Dijòus, 12.1.2017 03h00
Las sòrs èran de longa a Calandreta… Dempui l’escòla mairau dinc au collègi…
Discutida de la taula nadalenca sus l’istòria deu Biarn, se parla de Gaston Febus…
Las gojatinas escotan …E pui, una pausa, una question que hèi revirar tota la taula deus biarnés “cap e tot”: “Fin-finau, qui ei aqueste Gaston Febus?” çò ditz la mainada.
Silenci, qui va contar? I a los que son escandalizats, i a los que son desesperats… 8 ans a Calandreta, las gojatas parlan naturaument lo biarnés, mes saben pas arren de l’istòria deu Biarn…
Pausi quauquas questions istoricas e culturaus…Silenci. Nada d’aqueras coneish pas briga los eveniments màgers de l’istòria de la cultura d’Òc, ni mei los escrivans, ni mei los musicaires ni mei, los sègles de luta desesperada contra lo desbromb…
La cultura occitana, son quauquas cançons popularis e lo grop Nadau de bon saber pertot en Aquitània…
La discutida s’acaba quan las gojatinas m’explican que comprenen pas a de qué pòt servir de parlar lo biarnés que digun parla pas mei e que n’emplegan pas jamei la lenga dab los amics…
Solide: a de qué pòden servir un sarròt de mots e sonqu’aquò? Destacats de tota cultura, de tota istòria, de tot convivéncia e de tot avenidor… Milhor de parlar anglés, au mens se pòt viatjar…
Dab los programis, sabetz, i a pas lo temps d’estudiar la cultura occitana a Calandreta?
Una professora d’occitan dens aqueste medish Biarn, tèrra de tradicions e d’identitat…
Nos explica qu’ensenha sonque dab los eveniments de l’actualitat: es hòrta fièra la dròlla!
“Los joens son harts de la cultura deu passat, fau bastir l’avenidor e amuishar una occitanitat de las joenessa, l’actualitat per la cultura e l’electronica per la musica...”
Autant d’ic har en anglés, solide la causida serà mei larga…
Fin finau, la question d’en devath damòra: a de qué pòt servir d’apréner l’occitan uei?
Un còp pausada aquesta question, n’arriba una auta: quau es lo nòste projèit, a nosauts adultes? Perqué volem ensenhar una cultura qu’es a morir? Quau partida d’aquesta volem passar aus joens atau de nos subervíver?
Se la responsa es: volem guardar una cultura viva e una lenga parlada, solide que los joens an besunh de compréner lo perdequé de las causas, per se cargar d’aquesta “mission istorica”, an de conéisher l’istòria e la cultura qu’an de perlongar dens l’avenidor…
E la mission dèu estar clara. Se non, perqué s’endralhar dens tot aqueth rambalh?
Davançar de feiçon estujada en tot ensajar de har créser a una “subermodernitat” me sembla una estratégia de las maishantas: la modernitat son eths que se la bastiràn, son modernes per definicion…
Mes solide an besunh de compréner perqué, e dab qué bastir: çò qu’esperam d’eths e quau contengut volem transméter a las generacions venentas.
Atau auràn tanben lo drèit de refusar, mes perqué aver paur: perqué çò que nos a convençut en d’autres temps seré passat de mòda? On es la fisança que devem portar aus mainatges nòstes?
#11 Segur que lo plaser es important. E sovent lo plaser es dins çò qu'es pas impausat; doncas en classa... Comprenes plan qu'un escolan que demada "de qué servís?" es que tròba pas son plaser dins l'afar. Doncas li respondre "pel plaser" es pas, çò me sembla, un argument de pes. Mas es segur que lo plaser es lo sol motor del monde. (amb la paur, mas aquò's quicòm mai).
#10 Ad ua cap e tot. Manca ua pista regularament negligida : lo PLASER. Mainatge qu’esperuquèi l’enciclopèdia "Tout l’univers" dinc e la sabossi de cap o chic se’n manca, non pas pr’amor que m’ac impausèvan, senon peu gai qui’n tirèvi (e pr‘amor que la’m hesón disponibla, d’aviada).
La manca de cultura generau que tòca shens que l’istòria e la litteratura; las arts, las sciéncias, tot qu’i cap. Que’us disen lo futur qu’ei d’anar víver sus Mart e ne saben p... Legir la seguida
Lo questionament es bon : « de qué pòt servir d’apréner l’occitan uei? » « quau es lo nòste projèit, a nosauts adultes? Perqué volem ensenhar una cultura qu’es a morir? Quau partida d’aquesta volem passar aus joens atau de nos subervíver? »
Aquò dich, cal pas tròp tirar pèira als escolans o als ensenhaires. Totes los ensenhaires del primari an pas la passion de l'istòria, e se parlan un còp de Febus dins l'escolaritat es plan. Pels escolans, çò que ne demòra qu... Legir la seguida
Just ua idea qui’m passa peu cap : https://www.youtube.com/watch?v=77yOptH8A5c …
Es que seré hòrt complicat de hà’n un doblatge a Conta’m e d’i trobar ua canau de difusion?
#6 L'i a d'annaas d'aquo, lo centre de formacion de calandreta a Besiers, en avent constatat que lors mestres ensenhavan l'istoria "de França" que caup fins los manuaus ordinaris sens se pausar de questions sus la dimension occitana m'avian demandat de participar a lor formacion. Aüra sabo pas ço que se passa sus aqueu ponch. Me pareis totun estranh que la persona que n'es question dins l'article aie vertadierament deguna conoissença de l'existéncia de la literatura d'oc. Bona part dels me... Legir la seguida
Un parelh d’ans a, qu’anèi tà un estagi on èram supausats apréner a "animar ua activitat periescolara en occitan", o quauquarren atau. Que’m pensèvi d’i trobar conselhs sus la pedagogia, adaptar lo nivèu de lenco segon l’atge deus mainatges, causas d’aqueras… Mes non pas non: qu’i s’agiva d‘apréner las comptinas (bon, perqué non…) e sustot a dançar lo rondèu e lo Jan Petit. La cultura occitana que consisteish a sauteriquejar de pataumas? Au cap deu purmèr jorn q... Legir la seguida
Fòrt bon article que quicha ont aquò fa mal. E avèm besonh de luciditat se volèm anar endavant;. Legissètz o tornatz legir los trabalhs del sociològ bigordan Fabrice Bernissan. Ne parla de las Calandretas e dels enfants que ne sortisson.
Per ieu:
- Son pas los dròlles qu'an volgut anar a la Calandreta, son los parents que los i an inscriches; parents mai o mens ocitanofòns, mai o mens occitanistas, e sovent atraits sonque per la pedagogia que i es dispensada. En mai d'aquò, a l'ad... Legir la seguida
#3 Tè, dos vòts negatius, m'agradaria de saupre perque, alara qu'ai fach pas que contar una convèrsa qu'ai aguda per cas amb quauqun que trabalha dins una calandrèta e que non sap que la cultura occitana es quicòm mai que contes-cançons nadalencas-carnaval-balètis. Aguèssi preferat lo contrari e que l'interessada confirmèsse que la cultura occitana èra tanben una pensada e une literatura, malurosament foguèt pas lo cas. Es pas una opinion o un punt de vista meu es tot simplament lo r... Legir la seguida
#1 N'i a pro ara ambe los comentaris espanholistas de Jaume tercer, anatz veire endacòm mai se plòu a luòga de contar qué que siague sus Malhòrca.
"La cultura occitana, son quauquas cançons popularis e lo grop Nadau de bon saber pertot en Aquitània…"
Estranhament aguèri gaireben la mèsma constatacion en charrant amb una trentenaria puslèu "bobò", emplegada a una de las calandrètas de Montpelhièr. Li demandèri ( inoçentament, per vèire) çò qu'èra la cultura occitana e me respondèt qu'èra: las sansonhas pels pichonèts,los contes, las cançons de nadal, de carnaval e los balètis. Li demandèri s'èra tot ? M'afortiguèt... Legir la seguida