CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 16 de novembre

Dàvid Grosclaude

Dimenge, 1.4.2018 03h00

Espanha: un pas suplementari hòra deu camin democratic


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


E doman qué? Las galèras?
 
Cinc responsables politics catalans de prumèr nivèu son estats enviats en preson uei enqüèra. La secretària generau d’Esquèrra Republicana ei partida en exili. Mes on va l’Estat espanhòu? Qui pòt imaginar que lo procèssus s’arrestarà gràcias a la preson?
 
Lèu qu’auràn com unica solucion entà har carar l’independentisme d’enviar los maupensants a las galèras. D’autes qu’essagèn mes non pòt foncionar.
 
Com ac èi dejà dit e escriut n’èi pas a préner posicion sus la question de l’independéncia de Catalonha; qu’ei ua question qui pòt estar reglada sonque peus catalans. Tanpauc n’ei pas a dar nat punt de vista sus las divergéncias qui semblan de tocar la majoritat parlamentària sortida de las eleccions deu 21 de deceme. Daubuns que son partits en exili e d’autes que son empresonats.
 
Qu’enteni quauques responsables politics espanhòus acusar los qui causeishen l’exili en díser que mancan de coratge. Son declaracions plan pretenciosas e un pauc simplistas e que’m guardarí plan de dar leçons estossi a la lor plaça.
 
La presidenta d’Esquèrra Republicana de Catalonha qu’a causit aqueste divés de deishar Catalonha entà anar en Soïssa; non podèva pas acceptar d’anar en preson pr’amor de las soas conviccions. Que’s pòt compréner com se pòt compréner la causida de’us qui son anats respóner a un jutge qui’us carga de tots los maus.
 
La sola question qui’ns deu preocupar qu’ei la question de la democracia en un país d’Euròpa.
 
Un jutge deu Tribunau Supreme vien de decidir d’enviar en preson cinc responsables politics catalans, per sedicion e rebelion çò qui representa un risc taus acusats de 25 ans de preson.
 
Non i avó pas enter lo mes de seteme e lo dia de uei ua sola violéncia de las parts deus independentistas. Donc qu’ei de mau compréner las acusacions deu Tribunau Suprème.
 
Las rasons invocadas entà méter en preson aqueth monde que son un vertadèr dangèr per la democracia en Euròpa.
 
Los qui son enviats en preson que son acusats d’aver utilizat la violéncia. Aquesta que seré, segon la justícia, lo resultat de las manifestacions immensas qui’s debanèn a Barcelona e qui serén estadas ua faiçon de miaçar l’Estat e d’empachar la polícia de har lo son tribalh.
 
Non i avó pas ua sola violéncia fisica de las parts deus independentistas. Que son acusats d’aver avut la volontat de har paur en manifestar en nombre. Los acusats qu’aurén intimidat l’Estat en organizar manifestacions gigantas. Mes aqueras manifestacions èran popularas; alavetz los centenats de milierats de personas que i participèn deven entrar en preson .
 
Ua pression shens nada violéncia: non seré pas aquò lo simple dret de manifestar?
 
Acusats d’aver conviccions…e pregats d’abjurar
 
La decision de méter en preson uei cinc responsables politics catalans mei ei justificada per un aute argument. Lo jutge considèra que los acusats riscan de tornar començar e qu’an tostemps l’intencion de lutar en favor de l’independéncia. Lo procèssus que contunharé de faiçon “latenta e larvada”. En clar que son acusats d’aver guardat las lors conviccions independentistas e de voler contunhar de las promòver. Qu’an cometut lo crimi de créder a çò qui disen.
 
Que demandan donc a personas qui pòrtan un projècte politic, e qui l’an portat shens violéncia, d’abjurar. Que son aquí consideracions d’un aute temps.
 
De mei que pensan que, com i a responsables politics qui son partits en exili meilèu que de riscar la preson, seré aquò ua pròva suplementària d’ua volontat de contunhar lo combat per l’independéncia. Quina descobèrta? Los uns e los autes qu’ac disen uei com an afirmat la lor conviccion desempuish mes e annadas.
 
Madrid qu’a paur; paur a la permanéncia de l’idea d’independéncia.
 
Que deverà donc trobar un aute castig, diferent la simpla preson. Pr’amor en preson l’idea non serà pas embarrada, escanada, estofada. Que contunharà de víver, dehòra.
 
D’autes qu’an essajat, a d’autas epòcas. Que i avó l’inquisicion mes qu’ei lhèu passada de mòda.
 
Lo rei de França, Loís XIV, enviava a la galèras los qui non credèvan pas com eth e qui contunhavan, a maugrat la revocacion de l’Edicte de Nantas, de practicar la lor religion a l’esconut. E a maugrat las galèras, las ideas non deishèn pas jamei de córrer. A maugrat los suplicis entà obligar lo monde a arrenegar las lors conviccions las ideas que contunhèn de víver. Hòrt que causín lo camin de l’exili e qu’ei de dehòra estant qui contunhèn lo lor combat. Mes l’exemple deu rei de França n’ei pas unic. Que n’i a tantes atau dens l’istòria!
 
Non i a pas nada solucion a aqueth problèma en democracia, en dehòra deu dialògue.
 
Sia calerà sortir cada dia, mei anar mei, deus camins de la democracia, o alavetz que calerà dialogar.
 
Qué cèrcan alavetz en empresonar los responsables politics catalans mei importants? A impausar l’eleccion d’un president o d’ua presidenta de Catalonha vienguda de la minoritat? Que pensan dilhèu descapitar un movement en méter en preson los qui son en punta dens lo combat?
 
Mes que cau estar plan ignorant, quasi amnesic, entà créder que serà pro entà har que doman los milions de catalans qui an votat per l’independéncia e cambien d’idea.
 
E i averé ua volontat de provocar entà har néisher vertadèrament ua reaccion violenta?
 
Ei simplament un vielh reflèxe de venjança?
 
En tots los cas los autes Estats d’Euròpa que deverén començar de s’interrogar sus las consequéncias que tot aquò aurà sus la democracia en lo continent vielh.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

2 d'abril 00.31h

#4 Me demandi s'es possible a un estat coma lo que s'es definit francés d'acceptar lo resultat democratic que ne parlas sense se denegar el-meteis, dins la quita difinicion constitucionala que s'es donat. L'exagòn es un camp de batalhas, amb un pòble vencedor de de pòbles vençuts. Lo que vòl contestar l'exagonalitat de l'exagòn, cal que constèste subre un domani de consideracion que, definicionalament, a pas grand causa en comun amb una concertacion democratica…

Mas dirai pas que nos... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'abril 22.10h

Fàcia a la victòria democratica de partits legals, amb de programas coneguts de totes, Madrid a refusat dempuèi d'annadas lo mendre dialògue. E contunha. Fins a… ? Ai paur que lo scenario siá copia de l'autre costat dels Pirenèus : victòria autonomista en Corsega, amb de partits legals, de prepausicions politicas conegudas de totes, e refús de dialògue (o mai exactament refús d'avançada). Dins los dos cases s'escupís a la cara de la democracia. Lo vòte de la populacion es pas r... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'abril 18.15h

#2 Ai plan paur que, s'un jorn Catalonha es independenta, foguèssetz plan decebut. Ai pas legit enlòc que la coalicion de centre drech e centre esquèrra que recampa la màger part dels catalanistas siá antiliberala. L'independéncia e la republica garantisson pas contra lo liberalisme, ni contra qué que siá. Mas coma vos espèri en una democracia de proximitat mai solidària. Totes los camins non-violents (e l'exemple catalan o es) son bons per i anar.
E coma Grosclaude, pensi qu'ai pas a... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'abril 11.20h

"Com ac èi dejà dit e escriut n’èi pas a préner posicion sus la question de l’independéncia de Catalonha"…

E ben ieu si : soi favorable a l'esfaçament de l'ultra-liberalisme, per poder tornar sotmetre tota politica economica a la causida ciutadana. Soi favorable a l'independéncia dels territòris de lengas catalana e occitana (e basca, e tanben…). E vòli d'una republica d'inciciativa non pas mai borgesa mas ciutadana en general, que sas amiras seriá Libertat (de causir la poli... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 d'abril 08.10h

Lor demòra pas qu'aquò als espanholistas: tornar bastir "l'Invencibla Armada" amb demilerats e de milierats de galèras per i botar de milions de catalans. Siquenon demòran amb lo cuol a l'aire.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Dàvid Grosclaude

Dàvid Grosclaude logo rss

Jornalista e politician. Participèt a la creacion dels primièrs programas de France 3, Ràdio País e La Setmana entre d'autres. Es delegat a la politica lingüistica en favor de las lengas basca e occitània al Conselh Regional d’Aquitània.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions