CAPÇALERA: IEA-AALO
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 29 de novembre

Eric Roulet

Dimècres, 25.7.2012 03h00

Educacion 4: Mes perqué?


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


“Aimer l’autre, c’est aimer sa liberté”
A.S Neill
 

 
Dempui que comencèri aquesta seguida d’articles sus la vita dens lo sistèma escolar francés,  i a una causa que me pertoquèt.
 
Tots los mainatges i deishan sufrença, mei o mens: cadun de nosauts embarra dens lo son cap remembris dolorós de cap a l’escòla... Los bons i viven l’engueish de s’i manténer e los maishants de non pas i escáser…
 
La problematica de la libertat dens l’educacion, tant de mòda tot au long deu sègle passat, pareish d’aver desapareishuda.  Digun ne parla pas mei de Freinet,  los “liures mainatges de Summerhill” son damorats per tostemps  enclavats dens un libe que hèi saunejar d’un aute monde.
 
E lo problema de s’engreishar  mei cada annada, a mesura que l’estat ajusta navèras espròvas, a mesura que los mainatges perden cada jorn un chic de lor  fisança.
 
Perqué tant de naveras evaluacions? De “socle commun” en “brevet informatic” l’Estat, mes tanben los sindicats, s’estancan pas d’evaluar e de tornar evaluar…Lo result es sordèir, a cada còp…
 
A qui profièta la causa? A la tecnocracia?  Reaccion engueishada de cap a la degradacion deu sistèma? Justificacion politica e ensajada de responsa au questionament estonat de la societat?  
 
Probable, tot a l’encòp o un chic de tot, mes per dessus tot: la paur. Ensenhaires perduts davant una problematica navèra jamei explicada e presentada: tenir compte deu mainatge, tau com mainatge e non pas sonque com escolan.
 
Acceptar que l’escasuda escolara sii pas mei per tots l’objectiu purmèir, mes tanben una justificacion a  totas las sufrenças…
 
Apréner a escotar çò purmèir, lo mainat atau com un éste uman e benlèu acceptar d’estar sii-medish un éste uman, dab son afectiu (Orror! Un professor ne deu pas muishar l’afectiu!)…
 
Com los dròlles, los ensenhaires son en sufrença, destimborlats e perduts davant l’evolucion deu sistèma e de la societat: an paur e cadun sap que la paur es maishanta conselhèira…
 
Plan sovent,  s’en van tornar de cap a çò que pensan de saber har: cors e sonqu’aquò!
 
Per lo çò d’aut, son los parents que ne hèn pas mei lor mestèir de parents. Son los mainatges que son vasuts fenhans e que ne vòlen pas mei apréner. Es la societat qu’es la causa deu periment  deu saber.
 
Solide, i a de vertat dens tot aquò, mes lavetz  de que héser? Plorar e tornar plorar suu vielh monde desapareishut?
 
A mesura que los  ensenhaires s’eslunhan atau, perden lor credibilitat de cap  aus nins que, de mei en mei, se mauhisan.
 
Question pausada a un dròlle que parlava d’un problema escolar: “L’as contat au professor?
Espiada esbaudida deu petit, que pren un moment per soscar…
- S’en trufa, tant que ten lo son salari…”
E tota la classa de ríser…
 
Damora l’administracion: Era que compta e que torna comptar. Lo nombre de mainatges dens cada classa: maximum.  Lo còst per dròlle: minimum. Enquistas, evaluacions, formularis e tota auta justificacion de son existéncia: maximum. Los mossurs que pensan, haut dens lo cèu, çò que deven har los professors, e guarda-te de non pas aubeïr: lo fonccionari es aquí pr’aquò! De mei,  d’aubuns  esperan,   un jorn,  de tocar lo cèu!
Lavetz, los ensenhaires hèn com pòden: aubeïssen,  mes pas tròp, per se pas tirar completament de la realitat.
 
Mes perqué? Perqué s’enclavar dens una situacion que cadun sap estar una andròna? Perqué acceptar de sufrir e de har sufrir?
 
Tots, voi díser tots los adultes, avèm desbrombat una causa tota simpla: es que tots los mainatges son nòstes.



publicitat
BANER2: OPLO liceu



Comentaris

25 de julh 14.10h

En plen ok ambé vos.
E per exemple en França l'educacion es nacionala. Perqué seriá pas "educacion regionala" ò "educacion federala" ò ancara "educacion europèa" ? Per estre a l'encòup adaptaa a la realitat de terren e a l'esperit de tolerança e dubertura a l'autre. Ren que per sortir dei imperialismes e encastres barrats per formatar leis esperits a una veritat soleta


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de julh 14.10h

En plen ok ambé vos.
E per exemple en França l'educacion es nacionala. Perqué seriá pas "educacion regionala" ò "educacion federala" ò ancara "educacion europèa" ? Per estre a l'encòup adaptaa a la realitat de terren e a l'esperit de tolerança e dubertura a l'autre. Ren que per sortir dei imperialismes e encastres barrats per formatar leis esperits a una veritat soleta


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OPLO liceu

Perfil

Eric Roulet

Eric Roulet logo rss

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions