Bordèu a mancat l’Occitanisme, l’Occitanisme a mancat Bordèu… Per ignorença o per mesprètz…
Desconeishut de longa, lo ducat d’Aquitània e son istòria esturen eishivadas deu monde occitanista, que li agradèt mèi lo comtat vesin de Tolosa.
E, de hèit, per mantun bordalés, l’occitan es Tolosa, e Tolosa damora la vesina gelosa o gelosada. De mei, com seré possible per un bordalés de se reconéisher dens la crotz de Tolosa, atau desbrombant lo lèupard istoric?
L’ideia occitana a Bordèu se diurà bastir en partir deu passat de la ciutat, en tot reconéisher aus bordalés lo drèit d’estar, çò purmèir…bordalés.
De patria bordalesa e de lenga romana
Aquesta paraula istorica gessida d’un texte vielh amuisha l’esperit deus òmis de l’Edat Mejan: una identitat de ciutat, la patria bordalesa, dens la cultura occitana, la lenga romana. Es, solide, en partir d’aquesta vista de las causas que se puiré tornar a Bordèu e en Gironda l’ideia occitana…Mes pr’aquò, farré que tot lo monde, los de la ciutat e los que la jutjan, acceptin de despassar las ideias totas hèitas sus l’istòria e la mentalitat deus bordalés.
Es temps de deishar càder aqueras mensorgas tiradas de l’istòria oficiala, que s’an, egau, trobat bona vita dens lo moviment occitaniste.
Non! Bordèu n’a pas jamèi estat una ciutat inglesa!
Non! La vila es pas publada sonque de borgués enriquits dens lo comerci deus esclaus encadenats!
Òc! Davant la grana batalha de Castilhon, lo 17 de julhet d’un còp èra, digun en Aquitània non parlava pas francés.
Davant la grana batalha, lo 17 de julhet d’un còp èra, la vita de cap a Garona se bastiva de Bordèu enlà e la ciutat casí independenta, profiètava de las franquesas autrèiadas per la Rèina Alionor.
Istòria desformada, mespresada e pui abandonada…Lo gascon d’Aquitània es a morir tot suau deu silenci, deu desbrom e dab eth, aqueste Bordèu que s’inventava un doman…
Egau, en aquesta debuta de sègle, lo silenci se hèi pesuc…Qui sem? On vam, nosautes, gents d’Aquitània? Condemnats que sem a non pas estar sonque un lotiment shens futur?