CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 d'abril

Eric Gonzales

Dimenge, 7.2.2021 03h00

L’origina de las particularitats foneticas deu gascon (II)


Comentaris 21 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (19 vòtes)
carregant En cargament





Resumit de la prumèra partida: per un comparèr dab lo catalan e las lengas ibèroromanicas, qu’essagèi de demostrar quin las particularitats de la fonetica gascona dens la soa evolucion a partir deu latin ne presentan pas nada similaritat particulara dab las deu basco (a partir deu latin e deu protobasco).

 
Datacion de las particularitats foneticas deu gascon e substrat protobasco
 
En se basant sus las inscripcions sus las pèças de moneda, dus lingüistas, Jean-Pierre Chambon e Yan Greub qu’an fixat l’aparescuda d’aqueths trèits fonetics gascons a 600 au mei tard, “en un procèssus qui puja au mensh au periòde visigotic (ca sègle Vau)” (l’aparescuda, la difusion, puish la generalizacion d’ua innovacion fonetica qu’ei un procèssus qui’s hè en mei d’ua generacion). Que son datas hèra dorècas. Totasvetz, que’ns podem demandar perqué, se aqueras particularitats gasconas e s’explican peu substrat aquitanic, qu’ei a díser haut o baish protobasco, e caló aténder cinc o sheis sègles abans que lo substrat e joguèsse lo son ròtle. Perqué aqueras innovacions foneticas n’aparescón pas, metiam, dens lo prumèr sègle de l’ocupacion romana, quan la lenga de comunicacion normau de la poblacion èra l’aquitanic, mes au sègle Vau, quan l’aquitanic e devè aver terriblament declinat? Lo substrat qu’auré influenciat lo latin parlat en Novempopulania, non pas de tira après la conquèsta, mes au cap de quate sègles?
 
De mei, los istorians qu’an constatat au sègle IIIau, dens l’Empèri roman, ua arreviscolada de las lengas regionaus, com lo celtic o enqüèra lo siriac; ne sabem pas se aqueth movement e toquè la Novempopulania; en tot cas, se’u toquè, n’ei pas ad aquera epòca qui los trèits fonetics qui defineishen lo gascon aparescón, au contra de çò qui aurem podut pensar.
 
Mei qu’aquò, se un fenomèn com la caduda de [n] intervocalica en gascon e’s devè au medish fenomèn en (proto)basco, se en (proto)basco avè precedit e determinat çò qui’s passa en gascon, quin toponimes com CestonaLemonizGaldácanoSopelanaArgómanizLauquínizLemonaLázcanoTorranoAlbóniga (noms castelhans, respectivament, de las localitats nomadas en basco Zestoa, Lemoiz, Galdakao, Sopela, Argomaiz, Laukiz, Lemoa, Lazkao, Dorrao e Almike) e serén poduts arribar dinc a nosautes? Au contrari, se ns’arribèn, que podem pensar que’s prononciavan atau dens la hauta Edat mejana e que n intervocalica n’èra pas caduda en protobasco abans de càder en gascon, mes que cadó mei tard.
 
Se donc en protobasco e s’i podè prononciar ua n enter duas vocalas, quin aqueth substrat auré hèit que los gascons e deishèssen de la prononciar? Ne i a pas nada logica en aquò.
 
 
Basco, protobasco e aquitan
 
D’auta part, que poderé estar abusiu d’identificar completament aquitanic e protobasco. Ne’s pòt pas denegar que la lenga deus aquitans estosse emparentada au basco de uei lo dia; mes los especialistas deu basco, com l’autor de ‘queste libe, que considèran que lo basco ne puja pas aus dialèctes parlats d’autes còps dens lo territòri de la Biscaia, de Gipuzkoa o deu Labord, mes a ua lenga comuna qui aurén difusat los vascons de Navarra aus sègles Vau e VIau, dab la lor dominacion sus çò qui devè deviéner lo País Basco (e sus la futura Gasconha). Lo lor argument qu’ei que lo nombre pro baish de diferéncias enter los dialèctes bascos qu’amuisha que la division deu basco en dialèctes ei recenta, ne pòt pas estar anteriora a l’arribada deus romans, per exemple. Sol l’ancèstre de ‘quera lenga comuna, parlat aus darrèrs sègles de l’Antiquitat, que s’amerita donc stricto sensu lo nom de protobasco, lenga parlada en Navarra peus vascons. Ne caleré pas donc parlar de substrat protobasco, tau gascon, e enqüèra mensh de substrat basco, com ac hèn daubuns, mes de substrat aquitanic.
 
 
Conclusion generau
 
Dens las particularitats de l’evolucion fonetica qui mia, de l’ua part, deu latin tau gascon, e de l’auta part, deu protobasco (empronts au latin includits) tau basco, que son los medishs fonèmas o grops de fonèmas qui son concernits, mes que constatam tot còp qu’evolucions identicas o analògas e s’encontran tanben en ua o mei d’ua lenga ibèroromanica. Non i a nada evolucion fonetica qui concernesca lo gascon e lo basco sols, hòra, bahida, la deus grops consonantas + r (LIBRU(M) > basco liburu, gascon libe).
 
Que cau donc estremar l’accion d’un substrat dit “protobasco”, en realitat aquitanic. Que i podem véder mei simplament l’activacion de tendéncias existentas dens lo latin parlat en Ispania e en Novempopulania a las fins deu Baish Empèri roman e au prumèr sègle de l’Edat Mejana, en un contèxte politic pro troblat entà que la regionalizacion de la lenga de Roma e’s sia poduda accentuar. Ne sembla pas guaire versemblable d’evoca l’influéncia, après sègles de romanizacion, deus substrats, hèra diferents, de las regions concernidas, qui aurén tots balhat evolucions parallèlas. D’aulhors, quauques uas de las evolucions foneticas descriutas en aqueste article, que las tornam trobar aulhors dens la Romània (l’ensemble romanic).
 
 
 
 
 
Aqueste article e lo precedent que son l’adaptacion d’ua ficha de Wikigram, lo men wiki de gramatica.
 
 
Addendum
 
Taus qui ajan enveja de’n saber mei, que volerí desvolopar ací la darrèra frasa de la mia conclusion: “quauques uas de las evolucions foneticas descriutas en aqueste article, que las tornam trobar aulhors dens la Romània (l’ensemble romanic).” Ací los fèits qui èi podut amassar:
 
1) [f] > [h]: qu’existeish en parlars sardes qui i a, com nse n’assabenta aqueste libe d’Eduardo Blasco Ferrer. Mei qu’aquò, que n’i a un cas en francés: DEFORIS > dehors.
 
2) [ll] > [ɖɖ] en sarde e en divèrs dialèctes deu Sud de l’Italia. Òr, segon Chambon e Greub, en protogascon, [ll] que passè a [ɖɖ] abans de’s realizar [c] (notat th) en posicion finau e [ɾ] en posicion intervocalica. D’auta part, lo romanés que mantien eth tanben ua diferéncia enter los resultats de [l] e los de [ll]: dens lo prumèr cas, lo resultat qu’ei rfericit “urós” (cf. catalan feliç, castelhan feliz, etc.); dens lo segond cas, qu’ei l o [Ø]: STELLA > stea “estela”, STELLAS > stele“estelas”.
 
3) La caduda de [n] intervocalica qu’existeish en parlars sardes qui i a: que la mentau lo libe d’Eduardo Blasco Ferrer dejà citat.
 
4) la r iniciau que pren ua protèsi vocalica en sarde: RIDERE > arríedearríere “arríder” (qu’ac podetz véder ací). Qu’ei parièr en aromanés, ua lenga romanica pròcha deu romanés parlada aus Balcans: ROMANU(M) > ar(ã)mãn > armãn “aromanés” (qu’ac podetz verificar ací). Ne i pas nat redoblament de r en aromanés, per’mor que rr ne i existeish pas, bahida per influéncia de la fonetica eslava.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris

9 de febrièr 16.19h

#20 Mmmmh... Estranh aqueth messatge en basco qui comença en tutejar e segueish en vosejar. Enquèra un qui hè lo troll? Ne m'estonaré pas, be n'i a mes qui viran per ací que non pas per las seuvas escandinavas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 00.03h

Gau on deneri,

Nik eztiat baskoien substraik onartzen zenta eskualduna nuzu eta kitto. Ze debru duzu hori guzia ? Nork erran dizu ene arbasoak ez zizuela hemengoak eta eztakit nondik jin zizuela ? La hostia coño !...... Kaka xaharra, ohartzen nuzu behar ba hegoaldekoa nuzula azken fiñan. :-(


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de febrièr 23.09h

I'm english and I love all the different languages you're using, it's such a fun!
Occitan and gascon people are all french anyway! As well as catalan people are spanish, obviously.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de febrièr 22.30h

#17 Pues sí señor, hablo y escribo correctamente el occitano, a diferencia de los “sabichones patriotas gascones” que tan bien dominan el francés, y que más les valdría practicar la lengua que tanto dicen amar. Soy occitano, y si escribo español es porque hay aquí quien escribe en francés. Cuando defiendan sus argumentos de separatismo gascón en gascón, y no en francés, dejaré de escribir en español, hala!


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de febrièr 21.55h

#15 Curioso los que quieren darnos lecciones de moralidad no sepan ni una palabra del famoso "occitano de Gascoña" y lo digan en español de Madrid, sin hacer ningun esfuerzo para saberlo un poquito, por cortesia.

¡Arriba España señor castellano!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de febrièr 20.27h

#7 No hablo francés ni quiero hablarlo, me interesa el occitano de Gascoña. Y no creo que sea menos occitano o gascón por no hablar francés como usted ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de febrièr 20.22h

#14 Curioso que los que niegan la occitanidad de los dialectos gascones tengan tanto apego al francés, no?


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de febrièr 21.08h

#4 Entà ne pas desagradar aus qui ne son pas contents de léger francés sus aqueth site, que'us poish compréner. Que'vs prègui de'm desencusar.

Adishatz Sénher Gonzales,

Atau qu'èi lejut la dusau partida deu vòste article. Las ipotèsis qui apresentatz ne son pas sonque ipotèsis e qu'ètz drin peremptòri quan acertenatz, en tot clavar : "Que cau donc estremar l’accion d’un substrat dit “protobasco”, en realitat aquitanic. "

Aquò qu'ei lo vòste sens e pas briga ua conclusio... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de febrièr 20.34h

#12 com hèra de mots en basco nt > nd


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de febrièr 19.57h

#11
Compde******


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Eric Gonzales

Eric Gonzales logo rss

Eric Gonzales, licenciat en istòria e lètras classicas, escrivan, editor e traductor. A l’òra d’ara, que tribalha com expèrt a l’Institut Occitan d’Aquitània; qu’ei tanben membre deu Conselh lingüistic deu CPLO.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions