponches linguistics comuns amb tot lo sud de França (cas de mòts coma “totun” tanben en gascon mas paradoxalament ges en provençal, “òc” encara utilizat en vivaroalpenc/ gavòt de Val de Blora, mòts tirats quasi directament dal latin encara utilizats ancuei…). Tota lenga es dialectala, la lenga d’Oc (7 dialèctes) coma lo francés o l’anglés (US, britanic…). Tanben d’estudis sus lo monegasco e las relacions entra monegasco e lenga d’Oc dins las Alps Marinas.