Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo mal diglossic

Eric Astié

Eric Astié

Escrivan. Rugbi, espanhòu, occitan e musica trad en Agen, Lengon e Bordèu. 20 participacions a l'EOE. Professor d'espanhòu e d'occitan.

Mai d’informacions
Nosautres antilhés, quora devem préner la paraula en public, un mal estranh nos sarra la gargamèla. Aquò’s pas solament lo trac que tot lo mond coneisson, puslèu una mena de trebolèri, de desdoblament del ieu: d’unes lingüistas lo dison “lo mal diglossic”. No’n morissèm, evidentament, mas ne patissèm totes. Apuèi, fasèm coma si, nos acostumam de viure amb aquel malèsser e d’un biais mai o mens conscient lo banalizam. Coma amb un vestit mal ajustat, nos sentissèm simplament maltrachits. Ça que la, per l’observaire estrangièr, la geina es evidenta.
 
Lo fenomèn se manifèsta de mantuns biaisses segon los individús. Aital, d’unes faràn mina de mespresar al mai fòrt la varietat baissa de la lenga e los qui l’utilizan. Franchimandejaràn amb aplicacion, manièras e faiçons. Ensajaràn d’esvitar tot biais de dire creòl qui poiriá corrompre o contaminar lor polida lenga “vielha França”: son los aristocratas del lengatge. En creòl los nomenam per derision, en los qualificar de “sénher (o) dòna soi”.
 
D’autres estimaràn melhor de se calar, puslèu que de passar per unes d’aqueles “negres bòlòkò”, aqueles “negres d’abitacion”, paisanàsses que non sabon alinhar doas paraulas de francés sens i “balhar còps de ròcas”, es a dire sens i mesclar qualque barbarisme mai correntament apelat “creolisme”. Son los entravats de la lenga francesa, las voses ascladas, la massa silenciosa.
 
D’autres encara, amb una sembla-desinvoltura, passaràn d’una lenga a l’autra per tant d’esvitar de s’envescar dins de biaisses de dire que mestrejan mal. Practican çò que los anglo-saxons nomenan code switching, quora non pertòca que lo vocabulari, o code mixing quora se tracta de torn gramatical, çò que los francofòns reviran indistintament per “alternància codica”. En creòl, los poiriam sonar los “mélwè”, los que te vos barrejan tot lor parlar dins una mescladissa indescriptibla, per çò que son eles meteisses plan “mesclats” amb aquelas doas lengas. Tan val mai dire que son los adèptes de la “repidginizacion” de la lenga creòla.
 
E que dire de tota aquela franja de pretenduts “intelectuals”, qui s’imaginan mestrejar coma cal la lenga francesa e se ronçan dins de vertadièras parlèras sens cap ni centena. Se fan remarcar per la dificultat qu’an de se clavar lo discors, coma son eles meteisses incapables de se resumir la pensada. Se perdon dins lor pròpia omelia. L’assisténcia que non i comprend brica, aplaudís qu’aplaudiràs per pòur de passar per ignara. Los discorses politics revèrtan a còps aquelas menganas: voides, cròis, insipids … e longs.
 
Lo mal diglossic se pòt manifestar per plan maites simptòmes encara.
 
Una tala insecuritat lengatgièra, una tala frustracion, una tension psicologica tan fòrta pòdon provocar un quequejadís en çò dels uns, una violéncia verbala ponctuada de bramadas e d’insultas en çò dels autres, e a còps un quite passatge a la violéncia fisica, quora l’individú, qui non capita de dire son franc valentin a son interlocutor, lo menaça e lo truca! Se tracta aquí de borrolhs associats al lengatge qui se trapan plan evidentament endacòm mai que dins las societats creòlas. Sonque que se fan mai corrents e mai sistematics en çò nòstre. La lenga ela meteissa ne pòrta de traças. Las evolucions semanticas son per exemple simptomaticas: “babiyé” (deu francés babiller) aquò’s francament s’invectivar, “kriyé” (crier) vòl simplament dire sonar. Se poirà “cridar qualqu’un al telefòn”. “Hélé” (en francés héler ) aquò’s bramar! Lo creòl de Martinica parla de “combat gueule” e per aquò far utiliza sos “zépon natirèl” es a dire que se retròba lo natural de “vielh negre” qui consistís en lançar a l’autre l’escòrna suprèma, totjorn en rapòrt amb lo sacrat. Aicí, la maire, e la fièra-trucs vertadièra non tarda de s’obrir!
 
E per l’escrit de qué ne vira? Que cal compréner per diglossia literària?
 
Quora se tracta de l’escrit, passar d’una pensada en creòl a una redaccion en francés es sovent una vertadièra tortura per nòstres escolans creolofòns. Quora devon redigir una composicion francesa, cossí se termejar e trobar la bona paraula entre lo creolàs de la campanha, lo creòl francizat del borg, lo francés creolizat de totòm e lo francés academic, qu’exigisson nòstres ensenhaires psicorigids, eles meteisses cadenats, atacats del meteis mal? Çò qui explica los “Creolisme!!!” rabioses dels correctors qui ponctuan de roge lo marge. Çò qui explica las frasas alambicadas, las ipercorreccions, lo vocabulari requist, sovent obsolet e fosc de qualques uns de nòstres “escriveires” qui se consideran vertadièrament coma d’autors e qui non pòdon encapar que lor trobar non passarà jamai las bòrnas de l’iscla.
 
Avèm encara los qui causisson d’escriure en creòl, non pas per la defensa e l’illustracion de la lenga, mas simplament per çò que mestrejan mal lo francés literari e que fa mestièr a lor ego subrepagelat d’estar, siá coma siá, dejós los lums de la scèna. En realitat non an res de dire, res de demostrar sus las beutats de la lenga, mas instrumentalizan aquela d’aquí per l’afirmacion de lor “ieu”.
 
Banhi ieu-meteis dins aquesta societat diglossica, non m’exclusi de totes aqueles que veni de descriure e soi tant mai a mon aise per ne parlar que o fau del dintre del sistèma essent.
 
Ça que la, la diglossia es mai que marrida. Pòt èsser lo quite ais de nòstre sens de l’escarniment, aqueste umorisme dels desesperats. Nòstres jòcs de mots an una sabor que nosautres sols podèm compréner. Per exemple, lo “fur et à mesure”  alemand / francés incomprensible pels primièrs locutors creòls es vengut “mizi an mizi”. Lo  ”coûte que coûte”  a balhat “kout qui lon”, “chemin faisant”  vendrà “chimen-chimen” et “courir comme un dératé” se transformarà en “courir comme un rat qui a perdu ses testicules pendant le cyclone de 1928”. L’una d’aquestas expressions qui jògan involontariament sus las doas lengas nos foguèt balhada per un escolan de dètz ans, eissit d’un barri desfavorizat:  ”Un bon chien vaut mieux que deux kilos de rat”! O auretz comprés, se tracta del provèrbi “Un bon tiens vaut mieux que deux tu l’auras”. Aquò’s Germain William qui dins On veyé boukousou an tan lontan, nos cita encara aquesta: “pwèl a kochon sé mannan la cité” per  “précaution est mère de sûreté”.
 
Aquesta diglossia non pòt èsser sancèrament negativa e d’unes escriveires talentoses ne sabon perfèitament traire profièit, amb una punta de sabor rabelaisiana qui reviscòla en passant la lenga francesa.
 
Favorizar al sen de nòstras societats lo passatge d’una diglossia traça a un bilingüisme assumit, ensajar d’assanir l’espaci de comunicacion malsanís, insalubre e fangós que l’istòria nos daissèt, ajudar a redusir las tensions sosjacentas dins totas nòstras relacions, ensajar de capitar d’escambis fluids, descomplexats, equilibrats, vaquí mon sòmi: aquò’s la perspectiva qui m’anima, la tòca majorala cap a la quala tiri amb aqueste pichon lexic. 
 
 
 

POULLET, Hector. Zakari : Mil mo kréyòl bòkaz = Mille mots du créole guadeloupéen de tous les jours. Ed, Art 2006. ISBN: 2-916237-15-1.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Volodin
11.

#9 Lo tipe que trabalha mal... e qu'es fièr de trabalhar mal... E que se crei intelligent...

  • 7
  • 4
Eric 971 Sentann
10.

Òc ben Guilhèm es una traduccion (sens la precision prealabla nhanhanhà que l'avèm manjada...) se vòl en occitan de l'AOC. Mon agís es doble = far conéísser la cultura antilhesa e testar l'estandard lingüistic fargat per l'AOC).
Esperam responsa de l'autor qui viu en Capesterre (Bassa Tèrra). Non pensi que i aja de problèmas.

  • 2
  • 4
Eric 971 Sentann
9.

Atz rason Volodon ! Es una escrocaria desvergonhada. Lo tèxte es signat Hector Poullet e los qui saben legir an comprés que l'autor es antilhés e pas occitan.
Manca la biografia de l'autor e sòus per pagar lo procès qu'es a montar contra Lo Jornalet. Seré un efèit de vòsta bontat de vos esligar la borsa per ns'ajudar ?
L'occitanisme me suberdeceb, vau pas un Crostet...

  • 5
  • 4
Crostet
8.

#7 Ca que la, Eric Astier es un autor segond, puèi qu'es lo traductor, se seguissent la terminologia utilizada de costuma en sciéncia bibliografica.

  • 3
  • 1
Volodin
7.

Se compreni ben, aqueste tèxt es pas d'Eric Astié, es d'Hector Poullet????
Donc i a un gròs, gròs problèma de presentacion e de coeréncia: l'autor que deu aparéisser sus aquesta pagina, amb son nom, sa fòto e sa biografia, cal que siá Hector Poullet, cal pas que siá Eric Astié...
Eric Astié a pas sa plaça sus aquesta pagina, es solament un traductor, es pas l'autor...
Es una vergonha, per la vida intellectuala, de presentar las causas d'una manièra tan confusa e tan bordelica. Aqueste biais de faire dona un imatge negatiu de l'occitanisme.

  • 8
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article