Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Cultura occitana e modernitat?

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
Lo jornalista culturau occitan me parlava de Jansemin: “Coma explicar que los quites artistes occitans coneishin tant mau Jansemin e la literatura occitana?” E pui de tira ajustèt: “Fau díser que s’agradan mei de héser causas de las modernas que pusquin agradar au monde de uei”
 
Jansemin recatat au cabinet de las causas vielhas au nom de la modernitat regnanta...
 
Una ideia que, ja, Gric de Prat rencontrèt a còps, dab lo son espectacle “Viatge en Aquitània”: una passejada istorica e poetica dens la cultura occitana de gèir a doman. L’espectale parla, solide, d’eveniments o d’artistas daus sègles passats e  tòca, sovent, una musica dau passat, tradicionau o classica. Qu’una brava partida de l’espectale sii creacion musicau o literària, aquò rai! Que sas ideias siin de las valors universaus e de tot temps, aquò rai! Se parla dau passat, es hèit praus vielhs e pòt pas sonque desgostar los joens.
 
Vielhòt? Folcloric? Passeïsta?
 
Diu vivant! Quau desconeishença daus joens que non pas de pensar que sonque son virats de cap a uei en tot mespresar tot çò dau passat! Un joen “èster uman”, damòra un “èster uman”,  gessit d’una cultura occitana (e auta) millenària. Pòt pas escapar a aquesta filiacion que sa coneishença l’ajuda a se compréner e a se bastir. D’un biais conscient o pas, tots los joens ic saben, i a pas sonque de véser lo curioser daus petits de cap a l’istòria daus pairs.
 
Quau cultura occitana volem promòver? Una cultura es pas hèita sonque d’una lenga: de sègle en sègle, e dempui la debuta, populària o sabenta, se son apitats una literatura, de las cançons, de las musicas eca. Fin finau, lo que coneish un chic la cultura occitana i tròba una vista particulara dau monde, una pensada que li aparten e un umanisme pròpri.
 
Atau lo biais de díser las causas es pas tant important que non pas  lo contengut: tot expression artistica es de las bonas, que sii de las modernas o de las vielhas o encara de las modernas apitadas en partir dau passat. Mes ignorar la quita cultura me pareish impossible per lo que se vòu exprimir en occitan e au nom de la cultura occitana.
 
A de que nos puiré servir una simpla revirada de fòrmas artisticas francesas o americanas? Que portarà a l’umanitat una cultura d’oc que sii una copia de las culturas dominantas? Es aquí que punteja lo “provincialisme” e lo risc de héser maishant çò que los auts an inventat de bon.
 
Las fòrmas artisticas navèras (o que se disen navèras) sèran occitanas quan siin prestidas de la “pasta” occitana, quan la cultura nòsta se sii gahat de la navetat  per milhor bastir.
 
Vielhòt? Passeïsta, Folcloric?
 
Son reviscoladas las vielhas paurs dau moviment occitan, tant espaurut a l’ideia d’estar croshit que n’arribaré a renegar lo son passat pròpri. Mes i  a pas de present possible shens passat.
 
N’agim pas dens aqueth sentit una version moderna de la vergonha dau “patoès”? E s’es aquò, quan nos tiraram per totjorn d’aqueste sentit atau d’espiar lo monde coma sem e coma nos amainadèt l’istòria?
 
Avem mens que las culturas dominantas  lo drèit au sorelh?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jig Mimbasta
1.

« Lo joens » que n’i a de clescavueits envaranats per l'immediat e lo progrès-tot-poderós, e de curiós ubèrts a tota coneishença e a tota experiéncia. En quina proporcion ? Sèi pas. La medisha que dens la rèsta de la populacion (valent a díser, ce cranhi, mei de clescavueits que non pas de curiós).

  • 3
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article