Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Las lengas provinciaus dens l’Empèri roman (II)

La manifestacion mei clara d’aqueth “regionalisme aquitan” qu’ei ua pèira quilhada descobèrta a Hasparn (País basco), qui ns’assabenta de la creacion d’ua navèra província, la Novempopulania, suu territòri deus aquitan
La manifestacion mei clara d’aqueth “regionalisme aquitan” qu’ei ua pèira quilhada descobèrta a Hasparn (País basco), qui ns’assabenta de la creacion d’ua navèra província, la Novempopulania, suu territòri deus aquitan
Eric Gonzales

Eric Gonzales

Eric Gonzales, licenciat en istòria e lètras classicas, escrivan, editor e traductor. A l’òra d’ara, que tribalha com expèrt a l’Institut Occitan d’Aquitània; qu’ei tanben membre deu Conselh lingüistic deu CPLO.

Mai d’informacions
Que’vs parlavi, duas setmanas a, de la renaishença de las lengas e identitats provinciaus au sen de l’Empèri roman a la fin deu sègle IIau e au començament deu sègle IIIau, devuda a las dificultats de tot ordi de l’Empèri. Que vedom lo cas deu celtic, e deus pòcs indicis qui avem de la soa renaishença. Uei, que’ns vam encuentar de l’aquitanic, la lenga deus aquitans, lo pòble qui ocupava l’espaci enter Garona e Pirenèus abans la conquista romana.

 
Totun com lo celtic, l’aquitanic ne s’escrivè pas, mes com dens lo cas deu prumèr, entau segond que percebem, mercés a las inscripcions, ua resurgéncia en aquera tempsada de la fin deu sègle IIau e deu començament deu sègle IIIau. Aquiu com a las zònas celticas que constatam un abonde de noms de persona autoctònes. Mes aqueth desvelh “identitari” aquitan que’s manifèsta subertot per la renaishença deus cultes locaus, dab inscripcions qui citan los noms deus dius autoctònes e’ns permeten de conéisher lo panteon pirenenc.
 
Aqueras inscripcions de caractèr religiós que’s tròban quasi totas en Bigòrra, Comenge e Coserans, çò qui permet de pensar que hòra de la zòna pirenenca la romanizacion èra hèra avançada, e l’aquitanic, en consequéncia, avè reculat hèra – ja que’s preténdia sovent lo contrari –.
 
Mes la manifestacion mei clara d’aqueth “regionalisme aquitan” qu’ei ua pèira quilhada descobèrta a Hasparn (País basco), qui ns’assabenta de la creacion d’ua navèra província, la Novempopulania, suu territòri deus aquitans, a l’excepcion deu Medòc, de Bordèu, deu Labrit e de la Gasconha tolosana, qui devèn estar territòris pregonament celtizats – cèltas que i èran dejà presents au moment de la conquista romana – e romanizats.
 
Segon lo tèxte d’aquera pèira quilhada, un Verus, delegat peus abitants au près de l’emperador, qu’obtiengó d’aqueste la creacion d’aquera província. Ne’n coneishem pas la data precisa, mes que puja haut o baish a la fin deu sègle IIIau, qu’ei donc posterior au periòde de renaishença de las lengas provinciaus. Que cau d’aulhors relativizar lo sens d’aqueth acte: que s’inscriu dens l’encastre d’ua reorganizacion administrativa totau de l’Empèri, basada sus províncias mei petitas e mei nombrosas que non pas au davant, reünidas en “diocèsis”, eras medishas gropadas en “prefecturas deu pretòri”. Atau, la Novempopulania que hasè partida de la diocèsi de Viana, era medisha gropada dab autas quate diocèsis au sen de la Prefectura deu Pretòri de las Gàllias.
 
Lo tèxte de la pèira quilhada qu’enumèra los títols d’aqueth Verus: qu’èra flamin (prèste), duumvir (magistrat) e questor (encargat de las finanças). Aqueths títols que son tots títols romans e Verus qu’èra donc un ciutadan roman de haut reng (lo son nom n’a pas arren d’aquitan, d’aulhors). Lo tèxte de la pèira quilhada qu’ei en latin, com lo de las inscripcions religiosas pirenencas. Atau, se la renaishença deus cultes locaus, la navèra vòga deus noms de persona aquitans e fin finala, decennis après, la creacion d’ua navèra província e son las mustras d’ua renaishença “lingüistica” e mei qu’aquò “regionalista”, que cau compréner aquera renaishença qu’ei lo fèit de las elitas romanizadas, non de las massas ruraus (mutatis mutandis, qu’ei un situacion qui podem comparar dab la de la renaishença felibrenca e occitanista). En despieit d’aquera renaishença, l’aquitanic ne suberviverà pas qu’en çò qui apèran uei lo dia lo “País basco nòrd” o Iparralde.
 
 
 
Tà l’aute dimenge: la renaishença de las lengas provinciaus a l’Orient roman.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Nas de Guit
11.

#9 Bon ser, Falip. Ne vse'n detz pas: lo qui critica a #3 (e qui s'i torna a #8 e probable a #10) qu'ei un praube gojat amar de non pas aver jamei podut publicar un article sus Jornalet: ne sap pas díser arren de senat. Quan seré en comentari.

  • 0
  • 5
Joan-Miquèu Muret
10.

#9 : ''Nosautres en Catalunya que vos agachem amb tristesa'' Euh...tu représentes combien de personnes excatement? Tu es le porte-parole de la Catalogne? On vous donne des pistes pour vous améliorer, servez-vous en plutôt que de vouloir savoir qui a la plus grosse!

  • 7
  • 13
Falip Malvesí
9.

#8
E vos, qué fasètz tà la lenga vostra ? Al mensh els que escrivon dins Jornalet fan qualquaren tà la lenga que los ancessors non lor an transmesa. Nosautres en Catalunya que vos agachem amb tristesa.

  • 12
  • 7
Peter Aubiet
8.

#5 C'est bien votre problème, vous n'acceptez pas la critique ni la remise en question...le gars note juste que le verbe ''deishar'' est très souvent mal écrit...et il a raison! Pourquoi ne pas prendre en compte les remarques qui vont avancer, on peut tous s'améliorer! Chacun reste dans son coin avec ses convictions, personne n'évolue et c'est très triste...Il faut encourager les initiatives pour les langues d'òc mais aussi s'améliorer en langue, toujours!

  • 8
  • 10
Gaby
7.

#5
Euh, là ce n'était pas moi., par contre. D'ailleurs je n'ai pas lu l'article de Gonzales, l'histoire n'est pas ma spécialité et en effet il s'y connaît mieux qu emoi.
Mais ça m'apprendra à troller, tè.

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article