Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

A Montpelhièr, per la lenga lo 24 d’octobre l’unitat qu’ei ua necessitat absoluda

Dàvid Grosclaude

Dàvid Grosclaude

Jornalista e politician. Participèt a la creacion dels primièrs programas de France 3, Ràdio País e La Setmana entre d'autres. Es delegat a la politica lingüistica en favor de las lengas basca e occitània al Conselh Regional d’Aquitània.

Mai d’informacions
Lo 24 d’octobre se debanarà la grana manifestacion en favor de la lenga occitana a Montpelhièr. Que i serèi e que convidi tots los qui considèran que la lenga a besonh d’estar reconeguda a participar a aquera manifestacion.
 
Non soi pas shens saber las divergéncias exprimidas per quauques uns a prepaus de la decision suu lòc e la data de la manifestacion. Mes aquò ei pauc de causa comparat dab la necessitat d’unitat.
 
Lo sol messatge d’aquera manifestacion qui serà retiengut qu’ei lo sostien a la reconeishença de la lenga. E, çò’m sembla, qu’ei l’objectiu de totas las associacions, tots los grops, totas las organizacions e totas la personas qui tribalhan cada dia en favor de l’occitan.
 
Desempuish 2005 los occitanistas qu’an sabut har véder la lor capacitat de mobilizacion. Deus 10 000 de la prumèra manifestacion a Carcassona en 2005 dinc aus 30 000 de Tolosa en 2012 qu’avem podut préner la pagèra de l’interès que i avèva entà nosautes de ns’amassar atau entà díser la nosta determinacion a obtiéner lo desvolopament d’ua vertadèra politica publica en favor de la lenga occitana.
 
A maugrat las dificultats de comunicar en los grans mèdias, a maugrat l’espandiment deu territòri occitan qui complica l’organizacion d’ua manifestacion unitària, que son nombrós los qui reconeishen que podón tirar ua energia en aqueths rassemblaments entà poder contunhar lo lor tribalh au quotidian.
 
Aqueras manifestacions qu’an tanben dat au combat en favor de la lenga occitana un imatge nau. L’occitan qu’ei la lenga dita regionau mei parlada e qu’èra normau de que prengosse la prumèra plaça dens la capacitat de mobilizacion. Qu’avem aviat ua dinamica qui deu seguir.
 
Organizar ua grana manifestacion cada dus o tres ans qu’ei necessari entà dar arsec e energia a las navèras generacions. Los qui son vaduts desempuish lo començar deu sègle, desempuish 2000, qu’an besonh de sentir que l’occitanisme reivindicatiu no’s limita pas au combat locau. Los joens qui participèn a las manifestacions de 2005, 2007, 2009 e 2012 qu’estón marcats per aqueths eveniments. Que’n tirèn la leçon qui’s resumiva en frasas qui podoi enténer mei d’un còp: “qu’avem sentit que n’èram pas sols!” o tanben: “qu’avem vist que d’autas personas pertot en Occitània pensans com nosautes” o enfin: “Adara que sabem que son nombrós los qui demandan çò que demandam”.
 
Legitimar un combat aus uelhs d’aqueths qui seràn los adultes de doman n’ei pas ua petita causa; que poderem díser qu’ei quitament çò essenciau e necessari.
 
Comparat dab aquò, las divergéncias de l’occitanisme de uei suu lòc de la manifestacion o sus lo biais de l’organizar, que pesan pauc.
 
De mei, au sortir de la manifestacion de Montpelhièr, non i aurà pas arrés entà discutir tà saber de qui avèva rason, enter los qui volèvan anar tà Montpelhièr e los qui trantalhavan tà har lo viatge.
 
La sola informacion interessanta, la sola que l’Istòria e’s brembarà que serà de saber se los occitans seràn estats capables de s’amassar entà defénder la lenga.
 
Aviadas en disent “Anem Òc! Per la lenga occitana!” las prumèras manifestacions que prengón ua color hestiva, qui segón daubuns manquèn, còps que i avèva, de nhac reivindicatiu. Qu’ei ua critica qui’s pòt enténer. Tota critica que’s pòt enténer com tanben la causida deu lòc de la manifestacion mes tot aquò non dèu pas servir d’argument a ua non-participacion.
 
L’energia despensada en polemicas sus un eveniment qui ei lançat que serà mei plan plaçada en l’organizacion d’eveniments suplementaris qui’s pòden debanar en acompanhament de la manifestacion de Montpelhièr, que sia abans o après lo 24 d’octobre.
 
Pensem enfin que i aurà çò sembla un debat sus la ratificacion de la Carta europèa de las lengas regionaus o minoritàrias; que seré triste qu’en circonstàncias atau non i avosse pas milierats de personas per las carrèras de Montpelhièr entà díser un còp de mei: “Anem Òc! Per la lenga occitana!” .
 
 
 
 
David Grosclaude
Ancian president de l'IEO,
iniciator de la primièra manifestacion de 2005 a Carcassona

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Nicolau Rei Bèthvéder Sent Lis
3.

Dàvid Grosclaude qu'a rason : TOTS A MONTPELHIÈR LO 24.10.15 TÀ LA LENGA OCCITANA !
Pro de las camaligas e de la pelejas personaus, l'unitat de tot lo monde occitanista que'ns hè hrèita.

  • 8
  • 3
Matieu Castel Marselha
2.

#1 Aquò me ramenta quauquaren !

En plen d'acòrdi, evidentament.

  • 7
  • 1
Jean-Charles Valadier Tolosa
1.

David Grosclaude a rason. Lo succès d'una manifestacion festiva e revindicatritz per l'occitan lo 24 d'octobre es una evidéncia . Coma a Tolosa, lo succès necessita una coordinacion locala dels occitanistas per organizar e negociar amb la comuna. Fa besonh tanben d'una coordinacion al nivèl de tota l'Occitània.
La manifestacion del 24 d'octobre deu èsser l'escasença de crear una coordinacion de totas las associacions, partits, entrepresas, mèdias... que defendon la lenga d'Òc (e mai amb los felibres) per planificar de manifestacions festivas e revindicatrices de nivèl nacional occitan o de nivèl local (coma a Rodès). Avèm lo modèl de Omnium Cultural per exemple en Catalonha.
En l'absencia de parlament nacional occitan, cal fargar una estructura representativa dels actors culturals, economics e politics de la cultura occitana. Per èsser representativa, deu integrar lo mai possible d'organizacion. Per èsser activa, los actors representats devon aver un dreit de vòte correspondent a lor importància. Per èsser eficaças, las decisions se devon faire a la majoritat.
Per o faire, cal res demandar a l'estat francés, cal sonque èsser en capacitat de l'organizar.
Lo 24 d'octobre, i aurà un grand nombre d'actors de la cultura occitana, es l'ocasion de crear aquela organizacion.
Lo 24 d'octobre, val la pena d'amassar un grand nombre de gens e de faire una polida fèsta amb fòrça musica se podèm faire nàisser una coordinacion occitana per las annadas futuras

  • 21
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article