Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Capvath las estelas II

Eric Gonzales

Eric Gonzales

Eric Gonzales, licenciat en istòria e lètras classicas, escrivan, editor e traductor. A l’òra d’ara, que tribalha com expèrt a l’Institut Occitan d’Aquitània; qu’ei tanben membre deu Conselh lingüistic deu CPLO.

Mai d’informacions
L’aviéner de l’Univèrs
 
L’Univèrs qu’ei sosmetut a duas fòrças contràrias: l’expansion e la gravitacion.
 
L’expansion – lo fèit entà las galaxias de s’aluenhar las uas de las autas, com ac avem dejà vist – qu’ei devuda a l’energia desgatjada au moment de l’explosion deu Big Bang: lo son efèit, qui liberè tota la matèria condensada en un punt, que continua enqüèra uei, e qu’ei per aquera rason qui las galaxias e s’aluenhan las uas de las autas.
 
Per çò qui ei de la gravitacion, o atraccion gravitacionau, qu’ei ua fòrça d’atraccion enter los objèctes materiaus, qu’ei a díser ua fòrça qui’us atira los uns de cap aus autes, au par de la lor massa e de la distància a la quau e’s tròban l’un de l’aute (la gravitacion qu’ei mei hòrta quan la massa ei mei hòrta e la distància mei petita). Las galaxias que segueishen la règla e la gravitacion que las atira las uas de cap a las autas, aquera fòrça avent atau l’efèit contrari de l’expansion.
 
Se dab un còp de pè e lançam un balon en l’aire, prumèr que pujarà, puish que caderà: en prumèras qu’a prevalut la fòrça deu còp de pè, e en segondas la fòrça de la gravitacion, qui l’a empachat de pujar mei a de capsús e fin finala l’a hèit càder. Qu’ei logic: la fòrça d’atraccion de la Tèrra qu’ei mei hòrta que la fòrça d’un còp de pè.
 
Per çò qui ei de l’Univèrs, la question qu’ei de saber se, a un moment dat, la gravitacion e serà mei hòrta que l’expansion, arrestarà aquesta, puish produsirà lo movement invèrs, o se, au contra, la gravitacion ne serà pas pro hòrta entà arrestar l’expansion, qui, alavetz, e continuaré shens fin.
 
D’aquestes dus scenaris, quau ei lo qui correspon a l’aviéner de l’Univèrs? Eh donc, com la fòrça de la gravitacion e depend de las massas deus objèctes cosmologics e de las distàncias enter eths, e qui sabem que las distàncias aumentan, la responsa ad aquera question que depend de la massa deus objèctes qui compausan l’Univèrs. Mei exactament, dab un espaci enter las galaxias qui aumenta e ua massa globau qui ne vària pas, que depend de l’importància d’aquera massa per rapòrt a l’espaci qui ocupa l’Univèrs au cors de la soa expansion, qu’ei a díser de la densitat de l’Univèrs.
 
Qu’an calculat quina densitat e crearé a un moment dat un equilibri enter las fòrças d’expansion e de gravitacion; los sapients qu’an aperat aquera densitat densitat critica. Se la densitat de l’Univèrs ei inferiora ad aquera densitat critica, la fòrça d’expansion que prevalerà e las galaxias que continuaràn de s’aluenhar las uas de las autas de manièra infinida. Au contrari, se la densitat de l’Univèrs ei superiora a la densitat critica, que prevalerà la fòrça d’atraccion, a un moment dat las galaxias que deisharàn de s’aluenhar las uas de las autas, dinc a que tota la matèria existenta e’s concentre en un sol punt, com abans lo Big Bang. Peu moment, los sapients n’an pas podut calcular la densitat de l’Univèrs d’ua manièra satisfasenta.
 
 
La Via Lactèa
 
Via Lactèa qu’ei lo nom qui balham a la nosta galaxia. Que la podem véder, de l’interior, caphens lo cèu, dab la forma d’ua tralhada blancosa. Qu’ei ua galaxia en forma d’espirala com la màger part de las galaxias. Qu’a un diamètre de 85 000 annadas-lutz e que compta mei de dus cents miliards d’estelas. Sus Tèrra que’ns trobam a la periferia de la galaxia, dens un braç de l’espirala mentavut lo Braç d’Orion per’mor que contien la constellacion d’Orion coneguda deus òmis despuish tostemps, dab estelas famosas com Betelgeuse.
 
Dejà Omèr dens l’Iliada e l’Odissèa que mentavè lo nom d’Orion. De fèit, aqueste que vien de la mitologia grèca: Orion qu’èra un gigant caçador, qui’s proclamava lo mei gran caçador deu Monde. La divessa de la caça, Artèmis, que n’estó ofensada e que decidí d’enviar contra eth un escrepi, qui nhaquè a Orion mortaument. Zeus que n’estó empenat e que colloquè a Orion au cèu. L’escrepi tanben qu’estó collocat au cèu, e que deviengó la constellacion de l’Escrepi. Quan ua de las duas constellacions e’s lhèva sus l’orizont, l’auta dejà que s’ei cocada, de mòda que los dus rivaus ne’s pòden pas véder.
 
La Via Lactèa que compta sèt braç. Las estelas ne son pas repartidas d’ua faiçon unifòrma caphens la galaxia: que son mei nombrosas au centre que dens los braç.
 
 
Lo Sistèma solar: ua estela e nau planetas
 
Lo Sistèma solar qu’ei l’ensemble format peu Sorelh e las planetas qui’u viran au torn: de la mei pròcha a la mei luenhèca, Mercuri, Vènus, la Tèrra, Mart, Jupitèr, Saturne, Uranus e Neptun. Que i a duas categorias plan distintas de planetas: las planetas telluricas, Mercuri, Vènus, la Tèrra e Mart, que’s caracterizan per ua massa petita, ua densitat hauta e ua susfàcia arrocosa. Las autas, mei granas de hèra, que son planetas gasosas dab ua atmosfèra hèita d’idrogèn.
 
Atau medish, aqueras duas categorias de planetas que’s distingueishen clarament per las lors respectivas distàncias deu Sorelh. Las quate planetas telluricas que s’agropan près de la nosta estela, au lòc que las planetas gasosas e’n son mei aluenhadas, e mei aluenhadas tanben enter eras.
 
 
Las distàncias dens lo Sistèma solar e a proximitat
 
Entà apreendir las distàncias au sen deu Sistèma solar, hèm un comparèr: lo Sorelh qu’a un diamètre de 1 400 000 km; se redusim aqueste en lo dividint per cent miliards, qu’obtienem un melon de 14 cm de diamètre. En hant la medisha operacion entà las distàncias de cada planeta per rapòrt au sorelh, qu’obtienem las distàncias seguentas:
 
Mercuri que’s tròba a 5,80 m deu melon, Vènus a 10,80, la Tèrra a 15 m, e Mart a 22,80 m. De Mart a Jupitèr, que i a un saut puishqu’aquesta darrèra planeta e’s tròba a 77,80 m. Saturne, era, qu’ei a 143 m, Uranus a 287 m e Neptun, enfin, a 410 m.
 
Dab aqueths calculs que constatam clarament que las planetas telluricas e son hèra mei pròchas deu Sorelh que non pas las gasosas, e qu’aquestas e son mei aluenhadas las uas de las autas que non pas las telluricas; atau, ací tanben los dus grops que’s distingueishen clarament l’un de l’aute.
 
Hòra deu Sistèma solar que comença la nubla d’Orion, un sistèma d’asteroïdes glaçats (que n’i auré centenats de miliards caphens l’Univèrs) de qui e’ns vienen las cometas: aquera zòna que comença a 800 m deu melon e que va dinc a 400 km. Enfin, Proxima Centauri, l’estela mei pròcha deu Sorelh, dont avem dejà parlat, que seré a mei de 4000 km!
 
Per çò qui ei de la Lua, que seré a 4 cm solament de la Tèrra. Ne i a donc pas arren de comun enter lo saut de puç d’un viatge de la Tèrra tà la Lua, e los mejans qui caleré desplegar entà anar dinc a Proxima Centauri; qui mei, que i a ua grana diferéncia enter un viatge tà la Lua e un viatge tà Mart. Mes los viatges caphens l’espaci que i a pausa qui hèn saunejar los òmis.
 

Los viatges caphens l’espaci: un vielh saunei
 
Dejà l’escrivan Lucian de Samosata, un grècoroman deu sègle IIau de la nosta èra, qu’escrivó ua istoèra de viatge tà la Lua, en imaginant los abitants deu satellit de la Tèrra, a qui balhè lo nom de selenitas. Mei conegut qu’eth, Cirano de Brageirac que publiquè en 1657 un roman titolat États et empires de la Lune, on imaginava atau un viatge tau noste satellit: “Que m’aví estacat au torn un sarròt de fiòlas pleas d’arrós, sus las quaus lo sorelh e dardejava los sons arrais dab tanda fòrça, que la calor qui las atirava e m’enlairè tan capsús, qu’a la fin que’m trobèi en suspart de las mei hautas nublas.” En 1835, l’american Edgar Allan Poe qu’escrivè l’Aventura shens parièra d’un Hans Pfaall (The unparalleled adventure of one Hans Pfaall) on imaginava un personatge anat tà la Lua en balon, qui escrivè aus sons compatriòtas de la Tèrra: “Qu’èi un hardèu de causas a díser suu clima d’aquesta planeta, las soas alternanças estonantas de hred e de calor, aquesta claror solara qui dura quinze dias, implacabla e bruslanta, e sus aquesta temperatura glaciau, mei que polara, qui dura quinze dias tanben…”
 
Mes entà anar tà la Lua, que’s cau poder liberar de l’atraccion terrèstra, e ne’s pòt pas har dab arrós o a bòrd d’un balon. Jules Verne qu’èra conscient d’aqueth problèma e en 1865, dens lo son roman De la Terre à la Lune, qu’imaginava un viatge a bòrd d’un immense obús propulsat per un canon gigantesc.
 
Que caló enqüèra navanta ans entà qu’Hergé, l’autor de Tintin, e balhèsse ua idea pro exacta de la faiçon qui’s devèn passar los prumèrs viatges quauques annadas apuish, dens Objectif Lune (1953) e On a marché sur la Lune (1954), duas aventuras deu celèbre jornalista.

 
Quauqu’un qu’a caminat sus la Lua
 
En efèit, que caló aténder la segonda mieitat deu sègle passat entà que l’òmi estosse capable de concéber maquinas capablas de quitar lo sòu terrèstre dab ua fòrça superiora a la de l’atraccion terrèstra. En 1961, l’Union sovietica qu’enviè lo prumèr òmi caphens l’espaci: Iori Gagarin. Gagarin que hasó l’experiéncia de l’apesantor, qu’ei a díser que s’escapè de l’atraccion terrèstra; tornat, que declarè qu’avè l’impression d’estar penut a l’orizontau, e de qu’avè podut véder la Tèrra dab los continents e las mars.
 
A las darrerias de la segonda Guèrra mondiau, los alemands qu’avèn inventat ua fusea destinada a getar bombas, la V2. Los scientifics que s’interessèn au principi qui la gavidava e l’idea d’ua fusea propulsada per ua energia subergrana, en vistas de’s poder escapar de l’atraccion terrèstra, e abitada, qui podosse portar un equipatge e materiau scientific, que caminè. Dens los sons albums, Hergé dejà que s’inspirava de las V2’s. En 1969, Apollo 11, ua fusea lançada peus Estats Units e qui permetó lo prumèr viatge uman tà la Lua, qu’èra hauta de 111 mètres e que portava un equipatge de tres òmis, enter los quaus Neil Armstrong, lo prumèr òmi qui caminè sus la Lua.
 

E adara, anar mei luenh?
 
Despuish 1969, los òmis qu’avem lançat un sarròt de sondas entà estudiar la Lua, enqüèra, mes tanben Mart (on s’i hè Curiosity despuish dus ans dejà), Jupitèr e las planetas mei luenhècas deu Sistèma solar, atau com divèrs asteroïdes e cometas. Totasvetz, ne i a pas avut nat aute vòl abitat.
 
En 2004, lo president George W. Bush que decidí que lo son país enviaré òmis sus Mart de cap a 2015 o au mei tard 2020, mes la crisi economica actuau qu’a miat l’administracion americana a renonciar, peu moment, ad aqueth projècte.
 
Per aquò, las distàncias dens l’Univèrs, e dens la quita Via Lactèa, que son tan granas, que l’exploracion de la galaxia on vivem e preneré un temps qui passa de hèra la durada d’ua vita umana. Qu’avem dejà dit qu’a la velocitat de las sondas espaciaus actuaus, un viatge tà Proxima Centauri que duraré shishanta mila ans. De segur, dab lo progrès tecnologic, que’s pòt imaginar que dens lo futur los viatges e seràn mei rapides, mes a la quita velocitat de la lutz que’ns caleré ueit ans entà har l’anar e tornar. Las distàncias dens la Via Lactèa que’s mesuran en detzenats de milèrs d’annadas-lutz, o detzenat de milèrs d’annadas de viatge a la velocitat de la lutz. Los scientifics que pensan qu’ad aquera velocitat los viatjadors ne vaderén pas vielhs autan viste com sus Tèrra, mes n’èm pas près de saber construsir astronaus tan rapidas. Quauqu’un qui hasosse un tau viatge que’s deveré despartir de la familha, deus amics e autanplan de la quita Tèrra. E viatjar hòra de la Via Lactèa que seré enqüèra un aute ahar.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jig Mimbasta
6.

#5 … E òc, « triste aviéner » qu’ei exactament lo títol (mitat plasent, mitat seriós) d’ua(s) conferéncia(s) de Lawrence Krauss (Our Miserable Future) en las quaus e ns’anóncia la fin que descrívetz… mes tè, lo péger n’ei pas jamei garantit e entertant que n’i a per descobrir. (E de tot biaish, ne sèi pas tròp s’i vorrí estar quan lo Big Crunch tanpauc…)
En cambi, de que n’i a qui considèran seriosament la possibilitat d’un nombre infinit d’univèrs (donc, un multivèrs), dab ua petarrada de Big Bangs de contunh, literaument gessits de pas arren, en vertut de fenomèns quantics… Atau cada univèrs que seré finit (en adméter qu’agin tots las medishas leis fisicas, çò qui n’ei pas quitament segur), mes lo multivèrs be seré infinit.
P’fòuf…
E a jo, tè, ua beròja estela hueitiva qu’ei pro tà m’esmiraglar…

  • 2
  • 0
Eric Gonzales
5.

#4 Mercés peu vòste messatge. Qu'avetz lejut causas mei recentas que jo. Las mias honts n'indicavan pas ua acceleracion de l'expansion; atau, segon çò qui disetz, lo noste triste aviéner que seré lo d'un univèrs de mei en mei hred, dab distàncias a mei anar mei granas d'ua galaxia tà l'auta e d'ua planeta tà l'auta, dinc a que la darrèra estela e s'esténhia... Jo qui saunejavi d'un cicle en lo quau l'Univèrs e's retractèsse dinc a tornar tau nuclèu oficiau, qui après explosèsse en un navèth Big Bang, que soi drin decebut :-)

Qu'èi deishat per l'estrem la "matèria negra", per çò qui ei de l'"energia negra" ne n'aví pas entenut a parlar.

  • 1
  • 0
Jig Mimbasta
4.

Totun segon las darrèras novèlas de l'univèrs, be semblaré l'espandida que s'accelerèssi. E los astrofisicians que semblan de pensar que l'explosion iniciau ne sufeish pas tad ac explicar.
Purmèr, quan calculan la massa de l'univèrs, que tròban que supèra de luenh la massa de çò qui podem véder. La rèsta qu'ei “matèria negra”, i.e. invisibla : que'n mesuran los efèits, mes ne la veden pas enlòc.
Dusaument, tota aquera massa que vorré l’univèrs que's contractèssi, mes l'espandida que contunha e que s’accelèra shens que comprenin perqué au jorn de uei. Ua “energia negra” qui sembla d’estar l’encausa de l’acceleracion. Qu'estableishen la proporcion deu tot, haut o baish, a :
— matèria coneishuda (atòms) : 5%
— matèria negra : 25%
— energia negra : 70%
Valent a díser que los 95% de l'univèrs e son hèits de… non saben pas qué !
Que resumeishi tot aquerò hòrt mau pr'amor n’i vei pas guaire lutz, praubòt. B'espèri que nse'n haratz un article…

« [L]a crisi economica actuau qu’a miat l’administracion americana a renonciar, peu moment, ad aqueth projècte »…
Segon lo Pr Neil DeGrasse Tyson, lo sauvament de las bancas au mei hòrt que la crisi que costè mei que los 50 ans de budget de la NASA.
Totun los dinèrs ne son pas lo sol trabuc. Que son a s'avisar que los efèits deu arrais cosmics e son hèra mei nocius que n'ac avèn pensat : dinc e tròbin lo mejan de’us se virar, un viatge tà Mars de chic o mic sèt mes (e autandes tà tornar) que miaçaré hèra la santat deus astronautas. E l'apesantor tanben qu'ei ua cuenta màger, solide.

  • 1
  • 0
Occitan Heavy
3.

#2 ...deu paragraf ;)

  • 4
  • 2
Eric Gonzales
2.

#1 Òc. Suu brolhon qu'aví comptat Pluton, puish que l'èi suprimida, mes en desbrombant de corregir lo títol deu paragrafe.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article