Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

De qui se trufa la Region Aquitània?

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
Aprenuri la causa per un corric que nos arribèt la setmana passada: es creat un “Ofici de la Lenga Occitana” apitat per la region Aquitània e sa vesina de Miègjorn-Pirenèus.
 
Qu’es aquò? De que tracta? Quau serà lo contengut?
 
Digun de nosauts ic sap…. Dempui trenta ans que nos batem per la cultura occitana, dempui 30 ans que sem sau tarrenc cada jorn, dempui 20 ans qu’apitam  espectacles de lenga occitana dens tota Gironda e dens lo çò d’aute dau monde, n’an pas volut nos en parlar? N’an pas volut nos associar a la politica occitana de la region on vivem?
 
De qui se trufa la mossurèra d’Aquitània? Pensatz que lo vòste mesprètz durarà tostemps? L’istòria ensenha que los qu’an volut portar lo bonur de l’umanitat shens li demandar çò que ne’n pensava, an totjorn acabat dens la dictatura!
 
Egau que hèi annadas que sonam a la pòrta atau de balhar las ideias nòstas, atau de mesclar las experiencias daus uns e daus auts. A cada còp, pòrta barrada, a cada còp de las bèras paraulas, e a cada còp nada responsa…. Pareish que sem com mainatges, n’avem pas de saber lo contengut dau present davant d’ic recéver… E n’auram sonque de mercejar quan veiram lo resultat: pr’adara,  avem sonque de carar e d’esperar!
 
Lo problema, petits mossuròts, es qu’avem acabat d’estar mainatges dempui pausa, e quan se tracta de la lenga e de la cultura nòsta, exigim d’estar au hiu!
 
De qui se trufa la mossurèra de la Region Aquitània?
 
Egau, un còp engolit la shaliva e digerit lo mesprètz, avem d’estar grans e d’ensajar de conéisher lo contengut….
 
Solide la tòca oficiau damòra l’espandiment de la lenga… Aquí tot çò qu’aprenurem per lo corric? On?  Com?  Digun ic sap….
 
Alavetz me dishuri que diurem anar véser çò qu’apitèt dens lo passat la Region Aquitània:
 
— Un Institut occitan que lo son shèiti se tròba en Biarn, e que nosauts en Gironda, n’avem pas jamei comprés a de qué pòt servir! Una senhalizacion bilingua dens un vilatge que tot occitanista auré apitat en una òra, aquí la sola realizacion qu’avem vista dempui annadas…. Solide la mossurèra nos conta pas tot, e nos an dit mei d’un còp qu’aqueth Institut es un gadge au servici de las institucions. Nosauts los ciutadans mejans, n’avem pas de conéisher tot!
 
— Una emission de television cada setmana (un quart d’òra) que s’escapèt de cap a Tolosa aquò hèi dus ans. Pensatz qu’es atau que l’idèia occitana s’espandirà en Aquitània? Mes benlèu que la mossurèra de la Region Aquitània s’en trufa?
 
—  Nos parlèren d’una “convencion” per espandir l’ensenhament de la lenga: i a pas jamei avut tant de barraduras de cors e reculan tostemps davant l’oposicion jacobina a las classas bilinguas!
 
Fau díser que lo shèiti d’aqueth navèth “Ofici” serà… a Tolosa! Dab los sòus de la Region Aquitània! Qui auré pensat a un shèiti doble enter Bordèu e Tolosa? Sustot pas los elegits nòstes!
 
O! Mossuròts! I aurà pas nada repotegada dau costat de Gironda, non, sonque lo silenci: tot aquò es un ahar occitan. Nosauts, sem gascons e aquitans. Com estèt de 30 ans enlà, quan faliva contar aus bordalés l’istòria dau Lengadòc, l’occitanisme de uei es a mancar lo país nòste. Un aute mesprètz?
 
Fin finau, es a se demandar se l’espandiment de la cultura nòsta serà plan la tòca purmèira d’aqueth navèth “Ofici”? Solide que s’i trobarà una tropa de “professionaus, experts e politics” per pensar a la nòsta plaça lo nòste avenidor.
 
Lo nòste?
 
“Cara-te maishanta lenga! Nos tornaram trobar a Rodés, Amics, lunh daus pisha-frèits de tarrenc que refusan de compréner!”. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Domergue Sumien Ais de Provença
8.

#7 Ai jamai dich que las varietats localas pòdon pas aver de foncions de comunicacion. Deformetz pas çò que disi. Aprenètz a legir e a escotar los autres. Fasètz un esfòrç per vos informar.

  • 4
  • 1
ltrobat
7.

"besonhas qu'an pas lo mendre rapòrt"
Lo rapòrt qu'ei la tecnocratisacion de l'occitanisme.
Que sufeish de léger quauquarren com "[L'occitan estandard] Es dessenhat per reconquerir de foncions de comunicacion." Per'mor la variantas locaus ne permeten pas d'assumir fonccions de communicacion? Despuish quan?

  • 1
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
6.

#5 " E dilhèu ua beròja (e nòbla) lenga estandardizada?
Que'vs recomandi la lectura de "Quin occitan per deman?" de l'Eric Fraj."

Encara la confusion e la mescladissa entre de besonhas qu'an pas lo mendre rapòrt...
Sus Eric Fraj, vos recomandi aquesta analisi: http://opinion.jornalet.com/532

  • 3
  • 0
ltrobat
5.

In Biarn tanpòc ne sabem pas a que serveish l'InÒc (sinon ad arrecaptar moneda publica).

Mei seriosament, que'm sembla que passam chic a chic d'un occitanisme dont la tòca èra de har víver la lenga e la cultura populara a un occitanisme institucionau e tecnocratric. Dab lo PS qu'avem dejà l'esquerra shens lo pòble, adara que vam de cap a l'occitanisme shens las soas arradics popularas. E dilhèu ua beròja (e nòbla) lenga estandardizada?
Que'vs recomandi la lectura de "Quin occitan per deman?" de l'Eric Fraj.

  • 1
  • 0
Joan
4.

Força bon article!! Osca e mercèi plan! Fai cridar tota aquesta mafietat!

  • 6
  • 8

Escriu un comentari sus aqueste article