Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Los maridatges tsigans n’agradan pas a Marlène Schiappa

Eric Gonzales

Eric Gonzales

Eric Gonzales, licenciat en istòria e lètras classicas, escrivan, editor e traductor. A l’òra d’ara, que tribalha com expèrt a l’Institut Occitan d’Aquitània; qu’ei tanben membre deu Conselh lingüistic deu CPLO.

Mai d’informacions
Jean-Marc Schiappa (vadut en 1956) qu’ei trotskista lambertista: que milita en aquera branca jacobina integrista deu trotskisme francés. La soa hilha Marlène Schiappa qu’ei ministra delegada, encargada de la ciutadanetat. L’arreproèr segon lo quau los gats ne hèn pas cans que’s verifica ací: Marlène Schiappa qu’ei era tanben jacobina de la tendéncia dura.
 
De 2017 a 2020, que s’ocupè au sen deu govèrn d’Édouard Philippe de l’egalitat enter òmis e hemnas. Mes que’s devó pensar qu’avè a aquesir competéncias e sabers navèths e dejà en 2018 que coescrivè un libe sus la laïcitat. Ailàs! Segon Jean Baubérot, istorian especialista de la laïcitat, aqueth libe que demostrava sustot que n’avè pas comprés lo subjècte. Que’u permetó parièr de deviéner, dens lo govèrn Castèths, ministra delegada encargada de la ciutadanetat.
 
Marlène Schiappa que’s hasó conéisher tanben per aver causit l’emission de Cyril Hanouna sus C8 tà defénder las mesuras de Macron au darrèr de la crisi deus Gilets Jaunes. Hèra criticat peu baish nivèu de la soa emission –ja qu’aquesta e sia populara–, Cyril Hanouna qu’ei, quauques temps apuish, citat per Marlène Schiappa com l’animator qui caleré tà arbitrar lo debat de l’eleccion presidenciau de 2022. Deus qui critican a Hanouna, era que ditz que s’ageish de “racisme de classa”. Un argument incomprensible: lo pair de Hanouna qu’èra medecin e sa mair que hasè anar ua botiga de vesticis de luxe.
 
 
Un documentari e ua letra au CSA
 
Los diferents grops tsigans (gitanos de lenga espanhòla o catalana, manoshs d’originas divèrsas qui an sauvat la lenga romani ancestrau) que forman en França ua minoritat nacionau. Per segur, qu’ei illusòri de saunejar a ua reconeishença legau de las parts de la Republica francesa de la situacion de minoritat nacionau deus tsigans. La reaccion jacobina que risca meilèu d’estar: “En França, ne i a pas nada minoritat nacionau”, en con·honent l’existéncia objectiva d’un grop e la soa reconeishença per la lei.
 
Tà plan díser, los tsigans ne demandan pas aquera reconeishença. Per venciva, la lor volontat de sauvar la lor especificitat culturau qu’ei evidenta, tot en demandant l’egalitat de drets e de devers dab los ciutadans francés.
 
Aqueste ivèrn passat, ua cadena de la TNT que difusè un documentari titolat Incroyables mariages gitans. Ne l’èi pas vist e ne sèi pas qué vau. Marlène Schiappa, era, que’u vedó e qu’escrivó de tira ua longa letra de protestacion au CSA en criticant mei d’ua causa. Prumèr, que lo documentari e parlèsse de la ceremonia dita deu mocador, dont la tòca ei de provar la virginitat de la gojata qui’s marida. Com progressistas, que podem non pas aimar aquera ceremonia, mes çò qui destorbava a Marlène Schiappa, qu’èra que se’n parlèsse. N’ei pas lo tot: Marlène Schiappa que’s planhè que quauques uas de las gojatas qui’s maridavan, dens lo documentari, n’estossen pas majoras. Qu’avè devut desbrombar que non i a guaire, la lei francesa que permetè a las gojatas de’s maridar a quinze ans. Au nom de qué los tsigans e deverén adaptar las lors costumas ancestraus aus tribulòcis deu dret francés? Au nom de la Republica.
 
Dens la soa letra, que criticava tanben que la ceremonia deu mocador estosse presentada com “lo vertadèr moment deu maridatge, au mesprètz de las leis de la Republica”. E que perseguiva: “Los nostes tèxtes que son clars: lo maridatge que’s deu celebrar a la maison comuna, enter personas majoras, en ua sala ubèrta au public. La celebracion deu maridatge que transfòrma duas personas majoras e consentas en espós efectius”. En escrivent aquò, la ministra qu’amuishava que ne coneish pas lo dossièr, puishque lo 8 de deceme 2009, la Cort europèa deus Drets de l’òmi que reconegó au mensh implicitament la valor legau deu maridatge tsigan en estimant que María Luisa Muñoz, gitana e ciutadana espanhòla, e devè crubar la pension de reversion deu son marit (segon lo rite gitano) defuntat. La Seguretat Sociau espanhòla que l’ac denegava. Marlène Schiappa que se’n seré devuda assabentar.
 
Òh! ce diseràn, aquera hemna politica jacobina que cridasseja, mes n’a pas l’intencion de miar ua accion deliberada contra l’existéncia deus maridatges gitanos. Qu’ei vertat: se lo govèrn e s’atacava aus maridatges tsigans, la revòlta que seré generau dens los tsigans de l’un cap a l’aute deu país. Marlène Schiappa que n’ei conscienta; çò qui la desranja, envuglada qui ei per la soa ideologia jacobina, qu’ei que se n’i parle, e que’s sent obligada d’ac denonciar. La soa passion per l’egalitat republicana ne la miè pas, per venciva, a lhevar la votz entà denonciar l’insalubritat de hèra d’airaus d’arcuelh reservats aus manoshs.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Bodiu
2.

Aviam tanben aquela tradicion dins Carcin bàs e naut, me rementi de quand èri pichon, la beleta minjava pas ambe nosaus, aquò rai i calguèc temps per se sietar ambe nosaus...

  • 5
  • 0
Loïson Ispora
1.

Quan recebèm monde a casa la mia mair, com ac hasè tanben la soa mair, que serviva lo repèish puish que minjava sola a la cosina. E que se n'anava pertot atau per noste. Que hasè partida de la tradicion (pirenenca? gascona? occitana?), la practica qu'a desapareishut e que son chics los qui se'n planhen.

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article