Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Paradòxa virau e virus paradoxau

Lo diu de las duas caras, Ianus (maestro dei mesi, museo de la cattedrale Ferrara)
Lo diu de las duas caras, Ianus (maestro dei mesi, museo de la cattedrale Ferrara)
Dàvid Grosclaude

Dàvid Grosclaude

Jornalista e politician. Participèt a la creacion dels primièrs programas de France 3, Ràdio País e La Setmana entre d'autres. Es delegat a la politica lingüistica en favor de las lengas basca e occitània al Conselh Regional d’Aquitània.

Mai d’informacions
En ua crisi subèrmediatizada e subèrcomentada lo Covid 19 nos revèla dilhèu las duas caras de la masca


 
La paradòxa prumèra, en aqueth ahar de virus, qu’ei la crida a la “mobilizacion” acompanhada deu famós “demoratz a casa!”. La mobilizacion qu’ei lo contrari de l’embarrament, de l’immobilisme. Mobilizà’s qu’ei desplaçà’s. Qu’èi trobat ua auta expression qui jogava sus la paradòxa. En anglés qu’èi legit “Alone together!” ( sol amassa ).
 
Mes las paradòxas no’s limitan pas a las expressions en aqueth periòde virau.
 
I a monde qui pensan que, au sortir d’aquesta crisi, arren non serà com abans. Deu malastre espelirà un aute monde. Qu’ei ua vision optimista a laquau e podem créder; mes qu’èi un dobte. Que credi que calerà energia, volontat politica e enqüèra combats entà que vienga l’endoman tant esperat. L’experiéncia non jòga pas en favor de l’optimisme. On ei lo monde gessit de Chernobil e de Fukushima? A noste, jamei lo nuclear n’aurà costat autant car pr’amor deu naufragi de l’EPR. E totun, la hèsta que contunha. Calculatz quantes lheits d’espitau averem podut crear dab la subèrcòst de l’EPR! Que da ua idea de çò qui pòt estar un aute monde!
 
En economia tanben arren non serà com abans! Mes las solucions prepausadas que son las deu monde de ger: sostiéner lo sector automobile a tot hòrt, lo transpòrt aerian. E cadun de dar la soa solucion entà tornar lançar la produccion, lo consum… com abans! Que parlam dab los indicators de ger (valors en borsa, PIB, corba de consum…). Que ploran sus la baisha deu consum shens se demandar çò qui ei indispensable e çò qui non n’ei pas.
 
Ajustem quauques expressions. Qu’ei ua “crisi màger» , “la mei grana dempuish la dusau guèrra mondiau”, “lo dèute public que serà gigant” etc… Non trobatz pas indecent de deishar enténer que lo Covid 19 averé la mendra semblança dab la crisi de 2008, qui era, estó sonque ua malaudia de l’especulacion?
 
 
Lo deute
 
Que jògui tanben que i aurà ganhants en aquera crisi; los medishs, com de costuma. Los messatges generós de sostien enviats per quauques bancas a destinacion deus particulars o de las enterpresas petitas en dificultat non son pas de bon créder. I credetz enqüèra vos a las bancas qui son au capcèr deus mei fragiles?
 
Los economistas, en los mèdias, que son concurrenciats per l’andada de vulgarizacion d’informacion scientifica a prepaus deu virus. Mes que vòlen guardar un imatge scientific. L’economia seré ua sciéncia! Donc qu’avem dret a analisis mei o mensh pertinentas. L’un qu’explica sus un gran canau de television francés que l’Estat ajudarà las enterpresas mes pas los “guits tòrts”. Un pauc de darwinisme economic! La crisi que servirà a’s desbarrassar deus inutiles.
 
D’autes justifican que son distribuits dividendes mentre que milions de personas perden lo lor tribalh. Ei aquò lo monde qui càmbia? Un aute explica que lo dèute nos plombarà per decenias. Que serem a víver a crèdit e que deisharem la factura tà las generacions qui vienen! Mes dempuish quantes decenias e vivem en minjar lo capitau naturau e ecologic collectiu au profièit de quauques uns tostemps mei rics? Ei economia de la bona aquò, ei economia virtuosa? Que hè decenias qu’empruntam a 0% a las generacions qui vienen e que vivem sus un eretatge qui guastam e desperdiciam. Non vedi pas perqué e hèn tant de brut a prepaus deu deute public? Que i a longtemps que vivem sus aqueth sistèma mes vertat ei, lo indicators economics deu moment n’ac prenen pas en compte.
 
Tanben, darrèr lo discors suu deute public qui creish, que sentim plan puntejar l’aute discors qui consisteish a díser que calerà har sacrificis, tribalhar mei. Que jògui que la question de l’alongament deu temps de tribalh que va tornar dab fòrça. E puish tanben las question ecologicas que riscan de non pas mei estar prioritàrias, se per cas n’estón un dia.
 
 
Compassion mediatica
 
La paradòxa que’s tròba tanben dens los messatges d’autosatisfaccion qui’ns distribuim. Que cau picar de las mans cada ser en solidaritat dab los qui suenhan. La compassion mediatica ei un produit a bon compte. Qu’ei en venta juste au ras deu taulèr de la solidaritat peu clic, sabetz la peticion en linha, la susmauta per hialat sociau. Corneille qu’averé segur escriut: “Que partim cinc sus Twitter e Facebook mes, promptament aprodelats, que’ns trobèm lèu 5000 followers en arribant au pòrt (USB)!”
 
La compassion mediatica, tà qué har? Tà’s desbrombar qu’èm dilhèu responsables collectivament d’ua politica qui a decidit de redusir los mejans en favor de la santat. Alavetz, vertat ei que podem reconéisher las errors passadas e afirmar que las volem reparar. Tant de bon! Còste çò que còste? Vertadèrament? La question vau d’estar pausada. Respóner que òc qu’ei plan mes pas en pensar que la factura serà pagada per d’autes.
 
Que m’arriba de pensar que la crisi qu’ei subèrmediatizada, subèrcomentada, pr’amor qu’ei enfin lo projècte collectiu qui mancava a ua societat qui non n’avèva pas nat. Cinisme? Lhèu. Tots los ingredients que i son: l’enemic cautelós e invisible, los eròis inatenduts, las victimas innocentas, evidentament, e los adjectius qui acompanhan tot aquò com “istoric”, “catastrofic”. E puish lo ton guerrèr. Que serem en guèrra! Darrèr que vienen donc los mots de solidaritat, engatjament, sacrifici…Mes que serà la solidaritat dens ua societat dispausada a sacrificar las libertats individuaus en per la securitat? La question qu’estó pausada dab los atemptats terroristas e que torna dab lo Covid 19.
 
 
Lo centralisme: lo remèdi
 
Paradòxa tanben quan s’i parla de préner en compte la disparitat territoriau deu problèma sanitari e quan entenem tantes elegits locaus demandar tostemps instruccions mei a l’Estat. Las collectivitats n’an pas pro de mejans, n’an pas pro de poders, qu’ei vertat; mes lo sistèma centralista qu’a hèit espelir uas generacions d’elegits formatats a esperar las instruccions de l’Estat. Un sistèma qu’a tendéncia a crear çò qui ei necessari au son foncionar e necessari a la justificacion de la soa existéncia. Quauques uns que son en capacitat de préner decisions. D’autes que volerén mes non n’an pas los mejans e lo poder. Que son minoritaris comparats dab los qui atenen sonque la decision de l’Estat e deus sons representants o la paraula deu president de la Republica! L’ideau per quauques uns seré que totas las decisions se podossin préner de faiçon unifòrma sus l’ensemble deu territòri francés. Mes tot aquò n’a pas nat sens. Lo virus, com la radioactivitat de Chernobil, se trufa plan beròi de las termièras quan serén presentadas com protectoras contra lo mau en question.
 
L’Estat que torna donc en fòrça! Ei aquò lo monde d’après? Que sembla hòrt lo monde de ger e quitament lo de delà ger. L’Euròpa absenta: perqué? Pr’amor las decisions europèas demoran enter las mans deus caps d’Estats. Donc s’ei paralizada qu’ei en rason deu replec deus Estats sus se-medishs.
 
E puish que i a lo retorn deu vielh departament! Ah lo departament sauvador! Roge, verd.
 
Las vertuts de la descentralizacion —se n’i a en aqueth domeni— non son pas debatudas. Arrés n’explican que la responsa descentralizada qu’a dilhèu permetut de redusir l’amplor de la crisi en Alemanha. E que demori prudent; qu’ac calerà verificar e analizar. Au contra qu’explican en quauques mèdias qu’en Espanha las rivalitats regionaus qu’averén accentuat la crisi! Ua afirmacion gratuita mes tan confortabla en aquera tempasada de replec estatau!
 
Totun, lo sistèma federau american qu’empacha lo president de préner decisions catastroficas. Qu’ei un element interessant en aqueth debat.
 
Alavetz a tots los qui vòlen contrapoders e qui denóncian la gestion francesa de la crisi que’us conselhi de pensar tanben aus poders descentralizats en mei deus autes.
 
 
La masca e las duas caras
 
En las paradòxas que i podem tanben comptar las famosas mascas. Que las deveram portar segurament pendent quauque temps. Ua masca perqué? Lhèu qu’ei com d’aver duas caras: l’ua entà’s protegir e l’auta tà protegir los autes. La dusau cara qu’ei ua vision optimista de l’Umanitat. Que credi meilèu que la masca serà prumèr lo signe de la menshidança cap a l’aute, qui ei lo perilh , lo portaire deu mau. E serà aquò lo monde nau?
 
D’aver duas caras qu’ei estar com Janus, lo diu roman de las duas caras. Qu’espia darrèr e davant. Qu’ei tanben lo diu de las fins e deus començars. Dens ua man qu’a un baston tà indicar lo camin e dens l’aute la clau tà obrir las pòrtas.
 
Que me’n vedi tà créder que de la crisi aquesta e sortirà un monde mei bon shens qu’agim besonh de har esfòrç deus grans e de granas remesas en question. Metem nos d’acòrd sus la direccion indicada per Janus e siam segurs que la clau qui tien a l’auta man non pòt pas obrir pòrtas quaus que sian. Que i a pòrtas qui deven estar barradas e qui non deveram pas jamei tornar obrir, particularament en los domènis economic e ecologic.
 
Que m’en vedi entà créder en la capacitat de l’umanitat a tirar rapidament las leçons d’ua crisi coma aquesta, mes qu’ac desiri hòrt. Totun, a quauques òras deu començar deu desconfinament/ desembarrament, que’n soi enqüèra a manejar la paradòxa e a’m díser qu’averí podut titolar aqueth article: “Que serà miélher ger!” o “Qu’èra miélher doman!”. Mes que demori optimista, “còste çò que còste!”.
 
 
 
Version longa de l’editoriau de la revista deu Partit Occitan Occitania. Article publicat sus david-grosclaude.com
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan Petit
13.

#12 Es la crisi sanitaria que fa desparlar d'unes professors ( e parli pas del professor Raoult que per ieu es un èroi) ?
A mon vejaire, cal pas faire umor que d'alhòrs es pas del mai fin, ambe la politica marrida del Macron que nos flegella a totes : salariats, professors, retirats... ( de segur pas als accionaris ! )

  • 2
  • 2
Emmanuèl Isopet
12.

#10 Trabalhar mai e ganhar mens? Parlas pels salariats supausi, pas pels accionaris, pensi ;)

  • 2
  • 2
Joan Petit
11.

#10 Vist ço qu'an ja fach lo Macron e la Macronalha fins ara, aquò es una remarca de bon sens !

  • 2
  • 1
Franc Bardòu
10.

#9 E ieu que, optimista, non o soi gaire mai qque tu, soi mailèu a pensar que o nos aprèstan pièger encara : trabalhar mai, ganhar mens, comprenes, es la crisi…

  • 5
  • 5
Guilhèm Thomas Tolosa
9.

Perdonaretz mon pessimisme : mas i aurà pas cap de "monde nòu". Lo monde contunharàn tant coma se fasiá "abans".

Considerar lo Covid19 coma punt particulièr me sembla - benlèu ailàs ?) - una vista de l'esperit.

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article