Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La polemica sus l’“islamogauchisme”

Eric Gonzales

Eric Gonzales

Eric Gonzales, licenciat en istòria e lètras classicas, escrivan, editor e traductor. A l’òra d’ara, que tribalha com expèrt a l’Institut Occitan d’Aquitània; qu’ei tanben membre deu Conselh lingüistic deu CPLO.

Mai d’informacions
Lo 14 de heurèr passat, Frédérique Vidal, la ministra de l’ensenhament superior, que declarè sus CNews qu’anava demandar au CNRS ua enquèsta sus “l’islamogauchisme” a l’Universitat. Lo 16, davant l’Assemblada nacionau, qu’anonciava que comptava de demandar “un bilanç de l’ensemble de las recèrcas” qui’s hèn a l’Universitat, en vistas de distinguir “çò qui ei recèrca academica e çò qui ei militantisme e opinion”. Quauques dias apuish, que precisava la soa pensada, com ac podetz léger ací.
 
Çò qui mei me tesica ací qu’ei que semblan d’estar pòcs los qui an comprés que s’ageish d’ua manòbra entà accentuar las divisions existentas a l’endehens de l’esquèrra, dont, tà har brac, ua partida e’s pòt sentir ciblada per l’anament de la ministra e ua auta, pensar que tribalhs universitaris qui i a e pausan a tot de bon questions. Que sembla l’absurda polemica suus menuts deus restaurants escolars de Lion qu’avosse la medisha tòca: dividir, e tanben har paur a l’opinion dab ua decision presentada com ideologica, e mei qu’aquò extremista, de las parts d’un maire ecologista. Que s’ageish en realitat d’ua mesura qui prengó dejà lo precedent maire Gérard Collomb: qu’estó brombat, mes n’empachè pas la polemica de durar quauques dias, dab, au cap de davant, l’execrable Darmanin, com se los menuts deus restaurants escolars èran de la competéncia deu ministèri de l’Interior, e Jean-Baptiste Moreau, neuridor de bestiar e deputat de la Cruesa, qui ac assimilè a las campanhas anticarn.
 
Que cau donc estar conscients qu’èm davant ua manipulacion de las parts deu govèrn, dilhèu argansada de l’Élysée estant, entà apregonir las fracturas dens l’esquèrra. Per aquò, un còp aquò dit, n’ei pas defendut de’s pausar questions sus tribalhs universitaris recents qui i a. Que pensi, en especiau, aus estudis dits descoloniaus (qui, segon Pierre-André Taguieff, n’an pas, de mei, aportat guaire arren a la coneishença de la colonizacion; qu’ac ditz ací) e a l’apròcha de la question deu racisme e de las discriminacions dont ei a l’origina. Pierre-André Taguieff que parla de “psèudo-antiracisme”, dab rason ce’m sembla; en tot cap, quins mots e cau emplegar tà qualificar ua retorica segon la quau los blancs e son tots, chic o mic, racistas, e los non-blancs ne’n pòden pas estar, e qui afirma que i a dens las societats europèas un grop majoritari (tà har brac, los racistas (blancs)) e grops minoritaris (los “racizats”)? Que’m sembla, a jo qui ne soi pas un saberut de la question deu racisme mes qui èi lo dret d’aver ua opinion com tot ciutadan, que n’ei pas en dividint lo monde, en los montant los uns contra los autes, qui haram recular lo racisme. Lo combat contra lo racisme e las discriminacions, que l’avem a ganhar tots amassa, e que’m reconeishi dens l’antiracisme de SOS Racisme, deu MRAP e de la LICRA, fondat sus l’idea de fraternitat; per contra, dens l’antiracisme d’ua Rokhaya Diallo, sortit de la vision descoloniau, ne m’i reconeishi pas. Mei amplament, que pensi que caleré tractar la question de las discriminacions dab l’ensemble de la question de las inegalitats (e shens desbrombar las discriminacions dont son victimas las lengas de França, mes los navèths “antiracistas” ne parlan pas jamei d’eras, com se un “racizat” ne podè pas parlar occitan o breton).
 
 
Ua Occitania entà tots
 
Com occitan desirós de bastir lo men país, que refusi de véder la societat estrocicada. Que soi, tà plan díser, jacobin, a favor d’un jacobinisme occitan qui aja tà objectiu ultime ua societat on tots parlen occitan, on la lenga e la cultura nosta e sian l’ahar e la proprietat de tots, e non pas ua societat on los uns e sian occitans, e los autes, membres de minoritats qui’s tienen a l’endehòra de la lenga e de la cultura d’Òc. Contra la pretension de la França qui vòu que lo francés sia la clau de l’universalisme, qu’ei a un universalisme occitan qui saunegi[1].
 
Tà l’auta setmana, que poderatz léger la seguida deu men article sus las lengas provinciaus dens l’Empèri roman.
 
 
 
 
 
[1] Jacobinisme que vòu tanben díser centralizacion; que precisi que ne saunegi pas, per venciva, a ua Occitania centralizada!
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Astrau Peiròla
11.

#10 M'agrada de vèire tant de fauçei novèlas dins aquest messatge. Non, degun a jamai dich que lei terroristas islamistas èran mai victimas que borrèu. Es la drecha que ditz que la senèstra fa aquò car la senèstra, materialista, fa d'analisas sus leis estrategias islamistas o lei rasons dau radicalisme. Mai coma sempre, es prés solament lo ponch de vist dominant, aqueu dei medias e dei cronicaires, aqueu de drecha.
Parierament, es la meteissa senèstra qu'es a luchar per lei drechs politics dins leis autrei pais coma justament Tunisia, Egipta, o Maròc, o Iran.
E encara parierament, l'article promier fa una error : La senèstra fa pas de classificacion, mai utilisa leis estudis que son fachs sus lei sistèmas de classificacion e d'ierarquisacion per parlar de la realitat. E de mai leis estudis sus lo racisme dién pas qu'existisson una categoria de racistas e una categoria de racializats. Dién puslèu que lo racisme coma sistèma sociau racialisa de partidas de la populacion segon un modèle, adoncas fa de grops, e cada grop a una plaça particulara. Lei blancs son favorisats, leis arabes, lei negres, lei jodieus son racialisats (Car lo blanc es considerat coma estandard) e son discriminats.
Es pas "Les racistas" blanc còntra lei racialisats, es que lei blancs son lo grop lo mai enaut dins la ierarquia naissuda dau sistèma coloniau que creèt e establissèt lo racisme an un nivèu globau.

  • 0
  • 0
Marcèu Vilars
10.

Aquel mond nos venon faire de leçons de tolerància e "d'amor revolucionari" en França, anant fins a dire que los terroristas islamistas son mai de victimas que de borrèu, quora tendrián pas 5mn en libertat dins l'Argeria de Botefliqa, la Tunisia de Ben Ali, lo Marròc de Mohamed VI, l'Egipte de Sissi, La Siria dels Al-Assad etc. Una panta d'ipocritas, de mèma farina que los estalinians, los maoïstas d'autrescòps e los polpotistas, qu'an totes las mans comoloas de sang.

  • 9
  • 3
Gaby
9.

#2
"Un esquerrista es fondamentalament atèu" => Non.

  • 6
  • 2
lo fabre olargues
8.

colonialisme? descolonialisme?
Aquò es una question central dins frança ueì, e frança pòrta aire de responsas , e se pausa pas de questions ça que la. Als estats units han lo meriti de portar aquel sicut a l'universitat. E tanbe han lo meriti d' estudiar Franz Fanon del quel aquì degun ne vol parlar. Mas se los occitan l'haviem legit , hauriem nosautres ligats nòstra lucha ambe la lucha anticolonial dels africans fa longtemps.( Per los que lo coneissen pas ,Fanon es un martiniquès que traballava coma medic a Algièrs pendant la guerra d'independencia .Menbre de FLN escriguèt :"les damnés de la terre", "masques noirs masques blancs".
De legir.

  • 3
  • 0
David Tolosa
7.

Alain Soral e génération identitaire son consents amb vos.
De fach, se pot èsser un artista de gèni e un racista (Céline)
Se pot quitament esser un filosòf de gèni e un nazi (Heidegger)
Cambia pas res a l'infamia.

  • 9
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article