Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La notacion orària en occitan

Conselh Lingüistic de Jornalet

Conselh Lingüistic de Jornalet

La qualitat e la coeréncia de la lenga emplegada a Jornalet son pas casualas: i a darrièr elas lo trabalh prigond d’un Conselh Lingüistic qu’aplica rigorosament la nòrma establida per Alibèrt, Lafont, lo CLO demest d’autras sorsas

Mai d’informacions
Question recebuda lo 22 d’octòbre de 2017

Pendent mas traduccions de logicials liures aguèri aqueste problèma: cossí escriure las oras ? En forma corta : 3o / 3h /3 o/ 3 h ? Pr’amor qu’òm a levat la H de Ora en lengadocian. cossí escriure los jorns tanben: “fa 3j” o “fa 3 j” ?

Responsa:
 
Caldriá notar, d’en primièr, que i a una diferéncia entre las abreviacions, qu’apertenon a l’ensems dels usatges d’una lenga, e las notacions scientificas internacionalas. Lo Sistèma Internacional d’Unitats[1] establís que son unitat de temps es la segonda, e tanben permet l’emplec de derivats coma la minuta, l’ora e lo jorn. Las abreviacions emplegadas, totas derivadas del latin, son respectivament: s, min, h e d. Es la meteissa rason que justifica que s’escriga k (del grèc kilo, ‘mila’) mentre que lo mot quilo, en occitan, comença per “qu”.
 
En mai d’aquò, encara que dins los diferents nivèls de lenga se pòscan acceptar de formas consagradas localament (per exemple, l’usatge en catalan de separar l’ora e las minutas per un ponch: 18.15 h[2]), totas las lengas emplegan d’un biais natural los formats establits per la nòrma internacionala de l’Organizacion Internacionala per l’Estandardizacion (International Organization for Standardization, ISO). La nòrma ISO 8601 establís que lo separador a la notacion de las oras e las minutas, e tanben entre las minutas e las segondas és lo “:” (dos ponches).
 
Dich aquò, cal pensar que las abreviacions d’una lenga son una convencion (explicita o tacita) entre los usatgièrs, los mèdias e las institucions. Podèm pas dire que i aja un repertòri complet (e modèrne) d’abreviacions occitanas universalament acceptadas. Vernet prepausa[3], per exemple, que o, qg e qm sián, respectivament, las abreviacions dels mots ora, quilograma e quilomètre.
 
Aqueste emplec deuriá pas èsser problematic. Mai qu’aquò: cal trobar l’equilibri entre las formas tecnicas (mai internacionalas) e las formas de compreneson generala. L’abreviacion de jorn, per exemple, deuriá èsser d sonque dins un sistèma informatic; seriá malaisit de pensar un usatge que justifiquèsse —dins un tèxt jornalistic, per exemple— l’emplec d’una abreviacion diferenta de j.
 
Dins lo cas de las oras, la còla de Jornalet preferissèm d’aplicar las abreviacions internacionalament reconegudas, que Domergue Sumien expliquèt menimosament lor usatge dins l’article “Cossí dire l’ora?” (Jornalet, 6/10/2014)[4].
 
[2]                PUJOL & SOLÀ (1995). Ortotipografia. Barcelona: Columna. p. 252.
[3]                VERNET (2000). Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne. Montpelhièr: Centre d’Estudis Occitans. p. 4.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pèir
14.

#12 d'acòrd per las formas popularas, a fixar e estudiar car sovent an un sens diferent de las cultas... Más s'escriu EscriT com en totas las lengas latinas levat del romanés que pronóncia PT

  • 0
  • 0
Pèir
13.

#12 d'acòrd per las formas popularas, a fixar e estudiar car sovent an un sens diferent de las cultas... Más s'escriu EscriT com en totas las lengas latinas levat del romanés que pronóncia PT

  • 0
  • 0
Mèfi! 31
12.

#10 in/en, = dins o non
Le vocabulari de las lengas latinas es dual, amb de mots vielhs e de mots nòus, diches cultes.
Les mots vielhs son estats usats per le temps e les nòus son fixats damb l'escritura.
Seriá logic de s'alinhar sus la forma usada o etimologica, mès cal a l'encòp servar una identitat e una coëréncia externa respect a l'environament latin e internacional.

Le marcatge regional a l'oral a un interès local, mès mendre fòra sòl,
A l'escript, a fòrça mens d'interès en vista d'una comunicacion larga.

Le monde instruch a fotografiat l'ortografia generala e mai o mens estandard del vocabulari moderne, e sembla necite de donar una imatge ordinària de l'occitan, au monde.

  • 0
  • 0
Lo raiòu Cevenas
11.

#8 Rectificacion : una "i" pòt PAS se prononçar "e" !
D'un autre costat, avèm biòu, fiòc, liòc, duèi, uèlh e puèi (puy) diferent de pièi (puis). E se aquò vos desagrada que m'afortigue ieu, e ben viratz los talons, vos retène pas.

  • 0
  • 0
Lo raiòu Cevenas
10.

#7 En cò miu, disèm pas "in" e "im" mès "en" e "em". Una "i" pòt se prononçar "e", ne'n convendretz ?
Amai aqueste biais cevenòu (e mai que cevenòu) se retròva reprtoriat dinc lo diccionari d'occitan ancian d'Emile Lévy e tanben dinc los archius alesencs en òc dau sègle XIVen. Volètz mai de justificacions ?
Esemples : empausar, enformacion, e(n)strument, e(n)struch, entolerença, emportença.
Per còntra : immòble, immateriau, eca...

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article