CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 14 de novembre

Dàvid Grosclaude

Divendres, 23.10.2015 03h00

E après lo 24 d’octobre? Quinas accions? Ua proposicion


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


La manifestacion d’aqueste 24 d’octobre que serà lhèu la fin d’un cicle. Que sabem tots los limits de manifestacions d’aqueras. Totun non cau pas desvalorizar l’importància qui an avut en la dinamizacion deu movement occitanista e per la soa reconeishença.
 
Desempuish 2005 qu’avem hèit la pròva que la reivindicacion en favor de la lenga qu’èra portada per un movement popular.
 
Adara que cau har mei e miélher. Que cau adaptar lo noste foncionament la situacion de 2015 qui n’ei pas la de 2005.
 
Las armas de la comunicacion qu’an cambiat.
 
Lo paisatge politic tanben.
 
Que cau implicar en la question de la reivindicacion linguistica d’autes sectors de la societat.
 
Que cau sortir de las oposicions estèrlas qui avem podut víver per los mes passats e qui poderén, e contunhèssen, desmobilizar meilèu que dar l’arsec e l’energia qui hè besonh e qui devem a la generacion qui prenerà en man l’aviéner de la lenga.
 
Que’m permeti donc de har ua proposicion qui seré la creacion de la CONVENCION PER LA LENGA OCCITANA.
 
Qu’atendi las vòstas reaccions.
 
Après la manifestacion deu 24 d’octobre que prepausi de non pas deishar càder la pression e de contunhar de tira de mobilizar lo monde dinc a l’eleccion presidenciau e dinc a las eleccions legislativas.
 
Per aquò har que prepausi la mesa en plaça de:
 
 
La Convencion per la Lenga Occitana
 
L’idea qu’ei simpla e que deveré perméter a totas e a tots de participar a l’elaboracion d’un plan d’accions entà arribar enfin a la reconeishença de la lenga.
 
Que cream ua Convencion qui amassa tots los qui òbran en favor de la lenga occitana.

 
— Los associatius
 
— Los artistas
 
— personalitats qualificadas
 
— elegits (de diferentas collectivitats e tanben parlamentaris) .
 
— …e la lista n’ei pas barrada
 
Que podem estimar que cau arribar a amassar un centenat de personas entà poder estar representatius. Se’n cau mei que seram mei nombrós!
 
La Convencion que dèu estar l’emanacion de l’ensemble de la partida de la societat occitana qui ei conscienta de l’importància de sauvar e de desvolopar la lenga.
 
la Convencion qu’ei un organisme informau, un lòc de concertacion, de coordinacion de formalizacion de la reivindicacion e de formacion per la vulgarizacion de las nostas demandas.
 
Que s’amassarà autanlèu lo prumèr trimèstre de 2016 entà elaborar lo son calendari.
 
Que considerarà que la prumèra etapa ei d’apitar un plan d’accion dinc a las eleccions de 2017 (presidenciau E legislativas)
 
La Convencion que met en plaça:
 
— un programa d’accions (manifestacions, peticions, rencontres e autas a definir) dab un calendari dinc a las eleccions precitadas.
 
— Que defeneish objectius (lei, carta, politica regionaus e interregionaus dab objectius clars).
 
La Convencion qu’aurà aquò com sol e unic objectiu en elaborar un argumentari qui serà difusat a l’ensemble de la societat occitana ( sector public e privat, associacions e sindicats , collectivitats , elegits etc…)
 
—  Se cau organizar ua manifestacion abans la presidenciala e las legislativas de 2017 qu’ei la Convencion qui aurà de’n definir las modalitats, lo lòc e lo contiengut.
 
Que designarà un burèu qui aurà un o mantuns pòrtaparaulas.
 
— Mesa en plaça d’un sistèma de comunicacion de las proposicions
 
— Creacion de comissions tematicas per elaborar lo contiengut deus eveniments.
 
La Convencion qu’aurà ua durada de vita limitada e que serà perlongada, se’n pren la decision, au delà de las datas electoraus e devath la forma qui decidirà
 
La Convencion n’a pas per objectiu de remplaçar las organizacions existentas mes de’s virar sonque de cap a las ACCCIONS COMUNAS qui an per objectiu la mesa en plaça d’un encastre legau clar.
 
La Convencion que pòt estar lo pòrtaparaula de l’ensemble deu movement qui reivindica en favor de la lenga occitana.
 
La Convencion que serà tanben la solucion entà perméter a ua generacion navèra de sortir e de préner en man la reivindicacion linguistica.
 
La Convencion que pòt aver un ròtle tanben de formacion de militants sus la question deus drets linguistics.
 
Que pòt estar l’interlocutor per l’occitan deus poder publics ( francés mes tanben europèus o autes a un nivèu internacionau).
 
Se volem un aviéner per la lenga occitana que’u cau pensar, aprestar e organizar.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

26 d'octòbre 09.42h

E la manifestacion finala per clavar lo cicle, enfin en Provença dins la promiera ciutat d'Occitània, a Marselha, serà per quora?

Perqué existe departamentalament un IEO 13, un Ostau dau País Marselhés, un cercle de l'IEO en Arle, quitament un IEO regional si si (sonat CREO PACA). E mai dau Felibrige, existon un molon d'associacions felibrencas e mai d'autras mai localas que s'i ajustarián amb plaser per una manifestacion flama!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'octòbre 13.10h

Tot cambia. I a pus de certitudas en degun luec., e subretot pas dins l'ensenhament : sciencias, filosofia, ideologia, religion, medecina banlevan dins lòr certitudas . E, nòstres, parlariam nonmas que de la lenga?
Si parlavan de colonisacion d'Occitania per França, que s'es facha a còps de canons, d'ideologia coma la de la 3ema republica emben sa lei sus l'escòla? Mon pair (paysan limosin) portava en ilh tres culpabilisacions esser paisan ( donc mocat), pas aver d'instruccions, pas s... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'octòbre 09.48h

Après l'O.P.A. sus l'IEO, l'O.P.A. sus lo Partit Occitan, David Grosclaude vòu ensajar una O.P.A. sus ... l'avenidor. Pas ren qu'aquò! Leis O.P.A. sus lei movements occitans serián la marca de reconoissença dau grosclaudisme?


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 12
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'octòbre 08.50h

Me sembla que ja d'iniciativas son estadas presas sus d'aqueu subjècte. Perdequé pas melhor n'aprofiechar puslèu que cadun fague de son costat sa convencion/amassada/assemblèa dins son caire ?

Sus lo contengut, de qu'es una "personalitat qualificada".
Per quant ais "artistas", perdequé aurián drech a un seti en pròpria dins aquela Convencion (e de que seran lei critèris per lei causir ? ). Es una raça superiora que s'amerita una representacion dins leis amassadas ? Son mai importants ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Dàvid Grosclaude

Dàvid Grosclaude logo rss

Jornalista e politician. Participèt a la creacion dels primièrs programas de France 3, Ràdio País e La Setmana entre d'autres. Es delegat a la politica lingüistica en favor de las lengas basca e occitània al Conselh Regional d’Aquitània.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions