Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Espanha “canta catalan”

Dàvid Grosclaude

Dàvid Grosclaude

Jornalista e politician. Participèt a la creacion dels primièrs programas de France 3, Ràdio País e La Setmana entre d'autres. Es delegat a la politica lingüistica en favor de las lengas basca e occitània al Conselh Regional d’Aquitània.

Mai d’informacions

Qu’explicarèi un pauc mei luenh aqueh títol qui pòt semblar enigmatic; mes prumèr que voi saludar l’eveniment qui s’ei debanat aqueste dimars au Parlament de Catalonha. Segur, daubuns que seràn lhèu decebuts per la decision de suspéner la declaracion d’independéncia de Catalonha, sonque ua minuta après la declaracion de la creacion de la Republica, e aquò entà deishar la pòrta ubèrta au dialògue e sustot tà har baishar la tension.
 
Que saludi la decision deu govèrn de Catalonha e deu son president. Qu’èra la sola possibla en la situacion creada e voluda peu govèrn de Madrid. Lo 10 d’octobre que demorarà segur ua data en l’istòria qui serà estudiada peus istorians com un eveniment qui aurà segotit l’Euròpa. L’istòria que s’escriu còps que i a dab tranquillitat. Que cautà aquò préner tanben en compte l’inintelligéncia deus adversaris sustot quan aquesta e’s pòt cambiar en reaccion violenta.
 
Non harèi pas de culte de la personalitat en saludar l’accion de Carles Puigdemont pr’amor que soi segur que las soas decisions son lo produit d’ua reflexion collectiva e que cada mot qui prononciè desempuish lo referèndum qu’estó pesat per ua equipa governamentau e un cèrt nombre de conselhèrs. Puigdemont qu’a avut lo coratge d’estar la votz qui portava lo messatge.
 
Desempuish la decision anonciada d’organizar lo referèndum dinc a la declaracion de dimars au Parlament de Catalonha, en passar peu “Aixi no Majestat!” las autoritats catalanas qu’an hèit pròva d’un sens politic qui cau saludar. Non soi pas segur que, per d’autas tempsadas e devath d’autes cèus, la volontat d’evitar la violéncia seré estada autan grana. Vertat ei, tot aquò estó possible gràcias a la paciéncia, la serenitat e la determinacion deus ciutadans catalans qui podoi constatar sus plaça lo dia deu vòte, lo 1èr d’octobre.
 
Segur, la declaracion devant lo Parlament de Catalonha que vien contrariar quauque drin l’idea que l’istòria s’escriu dab de grans matins e de grans sers. Que vedoi a passar un messatge d’ua militanta drin decebuda qui disèva que n’avèva pas obèrt la soa botelha de Cava entà hestejar l’eveniment. Que demandava dab umor quant de temps e’s podèva guardar au refrigerator. Segurament que’s pòt conservar plan mei longtemps que çò qui calerà entà que’s desvire la question catalana.
 
Per çò qu’ei deus grans sers e deus grans matins que son legendas qui emplenan los libes d’istòria. Còps que i a l’istòria s’escriu tranquillament e qu’ei sonque en s’arrevirar, un còp las causas complidas que’s pòt evaluar lo camin hèit. Lo temps per aquò vienerà.
 
En aténder, dimars, la Catalonha qu’èra au centre de las preocupacions mediaticas deu monde sancèr. Un milierat de jornalistas vienguts de pertot capvath lo monde assistivan a un plen deu parlament catalan. Qu’ei ua victòria immensa deus catalans.
 
Mes ua victòria que’s basteish tanben dab las errors de l’adversari e aqueste que n’a hèit mei d’ua. Prumèr que s’encapborreish desempuish annadas a denegar lo dret deus catalans a har evolucionar lo lor estatut d’autonomia. Puish que i a lo president deu govèrn espanhòu e los sons ministres qui non deishèn pas de díser que lo referèndum no’s podore organizar. Puish que i a las accions aviadas contra los responsables de la Generalitat quauques dias abans lo vòte, puish que i a los imatges deu 1èr d’octobre quan las malhucas s’opausavan a bulletins de vòte. Que i avó tanben l’instrumentalizacion de la corona dab la presa de paraula catastrofica deu rei. Enfin que i avut — e que i a enqüèra—aqueras declaracions, o meilèu incantacions, de responsables deu govèrn espanhòu qui afirmavan que la lei de transicion adoptada peu Parlament de Catalonha, que lo referèndum “n’an pas jamei existit”. Soraya Saenz de Santamaría, la vice-presidenta deu govèrn espanhòu que s’a desbrombat que non s’ageish pas ací de har exorcisme, mes d’ua realitat politica qui demanda ua postura auta que l’incantacion.
 
Non sabi pas çò qui sortirà d’aquera situacion. Quau que sia la seguida, que guardi en cap las paraulas d’un deputat deu parlament de Catalonha, mila còps represas e qui disen: “si la lluita és sagnant serà amb vergonya de la sang”. Que son las paraulas d’ua cançon de Lluís Llach. Aqueste que signè la declaracion d’independéncia en tant que deputat catalan. E qu’ei d’aquera vergonha qui’s cau protegir. Non i a pas arren de gloriós a trempar las bandèras en la sang, que sia la deu son pròpi pòble o lo deus sons adversaris… Aquerò que vau sonque en quauques libes d’istòria escriuts peus qui’s pensan vencedors per l’eternitat o per quauques imnes escriuts aus temps d’un còp èra.
 
N’ei pas briga segur que lo govèrn espanhòu acceptarà de discutir, qu’ei quitament improbable, mei qu’improbable. Las causas ditas uei devant lo Congrès deus deputats a Madrid amuishan clarament que lo govèrn vòu plan dialogar mes a la condicion que non tòquen pas a la constitucion de 1978. Donc non vòu pas dialogar.
 
Mes se i a un parat que quauques intelligéncias se poscan har enténer au demiei de las declaracions espanholistas d’aqueths dias, que’u cau gahar.
 
Non soi pas un fetichista de l’independéncia. Tanpauc n’èi pas nada leçon a dar aus catalans. Que son los lors ahars. Se vòlen l’independéncia non vedi pas au nom de qué e poderí díser qu’an tòrt o rason. A eths de decidir. Mes dab lo camin d’apatzament qui sembla de voler seguir lo govèrn catalan, que’m sembla que permet de preservar causas qui’ns pertòcan a nosautes qui vivem hòra de Catalonha, mes en la medisha Euròpa. Justament que cau preservar l’idea europea, e puish tanben la patz. Se non soi pas fetichista de l’independéncia no’n soi pas tanpauc de l’Estat-nacion. Qu’avem a inventar quauquarren mei, quauquarren de nau. Fàcia aus desfís a’us quaus e’s deu acarar l’umanitat per las annadas qui vienen, qu’ei necessari. Tot aquò da lo verdigòu aus dirigents deus Estats-nacions incapables de pensar un aute monde. Qu’ei l’encausa de la lor febrilitat.
 
Qu’avèvi prometut d’explicar lo títol d’aqueth article. En espiar un diccionari occitan que trobèi, shens d’ac cercar, ua expression qui ei “cantar catalan”. En Provença que sembla l’expression que designa lo son qui hè ua causa qui ei asclada, crascada, halhassada o henalhada. Alavetz òc! Espanha que “canta catalan”. Aquesta expression, qui èra segur trufandèca, que pren uei un sens politic inatendut. Las acusacions contra los independentistas d’aver creat “la fractura” en Catalonha, que s’arreviran adara contra lo govèrn de Madrid.
 
Non vedi pas quin lo problèma e’s poderé reglar en dehòra d’un divòrci per consentament mutuau. L’Espanha uei que “canta catalan”. Non i a pas nat dobte.
 
 


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi! 31
10.

#8 la lenga vernaculara t'òfre un rai de mobilitat dels pichons, un raiòl, e mai un raiolet en Cevenas.
Mès aquò rai! :)

  • 0
  • 0
Mèfi 31
9.

Provèrbi
A fòrça d'anar al potz, la dorga s'esclapa, e canta catalan.

  • 0
  • 0
Lo raiòu Cevenas
8.

#7 Las estructuras de talha umana e de basa vernaculària van totjorn mièlhs que los grands descopatges artificiaus empausats per los Estats-Nacions.
De sotalinhar : dinc las annadas 90, quand siam pro nombrós de votar còntra Maastricht, nos faguèm tractar de reaccionaris, de "pècs"...

  • 1
  • 0
Jig
7.

#6 L'Estat-Nacion, lo braç armat del capital transnacional?
Mes sustot, los petits Estats que semblan mei facultós tà la democracia: vediatz com Islàndia, 334.000 hab., s’a mandat au peugue los banksters e los ministres corromputs…
E aquò qu’ei tot just çò qui lo capitalisme ne vòu pas véder a espelir de totas parts.
Qu’ei significatiu los islandés qu’agin finaument renonciat a integrar l’U.E. Pas tant pècs!

  • 1
  • 0
Mèfi! 31
6.

Enfin, un article sens lirisme nimai romantic.
Pensi que las gens son a la crosada de dos pòbles dominats, lo pòble sociologic e lo pòble identitari.
L'UE es un paradoxe, economicament ultraliberala e politicament antiliberala, economicament sens frontièras, e politicament anti-separatista.
L'Estat-Nacion, lo braç armat del capital transnacional?
La democracia, la del pòble, d'amb lo pòble, per lo pòble?
Bush diguèc que la democracia èra lo mercat liure...


  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article