Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Per har un navèth monde

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
Èri encara un tot joen gojat e mos onze ans s’acabavan, quan començèri d’apréner l’Occitan.
 
De tant joenòt qu’èri, estot una descuberta qu’anava capvirolar la mia vita Ensenhat com un mainatge de Bordèu, descubrivi dab suspresa, e un chic esmalit, que la ciuta mia avèva sa lenga pròpria, estujada e casí desbrombada.
 
Que passèren las annadas e mon interés per la cultura d’Òc anava pravar: una cultura qui se pausa dens l’istòria, mes en tot damorar oberta a la creacion de tots. Una cultura on cadun podèva trobar una expression artistica, assegurat a l’encòp de l’escota deus auts e de respóner a un besunh. Una cultura de paratge e d’umanitat.
 
Atau com cantava lo Delbeau, èram a bastir lo monde navèth.
 
Egau dens aqueras annadas, n’èi pas tròp hèit cas que ja existivan las "capèras": milhor d’estar d’esquèrra, lengadocian (o de préner en carga l’occitanitat lengadociana) e de cultura paisana. Non èi pas vist los qui èran mei o mens horabandits deu petit mitan occitanista per non pas aver seguit la(s) dralha(s). Hòrabandir volèva díser, en aqueste temps, en-silenciar : acabat las convidas, barradas las revistas, refusat la paraula. Los metòdis n’an pas cambiat, mes benlèu, que son de tostemps.
 
Quan l’esquèrra de Mitterrand prenot lo poder, estot un esper deus grans, lèu decebut. Lo president non hasèva pas res e son libe La France au pluriel èra desbrombat dempui pausa. Mei d’un se descoratjèt en aqueste moment e deishèt lo militantisme occitan. Las accions se repleguèren dens lo locau pendent que los ligams èran a se demesir, chic a chic.
 
Es aquí qu’arribèren los elegits, los experts e los professionaus. D’un clesquet d’elegits, venuren las purmèiras dispausicions politicas. Com n’i coneishèvan pas res, devuren aperar los experts (que de còps, son vasuts elegits eths-medish) e recrutar los professionaus.
 
Lo triumvirat èra en plaça e anava reviscolar la cultura d’Òc. Nosauts, los militants, los que se petaçavan suu tarrenc dempui annadas, qu’èram urós de véser, enfin, la batèsta espelir dens lo domèni public. Tots qu’esperavam que la paraula nòsta anava trobar un larg resson . Amassa, podevam tot: lo triumvirat anava caminar dab nosauts e las idèias s’espandiren de cap au pòble. De còps estot atau.
 
Mes, sabètz, los elegits, los professionaus e los experts son deus seriós! Los militants e los amators n’an pas sonque lora bona volontat. Mancan de las distàncias: deu locau enlà, ne pòden pas saber çò qu’es bon de har.
 
Plan sovent e chic a chic, lo triumvirat s’eslevèt dens un crum de certituds. E lo crum es tostemps mei haut dens lo cèu. Nosauts, ciutadans sus tèrra, arromigas avuglas, podem córrer d’açí o d’alà: los professionaus saben çò qu’es bon per nosauts! Aquí tornat lo temps de hòrabandir e d’en-silenciar los que pensan autament.
 
Amics! Acabam de deishar aus si-disent experts e professionaus la paraula occitana. La cultura d’Òc, sem nosauts que l’avem espandida. Dempui annadas, sem nosauts qu’esturem trufats pr’amor que volevam parlar la lenga deu país nòste. Sem nosauts qu’avem deishat una partida de la vita nòsta dens lo combat.
 
Avem ganhat lo drèit d’estar escotats, sem pas ací sonque per caminar dens las carrèiras de Tolosa o aplaudir a Rodés los grops amigalhats. Las solucions nòstas son pas mei maishantas que non pas las deus qui pensan de saber a la nòsta plaça.
 
L’Occitanisme es un ahar tròp seriós per estar deishada sonqu’aus professionaus de tota mena! 
 
Òmi d’Òc, as dreit a la paraula, parla!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Blanca
2.

Aqueth article es maravilhos! Enfin quauqu'un que gausa diser tot hòrt ço que s'estuja (? pas tant a cops), dempuish un momenton adara, dens las dralhas de l'action occitana! ço que's dit pas pr'amor en aqueth moment de politica lo monde, estonament,...se cara. Quauques paurs? Ne cau pas! Occitans tots sabetz o avetz coneishut aquò! Lo cau pertatjar e estancar aquò! Soi tan esbaudida de véder que pauc de monde responèt a aqueth article. Anèm! Per la lenga e las nostas votz occitanas au mens!

  • 6
  • 0
Fanjo
1.

Sio pron d'acòrdi sus lo fach que cal qu'Occitània demoresse un malhum dubert e que lo monde institucional de la lenga (assos, administracions, ensenhaires, e mai acadèmias per ex.) s'embarre ren sus el ò dins un eleitisme alunhat dal quotidian dals occitans (e ren solament dals occitanistas).
Es clar qu'avem de monde que làishan una partia de la siu vita dins lo combat. Es sovent lo cas dal benevolat, o pòl èstre dins la batèsta politica occitanista tantben. "Volem ben" i consagrar de temps, quitament se de còups avem l'impression de se cremar perqué anam tròp devèrs l'empèri dal solelh...
Per conclurre, dirio que cal una vita occitana equilibraa.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article