Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

E l’Euròpa que ditz? Que deu parlar!

Dàvid Grosclaude

Dàvid Grosclaude

Jornalista e politician. Participèt a la creacion dels primièrs programas de France 3, Ràdio País e La Setmana entre d'autres. Es delegat a la politica lingüistica en favor de las lengas basca e occitània al Conselh Regional d’Aquitània.

Mai d’informacions
Quau que sia la nosta opinion sus la question de l’independéncia non podem pas deishar shens reaccion un govèrn d’Euròpa méter en preson personas per un delicte qui ei prumèr un delicte d’opinion. De tota faiçon l’empresonament d’aqueras duas personas no’s pòt pas justificar. Lo perilh qui representarén los dus presidents n’existeish pas, o alavetz sonque deu punt de vista d’aqueths qui vòlen empachar la difusion d’un messatge qui, solide, non correspon pas a la letra de la constitucion espanhòla, mes qui n’ei pas un messatge qui crida a la violéncia.
 
Jordi Sànchez e Jordi Cuixart que son los presidents de l’Omnium Cultural e de l’Assemblea Nacional Catalana. Que son duas organizacions ciutadanas hòrt importantas. Que son acusats de “sedicion” entà aver organizat manifestacions autanlèu lo 21 de seteme mentre que la polícia arrestava responsables catalans entà essajar d’empachar lo referèndum deu 1èr d’octobre.
 
Los dus presidents non son pas poduts sortir libres aqueste diluns de l’Audiéncia Nacional e son estats enviats dirèctament en preson. La “sedicion” de qui son acusats que sembla sustot un pretèxte entà méter hòra-jòc duas personalitats qui son estadas en capacitat de mobilizar centenats de milierats de personas en mantuas manifestacions. Que sembla tanben un pretèxte entà méter hòra-jòc duas personas qui an pres posicions clarament independentistas. Que prengón la paraula lo ser deu referèndum sus la plaça de Catalonha entà díser que volèvan la Republica catalana. Que i estón aplaudits per milierats de personas. N’èi pas entenut ua sola paraula qui aperava a la revòlta o a quauque susmauta violenta.
 
Vertat ei qu’an evocat la creacion de la Republica catalana e qu’an confirmat atau la lors posicions independentistas. E alavetz? Ei aquò ua rason entà’us enviar en preson? Non, que s’ageish d’ua opinion.
 
Aquera decision de la justícia espanhòla qu’ei un messatge hòrt inquitetant per las libertats en Euròpa. Non i avó pas nada violéncia en las manifestacions organizadas per aqueras duas entitats qui representan los dus òmis. Los centenats de milierats de catalans qui son devarats per carrèras au moment quan l’ANC e Omnium Cultural aperavan a manifestar que i son anadas librament, shens que i estossen obligadas o constrenhtas. Que son donc centenats de milierats de sediciós qui cau jutjar e méter en preson.
 
L’Union europèa que deu reagir.
 
Se l’UE non hè pas arren centenats de milierats de catalans que perderàn tota fe en aquera Euròpa qui s’ei bastida sus granas esparanças e suus grans principis qui son los de l’unitat dens la diversitat, de la libertat de pensar e de parlar. Se l’UE non ditz pas arren que son centenats de ciutadans de Catalonha e d’endacòm mei qui consideraràn que los grans principis aficats per l’Euròpa non son pas arren mei que “papèr molhat”.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Sudoccitania Betren
15.

#10 En tot contestar a E Passa Que T Ai Vist Lo Clapàs (Montpelhièr):
Àges pas pòur, es catalans non n'àuem!!!

  • 1
  • 0
Joan Artics la Seuva
14.

#13 Aquesta remarca que s'adreçava tà D. Grosclaude.

  • 1
  • 0
Joan Artics la Seuva
13.

#12 Atencion. "L'Euròpa" qu'ei un òrre gallicisme. Que'vs caleré díser meilèu "Euròpa".

  • 1
  • 0
Loíson Ispora
12.

Francament, ne m’a pas calut aténer los eveniments recents en Catalonha entà aver dobtes. Quan se debana ua experiença d’esquèrra en Grècia, lo país qu’ei hicat de jolhs. Quan ua politica de dreta dura e musclada e s’aplica en Polonha, Ongría o aute aquiu l’Euròpa que vad ineficaça. Que’n va parièr de l’independentisme com deu socialisme qu’as lo dret de militar entà l’un o l’aute mes qu’ei defenut d’anar mei luenh.

  • 5
  • 0
Reinat TOSCANO LO VAU
11.

#10 "Ne sèm a la debuta".
E òc! Ailàs! Perqué lo recors à l'article 155 e leis eleccions "liuras" enebidas ais independentistas provocaran una responsa fòrta dei Catalans, mai parierament en País Basc e en Galícia.
En País Basc, apareisse coma una evidéncia tragica que consideraran qu'aver depausat leis armas (solucion rasonabla e democratica dins un país civilisat) lei mena en degun luèc fàcia à un Estat parier!
Sensa parlar de Corsega, que se lo govèrn francés prèn exemple sobre Madrid, revelharà una violéncia que sarà dificila de contrarotlar. Mai es bessai çò que cèrcon, non?

  • 16
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article