Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La question catalana ei adara ua question europèa

La campanha aviada per la Generalitat de Catalonha tau referèndum que’s hè en declinar un dret fondamentau, partatjat per totas e per tots: lo de decidir
La campanha aviada per la Generalitat de Catalonha tau referèndum que’s hè en declinar un dret fondamentau, partatjat per totas e per tots: lo de decidir
Dàvid Grosclaude

Dàvid Grosclaude

Jornalista e politician. Participèt a la creacion dels primièrs programas de France 3, Ràdio País e La Setmana entre d'autres. Es delegat a la politica lingüistica en favor de las lengas basca e occitània al Conselh Regional d’Aquitània.

Mai d’informacions
Desempuish aqueste matin la question catalana que passa las termièras de l’Estat espanhòu e que pertòca tots los ciutadans europèus. Mes existeish l’Euròpa?

 
Desempuish aqueste matin, l’intervencion de la Guardia Civil en diferents bastiments de  de la Generalitat de Catalonha mei l’arrestacion d’un dotzenat de responsables de l’administracion catalana, que pausa un problèma qui passa las termièras de l’Estat espanhòu.
 
Lo president deu govèrn de Catalonha, Carles Puigdemont, e la presidenta deu Parlament de Catalonha, Carme Forcadell, tots dus elegits de faiçon democratica, qu’an dit clarament que tà eths lo govèrn espanhòu qu’avèva creat ua situacion perilhosa. Lo president Puigdemont qu’a declarat aqueste matin :”L’Estat espanhòu qu’a de facto suspenut l’autogovèrn de Catalonha”. Que condamnè ”l’actitud totalitària de l’Estat espanhòu”.
 
Lo govèrn de Madrid contunha de desplegar la soa argumentacion a l’entorn de l’illegalitat deu referèndum previst lo 1er d’octobre. Per aquesta rason qu’envia la Guardia Civil entà sasir tot materiau qui poderé estar utilizat entà organizar lo referèndum votat e decidit peu Parlament de Catalonha.
 
Totun, lo govèrn centrau de Madrid non prepausa pas nada alternativa quitament se lo sostien popular a l’organizacion deu referèndum se concretiza per la mobilizacion de milierats de catalans a Barcelona e en d’autas vilas de Catalonha. E la causa que risca de durar dinc au 1èr d’octobre.
 
Que l’independéncia de Catalonha non sia pas prevista per la constitucion espanhòla qu’ei mei que probable. Que l’ensemble de las institucions judiciàrias de l’Estat espanhòu dispausen deus arguments juridics entà díser que lo referèndum n’ei pas legau qu’ei probable. Mes que’s tròba que i a milierats e milierats de catalans qui’s mobilizan entà demandar d’aver lo dret de votar lo 1èr d’octobre.
 
Que vòtin “Òc” o o que vòtin “Non” qu’ei ua question qui pertòca los ciutadans de Catalonha. Mes adara qu’ei evident : la question ei pausada que sia dab o shens referèndum. Qu’ac sabem, entà que la question tròbe la soa responsa de faiçon democratica e tranquilla, de faiçon democratica e civilizada que cau un referèndum.
 
Se lo govèrn de Madrid non vòu pas d’un referèndum lo 1èr d’octobre qu’a tota possibilitat de l’organizar lo dimenge seguent o un mes mei tard. Mes peu moment la soa preocupacion qu’ei d’empachar que la question sia pausada.
 
Qu’ac sabem tanben; ua question qu’ei com l’aiga de la ploja. Quan tòca lo sòu que s’escor, que cola e que cèrca lo son camin; arren non la pòt arrestar. La question pausada que cercarà ua responsa dinc a ne trobar ua. Mes com l’aiga tà arribar a la mar que pòt córrer tranquilla, shens har domaus; que’s pòt tanben cambiar en aigat, ac inondar e ac negar tot, tot çò qui’s tròba suu son camin.
 
Lo govèrn de Madrid que pren lo risc de temptar d’arrestar l’aiga en crear tensions de las grèus.
L’Union europèa que serà obligada de préner ua posicion. Solide que començarà de díser qu’ei un ahar intèrne a un Estat independent. Mes cadun que convienerà que l’argument ei un pauc cortet. Donc que calerà trobar ua auta paraula.
 
Dejà la premsa internacionau qu’espia dab atentisme çò qui’s passa. Lo quite Barça, simbèu de Catalonha per milions de personas capvath lo monde, que ditz dens un comunicat : “Lo FC Barcelona que contunharà de sostiéner la volontat de la majoritat deu pòble de Catalonha, qui s’exprimeish tostemps dab ua fòrma civica, pacifica e exemplar”.
 
Que calerà lhèu qu’un arbitre e vienga suu terrenh. Que seré planvienguda ua proposicion de mediacion vienguda de l’Union europèa. Se l’Euròpa vòu existir com Euròpa e non pas sonque com un club d’Estats qui cèrcan a preservar lo lor prat quarrat.


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Guilhem Pujol Sèta
4.

Anatz veire per curiositat sus TV5 monde l'entrevista de Raül Romeva, delegat als afars exteriors de Catalonha. Se trapa fàcia a tres jornalistas parisencs que li fan un vertadier procès "a carga", en un cap d'òbra de lenga de fust jacobina e centralista. Son escandalizats davant las "pretencions egoïstas" d'aquela "region" (lo fach que Catalonha siague una nacion amb sa propia lenga e cultura sembla lor aver completament escapat !) que fai un caprici d'enfant gastat e irresponsable. Avem drech al famos e culpabilizador "si toutes les régions faisaient comme ça !" qu'a servit dempuèi sègles a legitimar l'egemonia parisenca. La non-comprenènça paternalista d'aqueles jornalistas franceses (doncas automaticament parisencs d'ideologia jacobinista) es tras qu'abissala ! Espantant, o-cal veire per o-creire...

  • 7
  • 0
E Passa Que T AI Vist Lo Clapàs (Montpelhier)
3.

#2 Rapòrt a Catalonha, aquela mescla d'indiferència mespresosa e d'ignorència prigonda dels mediàs parisencs ( e de la majoritat dels franceses !) es lo fruch dau bugadatge de cervèu engimbrat per l'educacion centralista de la republica francimanda de Paris.

  • 8
  • 0
Reinat TOSCANO LO VAU
2.

Estranha la relacion de la television francesa, que parlava dijòus 21 d'una manifestacion à Barcelona, quora la television catalana parlava d'un quarantenau de vilas, en Catalonha, Andalosia, Galícia, País Basc e ... Madrid!
E que dire d'aquela collega de trabalh que m'afortisse que li frontieras e lu Estats actuals son lo fruch de l'Istòria e que doncas non si dévon cambiar, que se lei Catalans non èron d'acòrdi per èstre espanhòus, lo devíon dire au moment que Catalonha fuguèt restacada à la Corona espanhòla?

  • 8
  • 0
Gèli Grande Lairac en Agenés
1.

Catalonha : Resistir e votar

L’executiu e la justicia espanhòlas mostran per lors acccions antidemocraticas, judiciarias, policièras e benlèu dins gaire militaras qu’an decidit d’empachar per totes los mejans lo referendum del 1er d’octòbre volgut per la majoritat dels Catalans.

Lo Partit de la Nacion Occitana denoncia vigorosament aqueste còp d’estat que daissa tant la vesina França coma l’Union Europenca escandalosament silenciosas jol pretext que s’agís d’un afar intèrne a Espanha.

Es del dreit del pòble catalan de dispausar democraticament e pacificament del seu futur que se trata.

Lo dreit aqueste es reconegut internacionalament.

Lo Partit de la Nacion Occitana, que sosten lo referendum, crida los Catalans a resistir pacificament e a votar çaquelà lo 1er d’octòbre

Crida las Occitanas e los Occitans a participar en totas las manifestacions organizadas en Occitània davant los Consulats d’Espanha o d’autres lòcs oficialament associats a Espanha.

Catalonha a lo dreit de s’auto-determinar e, se causís de se desseparar d’Espanha, de crear una republica catalana, sòcia de l’Union Europenca e de l’ONU.

Aqueste dreit, lo Partit de la Nacion Occitana espèra qu’Occitània o prendrà quauque jorn.

En tot esperar, los dreits nacionals dels occitans de la Val d’Aran seràn mai protegits per una republica catalana que non pas per la monarquia espanhòla.

20/09/2017

  • 13
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article